L'aterratge del nou currículum de l'Educació Bàsica als centres educatius: reptes i oportunitats

La LOMLOE, la llei educativa aprovada el desembre de 2020, presenta algunes novetats des del punt de vista del plantejament curricular que constitueixen veritables finestres d’oportunitat per a la modernització que el nostre sistema educatiu necessita amb urgència.

Sense cap ànim d’exhaustivitat, val la pena destacar-ne aquí els tres punts següents.

En primer lloc, l’aposta decidida per un enfocament competencial en totes les etapes, des de l’Educació Infantil fins al Batxillerat i la Formació Professional. I el que és realment nou, una revisió de l’estructura i dels components del currículum orientada a facilitar i promoure l’aterratge de l’enfocament competencial en els centres educatius i les aules. No oblidem que les competències són presents als nostres currículums des d’almenys el 2006, amb la promulgació de la LOE, però la seva presència en la pràctica docent està encara avui lluny d’haver-se generalitzat. Aquesta revisió es concreta, entre altres aspectes, en l’aparició de les competències específiques com el component que permet articular l’aprenentatge competencial amb els sabers propis de les disciplines acadèmiques, en l’abandonament dels estàndards d’aprenentatge i la seva substitució pels criteris d’avaluació, o encara en l’èmfasi en els plantejaments globalitzadors i interdisciplinaris per dissenyar i planificar situacions i activitats d’aprenentatge.

Sense una veritable autonomia curricular és molt difícil impulsar l’aprenentatge competencial i personalitzat en els centres i en les aules.

En segon lloc, es produeix un avanç significatiu pel que fa al reconeixement de l’autonomia curricular dels centres i al paper que se’ls atribueix en el desplegament i posada en pràctica del currículum. Així, no sols es reconeix el protagonisme i la responsabilitat última del professorat i dels equips docents en el seu desenvolupament i concreció, sinó que, en el marc d’aquesta autonomia, se’ls atribueix també la possibilitat de completar-lo i d’adoptar diferents organitzacions curriculars. Sense una veritable autonomia curricular és molt difícil impulsar l’aprenentatge competencial i personalitzat en els centres i en les aules.

Aspectes com el respecte dels drets i llibertats fonamentals o la perspectiva de gènere han d’estar presents en totes les àrees i matèries del currículum.

I, en tercer lloc, la importància acordada a la presència dels aprenentatges transversals en tot allò relacionat amb el currículum. Aspectes com el respecte dels drets i llibertats fonamentals, la perspectiva de gènere, la valoració crítica de les desigualtats, la superació dels comportaments sexistes, el respecte a les diferències, l’exercici de la tolerància, la cultura de la pau, l’educació afectiva-sexual, l’educació per a un desenvolupament sostenible o la preparació per a una ciutadania responsable, entre altres, han d’estar presents en totes les àrees i matèries del currículum i s’han de treballar en i des de totes elles.

Relacionat: Recupera la presentació de César Coll Com avancem cap a un veritable currículum competencial?

L’esborrany de Decret d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica de Catalunya elaborat pel Departament d’Educació en el marc del desplegament de la LOMLOE no sols aprofita, sinó que amplia i aprofundeix aquestes finestres d’oportunitat, especialment pel que fa a l’aposta per afavorir i reforçar l’enfocament competencial de l’aprenentatge i l’autonomia curricular dels centres.

Són il·lustratius, en aquest sentit, els següents aspectes de l’esborrany de Decret:

• La reserva del 20% de les hores lectives (5 hores setmanals a l’Educació Primària i 6 a l’Educació Secundària Obligatòria) com “hores de gestió autònoma” que els centres poden dedicar a “la resolució de problemàtiques curriculars derivades del seu entorn” o a “l’aprofundiment” de les diferents àrees i matèries.
• La possibilitat que els centres puguin establir autònomament àmbits agrupant diferents àrees i matèries i treballar-les de manera integrada.
• L’èmfasi en un aprenentatge profund, integrat i funcional dels continguts escolars i el reforçament dels plantejaments globalitzadors mitjançant la realització de projectes significatius i rellevants per l’alumnat.
• El protagonisme atorgat als equips docents –és a dir, al professorat que fa classe a un mateix grup d’alumnes–, als que s’atribueix la responsabilitat de vetllar perquè l’alumnat progressi en l’assoliment de les competències, de fer-ne un seguiment i d’establir i prendre les mesures necessàries per impulsar-lo. Aquest protagonisme es reforça amb el mandat d’incloure unes hores per a les reunions de coordinació dels equips docents dins de l’horari de permanència del professorat en els centres.
• La centralitat de l’acció tutorial, part essencial de la funció docent, en el seguiment i acompanyament de l’alumnat en la seva trajectòria personal d’aprenentatge i de desenvolupament personal i social.
• La directriu d’establir compromisos i coresponsabilitzar els centres, les famílies i els actors socio-comunitaris en la formació de l’alumnat, i d’incloure en els projectes educatius de centre la incorporació d’activitats educatives coordinades que facilitin l’accés als recursos i les oportunitats per aprendre presents en l’entorn a tot l’alumnat.

Si el text definitiu del Decret manté els plantejaments de l’esborrany serà una plataforma útil per dur a terme un autèntic procés de transformació i modernització curricular.

Aquests i altres aspectes presents en l’esborrany de Decret posen clarament de manifest la voluntat d’ampliar i aprofundir les finestres d’oportunitat que obre la nova llei educativa per dur a terme un autèntic procés de transformació i modernització curricular. Estic convençut que, si el text definitiu del Decret manté els plantejaments i les opcions que ara són presents en l’esborrany, serà una plataforma útil per endegar aquest procés i avançar en la direcció adequada.

El reforç substancial de l’autonomia curricular i l’aposta decidida per un enfocament competencial i la personalització de l’aprenentatge aporten noves perspectives a l’activitat dels centres i a l’exercici de la docència. Les oportunitats que s’obren són moltes i d’un gran abast, però els reptes als quals el professorat haurà de fer front també ho són.

Les oportunitats que s’obren són moltes i d’un gran abast, però els reptes als quals el professorat haurà de fer front també ho són.

Caldrà prendre decisions, entre moltes altres qüestions, sobre l’organització de l’horari lectiu, la distribució i aprofitament dels temps i els espais, l’eventual conformació d’àmbits curriculars agrupant àrees o matèries, les instàncies de col·laboració i de coordinació dels docents, el seguiment i acompanyament de l’alumnat, el disseny i el desplegament d’activitats d’aprenentatge rellevants i significatives per l’alumnat, o la col·laboració amb els actors sociocomunitaris i entitats presents en l’entorn susceptibles de corresponsabilitzar-se en la formació de l’alumnat.

Relacionat: Recupera la presentació de César Coll Com avancem cap a un veritable currículum competencial?

Certament, hi ha centres educatius i equips docents que ja estan assumint la responsabilitat que suposa prendre aquestes decisions. No són, però, la majoria. I, sobretot, són centres integrats per docents que assumeixen aquesta responsabilitat gràcies a una dedicació i uns esforços extraordinaris que no es poden mantenir durant molt de temps ni poden ser la base en la qual sustentar un procés de transformació curricular com el que es dibuixa en l’esborrany de Decret.

El nou currículum de l’educació bàsica és exigent amb els centres i el professorat, però no ho és menys amb l’Administració educativa.

La magnitud dels reptes que planteja l’aterratge del nou currículum als centres educatius fa del tot imprescindible una actuació decidida de l’Administració educativa dirigida a crear i assegurar les condicions que facin possible afrontar-los amb èxit. Seria desitjable, en aquest sentit, que en paral·lel a la promulgació del Decret, el Departament d’Educació posi en marxa un conjunt articulat i coherent de mesures de suport i d’acompanyament als centres i al professorat i que aquestes mesures es mantinguin el temps que calgui fins que la transformació curricular es consolidi.

El nou currículum de l’educació bàsica és exigent amb els centres i el professorat, però no ho és menys amb l’Administració educativa.

Vols saber-ne més?

• Descarrega el capítol de l'Anuari 2020 Les necessitats d’aprenentatge en el segle XXI o què cal ensenyar i aprendre a les escoles i els instituts.

• Mira la presentació de César Coll Com avancem cap a un veritable currículum competencial?

• Recupera la jornada Del currículum a l’aula. Fer realitat l’aprenentatge competencial als centres educatius