Les polítiques que han permès l'expansió educativa dels darrers vint anys són insuficients per atendre la realitat actual

11/12/2024

És indispensable prioritzar les necessitats del professorat i de l’alumnat amb més complexitat.

Els problemes que limiten l’educació sobrepassen el sistema educatiu i l’Anuari 2024 proposa polítiques educatives però també socials i de salut.

Dirigit per Margarita León i Bernat Albaigés, i amb la participació de més de 70 persones, l’Anuari 2024 és “un antídot contra el catastrofisme que massa sovint enterboleix el debat educatiu”.

L’Anuari de l’Educació 2024 de la Fundació Bofill constata els efectes positius, però també els límits, de les actuals polítiques educatives. Han permès l’expansió educativa dels darrers vint anys però són insuficients per atendre la realitat actual.

Dirigit per la politòloga Margarita León i l’investigador Bernat Albaigés, l’Anuari de l’Educació 2024 revisa l’evolució dels indicadors de l’educació a Catalunya i els compara internacionalment. “Miris on miris, el sistema és menys equitatiu avui del que era fa vint anys”, ha explicat Margarita León, “gairebé tots els indicadors estan travessats per una desigualtat socioeconòmica molt important i la complexitat més gran de totes és que gairebé un 30% de l’alumnat està en risc de pobresa”, ha afegit.

Així, mentre l’Anuari 2024 assenyala entre d’altres l’increment dels joves amb estudis superiors, que arriba al 56,5%, o el 44% de cobertura de l’educació 0-2 anys com una de les més altes d’Europa, també evidencia els actuals límits del sistema educatiu i demostra que aquests avenços són insuficients per recuperar l’actual declivi de resultats.

Constatant com l’abandonament escolar dels joves més pobres multiplica per 10 el dels rics, que un 27% de l’alumnat està en risc de pobresa a l'educació bàsica, que continua l’infrafinançament estructural de l’educació (Catalunya destina menys diners per estudiant no universitari que la mitjana espanyola) o que la reducció lineal de ràtios redueix a menys del 5% el professorat destinat a compensar condicions als centres públics amb més complexitat.

A l’Anuari de l’educació 2024, la Fundació Bofill demana prioritzar les necessitats del professorat i de l’alumnat en entorns de més complexitat. “Hi ha un desequilibri important entre la realitat i les polítiques que continuem fent servir”, ha explicat León. “Les hem d'ajustar al nou context i l’única manera és amb polítiques educatives, amb esperit universalitzador però que no siguin lineals, però també polítiques socials, de l’àmbit de la salut, urbanes o climàtiques, que incideixen en el rendiment educatiu”, ha afegit.

L’Anuari proposa entre d’altres finançar els centres en funció de les necessitats, suport educatiu en horari de migdia, amb 4.100 nous mestres i 3.000 professors, o incorporar 600 tutors més d’aules d’acollida per reduir la ràtio actual fins als 18 alumnes nouvinguts per tutor. També 20.000 noves places d’I1 i I2, la cobertura gratuïta del servei de menjador als centres d’infantil i primària d’alta i màxima complexitat o fusionar la Renda Garantida de Ciutadania i l’Ingrés Mínim Vital.

Descarrega’t les conclusions de l’Anuari 2024 de la Fundació Bofill

Els 9 principals avenços i les 9 principals mancances de l’educació a Catalunya

Una de les virtuts de l'Anuari de l'Educació de la Fundació Bofill és que des del 2005 ha mantingut l'estructura central d'indicadors, la qual cosa permet tenir una foto ajustada de la situació. L'Anuari 2024 assenyala que:

Els dos darrers cursos s’ha frenat la davallada de resultats en les competències bàsiques, però Catalunya ha retrocedit prop d’un curs acadèmic en comprensió lectora i matemàtiques en deu anys.
En quatre anys ha crescut el percentatge de joves amb estudis postobligatoris (del 73,8% al 78,4%, amb un fort impacte de l’FP) i superiors (del 51,6% al 56,5%), però el 20% dels joves pobres abandonen els estudis, deu vegades més que els rics (2%).
En vuit cursos s’han incorporat 16.201 docents i s’ha recuperat la ràtio de 2009 (abans de les retallades) d’11,5 alumnes, però les aules s'han tornat més complexes i el 27% de l’alumnat està en risc de pobresa a l'educació bàsica.
En deu anys el pressupost d'Educació ha crescut un 37%, però continua el dèficit estructural. Es destinen 5.465€ per estudiant no universitari (per sota la mitjana espanyola i dels nivells del 2009).
Es fan polítiques de reducció de ràtios i de l’horari de docència, però que siguin lineals fa perdre capacitat d'equiparar condicions entre l’alumnat. Al sistema públic, menys del 5% del professorat està destinat a compensar les condicions dels centres de més complexitat.
El sistema contempla fins a vint figures professionals d'atenció social i psicopedagògica, però no arriben a cobrir les necessitats de l’alumnat vulnerable i estan poc integrats al funcionament ordinari dels centres.
Des del Pacte del 2019 la segregació escolar de l’alumnat estranger s’ha reduït 10 punts, però un 17% dels centres concentra molt més alumnat vulnerable del que els correspondria.
Catalunya ha arribat a una de les taxes més altes d’Europa d'escolarització als 0-2 anys (43,9%), però continua sent molt desigual: s'escolaritzen el 52% dels infants de nacionalitat espanyola i només el 15% de nacionalitat estrangera.
Les extraescolars recuperen nivells prepandèmia (65,5% dels nens i nenes de 3 a 14 anys practiquen activitats esportives i un 42% no esportives), però l’accés segueix sent desigual: 25 punts de diferència entre la participació de classe social alta i baixa.

5 propostes per prioritzar les necessitats del professorat i de l'alumnat amb més complexitat

Per la Fundació Bofill, l’Anuari 2024 constata que és indispensable garantir que els docents disposen dels recursos i les condicions necessàries per treballar eficaçment a l’aula i oferir un ensenyament de qualitat. Per això proposa:

Finançar els centres en funció de les seves necessitats. Un sistema de finançament per fórmula que permeti una distribució equitativa dels recursos, amb una implementació pilot en una zona educativa abans d’escalar-lo al conjunt de la xarxa.
Quatre hores setmanals de suport educatiu a l’alumnat amb dificultats o baix rendiment, amb 3.200 nous mestres de primària i 2.400 professors de secundària.
Garantir una dotació mínima de cinc professionals d’atenció social, psicopedagògica i de salut a la plantilla dels centres de més complexitat: 2 treballador/educador social, 1 psicòleg/oga, 1 tutor d’acollida, 1 administratiu/va. En paral·lel, assegurar que cada zona educativa compta amb un mapa de dispositius, recursos i personal no docent extern ajustat a les seves necessitats.
Agrupacions reduïdes a matemàtiques per personalitzar els aprenentatges i recuperar el resultats educatius. El 80% de les hores de matemàtiques a l’ESO haurien de realitzar-se en grups de treball de màxim 10 alumnes (centres de menys complexitat) o de 5 (centres de més complexitat), indicativament.
Ampliar les aules d’acollida a primària i secundària com a espai d’acceleració lingüística, aprenentatge i benestar emocional. Caldrien uns 600 tutors més d’aules d’acollida als centre públics i concertats per passar dels 1.300 als 1.900 i reduir la ràtio de 27 a 18 alumnat nouvingut per tutor.

5 propostes de polítiques socials que són també polítiques educatives

Al mateix temps, l’Anuari 2024 fa evident que amb els actuals nivells de pobresa infantil les polítiques educatives no poden limitar-se a ser només escolars. És per això que per tal que la política educativa doni resposta a les necessitats socials dels infants i les seves famílies, l’Anuari 2024 proposa:

Un Pacte nacional per la universalització de l’educació 1-3 anys. Com a mesura immediata, crear 20.000 noves places d’I1 i I2 i treballar per garantir que l’alumnat amb necessitats educatives tingui l’accés gratuït.
Avançar cap a la universalització del menjador escolar i la inclusió del temps de migdia a la jornada educativa. Com a mesura immediata, 87.000 noves beques menjador per garantir l’accés als alumnes d'infantil, primària i ESO en risc de pobresa d’altres centres.
Una política de gratuïtat i universalització de les activitats extraescolars. Com a primer pas, un programa de “Motxilles extraescolars” de suport als aprenentatges: ajuts de 300 euros anuals per a l’alumnat amb necessitats educatives específiques per garantir la seva participació gratuïta en activitats extraescolars.
Dissenyar i avançar cap a una prestació universal per fill a càrrec, que redueixi la pobresa infantil i millori les condicions d’educabilitat a la llar. Mentre aquesta mesura es fa viable, és urgent fusionar la Renda Garantida de Ciutadania i l’Ingrés Mínim Vital i crear un nou complement que permeti a les famílies cobrir els costos de l’educació 0-3 i dels estudis postobligatoris.
Preveure un eix socioeducatiu específic i ben finançat a la Llei de Barris. Reservar un 20% del pressupost del Fons que preveu la llei (11/2022) per a actuacions de millora de les oportunitats educatives en entorns vulnerables.

RELACIONAT: Les 10 propostes de l’Anuari 2024 per millorar l’educació a Catalunya

8 capítols monogràfics per afrontar grans reptes de l'educació a Catalunya

L’Anuari 2024 de la Fundació Bofill compta amb vuit capítols monogràfics que han permès aprofundir en l’anàlisi de la situació i les propòsites, liderats per 12 experts i treballats també amb més de 60 professionals educatius. Aborden:

Quin ha estat l’impacte de la política de gratuïtat a l’I2? Com garantir la universalització real de l’educació 0-3 anys a Catalunya? (Lara Navarro i Eloi Mayordomo).
Com afecta la segregació urbana a la segregació educativa? Com ha de ser una política territorial que tingui en compte les oportunitats educatives? (Ismael Blanco).
Quins alumnes, centres i entorns són més vulnerables als efectes del canvi climàtic? Com corregir aquests riscos? (Elena Domene, Marta Garcia-Sierra i Mar Satorras).
Què és un entorn escolar saludable? Com garantir espais verds i entorns alimentaris saludables al voltant dels centres? (Marta Garcia-Sierra i Elena Domene).
Renda Garantida, Ingrés Mínim Vital, prestacions per fills a càrrec…, com articular una política de transferència de rendes que ampliï les oportunitats educatives dels infants? (Elena Costas Pérez, María Sánchez Vidal i Pere A. Taberner).
Quines barreres administratives i burocràtiques impedeixen l’accés de les famílies vulnerables als ajuts educatius? Com trencar-les en el cas de les beques menjador? (Elena Costas Pérez i María Sánchez Vidal).
Què podem aprendre del pas d’un sistema de beques menjador al menjador escolar universal recentment implementat a Croàcia? (Ivana Dobrotić).
Quins professionals no docents col·laboren amb els centres en l’atenció social, psicològica i de salut del seu alumnat? Arriben a donar resposta a les necessitats dels centres més desafavorits? (Sheila González Motos).

Relacionat