4 coses que has de saber d’Escola Nova 21

Escola Nova 21 va ser una aliança de diversos centres educatius i entitats, entre les quals la Fundació Bofill, entre els anys 2016 i 2019. Responia a la crida de Nacions Unides (Agenda 2030) i la UNESCO, per promoure la participació de tots els sectors en fer possible un canvi de paradigma educatiu que garanteixi el dret de tot infant a una educació integral de qualitat.

Escola Nova 21 va finalitzar el desembre del 2019 amb una crida a establir un pla de país per actualitzar tot el sistema educatiu al llarg de la pròxima dècada. La massiva mobilització de docents, famílies i municipis de mig miler de centres va fer evident la necessitat de generalitzar el canvi de paradigma, mentre que el testeig d’un protocol amb una mostra de 30 centres va provar que era possible.

1. Una iniciativa per la transformació educativa

    Malgrat els canvis positius dels darrers trenta anys en currículums, normatives i pràctiques educatives, la realitat a molts centres encara està molt enfocada a la transmissió i memorització a curt termini, amb una fragmentació del coneixement en matèries i assignatures des d’una lògica selectiva, molt condicionada, a més a més, per la selectivitat.

    L’aliança Escola Nova 21 va néixer amb la voluntat de catalitzar la necessitat de canvi de paradigma educatiu, per tal de garantir el dret a una educació de qualitat per a tothom, a partir d’experiències d’aprenentatge gratificants i empoderadores, que siguin rellevants i amb sentit. És a dir, tenia com objectiu fer possible una educació de qualitat per a tothom. Aquesta definició d’educació de qualitat, que beu de la Declaració d’Incheon, es concreta en l’horitzó comú de canvi i en la Rúbrica de Canvi.

    2. Centres educatius i entitats, en aliança

      L’aliança Escola Nova 21 es va establir entre el gener i el setembre del 2016, inicialment per conveni entre Unescocat, la Fundació Bofill i la Universitat Oberta de Catalunya, i posteriorment s’hi van sumar l’Obra Social “la Caixa” i la Diputació de Barcelona.

      Es va presentar oficialment al maig del 2016, conjuntament amb el suport de 25 escoles impulsores que ja treballaven amb pràctiques educatives de referència, centrades en la formació integral de la persona. Després del llançament, l’aliança va signar un conveni de cooperació amb el Departament d’Ensenyament amb l’objectiu de promoure el canvi a les escoles que s’hi sumessin i que la política pública ho escalés a tot el sistema..

      3. L’operativa del programa

        Escola Nova 21 ha promogut el canvi de paradigma educatiu des de tres línies d’actuació:

        1. Centres de referència: Va identificar escoles amb pràctiques educatives de referència, centrades en la formació integral de la persona, per treballar-hi conjuntament i generalitzar el canvi educatiu al conjunt del sistema.
        2. Mostra representativa: Amb una mostra representativa de 30 escoles i instituts, va desenvolupar i testar un protocol de canvi intensiu generalitzable al conjunt del sistema. Es basava en accions de capacitació, acompanyament, formació en residència i recursos, i partia de l’experiència dels centres impulsors, que van ser els referents en el procés de transformació.
        3. Xarxes Locals: Va promoure i orientar l’actualització educativa, amb un treball cooperatiu en xarxa vinculat a l’entorn local, amb mig miler de centres que voluntàriament es van sumar a la iniciativa. En total hi va haver més de 60 xarxes a tot Catalunya.

        4. L’avaluació valida l’estratègia utilitzada

          La Fundació Bofill va encarregar una avaluació externa d’Escola Nova 21 a especialistes en avaluació i monitorització. El desembre del 2019 es van presentar els primers resultats, i l’octubre del 2020 es va fer públic l’informe complet amb totes les conclusions.

          Relacionat: 8 conclusions clau de l’avaluació d’Escola Nova 21

          L’informe final analitza detalladament la coherència, l’eficàcia i l’eficiència del programa. Avalua en quina mesura s’han produït canvis en els centres educatius participants, com: s’han traslladat a la pràctica, quins han estat els instruments més determinants per als centres i què caldria tenir en compte per impulsar la transformació educativa a tot el sistema educatiu.

          Aquesta avaluació va validar l’estratègia de canvi d’Escola Nova 21 i va subratllar que l’estratègia de desplegar la Mostra i les Xarxes per impulsar un canvi sistèmic va ser efectiva:

          • L’articulació en accions i eines concretes va ser coherent amb la teoria de fons, amb els objectius marcats inicialment, i amb les necessitats i realitat existents.
          • Les eines i accions van ser majoritàriament utilitzades i efectives en la generació de resultats esperats. Van generar les condicions pel canvi que el programa pretenia.
          • Es va possibilitar que centres de totes les tipologies impulsessin canvis rellevants per fer possible una educació de qualitat en el conjunt d’àmbits de transformació analitzats.

          En definitiva, l’àmplia mobilització d’Escola Nova 21 al llarg de tres anys va posar de manifest la necessitat urgent d’un canvi de paradigma educatiu, per tal que l’aprenentatge respongui al món d’avui i permeti millorar-lo. Així doncs, va concloure que per garantir el dret de tot infant a una educació integral de qualitat, aquest canvi hauria d’esdevenir política pública perquè arribi a totes les escoles i instituts.

          Notícies

          Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la informació que es fa pública al nostre lloc web i recopilar informació estadística. Si es continua navegant, considereu que s’accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració i obtenir més informació aquí.

          Acceptar