Fernando Hernández, professor a la Unitat de Pedagogies Culturals de la UB, exposa la necessitat de plantejar-se el sentit i els objectius d'aplicar la innovació educativa.
#Anuari2020Bofill
Transcripció del vídeo
Per què hem de reflexionar sobre la innovació educativa?
Jo crec que el tema és molt important perquè portem 4 anys parlant a Catalunya d’innovació i amb insistència: als mitjans de comunicació, els centres han de ser innovadors, cal introduir innovacions, etc. I quan es parla molt d’un tema de vegades no hi ha temps per pensar sobre el tema. Jo crec que una cosa que fa el capítol és pensar sobre el tema de la innovació, i pensar-ho també a partir de dos exemples que són molt rellevants i han estat molt presents, que són Escola Nova 21 i la Xarxa de Competències Bàsiques. Però també pensar-ho des de com s’investiga i com es planteja la innovació dins de polítiques d’innovació que jo crec que és aquesta la qüestió principal. Però una cosa en la que cal fer la distinció és que la innovació pot col·locar-se a nivell micro, a nivell meso i a nivell macro. I normalment pensem en el nivell micro i meso, però no pensem en el nivell macro. Jo crec que aquest és un tema com molt important perquè un dels problemes que tenim i, en un país petit com Catalunya, és que podem arribar a tenir moltes innovacions micro sense un marc que encabeixi aquest precisament dins d’una visió política d’aquestes innovacions. Jo crec que el capítol és molt clar parlant sobre aquestes qüestions.
També el capítol intenta clarificar sobretot la diferència entre fer innovacions i apuntar-se a la moda de la innovació. Aquest és un tema que he vist en molts centres: “Nosaltres som un centre innovador perquè estem fent aquestes coses”. Però clar, quan tu interrogues al centre “Per què ho esteu fent? A quina necessitat respon? Dins de quina planificació va? Quin seguiment esteu fent? Quina avaluació esteu fent d’aquesta innovació?” “Ah no, nosaltres ho estem fent...”. I quan arribi una altra, fareu una altra? Aleshores, també un focus molt important que té el capítol és fer innovacions amb consciència, amb consciència de per què fem la innovació, quina és la seva finalitat i, sobre tot, per què surt aquesta innovació. I què intenta solucionar o aportar dins d’una cultura del centre i de la classe. Aquest és un aspecte que crec que és molt important.
Després la idea que les innovacions han d’estar dins una política o una cultura de la innovació, com es parla al capítol. I aquesta cultura de la innovació no la pot fer el Departament d’educació només, l’ha de fer en col·laboració. Però el departament ha de saber situar en quin sentit de país, de projecte de vida en comú, col·loca aquestes qüestions perquè l’escola arribi a contribuir. Jo crec que això després genera tensions i com genera tensions fa el tema interessant i demana recerca i demana seguiment. Aleshores, essencialment, el capítol aborda aquestes qüestions: primer la importància de clarificar què és innovació, quin és el sentit, per què fem innovació. Quan adoptem una innovació, necessita respondre a una necessitat, necessita un seguiment, necessita una avaluació. I després, com aquestes innovacions micro o meso, com les que poden oferir les xarxes, etc., se situen en una dimensió molt més macro, molt més de país, sobre tot amb un seguiment i amb un suport.
Què cal per portar la innovació a la pràctica?
Pensant en una dimensió macro de la innovació i sobretot de com planificar-la perquè sigui realment adoptar-la per a la pràctica, perquè hi ha moltes innovacions que es planifiquen des de lo macro i no s’adopten, el primer és planificar el sentit del canvi, perquè fem un canvi i quina finalitat tenim en aquest canvi. I després un element essencial és generar complicitat, complicitat sobretot, no només per part dels docents que són claus, o sigui, no hi ha innovació sense complicitat dels docents- però també de tota la comunitat educativa i del sistema social perquè sinó és impossible. I després col·locar recursos. I la quarta condició és fer un seguiment, això és indispensable en un procés de política que afavoreix una innovació per al canvi i la transformació.
