Llegir per impulsar oportunitats: 3 veus compromeses amb la infància
29/10/2024
Què passa quan un infant descobreix el plaer de llegir? Com la lectura ens fa iguals? Llegir ens ajuda a comprendre el món i a nosaltres mateixos, genera vincles i experiències i pot esdevenir una eina poderosa per combatre les desigualtats educatives.
El programa Lecxit de la Fundació Bofill ha convocat una jornada pel pròxim 26 de novembre on reflexionar i compartir elements i factors clau en projectes, programes i iniciatives que involucrin comunitats per fomentar la igualtat d'oportunitats des de la lectura. Com podem implicar la comunitat educativa, les entitats socials, els equipaments culturals, el sector editorial, el voluntariat… amb la infància, la lectura i la transformació social?
“A un nen o una nena que no té bona competència lectora l'estem privant de moltes oportunitats de futur”
Hem tingut l'oportunitat de compartir algunes reflexions prèvies amb els tres ponents que protagonitzaran la taula rodona ‘Lectura i equitat educativa’: Raúl Cremades, fundador i president del patronat de la Fundación Alonso Quijano i de la revista Mi Biblioteca, Maria Pousa, assessora tècnica de Biblioteques Escolars de la Dirección Xeneral de Ordenación e Innovación Educativa de Galícia, i Juan Mata, investigador en pedagogia de la lectura i escriptura, educació literària i membre fundador i president de l’Asociación Entrelibros.
La lectura, un vehicle d’igualtat i autonomia
“La lectura ens iguala a tots en l’accés al coneixement i a la informació i, a banda, és un dels pocs espais que ens queden d’autonomia i independència de les persones”, subratlla Maria Pousa. Per Pousa, és essencial que tots els infants adquireixin una bona competència lectora des de petits perquè, si no, els estem privant de les eines necessàries per poder desenvolupar-se en la vida quotidiana, en situacions tan senzilles com llegir els preus en un supermercat o prendre decisions al transport públic: “A un nen o una nena que no té bona competència lectora l’estem privant de moltes oportunitats de futur”.
Raúl Cremades assenyala el paper de la lectura en la construcció d’una societat més crítica i justa: “Ens cal millorar l’alfabetització informacional perquè les persones esdevinguin competents en la lectura, capaces de discernir la informació i de comunicar-se amb els altres”. La lectura, per Cremades, és imprescindible perquè les persones puguin integrar-se i desenvolupar-se plenament.
“Ningú posa en dubte que cal tenir camps de bàsquet o futbol, però no passa el mateix amb les biblioteques; el seu valor simbòlic és menor, quan hauria de ser, com a mínim, el mateix”
“El problema és que moltes vegades parlem de lectura i infància en singular, quan en realitat hi ha milers d’infàncies i milers de lectures”, afirma Juan Mata. Per Mata, a més, cal parlar de l’escletxa socioeconòmica i cultural com a factors de desigualtat en l’accés a la lectura. I agefeix: ”No es tracta d’una qüestió només pedagògica, sinó de caràcter social i col·lectiu. Estem obligats a impulsar la relació amb el món de les lletres per part de tots els infants, també els més empobrits”. I aquí, la lectura es converteix en un element d’equitat, d’un mitjà per donar a tots els nens i nenes una oportunitat justa d’èxit.
La mediació lectora: el paper de l’escola i les famílies
Un aspecte en què coincideixen els tres ponents és el rol fonamental dels mediadors i mediadores lectores. Per María Pousa, han de ser persones que gaudeixin de llegir: “Si no gaudeixes llegint, serà difícil transmetre la passió per la lectura a un infant”. A més, assenyala la importància d’adaptar les lectures als interessos dels infants en cada moment: “Hem de conèixer els seus interessos i necessitats”.
"El foment de la lectura pasa per apropar-se als interessos de l'infant. Tothom, al meu entendre, pot tenir aquell llibre que desperta el seu interès, que li agrada i l'enganxa"
Una visió que també comparteix Cremades, afegint que la família i l’escola són àmbits privilegiats per fomentar l’hàbit lector. El més valuós, en aquest sentit, és el treball constant, que permet crear una cultura lectora que se sostingui en el temps. Programes com clubs de lectura i espais com les biblioteques escolars tenen molt impacte en la formació de lectors autònoms i crítics: “Són espais amb una cultura sòlida, constant, que involucra a les persones i ajuda a crear comunitat.”
Juan Mata posa el focus en la necessitat d'involucrar a les famílies en el procés lector. Per a ell, és insuficient centrar-se únicament en els nens i nenes: “Gran part de l’exercici d’equitat que hem de fer amb la infància, l’hem de fer simultàniament amb les famílies”. És essencial que la comunitat ofereixi espais com les biblioteques públiques, que esdevinguin punts de trobada y en els quals se celebrin activitats, reunions i tallers que acostin el món de la lectura a tothom: “Ningú posa en dubte que cal tenir camps de bàsquet o futbol, però no passa el mateix amb les biblioteques; el seu valor simbòlic és menor, quan hauria de ser, com a mínim, el mateix”.
"Les estratègies guanyadores de promoció de la lectura són les que són a llarg termini, involucren a tots els àmbits i actors i generen comunitat"
El voluntariat i la comunitat en la promoció lectora
Els tres ponents coincideixen en la importància de la comunitat en la promoció de la lectura. Raúl Cremades ens parla de la capacitat de les persones de contagiar el seu entusiasme lector, també als infants: "El foment passa per apropar-se als seus interessos. Tothom, al meu entendre, pot tenir aquell llibre que desperta el seu interès, que li agrada i l’enganxa”. Tant a l'escola com en projectes comunitaris, les persones voluntàries poden crear un efecte multiplicador, acostant la lectura als qui no hi tenen accés fàcil: "Les estratègies guanyadores de promoció de la lectura són les que són a llarg termini, involucren a tots els àmbits i actors i generen comunitat".
En aquest sentit, María Pousa destaca, a més, el paper d’espais com les biblioteques i els entorns culturals: “Són llocs de trobada, on compartir, on escoltar l’altre i on, a vegades, potser el llibre no és tan important, sinó el diàleg que es genera al seu voltant”.
"L'impuls de la lectura va més enllà del fet d'ensenyar a llegir: ha de ser un acte col·lectiu, que busqui tancar bretxes socials i culturals per transformar vides"
Juan Mata emfatitza també la importància del voluntariat i la comunitat: “Una bona xarxa de persones és capaç de fer que nens i nenes de tota mena tinguin oportunitats”. Per a ell, el voluntariat en l'àmbit lector no és un acte de beneficència, sinó un compromís polític i social. “El fracàs a l’escola és un fracàs de tots” i és responsabilitat de tothom revertir aquesta situació. Segons Mata “el voluntariat pot esdevenir una resposta col·lectiva per garantir que cap nen o nena es quedi enrere”.
La lectura, per tant, no és només una fi en si mateixa, sinó una eina que condiciona i afecta múltiples aspectes de la vida quotidiana. El seu impuls va molt més enllà del fet d'ensenyar a llegir. Ha de ser un acte col·lectiu, que involucri a la família, l'escola i la comunitat. Un procés que busqui tancar bretxes socials i culturals per a transformar vides més enllà de l'àmbit acadèmic.
* La jornada "Acompanyar la lectura. Un compromís comunitari amb la infància" s'organitza amb el suport del Ministeri de drets socials, consum i agenda 2030
