Aquest curs 2025/26 els docents catalans es mobilitzen per reclamar canvis i més recursos al sistema educatiu i en les condicions amb què fan la seva tasca.
Segons el darrer informe TALIS (2024), que dona veu a professors i direccions, el percentatge de professorat amb molt d’estrès a Catalunya s’ha duplicat en sis anys, arribant al 14%. S’associa sobretot a un dèficit estructural de polítiques de suport. El 38% considera que l’estressa la gestió de la diversitat i l’equitat (la mitjana europea és del 23%), només un 15% dels docents novells accedeix a programes d’iniciació (quan a la UE ho fan el 38%) i menys de la meitat (48%) considera útil la formació permanent que rep.
Aquest estrès, sobrecàrrega i falta de recursos que els docents reclamen als carrers no és una percepció subjectiva. És una realitat perfectament palpable i evident en molts aspectes del sistema educatiu. A continuació exposem 10 xifres insuportables que demostren com el sistema educatiu català, infrafinançat estructuralment, recau sobre les espatlles dels professionals i no és prou sòlid per atendre la creixent diversitat de l’alumnat.
3%
Despesa per estudiant no universitari de Catalunya en relació al PIB. En deu anys el pressupost d'Educació ha crescut un 37%, però continua el dèficit estructural. Es destinen 5.465€ per estudiant no universitari (per sota la mitjana espanyola i dels nivells del 2009). Arribar al 6% del PIB que marca la LEC és una urgència moral i política, i tant important com el quant és el com. Implica prioritzar la complexitat.
1.000
A Catalunya hi ha un educador o integrador social per cada 1.000 alumnes vulnerables. La desaparició de finançament europeu, i del Pla de Millora d’Oportunitats Educatives (PMOE - PROA+), ha comportat una caiguda dràstica de professionals, d’uns 415 a 300. La disminució arriba just quan un de cada tres alumnes té alguna necessitat específica.
24%
Un 24% dels centres del sistema educatiu català són d’alta o molt alta complexitat. Que una quarta part dels centres tingui aquest nivell de complexitat implica reforçar les polítiques contra la segregació escolar però també prioritzar els recursos a aquests centres.
20%
Centres educatius amb necessitats socioeducatives molt elevades. L’informe “Millora educativa en entorns vulnerables” proposa diverses mesures, des de la reducció de la càrrega lectiva i d’horari de docència o l’increment del personal administratiu, fins als incentius de formació i reconeixement professional.
5%
Professorat destinat a compensar centres públics complexos. El sistema educatiu català encara es caracteritza per un finançament lineal en què importa molt poc la complexitat dels centres.
53%
L’alumnat migrant pobre ha passat del 38% al 2018 al 53% al 2022. Els recursos no han crescut al mateix nivell. La transformació de la societat també s’accelera amb canvis com l’ús general de les pantalles, la precarietat de les famílies o l’endarreriment de la maternitat, que repercuteixen en l’acompanyament als infants.
402
Cada any es destinen 402 milions d’euros públics a escoles concertades que encara segreguen. L’alumnat estranger matriculat s’ha triplicat en deu anys, arriba al 16% i això explica bona part de la reducció de la segregació a Catalunya dels darrers anys. Tanmateix, mentre que els centres concertats escolaritzen un 23% d’alumnat NESCD a I3 i I4, els centres públics n’escolaritzen un 39%.
17%
Hi ha un 17% de famílies que tenen dret a rebre beca menjador i no la reben. A més a més, les transferències socials funcionen molt bé per reduir la pobresa, però a Catalunya no hi ha ajuts per criança. Catalunya i l’estat espanyol gasten la meitat que la mitjana europea.
41.507
A Catalunya l'any 2025 s'han donat 41.507 beques per estudiar a la postobligatòria. Arriben només al 19’9% de l’alumnat, quan el 30% està en situació de pobresa. Contant tots els joves en situació de pobresa, estudiants o no, la meitat queden fora.
14%
El 14% del professorat català pateix molt d’estrès. S’ha duplicat en sis anys. La manca de recursos per atendre l’increment de la complexitat als centres, els dèficits en polítiques docents, que redueixen les mesures pel desenvolupament professional, i la manca d’espais i temps per al benestar i el treball en equip als centres, també estan darrere d’aquest percentatge
