Resultats destacats
- Les mancances en matemàtiques s’arrosseguen i s’incrementen al llarg de l’ESO.
- Pràcticament 9 de cada 10 alumnes que a les proves de 6è van tenir un rendiment baix en matemàtiques continuen tenint-lo a les proves de 4t d’ESO.
- Més del 60% de l’alumnat amb rendiment mitjà i alt en numeració i càlcul a les proves de 6è baixa el seu nivell a les de 4t.
- Es cronifiquen, quan no augmenten, les desigualtats educatives entre centres socialment desfavorits i no desafavorits, llast per a la millora de resultats en el conjunt del sistema.
- La diferència de puntuació entre centres d’alta i baixa complexitat en català i en matemàtiques es cronifica a l’ESO i augmenta a la primària.
- Són aquests resultats atribuïbles a la pandèmia?
- Les dades indiquen que la tendència a la pèrdua d’aprenentatge en matemàtiques a l’ESO és de tipus estructural i que la crisi del COVID pot haver actuat bé intensificant-la, bé dificultant el seu redreçament.
Propostes i línies de política
- Més que cap altre, l’ensenyament de les matemàtiques requereix d’un enfocament que posi l’alumne i el seu procés d’aprenentatge al centre, d’un treball i un seguiment intens de les seves mancances, fortaleses, assoliments, emocions i disposicions. I això no és possible sense una política de recursos, que permeti:
- Agrupacions reduïdes a matemàtiques. Indicativament, el 80% de les hores de matemàtiques a l’ESO s’haurien de cursar en grups de màxim 10 alumnes (centres de menor complexitat) o 5 alumnes (centres de major complexitat).
- Programes de suport educatiu en matemàtiques, en horari no lectiu, d’àmplia cobertura i gratuïts per als infants i adolescents de primària i secundària amb menys recursos, amb l’objectiu d’enfortir o recuperar aquells aprenentatges en què mostren més dificultats.
- Un repartiment més just dels recursos docents i assignacions econòmiques entre els centres educatius, que obeeixi a un model de finançament per fórmula, estable i estructural basat en les necessitats socials i educatives d’escoles i instituts.
Fa unes poques setmanes es donaven a conèixer els resultats de les proves de competències bàsiques de 6è de primària i 4t d’ESO corresponents al curs 2022-2023. Aquestes proves avaluen el grau d’assoliment d’aquelles competències i coneixements que es considera fonamental que l’alumnat hagi adquirit en finalitzar cadascuna de les dues etapes educatives obligatòries.
En el cas de les matemàtiques, després de la davallada de la pandèmia, els resultats l’any 2023 estan 4,3 punts (sobre 100) per sota dels de 2016 a 6è de primària, i gairebé 6 punts per sota a 4t de l’ESO, on se situen en nivells de suficiència, significativament per sota de la resta de matèries.
Aquests resultats, però, no permeten copsar l’evolució real dels aprenentatges dels alumnes, perquè no estem comparant els mateixos alumnes en un o altre moment del temps.
L’estudi de l’evolució dels aprenentatges només es pot fer quan s’estudien cohorts d’alumnes. I això és el que fem en aquest estudi: una anàlisi de cohorts d’alumnes, on seguim els resultats que els mateixos alumnes obtenen en les proves de competències bàsiques a 6è de primària i a 4t d’ESO. Només d’aquesta manera podem copsar el marge de millora existent entre el final de la primària i el final de la secundària obligatòria. És, per tant, una mirada nova als resultats de les proves de competències bàsiques, des d’una perspectiva longitudinal.
Si vols saber-ne més:
Nota de premsa: El 90% dels alumnes amb resultats baixos en matemàtiques a 6è de primària continua malament a 4t d’ESO
