Manlleu, 30 anys d’acords contra la segregació escolar

El desplegament de mesures d’escolarització equilibrada és imprescindible per lluitar contra la segregació escolar. Hi ha municipis que fa anys que apliquen moltes d’aquestes mesures i que han situat la lluita contra la segregació escolar com a part del seu ADN. Aquest és el cas de Manlleu, amb baixos nivells de segregació escolar i un robust engranatge de polítiques d’equilibri escolar.

“A l’hora de prendre decisions hi pot haver discussions, però la majoria de vegades, sent transparents amb les dades, no hi ha res per discutir i hem de posar-nos d’acord”

Núria Font, responsable d'Educació de l’Ajuntament de Manlleu, explica un dels factors de l’èxit: la confiança. “El més important per mantenir els nostres acords per lluitar contra la segregació és la confiança entre l’equip tècnic, els polítics, les escoles, els Serveis Educatius, l’EAP, Inspecció i les mateixes famílies”. Aquesta confiança se sustenta en la transparència en la presa de decisions. La Comissió de Garanties és un espai on participen tots els centres, i totes les direccions coneixen les assignacions de matrícula viva i els nivells de complexitat dels centres. “A l’hora de prendre decisions hi pot haver discussions, però la majoria de vegades, sent transparents amb les dades, no hi ha res per discutir i hem de posar-nos d’acord”, explica Núria Font.

Relacionat: Llegeix el monogràfic Segregació escolar: quin és el problema i quines polítiques municipals funcionen?

Els espais de treball conjunt entre actors i la ferma decisió de donar una resposta única a les famílies també és un factor fonamental de l’èxit de Manlleu. “Quan una família no està contenta amb l’assignació, o un grup de pares i mares es mobilitzen perquè volen crear una línia en una escola concertada saben que l’OME, Inspecció, l’escola i l’alcalde els donaran el mateix missatge. Això ens empodera als tècnics i ens dóna seguretat a tothom”, diu la responsable d’Educació de Manlleu, “transmetem la seguretat a les famílies que la ciutat aposta per un model, tots estem d’acord, tots hi treballem i tots hem de posar de la nostra part, les famílies també”.

Una bateria d’actuacions sustentada en la confiança i l’entesa entre actors

Aquesta manera de funcionar va començar als anys 90. L’objectiu era revertir l’homogeneïtzació de les escoles que ja es va produir anys enrere amb la immigració de la resta de l’Estat i que en aquell moment s’accentuava amb l’arribada de nova població estrangera.

Relacionat: Reus fa un pas endavant per equilibrar la seva xarxa escolar

Com a primer pas, es va començar a fer polítiques de reserva de places per alumnes amb necessitats específiques. Aquesta mesura va permetre distribuir l’alumnat vulnerable entre totes les escoles, incloses les concertades. Des d’aquell moment es van anar desplegant moltes més mesures que es van consolidar en la dècada dels 2000:

• Creació d’una Oficina Municipal d’Escolarització.
• Una Comissió d’Escolarització ampliada on, a més dels actors que marca la norma, hi participen totes les direccions de centres i diferents actors de l’Ajuntament. Així, tots coneixen la informació en el mateix moment i les decisions es prenen de manera consensuada.
• Una Comissió permanent, més petita que la Comissió de Garanties, que gestiona els assumptes quotidians, distribueix la matrícula viva i informa de les assignacions a tots els centres amb un correu, de manera que tothom pot veure quants alumnes s’han assignat a cada centre. Després, a la Comissió ampliada es ratifiquen totes aquestes assignacions.
• Detecció de NESE de tot el cens de P3 i 6è abans de l’escolarització, aproximadament un 30% dels alumnes, i reserva de places ajustada a les necessitats, que oscil·la entre 6 i 8 per aula en funció de l’any.
• Reducció de ràtio a 22 a P3 a tots els centres i a 27 a 1r d’ESO a centres públics per aconseguir una oferta ajustada sense sobreoferta.
• Durant la matrícula viva tots els alumnes passen per l’OME, es detecten els NESE i es fa la prova de nivell amb el suport de la LIC.
• Acompanyament de les famílies en el procés de matriculació. Els elements més importants d’aquest acompanyament: reunió informativa dirigida a les famílies que han de matricular els seus fills/es a P3, reunió de segona volta amb les famílies que han de triar plaça d’ofici, acompanyament individualitzat si han d’assumir una assignació que no era la desitjada.
• Desplegament d’un instrument de lluita contra l’absentisme, treballat des de P3.
• Hi ha auxiliars de P3 que fan l’acollida de les famílies a totes les escoles.
• Projectes singulars a aquells centres amb menor demanda: un centre Magnet i un projecte de música per fer més atractius aquests centres a tota mena de perfils.
• Un projecte d’extraescolars compartides entre tots els centres per mesclar l'alumnat en el fora escola.

Aquest consens s’ha mantingut al llarg dels anys i s’ha assumit per tots els governs de tots els colors polítics. “El més important és l’entesa entre el Departament i l’Ajuntament”, assenyala la Núria Font, “així s’aconsegueix una coberta institucional que facilita el clima d’entesa entre tots els agents implicats”. Un element clau per sostenir aquests acords és el treball conjunt entre els centres públics i concertats, que comparteixen una visió de ciutat i un esperit de servei públic.

Per altra banda, recalca, aquest consens ha d’arribar més enllà de l’àmbit institucional. Han de participar-hi altres agents, associacions de pares i mares, entitats i tota la ciutadania per fer el debat públic necessari i aconseguir que tothom participi en el projecte educatiu de ciutat. “Així la ciutadania cada cop proposa i exigeix més”, explica la Núria Font.

Aquest article forma part del monogràfic Segregació escolar: quin és el problema i quines polítiques municipals funcionen? Recull articles, orientacions i experiències per contribuir a reduir la segregació escolar a Catalunya. Consulta'l, descarrega la publicació i comparteix-lo!