Judy Halbert i Linda Kaser – The Spiral of Inquiry: eina per a la transformació educativa (resum)

Debat d’Educació  amb Judy Halbert  i Linda Kaser (http://www.debats.cat/ca/debats/spiral-inquiry-eina-la-transformacio-educativa-0), codirectores de Networks of Inquiry and Innovation and the Aboriginal Enhancement Schools Network, a British Columbia (Canadà) i codirectores del Centre for Innovative Educational Leadership de la Universitat de Vancouver. 

SÍNTESI D'IDEES

«The Spiral of Inquiry» és una proposta innovadora per a introduir canvis en l'aprenentatge que ha demostrat que millora els resultats acadèmics. El programa s'ha desenvolupat a escoles de la Colúmbia Britànica, al Canadà, i a altres països, amb bons resultats en tots els casos. Per exemple, a la Colúmbia Britànica s'ha aconseguit el major nombre de persones de més de 25 anys amb més de dos anys d'educació postsecundària; a més, els resultats encara han estat més bons entre els alumnes més desfavorits.

Hi ha un seguit de principis bàsics que determinen com es treballa seguint l'espiral d'indagació:

• No és una iniciativa sinó una forma de ser com a professional.
• Propòsit, coherència, treball en equip i perseverança són termes que han d'estar sempre presents.
• Hem d'estar disposats a trobar-nos amb moments d'incertesa.
• L'objectiu final és que els aprenents assoleixin el màxim de les seves possibilitats, sense discriminacions, i arribin a aconseguir les competències necessàries per a desenvolupar-se dignament com a adults.
• La curiositat és la eina més valuosa per a avançar, tant entre els aprenents com entre els professors.
• La implementació de la nova forma de treballar demana temps, perquè les coses perdurables triguen temps a donar resultats visibles.

Com es desenvolupa l'espiral d'indagació?

• Exploració. Els alumnes tenen un paper fonamental. Cal parlar amb ells per saber què volen aprendre i per a què creuen que els serveix allò que aprenen.
• Enfocament. Es determina sobre quines qüestions concretes cal actuar, triant allò que permetrà un impacte més gran.
• Pressentiment. Ens preguntem sobre possibles accions o soluciones seguint els nostres pressentiments, a partir del bagatge professional i del coneixement de la realitat. «Què passaria si féssim allò?»
• Nous aprenentatges. Assolim nous aprenentatges amb els punts anteriors que ens permeten avançar, sobretot a partir del treball en equip.
• Acció. Es decideix què es vol canviar, què es farà diferent per tal d'assolir el canvi, i es comença a actuar.
• Avaluem. Triem els indicadors que ens informen de si estem actuant bé.

Com s'aconsegueix estendre a tota una escola aquesta espiral d'indagació?

És bàsic que el lideratge el portin persones curioses per a crear xarxes d'innovació i indagació. A mesura que s'assoleixen millores, més persones s'animen a apuntar-s'hi fins que es generalitza la voluntat d'acció pel canvi.

Acte organitzat per la Universitat Oberta de Catalunya i la Fundació Jaume Bofill amb la col·laboració del MACBA.