Tota una comunitat local a favor de la lectura

El passat 5 de desembre es van presentar els resultats de l’informe PISA que, a banda de demostrar una baixada general de la puntuació a Catalunya, ens tornaven a manifestar el que ja ens havien dit els darrers resultats de PIRLS i de Competències Bàsiques: a Catalunya, suspenem en comprensió lectora. Segons PISA, el nivell lector de l’alumnat de 15 anys ha caigut 22 punts entre el 2018 i el 2022, corresponent-se amb un retard de més de mig curs escolar.

Amb aquestes dades a la mà, es posa de manifest que cal resoldre l’infrafinançament històric en educació del nostre país, però no només. Per millorar la comprensió lectora dels nostres infants, és indispensable una escola que la posi al centre, però també fa falta tota una comunitat que acompanyi a la lectura per garantir-ne la competència i per a fer d’un infant, un lector: l’escola, la família, la biblioteca, l’ajuntament…

Fa falta tota una comunitat que acompanyi a la lectura per garantir-ne la competència i per a fer d’un infant, un lector: l’escola, la família, la biblioteca, l’ajuntament…

Per pensar plegats què vol dir acompanyar els infants en la lectura i rumiar quin ha de ser el paper de la comunitat, el passat 2 de desembre es va celebrar la jornada “Ara ho entenc! Quan la comunitat acompanya en la lectura”, que va reunir a docents, personal de biblioteques, mediadors de lectura i membres de la comunitat Lecxit. Vam tenir el privilegi de comptar amb més de 150 membres de la comunitat educativa i lectora, que comparteixen el compromís de promoure la lectura.

Xavier Graset va dedicar la xerrada inaugural a argumentar la importància de llegir com una manera de desconnectar, concentrar-se i de millorar el nostre estat d’ànim. “Sense lectura no tenim eines per entendre el món”, ens va recordar. I va prosseguir amb la importància de disposar sempre de llibres a l’abast: “Soc partidari d’estar envoltats de llibres.” Va parlar també del valor íntim de la lectura, citant l’escriptor mallorquí Sebastià Perelló: “en moments de “sobreexposició” com l’actual, llegir és una forma de desaparició.”

Graset va ressaltar la importància de treballar amb els infants de primària i va apuntar -citant el filòsof Gregori Luri- que quan tenen 9 anys, els infants es troben en el moment clau per consolidar la fluïdesa de la lectura. “És el moment en què nens i nenes han de protagonitzar una autèntica revolució intel·lectual, que consisteix en passar d’aprendre a llegir a aprendre llegint”, va afirmar. Una revolució, de fet, que marcarà de manera clara la seva trajectòria de futur.

“Al voltant dels 9 anys, nens i nenes han de protagonitzar una autèntica revolució intel·lectual, que consisteix en passar d’aprendre a llegir a aprendre llegint”, Xavier Graset

La jornada va continuar amb una taula rodona moderada per Jaume Centelles on van participar representants d’escoles, biblioteques, voluntàries del Lecxit i món municipal, i on es va posar de manifest la necessitat de bastir xarxes als municipis per promoure els hàbits lectors dins i fora de l’escola.

“És necessari buscar sinergies i aliances entre escoles i municipis”, va assegurar Foix Ortiz, cap d’estudis de l’escola Mas i Perera de Vilafranca del Penedès. Segons va dir, en un recent viatge a Finlàndia per visitar biblioteques escolars van explicar-li que també en aquest país han vist una davallada dels hàbits lectors i ho atribueixen al fet que les famílies cada vegada llegeixen menys amb els infants. “Com a escola podem fer molt, però hem d’acompanyar les famílies perquè també ho vegin com una eina imprescindible”, va dir. I va assegurar que ells ho intenten tot des de l’escola. “El nostre projecte és entendre la biblioteca com el cor de l’escola. Tots els projectes que tenim parteixen d’aquest cor”, va explicar, i el repte exigeix expandir la lectura més enllà del centre educatiu. “Com es fa? Fent tallers per a les famílies, fent activitats, formant els mestres, vinculant-nos amb la biblioteca municipal…”, va repassar, i va sentenciar: “L’èxit és anar nodrint aquesta comunitat i aquesta xarxa”, encara que de vegades falten hores de coordinació i molts projectes surten gràcies “a la bona voluntat” de l’equip de mestres.

“És necessari buscar sinergies i aliances entre escoles i municipis”, Foix Ortiz, cap d’estudis de l’escola Mas i Perera de Vilafranca del Penedès.

Des de les biblioteques públiques van reivindicar també la necessitat d’una major aposta institucional (i pressupostària) en la lectura. “És insuficient que les escoles disposin només d’una hora a la setmana per a la biblioteca escolar o que aquesta depengui de l’AFA”, va opinar Laia Ventura, directora de les biblioteques de Santa Coloma de Gramenet, que va reclamar l’ajut de l’administració per coordinar una acció en favor dels hàbits lectors més enllà de l’escola. “Necessitem el suport dels estaments superiors perquè es puguin generar aquestes sinergies i això porti a una millor qualitat de vida”, va afirmar.

"Les biblioteques necessitem el suport dels estaments superiors perquè es puguin generar aquestes sinergies i això porti a una millor qualitat de vida”, Laia Ventura, directora de les biblioteques de Santa Coloma de Gramenet

Una necessitat similar va posar sobre la taula la Maria Dolors Dot, voluntària coordinadora de Lecxit a Roda de Ter. “És incoherent que ens omplim la boca de la importància de la lectura i no hi posem els mitjans necessaris”, va assegurar, i va advertir que un tema tan transcendent “no pot viure només de voluntarisme”. Cal planificació, lideratge i recursos. “La lectura no pot quedar reduïda només a l’escola. Hi ha molts espais que ens conviden a la lectura i les institucions són còmplices i ens poden ajudar”, va dir, i va demanar “imaginació” per aconseguir-ho.

I davant la petició unànime de les participants, el regidor de cultura de Reus, Daniel Recasens, va recollir el guant. “Ens pertoca a tots: l’escola no pot defallir, les famílies tampoc i les administracions tampoc. Hem de veure què falla i no pensar que sempre és un altre qui ho ha d’arreglar. Hem de treballar de manera conjunta”, va apuntar, fent una crida a deixar enrere els retrets i centrar-se en aprofitar les oportunitats. “No és tan allò que no tinc, sinó què faig amb el que tinc”, va dir. A Reus, per exemple, han impulsat el Lecxit, les commemoracions de l’any Ferreter i Amorós dirigides al públic infantil i juvenil, una fira del llibre o el projecte Vincles, per aliar cada centre educatiu amb un equipament cultural de la ciutat durant 3 anys. Si la lectura és la base de l’aprenentatge, va dir, cal que també es reflecteixi en global, no només a les biblioteques. “Hem de disposar les ciutats perquè la preeminència sigui l’infant i la seva educació”, va sentenciar. Un compromís que faria bé que arribés a tots els municipis del país per garantir que la lectura es promou dins, però també fora de les aules de les escoles.

“Ens pertoca a tots: l’escola no pot defallir, les famílies tampoc i les administracions tampoc. Hem de veure què falla i no pensar que sempre és un altre qui ho ha d’arreglar. Hem de treballar de manera conjunta”, Daniel Recasens, regidor de cultura de Reus

Aquesta trobada d’actors i professionals compromesos amb la lectura va posar en valor la necessitat que la comunitat s’impliqui en la promoció de la lectura, l’acompanyament lector i la millora de la comprensió lectora.

Els darrers resultats de l’informe PISA posen de manifest que en comprensió lectora, Catalunya ha registrat la pitjor dada des del 2006 i s'ha situat en les últimes posicions de l'Estat Espanyol.

Tenim doncs al davant un repte majúscul per superar, que ens demana sí o sí una visió comunitària. No podem esperar que el resolguin els docents a l’aula sols, però tampoc posar tota responsabilitat en la família o la biblioteca pública; cal una mirada 360 de la promoció lectora, que posi els infants al centre i asseguri que tots els agents remem en la mateixa direcció.