De què parlem quan parlem de transformació educativa?

“Tot el món ha de prendre consciència de la gravetat de la crisi global d’aprenentatge. Cal un canvi de paradigma en la nostra manera d’ensenyar i d’aprendre. I això implica transformar l’educació, implica innovació, i implica donar suport als docents”

Stefania Giannini, directora general adjunta per a l’Educació de la UNESCO

Com diu la UNESCO a Repensar l’educació (2015), avui el propòsit educatiu “ha de ser reconsiderat d’acord amb una visió renovada del desenvolupament humà i social sostenible que sigui tan equitatiu com viable”, basada “en principis de respecte per la vida i la dignitat humanes, la igualtat de drets i la justícia social, el respecte per la diversitat cultural i la solidaritat internacional i la responsabilitat compartida”.

Aquesta visió dista de l’antiga concepció enciclopedista i selectiva que durant dècades s’ha tingut de l’escola i la universitat, que entenia que a través de l’explicació dels docents i del llibre de text es transmetien fets i conceptes a alumnes que passivament escolten, exerciten i reprodueixen. Avui, en el context de grans reptes globals i de quarta revolució industrial, cal concebre l’educació de forma diferent, com recull la Declaració d’Incheon que desplega l’ODS 4: Educació de Qualitat.

Així mateix, les desigualtats educatives i socials han crescut encara més palès en el context de la pandèmia COVID-19, el que reclama accions contundents per reforçar els sistemes educatius, com ha dit el secretari general de Nacions Unides: “Cal fer passes audaces per crear sistemes educatius inclusius, resilients i de qualitat, adequats per al futur”. Per tant, la transformació educativa ha de dirigir-se a que el sistema s’actualitzi per tal que tota escola i institut estiguin preparats per generar aprenentatges competencials que donin respostes als reptes globals del segle XXI.

Una educació de qualitat per a tothom és possible

Des de fa més de 100 anys, milers de persones han treballat per una escola que generi experiències d’aprenentatge rellevants, significatives, gratificants i empoderadores per a tots els infants i joves; però, què entetem avui per educació de qualitat? On ens dirigim? Les necessitats del món d’avui, junt amb el coneixement existent sobre com les persones aprenen, ens permet definir l’horitzó comú de canvi.

Horitzó comú de canvi

La transformació educativa ha d’avançar cap a un horitzó comú que agrupa quatre eixos interconnectats i interdependents: propòsit, dirigit a desenvolupar competències per a la vida; pràctiques d’aprenentatge, basades en el coneixement de com les persones aprenen, avaluació competencial i global amb mecanismes formatius que contribueixen a l’aprenentatge i organització autònoma i oberta, capaç de l’autoreflexió i d’actualitzar-se.

Propòsit

El propòsit de l’horitzó comú de canvi és que tot infant tingui accés a un aprenentatge dirigit al desenvolupament integral de la persona, des d'una visió humanista de l'educació, com proposa l’informe Repensar l'educació (UNESCO, 2015). Aquesta visió vol oferir un aprenentatge profund, rellevant i eficaç que ajudi els infants i joves a convertir-se en persones autònomes, a desenvolupar tot el seu potencial, a dur les regnes de la seva pròpia vida i a contribuir positivament als reptes col·lectius. L'educació ha de poder proveir les eines perquè les persones puguin participar activament en la societat del coneixement i actuar com a ciutadanes i ciutadans lliures i responsables en l’àmbit local i global.

Als centres educatius, aquest propòsit es reflecteix en la visió del centre que ha de ser desenvolupada (i renovada periòdicament) conjuntament amb tota la comunitat educativa (incloent-hi l’equip directiu, el claustre, les famílies, els infants i joves, etc.).

Pràctiques d’aprenentatge

Les pràctiques d’aprenentatge s’han de fonamentar en el coneixement existent sobre com aprenen les persones, que es pot sintetitzar en els 7 principis de l’aprenentatge (Manual per a Entorns d'Aprenentatge Innovadors, 2018): l’aprenentatge s’ha de centrar en les persones que aprenen, és fonamentalment de naturalesa social, raó per la qual cal fomentar l’aprenentatge col·laboratiu, ha de tenir en compte les emocions i la motivació, ha de contemplar les diferències individuals, requereix esforç i afany d’autosuperació de les persones que aprenen, però sense representar una sobrecàrrega o pressió excessiva, ni a través de l’avorriment o la por. Així mateix, l’aprenentatge ha de tenir en l’avaluació contínua una eina d’empoderament i ha de construir connexions horitzontals entre àrees de coneixement i activitats, generant-les tant dins l’escola com en connexió amb la resta de la comunitat educativa i de la societat.

A més a més, aquests 7 principis són compatibles amb els principis d’equitat, de qualitat i d’excel·lència que determinen i condicionen l’acció educativa establerts en les normatives curriculars de les diferents etapes educatives.

Avaluació

L'avaluació ha de ser competencial, global i formativa i ha de tenir com a objectiu contribuir a l’aprenentatge tot mesurant l'adquisició i el desenvolupament de competències, no només cognitives, sinó també físiques, socials i emocionals. En un enfocament formatiu de l'avaluació, aquesta ha de ser considerada com la valoració participada de l'aprenentatge; per tant, l'error no representa un fracàs en l'aprenentatge, sinó una oportunitat de millora. Aquest enfocament interdisciplinari de l’avaluació és imprescindible a causa el caràcter transversal de les competències. Per això, no es basa en els resultats d’una matèria, ni en la combinació d’unes quantes, sinó en un desenvolupament global de la persona.

Organització

L’organització del centre ha d’estar al servei de l’aprenentatge de l’alumnat. Els centres educatius han de complementar el propòsit de l'educació amb una organització permeable, oberta a l’entorn i versàtil, que els permeti actualitzar la seva pràctica educativa esdevenint comunitats que aprenen.

Per què un pla de transformació del sistema educatiu

Les experiències prèvies d’iniciatives d’actualització i transformació educativa, com per exemple Escola Nova 21, apunten que, si es vol estendre la transformació educativa, calen accions que planifiquin una escalada per arribar a la totalitat de centres educatius. Així, sabem que per garantir una transformació educativa efectiva: (1) cal clarificar quins objectius de canvi i en quina direcció es vol transformar; (2) cal establir programes públics ambiciosos per acompanyar el canvi dels centres educatius; i (3) cal impulsar reformes estructurals del sistema educatiu. Aquests grans condicionants són els que haurien de guiar un pla de transformació del sistema educatiu que es desplegui al llarg dels pròxims deu anys.