8 mesures concretes per lluitar contra la segregació escolar

L’objectiu de la política d’escolarització ha de ser que la composició social dels centres educatius sigui tan diversa com la del barri on estan ubicats. Les dades demostren que actualment això no és així a la majoria de municipis, i que de fet, la segregació escolar és superior a l’actual segregació urbana. Per tant, la diferent composició dels barris no pot ser excusa per no millorar la composició dels centres educatius.

Ara bé, la recerca acumulada, tant a escala internacional com local, assenyalen que no totes les mesures són igual d’efectives per reduir la segregació escolar. Per tant, no qualsevol classe de polítiques funcionen per garantir la diversitat arreu dels centres. Les mesures més efectives són les que tenen a veure amb reconfigurar els processos d’escolarització, especialment les que tenen a veure amb la zonificació escolar, la detecció d’alumnat o famílies vulnerables, les mesures al voltant del procés d’admissió, o l’acompanyament a famílies.

Relacionat: Llegeix el monogràfic Segregació escolar: quin és el problema i quines polítiques municipals funcionen?

A continuació fem un resum de mesures que des de la Fundació Bofill hem identificat que fa anys que donen bons resultats a escala local. Una selecció de mesures que assenyalem a través de l’anàlisi en profunditat de casos municipals a Catalunya i basant-se en la revisió de recerques locals i internacionals.

1. Eines bàsiques de gestió de l’escolarització: Oficina Municipal d’Escolarització i Comissió de Garanties

La presa de decisions en l’escolarització és un procés que pot ser llarg i complicat, especialment perquè implica els criteris i la manera de procedir de diferents agents (centres educatius, inspecció, serveis territorials, EAP, serveis municipals diversos, etc.). Cal, doncs, establir els recursos i procediments adequats per desenvolupar-la de manera eficient i amb impacte. A continuació, es detallen dues eines (amb les seves principals funcions) que són clau per garantir l’execució efectiva de polítiques desegregadores.

La Comissió de Garanties és l’òrgan que gestiona l’escolarització de cada municipi. Té com a funcions principals vigilar els procediments d’admissió, garantir la distribució equilibrada dels alumnes amb necessitats específiques entre tots els centres, facilitar el seu acolliment i orientació, i assignar un lloc escolar a l’alumnat fora del període de preinscripció i comunicar als centres aquestes assignacions. És clau que l’Ajuntament tingui un paper actiu en aquesta comissió, garantint que les decisions es prenen amb suficient informació, que s’actua amb transparència per justificar les decisions davant de tots els actors, que hi ha comunicació fluida entre tots els agents clau (EAP, Serveis Socials, OME, etc.), o que s’aplica la normativa més actualitzada possible sobre segregació escolar (vegeu l’article “El nou decret d’admissió, explicat”).

Les Oficines Municipals d’Escolarització (OME) són instruments de col·laboració entre el Departament d’Ensenyament i l’Ajuntament que informen les famílies sobre l’oferta educativa, procuren la distribució equilibrada de l’alumnat, reben sol·licituds d’escolarització i supervisen el procés d’admissió. L’OME per si mateixa no garanteix que s’implementin bones pràctiques desegregadores, però és l’eina pertinent per executar moltes de les mesures desegregadores efectives. Cal garantir que l’OME està dotada suficientment de recursos i que desplega funcions estratègiques per promoure una escolarització equilibrada. Entre aquestes funcions clau, destaquen per exemple analitzar dades per proposar una programació ajustada de l’oferta educativa per als pròxims cursos, coordinar jornades de portes obertes a tots els centres educatius i garantir una informació equivalent de tots ells, o vetllar perquè la reserva de places per a alumnat vulnerable en tots els centres queda coberta.

2. Acords Municipals per al desplegament de mesures contra la segregació escolar

Aquests Acords Municipals o Pactes de ciutat haurien de ser acords respectats per la majoria d’actors (polítics, educatius i institucionals), que es mantenen al llarg del temps i fixen uns criteris mínims i uns objectius respecte a l’escolarització equilibrada. Sovint són resultat de les reflexions d’una Comissió especialment creada per a la construcció d'acords i parteixen d'una petita diagnosi. És important que aquestes Comissions i pactes derivin en la materialització de mesures tangibles que vagin més enllà de la retòrica, amb compromisos concrets als quals es pugui fer seguiment.

Aquests acords o pactes han de permetre emmarcar, legitimar i desplegar criteris i procediments concrets com els següents:

• Pautes i criteris per al repartiment equilibrat de matrícula viva des de la comissió de garanties.
• Circuits i criteris de detecció prèvia d’alumnat NESE.
• Criteris per a la programació ajustada de l’oferta.
• Mesures concretes de protecció de centres vulnerables.
• Implicació concreta dels diferents agents amb compromisos concrets: Centres educatius, Departament d’Educació, Ajuntament.

3. Mapa escolar que afavoreixi la distribució equilibrada

Cal assegurar-se que la zonificació ajuda a reduir la segregació escolar i que les adscripcions afavoreixen la barreja d’alumnes a la secundària. La configuració del mapa escolar és un treball molt complex i alguns municipis passen anys deliberant sobre la zonificació sense aconseguir dibuixar una opció definitiva.

En cas que es consideri necessari revisar la zonificació escolar, cal assegurar-se que l’estudi no substitueix la implementació d’altres mesures més bàsiques i de ràpida aplicació com, per exemple, no enviar matrícula viva als centres més complexos o no detectar l’alumnat vulnerable.

4. Programació ajustada de l’oferta educativa

Quan hi ha un excés d’oferta de places escolars la composició de la xarxa educativa tendeix a segregar-se encara més. Per això és important que la programació de l’oferta educativa que s’ofereix en la preinscripció escolar estigui ben ajustada. Aquesta és una de les mesures rellevants que també es contempla en el Pacte contra la segregació escolar de Catalunya.

Tot i que la mesura pot semblar senzilla, a molts municipis hi ha una gran sobreoferta que impedeix una distribució equilibrada, fet que està provocant que totes les vacants s’acumulin a alguns centres i dificulta el repartiment equilibrat de matrícula viva. Aquest fenomen s’està accentuant tenint en compte la contínua davallada de la natalitat que està vivint en els últims anys Catalunya i que sembla que continuarà.

Per ajustar l’oferta cal planificar tantes places com alumnes s’hagin previst, considerar la matrícula viva en la programació, no obrir bolets ni fer augments de ràtio sense causes molt justificades i demanar el tancament de la ràtio dels centres més complexos per evitar que assumeixin nous alumnes vulnerables al llarg del curs. Per conèixer en detall com fer els càlculs de la programació educativa, podeu consultar el document d’orientacions “Orientacions per a una programació ajustada de l’oferta educativa municipal que eviti l’increment de la segregació escolar”.

5. Detecció i distribució de l’alumnat vulnerable abans de la preinscripció

Detectar tots els alumnes vulnerables abans que siguin al centre educatiu és fonamental, especialment els NESE tipus B (raó socioeconòmica) i C (raó d’origen). No detectar-los implica que no podran ocupar les places reservades per a ells en els centres educatius diversos i que la complexitat es concentrarà en els centres més vulnerables.

El primer pas per fer una detecció suficient és tenir clara la definició d’alumne vulnerable i tenir clar quin és el percentatge aproximat d’alumnat que hauríem d’estar detectant. El nou Decret d’admissions afirma que l’alumne vulnerable “és aquell que es troba en una situació de desavantatge educatiu en relació amb les condicions d'educabilitat bàsiques que compromet el seu procés d'aprenentatge o que dificulta el seu èxit escolar”.

Aquesta definició implica que la detecció com a alumne vulnerable va més enllà de les necessitats de suport. El simple fet d’estar sota el llindar de risc de pobresa, o la manca de recursos socioculturals de la família, ja són raons suficients per a detectar l’alumnat com a vulnerable. A Catalunya això implica que caldria estar identificant com a vulnerable el 21,3% d’infants i joves que viuen sota risc de pobresa. A escala municipal caldria com a mínim estar detectant un percentatge similar a la proporció d’alumnes que gaudeix d’ajut menjador a primària.

Un segon element important per a fer una bona detecció i distribució abans de la preinscripció, és tenir ben calculada la reserva de places que cal fer per a alumnat NESE a tots els centres. Cal una bona coordinació entre Ajuntament, EAP i Serveis Socials, amb l’objectiu de situar una reserva de places ambiciosa però a l’hora realista. Si es fa una reserva de places que després no es pot omplir abans de l’inici de curs, també estarem incrementant la segregació escolar, perquè els centres més vulnerables sí que ocuparan totes aquestes places, mentre que els centres diversos tindran menys concentració d’aquest alumnat.

Un tercer element rellevant és garantir un procés d’admissió que ocupi de manera efectiva les places reservades per a alumnat NESE. Per a això cal haver detectat a temps l’alumnat, i cal haver-los orientat i acompanyat perquè facin ús d’aquesta reserva de places de manera efectiva. Un altre recurs útil per garantir aquesta ocupació és allargar la reserva de places fins a principis de curs. D’aquesta manera l’alumnat que es matricula fora de termini (majoritàriament vulnerable) pot fer-ne ús.

6. Detecció i distribució dels alumnes vulnerables durant el fora de termini i la matrícula viva

És habitual que els alumnes que arriben durant el fora de termini (just després del període de preinscripció) i la matrícula viva (durant el curs) presentin dificultats i siguin vulnerables (NESE “b” o “c”). Ara bé, si no es fa una detecció prèvia d’aquest alumnat, aquesta condició de vulnerabilitat s'identificarà quan l'alumne ja és al centre educatiu, incrementant la complexitat de les escoles més vulnerables on probablement han anat a parar i incrementant la segregació escolar.

Per fer la detecció cal fixar uns criteris de vulnerabilitat clars i entrevistar a tots els alumnes que arriben al municipi al llarg del curs per comprovar si compleixen els indicadors. En cas que siguin NESE “b” o “c”, cal assignar-los amb criteris de distribució equilibrada. Si vols conèixer concretament quins criteris i circuits es poden posar en marxa, consulta el document d’orientacions “Protocol de detecció d'alumnat NESE B i C fora del termini de preinscripció i durant la matrícula viva”.

7. Protecció dels centres vulnerables

Els centres educatius que comencen a concentrar molt alumnat vulnerable tendeixen a continuar aquesta tendència si les institucions públiques no hi fan res. De manera orientativa, caldria desplegar mesures de protecció a aquells centres que tinguin un 50% més d’alumnat estranger que el percentatge global d’alumnat estranger del municipi (o més del 50% del percentatge global d’alumnat socioeconòmicament vulnerable). Per exemple, si el municipi té un 20% d’alumnat estranger, caldria protegir els centres que tenen més d’un 30% d’alumnat estranger.

Les mesures fonamentals per a aquests centres impliquen bloquejar les ràtios a inici de curs i no enviar-los més matrícula viva ni alumnat vulnerable. Encara que pugui semblar una mesura senzilla, en molts municipis això no es compleix.

Més enllà d’aquestes mesures fonamentals, també es poden impulsar projectes singulars en centres amb concentració d’alumnat vulnerable. L’objectiu ha de ser reforçar amb projecte i recursos aquests centres per aconseguir diversificar la seva composició social. Un exemple d’aquest tipus de mesures són les escoles Magnet.

8. Acompanyament actiu a les famílies

Per acompanyar a les famílies en el procés d’escolarització cal informar-les adequadament. Hi ha un ampli ventall d’estratègies, però el que és important és assegurar-se que totes les famílies tenen la informació suficient per triar un centre més enllà dels estereotips. Per aconseguir-ho, cal implementar estratègies d’informació activa.

Una bona estratègia és la convocatòria de reunions informatives amb famílies de tots els centres o l’explicació dels projectes educatius dels centres que encara tenen places. Aquestes estratègies d’apropament a centres més estigmatitzats pot ajudar a trencar prejudicis.

Un altre tipus de mesura consisteix a vetllar perquè tots els alumnes se sentin acollits al centre educatiu. S’ha d’aconseguir que l’alumne i les famílies se sentin bé a qualsevol centre educatiu, especialment si són de matrícula viva o tenen més dificultats d’aprenentatge i estan fent ús de la reserva de places en un centre divers.

Vols saber-ne més?

• Mira el vídeo del seminari web “Segregació escolar: quin és el problema i quines polítiques municipals funcionen-Totes les ponències”. Hi trobaràs l’explicació més detallada de les principals mesures efectives contra la segregació i s’exposa l’experiència de dos municipis en el desplegament de mesures desegregadores.
• Consulta el document “Combatre la segregació escolar: Propostes de política pública per a les eleccions municipals del maig de 2019”. Hi trobaràs un repàs a les principals mesures efectives contra la segregació escolar en l’àmbit municipal.

Aquest article forma part del monogràfic Segregació escolar: quin és el problema i quines polítiques municipals funcionen? Recull articles, orientacions i experiències per contribuir a reduir la segregació escolar a Catalunya. Consulta'l, descarrega la publicació i comparteix-lo!