Els ajuntaments, un actor imprescindible per garantir una educació completa i de qualitat per a tothom

Notícies

L’educació va més enllà de l’escola. Aquest ja és no només un consens àmpliament compartit, sinó fins i tot una evidència tan gran que ens podria portar a pensar que ja tenim bona part de la feina feta. Tot el contrari.

Si bé coneixem profundament l’impacte positiu que les activitats educatives fora escola tenen en les trajectòries acadèmiques, professionals, socials i cíviques de les persones, podem constatar igualment que aquestes oportunitats estan desigualment distribuïdes. Les condicions socials, econòmiques i culturals de les famílies encara determinen en bona part l’accés i l’aprofitament de les propostes educatives extraescolars. Per adonar-nos de la gravetat de la situació, fem un exercici. Pensem a la inversa aquest impacte que ja coneixem. I si parem atenció a l’enorme impacte negatiu que té per a les vides de milers d’infants i joves la manca d’accés a activitats educatives fora escola? Malauradament, ara mateix l’espai fora escola és més un espai de desigualtats que d’oportunitats i això és una restricció del dret a l’educació.

“Ara mateix, l’espai fora escola és més un espai de desigualtats que d’oportunitats i això és una restricció del dret de l’educació”

La naturalesa dels obstacles que ho provoquen és diversa i inclou els preus elevats, el desconeixement de l’oferta, la dispersió territorial, la manca de resposta a les necessitats educatives i la complexitat dels processos administratius d’inscripció i d’ajudes, entre moltes altres. Amb tots ells, però, arriben de seguida al cap del carrer: les oportunitats educatives fora escola no obeeixen a una planificació sòlida i consistent. Difícilment podrem abordar cap d’aquestes barreres de manera separada mentre encara tenim un àmbit extraescolar tan atomitzat i desarticulat. Cal una mirada global però aterrada, panoràmica i alhora propera.

Podríem dir que el fora escola és un àmbit amb molt camp per recórrer en la política municipal i ens quedaríem curts. Els ajuntaments són un actor imprescindible per garantir una educació completa i de qualitat per a tothom que tingui en compte el que passa més enllà de l’escolarització obligatòria. Només incorporant polítiques d’àmbit extraescolar es poden construir municipis cohesionats basats en l’equitat i la justícia social.

“Els ajuntaments són un actor imprescindible per garantir una educació completa i de qualitat”

En la legislatura municipal que tanquem enguany, diversos municipis catalans (diversos geogràficament, social i demogràfica) s’han atrevit a desenvolupar polítiques d’activitats extraescolars per ampliar-ne l’oferta, garantir-hi l’accés, potenciar-ne la qualitat i assegurar-ne la connexió.

Segurament, l’aprenentatge més notable d’aquestes experiències és que es necessita una aliança amb tota la comunitat educativa per al desplegament de polítiques fora escola, una aliança on l’ajuntament ha de tenir un paper articulador i líder. Cal convocar tothom a seure al voltant de la mateixa taula per compartir el repte i apuntar les solucions. Cal tenir la fotografia sencera de tots els recursos disponibles, les possibilitats que la mateixa comunitat ja ofereix, per tal de potenciar-los, aprofitar-los, multiplicar-los i fer-los accessibles per tothom.

Sovint, doncs, el paper de l’ajuntament no és només, ni principalment, proveir totes les activitats. És, més aviat, la seva planificació, regulació, homologació o acreditació i el seu agrupament per tenir canals de comunicació i de tràmits unificats i senzills. I això val per a tots els temps de l’educació no lectiva: durant les tardes i els caps de setmana, però també d’una manera especial durant l’estiu. No podem oblidar que l’estiu suposa una pèrdua d’aprenentatges enorme per als infants que no gaudeixen de cap activitat de lleure educatiu, mentre que és el moment d’enriquir-los per a altres infants.

“Els ajuntaments han de treballar en aliança amb tota la comunitat educativa per al desplegament de polítiques fora escola”

La manera de donar resposta a tots aquests reptes no pot ser la mateixa per a tots els municipis. No hi ha una recepta única que valgui per a tothom, però sí que l’experiència i l’exemple d’aquests ajuntaments ens ha de servir per començar la nova legislatura amb un missatge clar: es pot fer, s’està fent i s’ha de fer. El que ha començat a passar en alguns municipis ha de passar cada vegada a més racons del país. Els ajuntaments pioners poden actuar com a fars, però no s’han de convertir en oasis. La pròxima legislatura és l’ocasió perfecta per tirar endavant polítiques municipals que assegurin que les activitats educatives fora escola estan a l’abast de tothom.

En paral·lel, ha de ser el moment també que els ajuntaments expliquin, a més dels èxits i encerts, les dificultats i les necessitats que han de cobrir per poder tirar endavant polítiques com aquestes. L’administració local té un paper clau, però no es pot trobar sola: necessitem també una política de país que garanteixi l’accés a activitats educatives extraescolars i que compti amb el finançament i el marc regulador necessaris.

“L’experiència i l’exemple d’aquests ajuntaments ens ha de servir per començar la nova legislatura amb un missatge clar: es pot fer, s’està fent i s’ha de fer”

Per què és important posar això sobre la taula quan estem parlant de política local i estem a les portes de les eleccions municipals? Perquè hauran de ser precisament aquests ajuntaments pioners els primers a reclamar una política de país que els acompanyi, que potenciï, estengui i faci sostenible la seva iniciativa. Els primers interessats que la garantia d’activitats extraescolars s’estengui arreu són els qui han estat encarant aquest repte, fins ara, massa sols.

Per saber-ne més: 

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la informació que es fa pública al nostre lloc web i recopilar informació estadística. Si es continua navegant, considereu que s’accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració i obtenir més informació aquí.

Acceptar