v4k-min_12sep_600x740px.jpg

Conclusions: per una política educativa que posi el benestar al centre

Per tal de garantir un sistema educatiu just orientat al propòsit de l’èxit educatiu per tothom és fonamental desplegar una política i una pràctica educativa que posi el benestar de professorat i alumnat al centre d’acció. Per ensenyar i per aprendre cal estar bé i sentir-se bé i per això calen unes condicions materials, institucionals, relacionals i cognitives que facin possible articular sentit, pertinença i agència (condicions subjectives).

  • Pàgines 45
  • Data 30/11/2022
  • ISBN 78-84-124829-7-3

Per tal de garantir un sistema educatiu just orientat al propòsit de l’èxit educatiu per tothom és fonamental desplegar una política i una pràctica educativa que posi el benestar de professorat i alumnat al centre d’acció. Per ensenyar i per aprendre cal estar bé i sentir-se bé i per això calen unes condicions materials, institucionals, relacionals i cognitives que facin possible articular sentit, pertinença i agència (condicions subjectives).

La recerca ha demostrat que aquells estudiants que estan millor a l’escola i que se senten millor aprenent són els que tenen millors resultats; així mateix, el benestar dels i les docents és cabdal per incrementar la seva eficàcia que, alhora, repercuteix en la millora del conjunt del sistema. No obstant això, és encara escàs el debat públic sobre el benestar com element cabdal de la política educativa i menys encara el reconeixement de les seves implicacions per al nexe entre ensenyament- aprenentatge.

Davant aquest repte, aquest capítol proposa articular una concepció holística i integrada de justícia en educació que inclogui elements materials, culturals, polítics i relacionals i que, en particular, posi les qüestions afectives i de cura al centre. Perquè sense cura no hi ha benestar ni justícia possible. Una política educativa compromesa amb el combat de les desigualtats i amb el benestar dels seus agents ha de posar la cura al centre d’acció i això implica donar sentit i valor a les subjectivitats dels actors educatius. Aquesta política, a més, s’ha d’articular en base a tres elements centrals: el propòsit, el suport i la confiança. El propòsit, en tant que sentit i horitzó de l’acció és, un element fonamental per a garantir el benestar educatiu i, per al cas del professorat, implica un compromís ferm en vers l’èxit educatiu per tothom; una creença profunda en vers la idea que tothom pot aprendre. Aquest compromís alhora requereix d’unes condicions mínimes per a l’exercici de la professió docent que l’habilitin per al desplegament de la seva agència, en tant que capacitat d’acció i decisió.

Tal i com es desenvolupa en aquest capítol, aquestes condicions impliquen: 1) suport, en forma de recursos (econòmics, humans, temporals), formació (inicial i permanent) i acompanyament als centres educatius i als seus equips; i 2) confiança, desplegant un model de governança escolar que faci de la col·laboració docent un element inherent a la seva pràctica i la seva identitat professional.

Les línies d’intervenció que proposen per a materialitzar una política educativa que posi el benestar al centre són les següents:

  • Benestar material: Incrementar la despesa pública en educació; reforçar les polítiques de discriminació positiva i de finançament per formula als centres de més complexitat social; avançar en les polítiques de lluita contra la segregació escolar; reforçar les polítiques de planificació de l’oferta en clau d’equitat.
  • Benestar institucional-organitzatiu: desplegar models curriculars, pedagògics i d’avaluació orientats a l’aprenentatge amb sentit per a tot l’alumnat; garantir que l’autonomia escolar s’aplica amb criteris d’equitat; revisar i ampliar els temps escolars per tal que els i les docents tinguin temps de qualitat per a la reflexió, l’avaluació i la coordinació; revisar la càrrega curricular de les diferents etapes educatives avançant en la idea de menys continguts amb més profunditat.
  • Benestar relacional: desenvolupar polítiques de configuració i estabilitat de les plantilles que permetin crear i consolidar equips a l’interior dels centres educatius; ampliar i diversificar el perfil de professionals que treballen als centres educatius; reforçar les polítiques d’acompanyament extern al centres educatius; reforçar el desplegament de xarxes de cooperació entre centres educatius i amb agents socioeducatius del territori; desplegar espais i pràctiques de cooperació entre centres educatius, centres de recerca i administració educativa; garantir el desplegament de pràctiques democràtiques i cultures col·laboratives a l’interior dels centres educatius.
  • Benestar cognitiu: repensar els models de formació inicial i permanents del professorat; reforçar els processos d’acollida, acompanyament i inducció del professorat novell; generar espais d’aprenentatge entre iguals dins i entre centres educatius: crear cultures escolars i d’aula que contribueixen a l’aprenentatge de l’alumnat entre iguals; promoure i finançar la recerca, monitoratge i avaluació dels i amb els centres educatius.
  • Benestar subjectiu: treballar en les expectatives del professorat i l’alumnat en base al propòsit de l’èxit educatiu per tothom; partir de les identitats personals i socials de professorat i alumnat per a desenvolupar identitats positives d’ensenyants i d’aprenents; fer-se càrrec de les emocions de professorat i alumnat en els processos d’ensenyament i aprenentatge i crear entorns educatius amables, basats en el respecte mutu i la solidaritat.

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la informació que es fa pública al nostre lloc web i recopilar informació estadística. Si es continua navegant, considereu que s’accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració i obtenir més informació aquí.

Acceptar