La Fundació Bofill demana un compromís polític amb l’equitat educativa per les eleccions catalanes del 12 de maig

La propera legislatura serà determinant per al futur de l’educació a Catalunya i l'entitat proposa 38 mesures per l’equitat educativa. Demana que les formacions les contemplin als programes i assenyala el risc que l’educació deixi de ser una prioritat política quan ja no estigui d’actualitat.

Coincidint amb les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 12 de maig, la Fundació Bofill ha publicat La legislatura de l’educació: reptes i propostes per millorar l’equitat educativa, amb vuit reptes educatius urgents pendents de resoldre, que van des de la recuperació dels aprenentatges fins a l’educació digital, i una quarantena de propostes concretes i factibles per fer-hi front, per tal que qualsevol infant i jove tingui accés a les mateixes oportunitats educatives i vitals. L’objectiu és que els partits polítics les incorporin als seus programes electorals i es comprometin a avançar cap a l’equitat educativa en una legislatura determinant per al futur educatiu del país, després dels mals resultats en les proves de competències i en un context creixent de desigualtats socials i educatives.

“L’educació ha de passar a ser un objectiu de país”

La publicació assenyala que mentre l’infrafinançament crònic de l’educació a Catalunya no s’ha revertit, “l’augment de les desigualtats socials comportarà més vulnerabilitats i necessitats que mai a les aules”. Afegeix que els mals resultats de les darreres proves de competències han estat el detonador d'una realitat que la comunitat educativa feia temps que alertava, i alhora que han permès “conscienciar del problema” i han obert “un debat seriós sobre la qualitat i l’equitat del sistema, que ha generat consensos socials i parlamentaris imprescindibles i nous recursos i polítiques”. Sobre aquests pilars, apunta, s’ha de bastir la política educativa amb una aposta explícita per l’equitat com a base d’un millor sistema educatiu, perquè “l’objectiu no pot reduir-se a aparèixer en bona posició als informes, sinó que el país s’ha de comprometre amb el paper de l’escola i el sistema educatiu que es mereix”.

"L’educació fa front a múltiples reptes"

L’educació fa front a múltiples reptes molt rellevants, com va recollir l’informe del grup d’experts impulsor de mesures de millora educativa. Tots són imprescindibles d’abordar, començant per la presència del català a l’escola o el greuge que pateix l’escola inclusiva, una de les assignatures pendents que obliga a escoltar les reivindicacions de la comunitat que ho reclama.

En la darrera legislatura, el Parlament de Catalunya ha impulsat debats i acords ambiciosos sobre reptes com l’abandonament escolar prematur, la segregació escolar, l’escola inclusiva o les oportunitats educatives més enllà de l’escola, que han comptat amb amplis consensos polítics. Ara, la Fundació emplaça els futurs representants a traduir l’actual consens social i polític en un bon finançament i unes polítiques robustes, coherents i sostingudes en el temps, i alerta que “no ens podem resignar a què l’educació deixi de ser una prioritat política quan ja no estigui d’actualitat”.

“La democràcia comença a l’escola”

La Fundació alerta també que l’actual context de polarització i espiral reaccionària fa encara més indispensable situar les desigualtats educatives al centre del debat públic. La societat catalana, com moltes societats occidentals, corre el risc de fractura social i a l’escola, “un espai constructor de valors compartits, on nens i nenes continuaran trobant-se per aprendre i créixer plegats”, hi ha en joc la convivència “d’una societat necessària i orgullosament diversa”.

Un comparador de programes electorals

La Fundació Bofill ha fet arribar el document a tots els partits amb representació al Parlament, i està fent trobades per presentar-lo personalment a totes les formacions, excepte VOX. A partir d’aquí, la Fundació dona el tret de sortida a la campanya Vota Educació per contribuir a situar l’equitat educativa al centre del debat públic i polític. Per això ha elaborat un comparador electoral que anirà actualitzant en el moment en què els partits presentin els seus programes i que resumirà els reptes d’equitat educativa que contemplen els partits, i si concreten o no mesures per donar-hi resposta.

8 reptes i 38 mesures concretes per millorar l’equitat educativa

Més equitat en l’ensenyança, millors resultats de país

Un primer repte planteja la recuperació d’aprenentatges en clau d’equitat, tenint en compte que Catalunya ha empitjorat les puntuacions mitjanes en matemàtiques, lectura i ciència sobretot a causa de la desigualtat de resultats en funció de la posició socioeconòmica dels alumnes. Per això es despleguen mesures com les agrupacions reduïdes a matemàtiques, programes gratuïts de suport educatiu de matemàtiques i català en horari no lectiu i ampliar les aules d’acollida.

Abandonament Escolar Prematur, un problema estructural a Catalunya

L’abandonament escolar prematur continua molt per sobre la UE i obligarà el proper govern a fer efectiu el Pla de Xoc acordat pel Parlament. Per això les propostes prioritzen els centres amb més nivell d’abandonament amb dotació de recursos, personal i acompanyament específic cap a l’educació postobligatòria; un programa de beques per alumnes de 3r d’ESO a 2n de postobligatòria en risc de pobresa i exclusió, un nou decret d’orientació amb Plans Individualitzats i acompanyament a tots els centres o ampliar l’oferta pública postobligatòria.

Els centres socialment desafavorits, els més perjudicats pels dèficits del sistema

Catalunya no disposa d’una estratègia global per atendre els prop de 600 centres socialment desafavorits, que compten amb actuacions puntuals i recursos poc ajustats a les seves necessitats. Per això es proposa entre d’altres intensificar les mesures del Pacte contra la Segregació, especialment als centres que continuen amb una complexitat molt més gran que el seu entorn, Zones d’Acció Prioritària com a unitat bàsica de gestió de l’escolarització o sistemes que incentivin projectes d’intervenció a llarg termini.

Equitat educativa més enllà de l’escola

Les extraescolars o el lleure educatiu d’estiu contribueixen a l’èxit educatiu, però la participació està molt condicionada pel nivell socioeconòmic de les famílies. Per fer-hi front es proposa garantir com a mínim una activitat extraescolar setmanal i dues setmanes de lleure a l’estiu, una oferta de casals municipals durant totes les vacances i gratuïta per a l’alumnat en risc de pobresa, atorgar places automàticament en base a l’ús de beques menjador o serveis socials, l’ús social d’instal·lacions fora de l’horari escolar o garantir menjador escolar i transport de tarda en territoris rurals, entre d’altres.

Sense més i millor finançament és impossible millorar el sistema educatiu

La despesa pública per estudiant no universitari a Catalunya és de 6.060€, per sota la mitjana estatal i lluny del País Basc (7.857€). Per millorar l’educació és indispensable incrementar el finançament dels centres, i alhora que el finançament es distribueixi de manera més equitativa, també en funció de les seves realitats. Les propostes preveuen doncs una prova pilot territorial del “finançament per fórmula”, que a banda de les dotacions econòmiques permeti distribuir dotacions docents però també d’altres àmbits professionals (sòcio-sanitari, integració social, psicologia, psicopedagogia, logopèdia, infermeria, orientació…) en funció de les necessitats.

Un país sense escoles segregades

Catalunya és pionera en mesures dessegregadores, però els nivells de segregació escolar encara dupliquen els de la residencial i això obliga a redoblar el compromís polític. Es proposa reduir la segregació d’un 34% a un 18% en 4 anys consolidant polítiques com la detecció d’alumnat en risc de pobresa abans de la preinscripció, més places per alumnat vulnerable als centres sense complexitat o obrir oficines municipals d’escolarització a tots els municipis de més de 10.000 habitants. També establir ràtios màximes i mínimes per grup, coordinadar l’oferta entre zones o modificar criteris d’assignació, a més de l’aprovació del nou decret de concerts.

L’equitat digital, un dels grans reptes dels pròxims anys

L’ús de les tecnologies digitals ofereix oportunitats però és reproductor de desigualtats: els infants i joves de contextos de vulnerabilitat passen més temps davant de les pantalles. La resposta al desafiament de l’equitat digital no pot correspondre només a l’escola, però l’escola té un paper en aquesta alfabetització. Es proposa per això des d’un Pla de Xoc pel Benestar Digital, amb un suport a la salut mental vinculat a les addiccions, l’avaluació de l’impacte de les tecnologies als centres, una xarxa de mentories o un mapa de refugis digitals, als centres cívics o CAPs, per acompanyar la ciutadania. També garantir una biblioteca de qualitat a tots els centres o un sistema propi de programari lliure, ètic i pedagògic, autònom de qualsevol empresa tecnològica.

La universalització de l’etapa 1-3, una estratègia clau

L’educació dels 0 als 3 anys és una etapa fonamental per al progrés educatiu i és especialment important per a aquells nens i nenes que a casa no poden comptar amb el suport educatiu de la família. La insuficiència de places, però, fa que siguin precisament els qui menys hi accedeixin. Per això es proposa estendre la dotació d’escoles bressol públiques als entorns i municipis amb menor cobertura, cobertura gratuïta a tots els infants d’1 any, començant per aquells que es troben en situacions més vulnerables i campanyes de sensibilització i activació de la demanda per atraure els col·lectius més vulnerables.