La implicació familiar en l’educació dels fills: estratègies i programes que funcionen

És evident que la família és un actor educatiu de primer ordre i que allò que passa a la llar té una influència decisiva en els processos d’aprenentatge d’infants i adolescents. Per tant, hauríem d’esperar que aquelles intervencions que aconsegueixin implicar les famílies en l’escolarització dels fills i orientar-les en la direcció adequada acabaran tenint un impacte positiu en el seu progrés educatiu.

Disposem a casa nostra de nombrosos exemples de programes o intervencions d’implicació o acompanyament familiar a l’escolaritat o que inclouen accions d’aquest tipus com un dels seus components. Aquests programes són diversos quant al seu contingut (motivació, capacitació, participació escolar, etc.), durada i intensitat (sessions més o menys puntuals), institucions que els impulsen (centres educatius, entitats del tercer sector, administració), professionals implicats (professors, educadors o treballadors socials, etc.), població diana (perfil de famílies i edat dels fills), format (individual o col·lectiu), metodologies utilitzades, etc. 

Així, trobem des del simple encoratjament a fer alguna activitat amb els fills a la llar, tallers de curta durada per a què les famílies incorporin alguna activitat o rutina, programes per millorar la comunicació entre mestres i famílies, al disseny d’estratègies compartides entre mestres i progenitors per millorar el rendiment acadèmic d’un infant amb dificultats d’aprenentatge.

Cal dir, però, que l’aposta per unes o altres tipologies d’actuació, habitualment, no s’ha basat en l’evidència acumulada sobre la seva efectivitat, ni tampoc ha generat coneixement robust sobre el seu impacte. Si acceptem la influència central que té la implicació familiar en el progrés escolar dels fills, aleshores hauríem d’admetre la necessitat de saber si aquests programes funcionen. Més concretament, hauríem de preguntar-nos:

1. Quins tipus d’acompanyament familiar a l’escolaritat tenen una incidència més positiva en els processos d’aprenentatge dels fills? La implicació a casa, la involucració parental a l’escola, la comunicació amb mestres i professors?

2. Quins programes d’acompanyament familiar són més efectius a l’hora d’activar aquelles formes d’implicació parental amb més impacte, i quin efecte acaben tenint en el progrés educatiu d’infants i adolescents?

Considerant les respostes que obtinguem d’aquests interrogants, caldria aleshores qüestionar-se:

3. Com podem per avançar cap a programes d’acompanyament familiar més efectius en el curt i en el llarg termini a casa nostra? Quins recursos professionals, organitzatius i materials es requereixen per fer-ho possible?

Aquests tres interrogants es troben a la base de la nova iniciativa d’estudi i reflexió emmarcada en el projecte Què funciona en educació, i que justament rau a conèixer com són els programes d’acompanyament familiar més efectius i quines condicions han de permetre la seva implantació a casa nostra. La seqüència que seguim en aquest cas és anàloga a la seguida en altres tòpics del projecte:

• Comencem amb l’elaboració d’un estudi en què es revisa l’evidència empírica més rigorosa sobre l’efectivitat (això és, la capacitat d’impacte) dels programes d’acompanyament familiar a l’escolaritat. En aquesta ocasió, l’estudi ha estat dut a terme per Jaume Blasco, analista independent i expert en avaluació de polítiques i programes socials i educatius.
• En segon lloc, organitzem la discussió al voltant de les conclusions i implicacions pràctiques de la revisió d’evidències en format seminari. Reunirem aquí a responsables de centres educatius, de l’administració, entitats del tercer sector, responsables de programes municipals i experts de l’àmbit universitari, que reflexionaran i plantejaran propostes sobre com fer viable l’extensió d’aquelles estratègies i intervencions més efectives en el nostre context més immediat. Aquest seminari tindrà lloc aquest mateix dijous 28 de juny de 2018, i comptarà amb la conducció de Sílvia Blanch, doctora en Psicologia de l'Educació, Coordinadora del Grau en Educació Infantil de la UAB i amb experiència i publicacions sobre la matèria.
• Finalment, sotmetre’m a debat públic les conclusions de l’estudi d’evidències i del seminari d’experts, i ho farem en un acte obert, on es programaran ponències i una taula rodona amb representació dels principals agents implicats en l’àmbit d’actuació que ens ocupa. Aquest acte és previst per a principis d’octubre. 

L’objectiu bàsic del projecte Què funciona és dur l’evidència al procés de debat i presa de decisions sobre polítiques i pràctiques educatives. Aquest és l’envit que traslladem ara uns programes que adrecen la seva atenció a un àmbit educatiu tant rellevant com ho són les famílies.