L’abandonament escolar prematur és un fenomen que preocupa a institucions i agents de l’educació i de la política pública del nostre país. Aquest fenomen no només qüestiona l’equitat del nostre sistema educatiu, sinó també la seva eficiència a l’hora de garantir unes determinades fites formatives i una qualificació professional que assegurin el desenvolupament social, econòmic i productiu.
Segons els experts, l’abandonament escolar prematur constitueix el principal repte educatiu de país (Mas, 2021) i, més enllà de l’àmbit expert, preocupa i ocupa famílies i els mateixos joves.
El primer que caldrà preguntar-nos en clau biogràfica és si sempre, i en tots els casos, el fet de deixar els estudis es viu com a exclusió i/o expulsió del sistema i, en cas afirmatiu, de quina manera afecta la trajectòria viscuda. Si abandonar és perdre, quines són les pèrdues que han hagut d’assumir aquells i aquelles que han interromput l’escolaritat? Com veuen avui l’experiència de l’abandonament i quin balanç fan d’aquesta situació personal? En definitiva, com contribueixen l’escolta i l’anàlisi de les narratives dels joves que abandonen els estudis a assolir una millor comprensió d’aquest fenomen?
La recerca que es proposa aquí pretén donar resposta a aquests i altres interrogants, i s’inscriu en tota una línia d’investigacions d’orientació qualitativa, etnogràfica i narrativa que integra els testimonis biogràfics d’adolescents i joves en relació amb l’educació en els seus plantejaments de recerca.
Aquests treballs posen de manifest un conjunt de representacions i percepcions al voltant de les experiències educatives d’adolescents i joves, com ara la manca d’utilitat dels coneixements i del lligam amb la vida quotidiana, els dèficits en l’acompanyament i l’orientació en els moments de transició, o la manca de personalització en el conjunt de la seva trajectòria educativa. Aquestes percepcions, entre altres, formen part de les narracions sobre l’abandonament escolar.
Seguint aquesta línia narrativa, volem fer un pas més i aprofundir en l’exploració de la subjectivitat dels joves i adolescents posant el focus en la singularitat de la història personal, des de la defensa del potencial heurístic de la biografia com a eina per generar coneixement. Com veurem, es tracta d’un posicionament epistemològic i metodològic que parteix de la singularitat de les vides per abordar la complexitat de l’abandonament escolar, i que aspira a aportar nous punts de vista des dels quals repensar les accions per a la intervenció sociopolítica.
Descarrega contingut relacionat:
Equip implicat
Contingut relacionat
