César Coll, director de l'Anuari 2020 i catedràtic emèrit de la UB, fa la presentació "Com avancem cap a un veritable currículum competencial?", en el marc de la jornada "Del Currículum a l'aula. Fer realitat l’aprenentatge competencial als centres educatius", que es va celebrar el 12 de novembre de 2021 al MACBA.
Recupera tots els continguts de la #JornadaCurrículum a Del currículum a l’aula. Fer realitat l’aprenentatge competencial als centres educatius
Relacionat: Llegeix l'article de César Coll L'aterratge del nou currículum de l'Educació Bàsica als centres educatius: reptes i oportunitats
TRANSCRIPCIÓ DEL VÍDEO
Bon dia a tots i a totes. La veritat és que, a part de ser un goig tornant-se a trobar tots presencialment i podent-se veure, encara no tocant-se, no molt però una mica també i compartir amb els que no esteu aquí, ara tenim l'avantatge de poder-ho fer en streaming i a més presencial que això és un avantatge, un afegit, jo estic molt satisfet a més d'això perquè és una oportunitat poder compartir amb totes i tots vosaltres que teniu una experiència tan directa a l'aula de tants anys posant en marxa actuacions adreçades a fer realitat un currículum realment competencial que porti a personalitzar els aprenentatges. Doncs això és una oportunitat per aprendre per a tots, però per mi és molt important.
Llavors jo només volia en aquesta intervenció inicial donar-vos diguem-ne o compartir amb vosaltres algunes de les consideracions que hem inclòs en l'Anuari sobre l'estat de l’educació a Catalunya i concretament el capítol que estava dedicat a què ensenyar i aprendre, què és important ensenyar i aprendre avui en dia, és a dir el tema del currículum. Val a dir però que, en realitat, la reflexió sobre el currículum que està en aquest anuari és una reflexió que està emmarcada en un context més ampli que és l'anàlisi de quina ha estat l'evolució en la millora de l'educació a Catalunya durant aquests últims decennis. I allí en l'anuari queda molt clar que, per una banda, hi ha hagut un progrés important i, per una altra banda, hi ha hagut un estancament no menys important en aquests últims anys, sobretot a partir del 2015 2016 depèn dels indicadors, i això ens ha portat a identificar tres topalls estructurals que impedeixen d'alguna manera, pensem, el seguir millorant l'educació a Catalunya.
Són els que apareixen aquí [presentació que s’està projectant] i que són coneguts: un és el topall de les desigualtats, és a dir no hem aconseguit suficientment fer front a aquest problema de les desigualtats; el problema del finançament, també el coneixem tots i el tercer problema que potser és menys..., o tenim menys consciència o teníem menys consciència, que és el topall que ve del fet que el nostre sistema educatiu està basat, està fonamentat, en una visió del que significa aprendre, i conseqüentment també del que significa ensenyar, que algun dia va ser molt potent i actual però que avui en dia està en bona mesura, diguem-ne que és una visió obsoleta. Algunes de les raons o algunes de les manifestacions diguem-ne d'aquesta falta [fent referència a la presentació]... No són les escoles, no són els instituts, no és el professorat, no és l'ensenyament, ens estem referint al sistema educatiu que està organitzat al voltant d'una visió de l'aprenentatge que ja no correspon a la manera com aprenem les persones en el segle XXI, avui en dia, en aquest gairebé tercer decenni que estem començant del segle XXI. Ja no aprenem com abans, ja no aprenem als mateixos llocs que abans, ja no utilitzem les mateixes eines, els agents educatius s'han multiplicat i s'han diversificat i en canvi continuem tenint un sistema educatiu que identifica l'aprenentatge amb pràcticament allò que s'aprèn en els centres d'educació formal i això té unes conseqüències, tots sabem, diguem-ne greus.
Una conseqüència és que cada cop són més amplis els sectors de l'alumnat que veuen un hiatus entre el que fan, el que aprenen i com ho aprenen dintre dels centres educatius i el que fan, el que aprenen i com aprenen i el que els interessa fora dels centres. Això porta també a que hi ha molts recursos sovint en l'entorn immediat, en el context dels centres, dels quals no es treu profit o no es treu suficient profit. I sobretot, jo penso que és el més preocupant, aquesta multiplicació de contextos d'activitat que ofereixen oportunitats i recursos per aprendre a l'alumnat és, al mateix temps, una font potencial de profundes desigualtats perquè evidentment no tothom té accés a contextos d'activitat que són igualment rics, des del punt de vista de les oportunitats i recursos per aprendre que ofereixen fora dels centres d'educació escolar. Dit d'una altra manera, això planteja el problema aquell importantíssim de que avui en dia està clar que les polítiques d'equitat ja no poden ser només polítiques escolars, han d'anar més enllà i agafar aquest altre àmbit.
Una altra manifestació d'això és que els currículums, Miquel Àngel i tots suposo que ho considerem, els currículums estan sobrecarregats, són sobredimensionats i això deixa poc marge de maniobra. Jo no dic cap marge perquè tots sabem que hi ha centres i hi ha personal que malgrat tot ho aconsegueixen, la qual cosa vol dir que és possible i que es fa, però deixen poc marge de maniobra per realment dur a terme un enfocament competencial i per personalitzar l'aprenentatge que, en últim terme diguem-ne, és un sinó l'objectiu fonamental i la finalitat d'un aprenentatge competencial que és realment que allò que l'alumnat aprèn, tingui sentit per a ells i ho puguin integrar i incorporar en el seu projecte personal, vital, social i professional. Per tant, diguem que d’aquí el que se'n surt és que el que necessitem, i crec que aquesta idea és important subratllar-la, el que necessitem no és un canvi de currículum, el que necessitem és un canvi de model de currículum perquè hem de pensar d'una altra manera què vol dir ensenyar i aprendre avui en dia en els centres d'educació formal, que és diferent d'allò que està a la base de com està organitzat el sistema educatiu. Dit d'una altra forma, aquí hi ha la transparència i després es repartiran i us les podreu descarregar, vull dir ja podreu pensar-hi una mica més i aportar després en la discussió el que us sembli rellevant.
A mi em semblava important assenyalar que totes les actuacions, les actualitzacions, els canvis, les reformes curriculars que hem estat fent fins ara responen a unes lògiques que ja no són les lògiques que avui en dia respondrien a la situació real del que vol dir aprendre avui en dia, tots ho sabem, aquí estan les quatre que a mi em semblen, potser l'última ara la comentarem una mica més de detall. Les tres primeres són evidents, totes les reformes curriculars han respost fins ara, des de la LOGSE, inclosa la LOGSE, fins ara a una lògica acumulativa, és a dir que cada vegada que es produeixen nous avenços en el coneixement, apareixen nous problemes, es detecten noves necessitats, la solució quina és? més continguts, quan no la proposta d'una assignatura nova, és a dir llavors això el que ha portat... i sense revisar quins són, si els que ja hi havia continuen vigents o no. A aquesta lògica acumulativa se n'ha afegit una altra, aquella lògica de pensar que tot el que és important aprendre s'ha d'aprendre a la formació bàsica. És clar, avui en dia sabem que hi ha moltes necessitats bàsiques d'aprenentatge que es presentaran inevitablement i que es presenten al llarg de la vida i que per tant ja no podem continuar raonant com si tot allò que és imprescindible aprendre, tot allò que són necessitats bàsiques d'aprenentatge, s'haurien d'aprendre durant el període inicial. També la lògica aquesta de... jo recordo quan la LOGSE, alguns de vosaltres sou joves i no, però els que tenim una mica més de possibilitat de recordar-ho, el gran debat que hi havia era si hi havia optativitat o no. Tots havíem d'estudiar el mateix i el currículum havia de ser el mateix per a tothom i a ser possible fins als 18 anys perquè se suposava que això era l'ideal per arribar a assolir realment l'equitat. Clar, aquesta lògica avui en dia ja no existeix.
I l'última potser és la més difícil, i després comentaré algo al respecte, clar, l'enfocament competencial, com també assenyalava en Miquel Àngel en els comentaris introductoris, no és nou per a nosaltres, almenys està ja en el currículum des de la LOE, des del 2006 si no abans ja. I malgrat això sabem que té fortes dificultats, diguem-ne, per implantar-se en els centres. Hi ha molts factors i vosaltres els analitzareu i l'experiència que ens aporteu segur que ens donarà molta llum, però hi ha alguna, o almenys una, d'aquestes dificultats que té origen en com s'ha plantejat aquest enfocament competencial en l'àmbit del currículum, al meu entendre. I és que la referència sempre han estat les competències claus del Consell de la Unió Europea, competències clau, per definició transversals, per definició acontextuals, per definició que són les mateixes a Copenhague diguem-ne i a Lima, Perú. Que es plantegen com competències que justament s'han d'aterrar en un context cultural, s'han d'aterrar, i això implica un problema des del punt de vista si es parteix de les competències clau i no s'afegeix res més l'únic que hi ha llavors per dissenyar i planificar activitats d'aprenentatge concretes, que és? els continguts disciplinars, no hi ha altra cosa i això és el que ha portat, porta, molt sovint, entenem, planteja aquesta dificultat que sí, hi ha un discurs competencial però després a l'hora de la veritat molt sovint s'acaba programant, o quan s'han de dissenyar, la referència són els continguts disciplinars, directament a través de les disciplines o a partir dels llibres de text, m’és igual, o de les disciplines, encara que no sigui utilitzant llibres de text. Per tant aquesta és també la lògica que hem de deixar de banda.
I totes aquestes lògiques tenen, com diu la transparència, una metalògica que les integra perquè totes responen a aquesta idea de que realment l'aprenentatge, l'educació, l'aprenentatge important, és el que té lloc en els contextos d'educació formal únicament. I l'educació s’assimila a escolarització, la qual cosa en la nostra societat, no fa falta més que mirar als mitjans de comunicació per veure que això passa així, no hi ha problema nou que es planteja que immediatament no hi hagi una veu que digui que el professorat ha d'assolir i fer front a això, que les escoles ho han d'integrar, que s'ha d'incorporar, el qual mostra aquesta metalògica.
És davant d'això que, en l'anuari, el capítol proposa algunes d’aquestes idees i jo les comento, només algunes de les quals estan aquí i tenen a veure... em deixo un altre aspecte important més enllà de les idees aquestes concretes deixeu-me que us digui que quan parlem de currículum hi ha tres coses que s'han de diferenciar: una cosa és el que són els continguts i la lògica interna de l'estructura i els components curriculars; una altra cosa són la normativa curricular i una altra cosa són les condicions del desplegament curricular i un currículum competencial per poder dur-lo a la pràctica fa falta que compleixi determinats criteris en aquests tres àmbits. En el primer àmbit potser dues idees de les que apareixen aquí que voldria destacar, la primera és aquesta necessitat de fer un lligam entre les competències clau i el que són els continguts disciplinars a partir d'un element que pugui ser, per exemple, competències específiques de matèria o d’àrea, és a dir, fa falta aterrar les competències clau i la manera d'aterrar-les és, per una banda, recorrent a quins sabers disciplinars són importants per poder desenvolupar aquestes competències i en quin context, perquè també hi ha sabers contextuals.
Perquè un altre problema dels enfocaments competencials moltes vegades és que ignoren aquesta idea de que hi ha un nivell de plantejament global i local i que l'aprenentatge sempre té lloc en primera instància en lo local. La segona idea fonamental és la dels continguts, els continguts disciplinars, almenys en la proposta de l'Anuari per nosaltres, per mi, a més són importantíssims. És un fals debat el debat d'aquest dels continguts i les competències. És un fals debat. No hi ha competències realment que es puguin desenvolupar sense un bon coneixement disciplinar, qui és capaç d'actuar millor en situacions en les que és necessari utilitzar un coneixement és qui té aquest coneixement, el sap articular i els sap mobilitzar. Per tant, aquesta articulació és absolutament fonamental, no hi ha debat, és un fals debat. Ara bé, quan es té un enfocament competencial els criteris de selecció dels sabers disciplinars no poden ser les disciplines, són les competències, i aquí és on realment està la clau i una altra de les claus. Això porta, diguem-ne és la manera també d'abordar el problema de la sobrecàrrega del currículum, al que també feia referència al Miquel Àngel, és a dir si partim de la disciplina, tots sabem que si agafem la lògica d’una disciplina, qualsevol disciplina, si em pregunteu a la meva disciplina què és important, jo agafaré la lògica interna i serà impossible, em resultarà molt difícil poder treure d'allí algo. Ara, si parteixo de dir que és el que vull que els alumnes i les alumnes siguin capaços de fer quan treballen en tasques d'orientació i quins sabers han de tenir per poder fer això que vull que facin, llavors els criteris de selecció ja no és la psicologia de l'educació que és la meva disciplina, és el que vull que siguin capaços de fer. I hi hauran coses que han d'aprendre sí o sí i unes altres que si les poden aprendre, millor, i com més en sàpiguen, millor, però que no són absolutament imprescindibles. En el mateix sentit, això em porta a la idea de l'aprenentatge o dels continguts o dels sabers dels aprenentatges essencials imprescindibles i desitjables, que sé que és difícil però que és realment essencial, entenem, per un enfocament competencial.
I després hi ha, com us deia, algunes idees que tenen a veure amb la normativa curricular. Suposant que fem un bon currículum competencial, si després la normativa d'ordenació curricular no acompanya i no és coherent, serà molt difícil i suposarà un obstacle per dur a terme, per exemple, és a dir és impossible amb un enfocament competencial, estic absolutament convençut i si voleu després ho discutim, si no hi ha un marge d'autonomia important a nivell curricular per als centres. Un marge d'autonomia, no només per organitzar curricularment diguem-ne els horaris, sinó per completar el currículum. Perquè sinó, és impossible personalitzar i és impossible dur a terme aquesta diferència entre aprenentatges essencials imprescindibles i desitjables que és una de les claus per fer, i per fer un currículum que pugui ser realment competencial. Per tant els termes de l'ordenació curricular són importants i el garantir, en els documents de l'Anuari en un lloc es proposa fins a un 30 % d'autonomia, com a mínim, als centres perquè puguin, no només organitzar el currículum de manera diferent sinó també ampliar-lo, completar-lo, aprofundir-lo, en funció de què? En funció dels interessos, dels objectius de l'alumnat, del seu perfil. Des del punt de vista de la normativa curricular el que és important és garantir que els bàsics imprescindibles tothom els assoleixi i que tothom, independentment del perfil, tingui accés als altres aprenentatges, que tingui accés. Però després no tothom té per què estudiar exactament el mateix, fora dels imprescindibles, aquesta és una altra de les idees fonamentals.
I acabo amb la última [diapositiva de la presentació]. I és que ja és un tema de desplegament. L'enquesta que s’ha passat i que se us donarà després l'accés per si us voleu descarregar les respostes, deixen clarament de manifest que bona part dels problemes que s'identifiquen per dur a la pràctica un enfocament competencial tenen a veure amb recursos, condicions de treball, equipament, acompanyament, assessorament, tot allò que té a veure amb el que és el dia a dia del treball real en els centres i del professorat. I això és absolutament importantíssim, però aquí hi ha una idea que jo volia subratllar per acabar, que és la idea aquesta de que una de les claus entenc que és fonamental per dur a la pràctica aquest enfocament competencial, per fer-lo viable, per fer-lo real, a nivell de gran escala no de centre perquè ara ja n'hi ha molts que treballen així, peró el repte que tenim és que això arribi al conjunt del sistema educatiu. És, realment, vincular el que són les activitats de formació, les activitats de posada en marxa del nou currículum, de recerca, formació, innovació, recerca i desplegament curricular. Necessitem programes, actuacions, amb el suport de l'administració que vinculi aquests diferents aspectes i, a més, necessitem que siguin programes que no siguin igual per a tots els centres sinó que tinguin en compte la realitat de cada centre d'on parteix, què és el que necessiten i en funció del que necessiten poder donar aquests suports i aquests acompanyaments, perquè no tots els centres no tot el professorat, i no només és una qüestió de professorat també depèn del perfil de l'alumnat, està en la mateixa situació i necessita els mateixos suports i els mateixos acompanyaments per avançar en aquesta direcció. I ho deixo aquí Miquel Àngel.
