5 preguntes clau a l’hora de liderar des dels municipis la lluita contra la segregació escolar

Notícies

Reduir la segregació escolar és un procés que exigeix de lideratge i visió estratègica. En aquest sentit, el rol dels regidors i regidores d’educació s’ha mostrat clau en la majoria de municipis on s’han desplegat mesures efectives contra la segregació escolar.

Els dirigents polítics municipals tenen la possibilitat de posar el debat sobre la taula, marcar el full de ruta del desplegament d’actuacions i assegurar-se que els òrgans tècnics desenvolupen aquestes mesures.

Relacionat: Llegeix el monogràfic Segregació escolar: quin és el problema i quines polítiques municipals funcionen?

A molts municipis de Catalunya encara hi ha alts nivells de segregació escolar i encara no s’han desplegat els mecanismes d’escolarització que s’han mostrat més efectius a l’hora de reduir la segregació escolar. Així ho demostren les dades d’evolució de l’índex de dissimilitud a escala municipal, i les dades que assenyalen el no desplegament d’eines bàsiques en molts municipis com l’Oficina Municipal d’Escolarització o la detecció d’alumnes vulnerables.

A molts municipis hi ha alts nivells de segregació escolar i encara no s’han desplegat els mecanismes d’escolarització que s’han mostrat més efectius a l’hora de reduir la segregació

El Pacte contra la segregació escolar, que van signar la majoria dels municipis de més de 10.000 habitants, urgeix al desplegament de mesures en aquest sentit. Així mateix, el nou decret d’admissió aprovat el passat mes de febrer, situa la lluita contra la segregació escolar com a objectiu clau dels processos d’accés als centres.

Per començar a planificar i desplegar mesures desegregadores des dels municipis, cal fer-se les següents 5 preguntes:

1. Qui lidera el desplegament de mesures?

    En molts dels municipis on s’han impulsat noves mesures efectives contra la segregació escolar, s’hi poden trobar regidors/es i alcaldes/esses que han impulsat aquest tipus de polítiques. Ara bé, no sempre aquests són els actors principals desencadenants del canvi. En molts altres municipis hi han tingut un paper clau inspectors/es d’educació o caps de servei d’educació municipals.

    També han tingut un paper clau en molts municipis grups de docents o de famílies que han fet incidència política per a generar nous debats i demanar al Departament d’Educació i a l’Ajuntament la implementació de noves mesures. En tot cas, el més important és que hi hagi persones que s’activen per a generar canvis. Siguis qui siguis en aquest mapa d’actors, la teva proactivitat pot ser clau per generar canvis en l’àmbit municipal.

    2. Què fan les persones que lideren l’impuls de noves mesures contra la segregació escolar?

      Quan els qui lideren el canvi són polítics (siguin regidors/es o alcaldes/esses), les funcions que despleguen estan molt relacionades amb l’impuls de canvis institucionals. Aquestes persones solen obrir debats per problematitzar la segregació escolar en espais de debat o mitjans de comunicació, fan trobades amb (tots) els equips directius dels centres per sensibilitzar-los i implicar-los en l’impuls de noves mesures, s’informen amb deteniment de les mesures que han impulsat altres municipis per abordar la problemàtica, o fan una tasca d’incidència perquè tots els serveis i agents implicats en l’escolarització (tant del Departament d’Educació com de l’Ajuntament) impulsin les accions que calen.

      Com hem dit, en els municipis que han desplegat més mesures també hi tenen un paper clau altres agents que no són polítics o institucionals. Per exemple, Associacions de Famílies o grups de docents. En aquests casos, aquestes persones despleguen funcions més pròpies de la incidència política: escriuen articles sobre la temàtica als mitjans locals, s’associen amb altres persones que volen reduir la segregació escolar, organitzen xerrades, defensen el desplegament de noves mesures, i fan seguiment dels processos d’escolarització per exemple en les comissions de garanties. Si vols propostes concretes per fer incidència política local en contra de la segregació escolar, consulta el Kit d’activista per la DeSegregAcció

      3. Quins arguments i quines dades són fonamentals per liderar el desplegament de mesures contra la segregació?

        Qui lidera l’impuls de noves mesures d’escolarització ha de poder justificar que aquests canvis són necessaris. Per això, ha de tenir arguments convincents sobre els efectes negatius de la segregació escolar i l’estat de segregació del municipi. Cal tenir dades de la complexitat dels centres, tot i que no és necessari que en siguin moltes. N’hi ha prou amb conèixer el nombre d’alumnes amb ajut menjador per centre educatiu, el nombre d’alumnes d’origen estranger, el nombre de NESE o dades sobre el repartiment de matrícula viva.

        Les dades han de servir per argumentar davant els més escèptics, i per orientar a l’acció i implementar les mesures bàsiques. Si un cop implementats tots els mecanismes imprescindibles es vol seguir avançant, es pot recórrer a un aprofundiment de les dades. Molts municipis es queden encallats en aquest punt i acumulen moltes dades que després no es tradueixen en un motor d’actuacions concretes.

        4. Com s’han de desplegar les actuacions desegregadores? Quines eines es necessiten?

          Per desenvolupar mesures contra la segregació cal comptar amb un cert consens dins de la xarxa escolar. Aquest consens s’aconsegueix explicant per què és important lluitar contra la segregació escolar: què és la segregació escolar, per què és un problema al municipi i quin és el repartiment d’alumnat vulnerable entre les escoles. En aquest sentit, la transparència és molt important. Es pot justificar el desplegament, per exemple, d’uns criteris de distribució de matrícula viva si abans s’informa que el repartiment de matrícula viva fins aquest moment ha estat desigual.

          Cal també disposar d’eines de gestió adequades. Una eina clau per impulsar mesures amb èxit és disposar d’una Oficina Municipal d’Escolarització (OME). Més concretament, és una peça clau per informar i orientar a les famílies, identificar els alumnes vulnerables abans que siguin al centre educatiu, fer escenaris de planificació educativa, elaborar estratègies antirrumors, o avaluar els efectes de les mesures implementades. Perquè l’OME pugui desenvolupar totes aquestes funcions ha d’estar carregada de contingut i recursos.

          Per altra banda, cal que l’Ajuntament tingui una presència activa en la Comissió de Garanties d’Admissió com a eina de lluita contra la segregació escolar i de presa de decisions, de tal manera que es garanteixi que les decisions més rellevants d’escolarització s’apliquen d’acord amb el previst. Així, és important que existeixi un treball conjunt i una periodicitat en la celebració de reunions. Entre d’altres, cal garantir que la comissió de garanties aplica el conjunt de mesures que prescriu el nou decret d’admissions i programació de l’oferta.

          Per últim, s’ha de comptar també amb una col·laboració estreta amb els Serveis Socials i l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) per fer una bona detecció d’alumnes vulnerables. Una de les claus per desplegar les mesures és anar llimant les diferències entre agents i promoure la seva coordinació i entesa.

          5. Quines mesures imprescindibles contra la segregació escolar s’han d’implementar?

            Totes aquestes actuacions i recursos han de servir sempre per desplegar mesures tangibles i efectives contra la segregació escolar. Un pacte municipal contra la segregació escolar no serà d’utilitat si després no es tradueix, per exemple, en una major detecció i distribució més equilibrada de l’alumnat vulnerable entre tots els centres. En aquest sentit, és important tenir present que el lideratge es començarà a desgastar si tots els esforços desegregadors són merament discursius.

            Un pacte municipal contra la segregació escolar no serà d’utilitat si després no es tradueix, per exemple, en una major detecció i distribució més equilibrada de l’alumnat vulnerable

            Impulsar una política desegregadora amb èxit implica garantir que s’impulsen mesures concretes que s’han mostrat efectives contra la segregació. Per saber més en detall, podeu consultar l'article 8 mesures concretes per lluitar contra la segregació escolar o el document “Combatre la segregació escolar: Propostes de política pública per a les eleccions municipals del maig de 2019”.

            Aquest article forma part del monogràfic Segregació escolar: quin és el problema i quines polítiques municipals funcionen? Recull articles, orientacions i experiències per contribuir a reduir la segregació escolar a Catalunya. Consulta'l, descarrega la publicació i comparteix-lo!

            Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la informació que es fa pública al nostre lloc web i recopilar informació estadística. Si es continua navegant, considereu que s’accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració i obtenir més informació aquí.

            Acceptar