Mapa interactiu: l’evolució de la segregació escolar, municipi a municipi
26/01/2023
El Pacte contra la segregació escolar (2019) ha significat un avenç molt important en la lluita contra la segregació escolar. Aquest acord reconeix públicament la importància del problema i estableix solucions concretes i compartides per fer-hi front.
Fa un any que el Departament d’Educació va començar a impulsar algunes mesures de les proposades al Pacte i les dades indiquen bons resultats incipients, tot i que hi ha fortes diferències territorials. Cal tenir present, també, que hauria estat una negligència per part de l’Administració no impulsar cap mesura d’un acord amb propostes tan clares i amb un fort consens socials quatre anys després de la seva signatura.
Tot i els èxits aconseguits, no podem oblidar que el problema és molt gran i que cal encara molta decisió i mesures contundents per fer-hi front. Actualment, el Departament s’ha centrat en la detecció d’alumnat vulnerable, un primer pas imprescindible perquè sense saber quant alumnat vulnerable hi ha a cada municipi i escola és molt difícil reequilibrar la xarxa escolar.
Fins que no es reconegui administrativament tot l’alumnat vulnerable socioeconòmicament, que actualment representa més d’un 30% dels infants i joves a Catalunya, la detecció d’alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) tindrà molt marge de millora i caldrà fer servir d’altres indicadors per entendre els desequilibris socials a les escoles.
Però la detecció prèvia és només una de les mesures necessàries, i en calen d’altres molt rellevants. Sense normes i sistemes de control que garanteixin la corresponsabilitat de tota la xarxa concertada, la dessegregació no serà possible. Sense l'eliminació de la sobreoferta de places, que ara mateix és molt gran, la dessegregació no serà possible. I, sobretot, sense la protecció específica dels centres més vulnerables, la dessegregació no serà possible.
Estarem cometent un error si tot just amb la primera mesura desplegada (i amb un abast desigual) donem la feina per feta, perquè el repte és molt gran i molt urgent.
Quins municipis tenen nivells més alts segregació escolar?
Les dades de l’informe del Síndic de Greuges indiquen que hi ha grans diferències en els nivells de segregació escolar a nivell municipal. Encara hi ha localitats amb taxes molt elevades de dissimilitud, és a dir, municipis on bona part de l’alumnat estranger està distribuït de manera desigual entre els centres educatius.
D’entre els 10 municipis de Catalunya amb un índex de dissimilitud a Primària més alt el curs 2022/2023, la meitat ja ho eren el curs 2018/2019, moment de la signatura del Pacte. Ripollet, Tarragona, Lleida, Sant Feliu de Llobregat i Lleida continuen, quatre anys després a la capçalera de la segregació escolar a Primària.
Hi ha municipis que amb mesures i valentia política han aconseguit reduir les taxes de segregació escolar.
Cal destacar també que hi ha municipis que amb mesures i valentia política han aconseguit reduir les taxes de segregació. Localitats com Terrassa, el municipi més segregat de Catalunya fa quatre anys, ara ha sortit dels llocs més alts de la classificació i porta una tendència de reducció molt positiva.
N’hi ha d’altres, com Molins de Rei, Ripollet, Montornès del Vallès o Sant Boi que, tot i la signatura del Pacte, han mantingut nivells de segregació a primària semblants al moment previ a l’acord contra la segregació.
Badalona i Tarragona ocupen les posicions més altes de Catalunya tant a Primària com a Secundària.
En el cas de la secundària, d’entre els 10 municipis de Catalunya amb un índex de dissimilitud a Secundària més alt el curs 2022/2023, la meitat ja ho eren el curs 2018/2019, moment de la signatura del Pacte: Badalona, Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Tarragona i Esplugues de Llobregat. Cal destacar també que Badalona i Tarragona ocupen les posicions més altes de Catalunya tant a Primària com a Secundària.
Pel que fa als municipis més grans de Catalunya, la majoria d’ells, a excepció de Mataró, tenen nivells molt alts de segregació escolar.
La majoria dels municipis més grans de Catalunya tenen nivells molt alts de segregació escolar.
Respecte a l’evolució, tots ells han viscut reduccions en els nivells de segregació en els últims quatre anys, a excepció de Mataró a Primària i Tarragona a Secundària, on les taxes de dissimilitud s’han mantingut semblant malgrat la signatura del Pacte contra la Segregació escolar.
Com han evolucionat els municipis que més segregació escolar tenien quan es va signar el Pacte contra la Segregació Escolar?
Amb la signatura del Pacte, la segregació escolar s’ha reduït a la majoria de municipis, però tot i així encara hi ha territoris que no han millorat i que, fins i tot, han empitjorat els desequilibris dels seus centres educatius.
L’informe del Síndic de Greuges indica que un 69% (133) dels municipis més grans de 5.000 habitants ha millorat l’equilibri en la distribució de l’alumnat estranger a primària entre els cursos 2018/2019 i 2022/2023. Per altra banda, el 31% dels municipis (61) ha empitjorat. A secundària, el 68% (92) dels municipis ha progressat positivament i un 32% (43) ho ha fet negativament (amb diferents nivells d’intensitat).
Respecte als municipis que el curs 2018/2019 tenien més segregació escolar a Catalunya a primària, la majoria han reduït excepte Ripollet, que es manté en uns nivells semblants.
As ecundària, dels municipis que en aquell moment presentaven els desequilibris més grans, Sant Cugat del Vallès, Parets del Vallès i Terrassa mostren una evolució molt positiva. Per altra banda, Tarragona i Sant Fruitós del Bages conserven nivells de segregació molt semblants al curs 2018/2019. I Sant Fruitós del Bages ha empitjorat des d’aleshores.
Mapa interactiu: la segregació, municipi a municipi
Aquest mapa mostra els nivells de segregació escolar dels municipis de més de 5.000 habitants de Catalunya a partir de l’informe de balanç del Pacte contra la Segregació Escolar elaborat pel Síndic de Greuges amb dades del Departament d’Educació.
El mapa divideix els municipis en tres grups en funció dels seus nivells de dissimilitud:
- Un municipi té una segregació escolar molt alta si la seva dissimilitud està per sobre de 0,30 a Primària i de 0,20 a Secundària. Això vol dir que més del 30% dels alumnes d’origen estranger a Primària i del 20% a Secundària haurien de canviar de centre educatiu perquè tots els centres del municipi tinguessin la mateixa composició social. Els alumnes que viuen a aquests municipis tenen moltes probabilitats d'assistir a una escola segregada, amb tots els desavantatges educatius que això comporta. A més, després de la primària, és molt probable que a secundària es matriculin en un centre segregat, pel que passen tota la seva vida escolar en un centre segregat.
- Un municipi amb segregació escolar alta és aquell amb una dissimilitud per sobre de 0,30 a Primària o del 0,20 a Secundària. Aquests municipis tenen nivells baixos de segregació a una de les dues etapes educatives i baixos a l’altra. En aquest grup també hi són els municipis amb només un centre de secundària. Entenem que tot i que els nivells de dissimilitud siguin alts a primària o secundària, tindran més oportunitats de passar l’altra etapa obligatòria en un centre heterogeni.
Els municipis amb nivells baixos de segregació escolar són aquells amb nivells de dissimilitud per sota del 0,30 a primària i del 0,20 a secundària. Aquests municipis tenen un repartiment prou equilibrat a les dues etapes educatives obligatòries.
Què poden fer els ajuntaments per reduir la segregació escolar dels seus municipis?
S’ha de tenir en compte que reduir la segregació escolar és un procés i que no existeixen fórmules úniques per abordar-la. Tot i que cada municipi té les seves condicions i singularitats, hi ha algunes pautes generals que poden ajudar a reduir la segregació als que es troben en pitjor situació.
Disposar de les eines d’escolarització bàsiques com són l’OME, una unitat de detecció d’alumnat NESE activa i carregada de contingut, o fer servir la Comissió de Garanties com un òrgan estratègic per lluitar contra la segregació més enllà de la feina administrativa, són passos imprescindibles per aquells municipis amb nivells greus de segregació escolar. Quan es disposa de les condicions bàsiques, és possible dissenyar mesures en funció de les necessitats particulars dels municipis.
COMPARTEIX A XARXES EL MAPA DE LA SEGREGACIÓ!
