“Invertir en lectura vol dir invertir en la construcció de societats intel·ligents i preparades, capaces de fer front als reptes de futur”

ENTREVISTA

Marta López és la directora del projecte Lecxit, programa que té l’objectiu incrementar l'èxit educatiu dels infants a través de la millora de la comprensió lectora. En el marc del Lecxit, des de fa 3 anys s’impulsa la campanya “Guanyem un estiu lector” per fomentar la lectura durant les vacances entre els infants de 4t, 5è i 6è de primària.

Pot ser una pregunta òbvia, però per què és important que els infants llegeixin?

La lectura és una font d’experiències que ens alimenta l’ànima, i només per això ja val la pena practicar-la. Però, a més, des del punt de vista de les oportunitats, és una mena d’assegurança de vida. Els nens i nenes que llegeixen tenen més possibilitats excel·lir en l’àmbit acadèmic i, conseqüentment, també en la vida.

“L’11,2% de l’alumnat encara no comprèn el que llegeix quan acaba la primària”

Però, malauradament, les dades no són esperançadores. Encara no tenim els resultats agregats de les proves de competències bàsiques 2022 de 6è de primària (de moment només s’han publicat els resultats de 4t), però els de 2021 ja ens indicaven que l’11,2% de l’alumnat encara no comprèn el que llegeix quan acaba la primària i tot apunta que la cosa no millorarà, si observem la tendència creixent d’aquest percentatge des de 2019.

I què passa durant l’estiu?

Durant l’estiu els infants no van a l’escola. Per a molts nens i nenes la relació amb els llibres es dona exclusivament en el centre educatiu i, per tant, quan aquests nens i nenes deixen d’anar a l’escola, els moments de lectura desapareixen de la seva vida.

Aleshores, aniria bé que l’escola no s’aturés durant els mesos de juliol i agost?

No, l’escola s’ha d’aturar sí o sí. Els nens i nenes han de canviar certes rutines i també han de descansar, i els docents i professionals educatius també. Però el que no ha d’aturar-se és l’aprenentatge. No tots els infants poden tenir experiències d’aprenentatge en temps de vacances perquè no tots els infants tenen accés als mateixos recursos. Les recerques ens diuen que l’estiu amplia la desigualtat entre els infants perquè allò que viuen durant el juliol i l’agost és significativament diferent en funció de la seva condició social: els rics van de colònies, fan cursos intensius d’anglès i a més tenen entorns familiars que els pregunten cada dia si han llegit o escrit alguna cosa. Els pobres, en canvi, es queden al barri o poble la major part d’aquest temps, sense activitats de lleure educatiu i amb poques possibilitats d’acompanyament per part del seu entorn.

“L’estiu amplia la desigualtat entre infants perquè allò que viuen durant el juliol i l’agost és significativament diferent en funció de la seva condició social”

Però no tot està perdut i hi ha àmbits, com la lectura, que podrien ser una oportunitat. Llegir (en el sentit més primari de “desxifrar un text”) és una acció que rics i pobres exercitem sense distincions. La lectura és una de les poques coses que, independentment dels mitjans econòmics de les famílies, podria garantir-se amb certa facilitat també a l’estiu, perquè l’eina principal que necessitem per practicar-la (és a dir, el text o el llibre) és d’accés públic i gratuït.

“Els llibres els tenim, el que cal és activar determinades polítiques perquè arribin a les mans de tots els infants, sense distinció”

A Catalunya tenim una xarxa potent de biblioteques públiques que en alguns casos estan obertes en temps de vacances o, en cas que no, poden proveir de lectures als seus usuaris i usuàries perquè disposin d’aliment lector durant tot l’agost. Cada usuari pot demanar en préstec fins a 30 recursos en qualsevol suport per “passar l’estiu”. És a dir, els llibres els tenim, el que cal és activar determinades polítiques perquè aquests llibres arribin a les mans de tots els infants, sense distinció.

Com hauria de ser un estiu lector?

Un estiu lector hauria de ser aquell que justament fes possible estendre l’hàbit lector, també entre la població amb un accés limitat a determinats recursos culturals i materials. I òbviament això ja no és tan senzill perquè implica un treball molt holístic: amb les famílies, amb les biblioteques, amb els centres educatius, amb els municipis, etc. Ara bé, que sigui complex no pot ser l’excusa per a no fer res. Existeixen tres nivells en els quals podem intervenir: el de l’assessorament i orientació lectora, el de la capacitació per a l’acompanyament i el de la promoció.

“Estendre l’hàbit lector implica un treball molt holístic: amb les famílies, amb les biblioteques, amb els centres educatius, amb els municipis…”

A nivell d’assessorament, ens cal que els infants disposin d’una selecció de llibres adequada als seus interessos. Massa sovint ens passa que els llibres que acompanyen als infants a l’estiu tenen més a veure amb la recomanació de l’escola que amb les seves inquietuds personals. Així doncs, dedicar temps i recursos a conèixer els infants i proposar-los lectures específicament per a cada un d’ells, seria un primer pas. De fet, hi ha força biblioteques que a finals de juliol i en col·laboració amb les escoles del seu entorn, preparen kits de llibres especialitzats per a cada infant.

Però després existeix un segon nivell, que és l’acompanyament. Perquè els infants llegeixin a l’estiu ens cal que les persones que estan en contacte amb ells disposin d’unes mínimes competències per a fer-ho. I a l’estiu, això vol dir treball amb famílies i amb professionals de l’educació en el lleure, perquè a l’estiu són les famílies i els monitors i monitores, els únics agents educatius que estan en contacte amb els infants.

I finalment tenim el nivell de la promoció. Per fer possible l’activació de tots els agents cal convenciment polític. En aquest sentit, els municipis, com a actors de proximitat capaços d’alinear polítiques educatives, socials i culturals, poden tenir un paper molt rellevant en la promoció de la lectura a l’estiu. Només coordinar la finalització del curs escolar amb l’ús de la biblioteca pública per part dels infants i les seves famílies, ja seria tot un què. I si, a més, aconseguim que l’aventura lectora de l’estiu, específica de cada infant, després tingui un espai de reconeixement en l’àmbit educatiu, millor que millor.

I quina importància tenen aquí les biblioteques municipals?

La biblioteca pública municipal ha de ser a la cultura el que les places són a l'esport: espais d’accés universal que no distingeixen entre usuaris i que et conviden a entrar per iniciar-te en determinada activitat (de lectura o esportiva) sense la necessitat de ser-ne expert. Però no només. La biblioteca, a diferència d’altres equipaments públics, compleix altres funcions, més enllà de ser una porta d’entrada. És impulsora de la cultura, garant del dret a la informació, facilitadora de relacions humanes i promotora de l’aprenentatge, per no parlar del seu ús com a refugi climàtic.

“La biblioteca és impulsora de la cultura, garant del dret a la informació, facilitadora de relacions humanes i promotora de l’aprenentatge, per no parlar del seu ús com a refugi climàtic”

Si a les múltiples funcions que presenten les biblioteques públiques li sumem el fet que moltes persones aquest estiu es quedaran sense vacances, com a resultat de la creixent inflació, sembla quasi obligatori plantejar-se un canvi en els horaris del servei i augmentar el temps d’obertura a l’estiu.

“Sembla quasi obligatori plantejar-se un canvi en els horaris de les biblioteques i augmentar el temps d’obertura a l’estiu.”

Els darrers anys estem vivint un degoteig de biblioteques escolars que tanquen, i la meitat dels centres de Catalunya ja no tenen biblioteca.

Crec que és un tema que donaria per una entrevista sencera i sobre el qual algunes persones com la Marta Cava o el Carlos Ortiz, podrien explicar moltes més coses que jo. Però el que és clar és que el tancament de biblioteques escolars és una mala notícia. Les dades ens diuen que els centres amb biblioteca escolar ben integrada en el projecte de l’escola obtenen millors resultats acadèmics. Però, així i tot, des de fa molts anys existeix un infrafinançament en aquest àmbit que dificulta que els centres prioritzin aquest recurs davant d’altres.

“Els centres amb biblioteca escolar ben integrada en el projecte de l’escola obtenen millors resultats acadèmics”

Ara bé, el seu valor és inqüestionable. Les biblioteques escolars, tal com diu el mateix Departament, haurien d’ocupar-se del fons documental de l’escola, impulsar el gust per la lectura, donar suport al desenvolupament de la competència lectora a través del PLEC (la de lectura del centre), permetre el desenvolupament de competències informatives i digitals i, per sobre de tot, dotar a la comunitat educativa de recursos per a l'aprenentatge. És a dir, les seves funcions estan en el centre de la missió de l’escola.

Però, a més a més, si tinguéssim una xarxa de biblioteques escolars àmplia, les escoles disposarien d’un vincle molt valuós entre la seva acció i l’accés dels infants a la cultura, així com d’un pont que connectaria a les escoles amb la biblioteca municipal quasi de manera natural.

Els Next Generation poden ser una oportunitat per capgirar aquesta mancança?

La mancança en biblioteques escolars no ho sé, però el que sí tinc clar és que els fons Next Generation poden ser una oportunitat per a posar en marxa programes que ens assegurin que d’aquí a un temps els índex de lectura i de comprensió hagin augmentat.

Europa ha assignat més de 70.000 milions d’euros a Espanya per a la recuperació post-covid, d’entre els quals una bona part es dedicaran a activitats educatives per a compensar la creixent desigualtat entre infants pel que fa a resultats acadèmics. Això és una bona notícia però també té riscos, si no som capaços de convertir la inversió puntual en millores a llarg termini.

“Invertir en lectura vol dir invertir en la construcció de societats intel·ligents i preparades, capaces de fer front als reptes de futur”

En aquest sentit, invertir en lectura és una aposta guanyadora, perquè invertir en lectura no només implica millorar la competència que permet als infants descodificar textos, sinó que, com deia al principi, invertir en lectura significa també invertir en accés a més oportunitats i en participació ciutadana. És a dir, invertir en lectura vol dir invertir en la construcció de societats intel·ligents i preparades, capaces de fer front als reptes de futur.

La millora de la comprensió lectora dels infants i joves ha de ser només responsabilitat de l’escola?

Evidentment que no. L’escola ja ensenya a llegir i ho fa molt bé. De fet, són nombrosos els centres educatius que en la darrera època han incorporat programes de padrins lectors o de lectura lliure diària. Però perquè els nens i nenes canviïn la seva relació amb els llibres de manera que això els permeti millorar la seva comprensió calen molts altres actors.

Per a consolidar l’hàbit lector ens calen contextos no acadèmics, com la família, l’activitat extraescolar, la biblioteca municipal, el casal infantil o l’equipament juvenil del barri. Perquè de la mateixa manera que la lectura ens obre la porta a la vida pública, és també aquesta vida pública la que ha d’obrir-nos la porta a la lectura, més enllà de l’escola.

Només si som capaços d’entomar col·lectivament la responsabilitat de fer que els nostres infants visquin la lectura en positiu dins i fora de l’escola serem capaços de millorar els índex de comprensió lectora perquè cap infant es quedi, sense oportunitats, fora del sistema.

Vols saber més sobre el programa Lecxit?

• Descarrega la guia pràctica d'implementació Com podem fer Lecxit?
• Vols sumar-te al LECXIT i fer un voluntariat lector?