5 idees per vèncer la desafecció escolar en temps de confinament

29/04/2020

El confinament ha posat l’ensenyament davant del mirall i ha fet emergir algunes preguntes que portaven temps qüestionant-se: és l’educació massa acadèmica? Quin és el rol del tutor? Com fem servir les eines digitals amb finalitat pedagògica? I un dels interrogants que més preocupació està generant és: què es pot fet per evitar la desafecció escolar?

Aquesta qüestió la coneix bé la Begonya Gasch, directora d’El Llindar, un centre educatiu de segones oportunitats on es fa front al problema. La directora defineix la desafecció escolar com “un sentiment d’impotència de l’alumne i una pèrdua de confiança en el món escolar. Aquest sentiment aflora quan l’alumne pensa que el que passa dins de l’escola no té res a veure amb ell, un fet que pot desembocar en abandonament escolar”.

L’any 2019 la taxa d’abandonament escolar a Catalunya va pujar fins al 19%, molt per sobre de la mitjana europea (10,2%). Però aquesta dada només reflexa els casos en els quals la desafecció amb l’escola es converteix en una absència física: “La desafecció escolar succeeix quan l’alumne perd l’interès pel món escolar i se’n va, físicament o no. Ens centrem en la desafecció quan es tradueix en abandonament, però hem d’entendre que és un sentiment profund i dolorós que molts alumnes viuen”, explica la directora.

Gasch diu que centres com el seu han de fer un esforç major per conservar els llaços entre l’escola i els alumnes. No obstant això, totes les escoles s’estan fent les mateixes preguntes sobre com mantenir el vincle que, fins ara, ha tingut molt a veure amb la presència en l’aula. És el moment d’imaginar altres vies per conservar els llaços amb els alumnes sense estar físicament amb ells.

Des de les experiències d’El Llindar, la Begonya Gasch explica quins són els punts clau per fer front a la desafecció escolar en aquestes setmanes de confinament:

Prendre els temps suficient per reflexionar i imaginar una nova escola: la desafecció escolar ja existia durant l’educació presencial, però “aquest temps a casa ens fan veure aquesta realitat amb més força i ens fa entendre que l’escola tal i com la coneixem tampoc funcionava llavors”, afirma. Són, per tant, temps per parar i pensar quin tipus d’escola volem. La directora d’El Llindar explica que molts docents s’han vist estressats per les presses i han començat a produir activitats, exigir deures, enviar fitxes als alumnes... Posar-los a treballar tan ràpidament ha manifestat que, sovint, els docents fan vincle amb l’elaboració de la feina i no amb l’alumne. Potser és moment de repensar el vincle educatiu a les nostres escoles.
No quedar-nos només en els problemes amb la connectivitat. La Begonya Gasch reflexiona sobre l’ús de les tecnologies, que poden ser unes eines molt valuoses per connectar les escoles amb els alumnes, però alerta que no hem de quedar-nos només en la part superficial d’aquesta qüestió. La desigualtat entre els alumnes va més enllà de la disponibilitat d’una tablet i l’accés a internet, té a veure amb com s’utilitzen i el suport que es dóna als alumnes des de l’escola. “Els directors juguem un paper rellevant en la manera d’acompanyar als professors perquè sostinguin el vincle i orientar a l’escola perquè estigui connectada amb els alumnes”, diu la Begonya, “cal tenir cura de no provocar un ensenyament basat únicament en tenir evidències de que els alumnes estan connectats digitalment. Hem de conscienciar als docents perquè no utilitzin les noves tecnologies per estressar als alumnes o continuïn amb les metodologies educatives que ja hi havia abans i no funcionaven”. Apunta que un dels elements imprescindibles és articular estratègies que vagin entre “l’exigir i l’insistir” -més enllà de perseguir la productivitat de la activitat- i tractar de mobilitzar el desig dels alumnes d’aprendre.
L’acció tutorial com peça clau per estrènyer el vincle: a escoles com El Llindar, l’acció tutorial sempre ha estat un recurs central d’acompanyament. El treball amb les famílies i amb cada alumne de manera individualitzada és molt important durant aquests dies. “És una feina d’artesania i amb cada alumne està sent diferent”, diu Gasch, “hem de partir del que els alumnes necessiten, escoltar-los i no asfixiar-los amb activitats, dossiers...”. Cada tutor s’encarrega de deu o quinze alumnes i parla amb ells amb regularitat, normalment per telèfon. A més, quan va començar el confinament, la Begonya va enviar una carta a totes les famílies per fer-se present, traslladar que “el Llindar és escola viva” i oferir-se a ajudar si necessitaven menjar o tenien problemes de connectivitat. El gest ha tingut un efecte molt positiu i ha estret els enllaços amb els progenitors. “En aquests moments parlar i atendre a les necessitats és molt important; oferir als alumnes i famílies aquest espai de conversa és fonamental”, recorda.
Afrontar les expectatives dels alumnes. La incertesa sobre el què vindrà pot generar estrès no només pels alumnes, sinó també pels docents i famílies. “El primer que he fet és afrontar les meves pròpies expectatives, perquè tenien més a veure amb un món passat”, explica la Begonya Gasch, “és positiu transmetre tranquil·litat als alumnes, i crec que aquestes circumstàncies els donen l’oportunitat d’aprendre que no es pot saber ni tenir-ho tot immediatament”. Cada alumne tindrà expectatives diferents, pel que s’haurà de tractar de no buscar fórmules generals. A més de fer front a les expectatives, s’han de trobar les estratègies per motivar als alumnes: “En el nostre cas, fem servir vídeos, posts d’Instagram i, sobre tot, generem espais de treball pels professionals amb l’objectiu d’activar els seus desitjos de vivificar a cada alumne”, diu. A aquests espais anomenats “seguim” són clau per mantenir el vincle de l’escola i abordar el treball amb cada alumne.
Adaptar-nos al ‘new normal’. Sense l’espai físic a l’escola, els alumnes no poden trobar-se amb els companys. Com diu la Begonya Gasch, hi ha una “desconnexió” que tracten de reduir amb l’ús del pati virtual. El tutor convoca als alumnes per reunir-se tots junts, sense obligar-los, per continuar amb els contactes més enllà dels amics habituals. També els horaris han canviat. El ritme dels adolescents no sempre encaixa bé amb matinar, i l’ajustament als tempos dels alumnes és una de les qüestions que es revisa des d’El Llindar. Aquest és el primer pas. Després, quan comenci el curs, s’hauran de afrontar les pors als altres, al contagi, la inseguretat i els possibles nous confinaments, que hauran de agafar-nos més preparats. I, sobretot, resoldre la qüestió essencial per l’escola: mantenir viu el llaç social i educatiu amb l’alumne.

PER SABER-NE MÉS...