L’acompanyament als centres educatius, clau en l’èxit de l’avaluació de Suport Educatiu

L’avaluació de projectes educatius és essencial, ja que permet mesurar els resultats i millorar l’eficàcia dels programes que s’implementen a les escoles. Però avaluar allò que fem no és senzill i comporta tot un conjunt d’implicacions per als centres educatius que, en molts casos, no poden assumir en solitari. Per tal de garantir que anem avançant cap a una cultura avaluativa en l’àmbit educatiu sense sobrecarregar els centres, els programes LECXIT, MATH TUTORING i PENTABILITIES han comptat durant la seva implementació amb la figura de la Tècnica d’acompanyament a centres (TAC). Una posició que ha estat essencial per la coordinació amb les escoles, dur a terme la implementació i facilitar les necessitats de la recerca. I en definitiva, per aconseguir que el gran repte de Suport Educatiu fos possible!

Què hem après d’aquesta experiència? Parlem amb l’Alba Centelles (Tècnica d’Acompanyament LECXIT), la Mar Grífol (Tècnica d’Acompanyament MATH TUTORING) i la Neus Giménez (Tècnica d’Acompanyament PENTABILITIES).

Treballant per la millora de la comprensió lectora de la mà de centres educatius, dinamitzadors i voluntariat

Com creus que s’hauria desenvolupat el programa sense la figura de la Tècnica d’Acompanyament?

En línies generals, el bon funcionament del LECXIT depèn de dos pilars fonamentals: les dinamitzadores que guien les sessions de lectura i acompanyen a les parelles lectores i el voluntariat que acompanya als infants. Les TAC hem estat el nexe entre el programa i el centre, ajudant en la gestió de la documentació requerida per l’avaluació i de les proves de recerca. També hem acompanyat a les dinamitzadores, orientant-les i gestionant les incidències que poguessin sorgir amb el centre.

La nostra relació amb les escoles va ser determinant per gestionar conjuntament el gran volum de documentació requerida i les proves de recerca.

Cap centre educatiu s’ha fet enrere, això és excepcional en projectes d’avaluació d’aquestes magnituds. Per què creus que la vostra figura ha estat clau?

Hi ha hagut moments difícils al llarg de tots aquests mesos, però els reptes més complicats es van donar a l'inici del programa: obtenir tota la documentació requerida i fer entendre el motiu de la seva recollida, la selecció idònia de l’alumnat o la cerca de 500 persones voluntàries. Al llarg de tot aquest camí, les TAC hem estat en constant contacte amb les escoles, les hem acompanyat i ajudat i hem compartit la informació que l'equip d'avaluació ens ha proporcionat. Aquest treball conjunt ha generat un vincle de confiança que ha estat essencial per al bon desenvolupament del programa.

Com us heu organitzat per a poder acompanyar la implementació del programa?

El seguiment de les TAC amb les escoles s'ha portat a terme per dues vies: la telemàtica i la presencial. S'ha mantingut un contacte fluid per correu i per telèfon i, de forma més puntual, s’han fet trobades a l'escola. Pel que fa al seguiment amb les dinamitzadores, s'ha mantingut l'estructura d'una trobada setmanal per fer el traspàs de la informació recent i per garantir espais d'atenció i de cura. També s'han fet visites puntuals a les sessions LECXIT per conèixer els participants del programa i en alguns municipis, també ha existit una relació periòdica amb els Ajuntaments i altres agents implicats.

Com hauria sigut la interacció amb l’escola sense la vostra figura i amb la intervenció directa de les persones dinamitzadores o voluntàries?

Confio plenament en la capacitat d'implementació de les dinamitzadores i del voluntariat, l'experiència ens ho ha demostrat. Ara bé, és cert que la seva disponibilitat més reduïda hauria fet més difícil les gestions implícites de l’avaluació. Al llarg d’aquests mesos s'han generat molts escenaris que han succeït al mateix temps i que han requerit temps, reflexions i molta preparació. Això no hauria estat possible sense la nostra figura i la resta de l’equip de Suport Educatiu.

S'han generat molts escenaris diversos que han succeït al mateix temps i que han requerit temps, reflexions i molta preparació. Això no hauria estat possible sense la nostra figura.

Vetllar pel bon desenvolupament de MATH TUTORING, fent de brida entre els diferents agents i implicats

Quin paper ha tingut la Tècnica d’Acompanyament en el desenvolupament de MATH TUTORING?

La nostra posició ha estat clau: d’una banda, perquè hem vetllat per assegurar la qualitat metodològica del programa, i, de l’altra, perquè hem estat el nexe entre els diferents agents educatius implicats. Al llarg de tota la implementació hem treballat en paral·lel i de la mà de l’equip de tutores i tutors. Acompanyant-los, compartint coneixements i donant resposta a les situacions o necessitats que han anat sorgint. Elles i ells han estat al capdavant, aplicant la metodologia del programa i nosaltres ens hem encarregat de transferir-los bé els objectius i les estratègies a posar en pràctica. Aquesta relació ens ha permès analitzar cada detall del que passava i aprendre de la pràctica per a reajustar un model que havia d’alimentar-se de realitat.

A més, el fet que el programa anés acompanyat d’una avaluació per conèixer el seu impacte, ha requerit una coordinació extraordinària amb les escoles i les famílies. Crec que sense aquesta figura:

• el format i metodologia del programa que hem posat en pràctica s’hauria pogut anar desenfocant.
• l’experiència dels centres educatius, les tutores i la dels mateixos infants hauria estat menys satisfactòria; la nostra figura existia per facilitar que poguessin centrar els seus esforços en l’acompanyament als infants.

El repte més gran ha estat implementar per primera vegada MATH TUTORING, però quins altres reptes s’han hagut de superar al llarg d’aquests mesos?

En paraules d’una altra companya de l’equip, un dels grans reptes ha estat el de fer de brida entre els diferents agents implicats en el programa. I un dels moments més difícils es va donar a l’inici, amb la demanda de documentació als centres per poder dur a terme l’avaluació. La nostra implicació i acompanyament va ajudar al fet que cap centre educatiu es fes enrere. I a què, aquell esforç inicial, ajudés a dibuixar una relació de confiança amb les escoles que ens ha permès treballar conjuntament.

La nostra implicació i acompanyament ha ajudat al fet que cap centre es faci enrere i a dibuixar una relació de confiança amb les escoles.

També ha estat un repte la capacitat d’adaptació del programa als diferents perfils d’alumnes, tutores i tutors i al funcionament dels centres educatius, donant resposta i acompanyament adaptat a cada cas.

532 infants, 178 grups, 52 centres educatius i 60 tutores i tutors. Quines eines, recursos i estratègies has utilitzat per poder acompanyar i fer seguiment d’un programa amb tants implicats?

Per fer un bon seguiment amb els centres educatius hem comptat amb un sistema bàsic que s’ha singularitzat a les necessitats de cada centre: reunions presencials o virtuals, trucades, correus... D’altra banda, el seguiment i la coordinació amb les tutores i tutors ha estat més intensa. Setmanalment, s’han dut a terme reunions que ens han permès conèixer com evolucionaven les sessions i les dificultats en què es trobava l’alumnat, però també compartir els èxits. En paral·lel a les reunions, les tutores i tutors emplenaven uns informes per deixar constància del procés i també s’han dut a terme jornades de treball i formació en les que ha participat tot l’equip.

La vostra figura ha proporcionat als centres educatius i als tutors i tutores de MATH TUTORING una mirada global que ha enriquit el programa i el seu bon desenvolupament. Com hauria sigut tot el procés sense la vostra intervenció?

El nombre de grups que han fet MATH TUTORING no ha estat el mateix per a cada escola; ha estat determinat pel nombre de línies. I això també ha marcat el nombre de tutores i tutors assignats a cada escola. Tot i que les sessions s’han dut a terme en horari extraescolar, el fet de fer-les a la mateixa escola i en col·laboració amb aquesta, ha fet que la relació fos molt estreta. Si la coordinació hagués estat desenvolupada directament, sense la figura del tècnic, hauria faltat la mirada més global i de conjunt del programa i la possibilitat per part de les tutores i tutors de compartir i aprendre els uns dels altres.

La complicitat entre persones docents i mentores com a eina per la transformació a l’aula

Quin paper heu tingut les tècniques d’acompanyament en el procés d’implementació?

El paper de les TAC ha tingut dues vessants:

• D’una banda, i conjuntament amb les tècniques de coneixement del projecte, hem dissenyat i hem portat a terme la formació dels docents que han implementat PENTABILITIES aquest curs. És a dir, hem format part de la cuina del projecte. L’hem nodrit amb tots els ingredients metodològics necessaris perquè els docents se sentissin capaços i empoderats a l’hora de començar a treballar les habilitats socioemocionals a l’aula.
• D’altra banda, hem dut a terme una tasca d’acompanyament 1 a 1 amb cadascun dels docents a través de l'observació a l’aula. Aquesta ha anat acompanyada d’una mentoria que ha girat al voltant d’allò que hem observat i de la potencialitat de cada docent a l’hora de posar les habilitats socioemocionals al centre de l’aprenentatge del seu alumnat.

Quins avantatges aporta al docent tenir una persona mentora que observa i acompanya la seva activitat professional?

El fet de comptar amb un espai per a la pràctica reflexiva és, en si mateix, un guany enorme per al docent que ho rep. I si ho rep a partir de l’observació, el contrast i l’acompanyament d’un altre professional del món educatiu, l’aprenentatge és encara més ric. A través de la mentoria, docents i tècnics d’acompanyament hem pogut veure i viure el significat real de la transformació a l’aula: ja sigui per introduir-hi petits canvis que faciliten la gestió de l’aula, per repensar la manera com es treballen certs sabers o, en aquest cas, com hi vinculem l’aprenentatge de les habilitats socioemocionals. Sigui com sigui, la transformació s’esdevé quan un docent connecta i aprofundeix en el propòsit de les seves accions a l’aula, i això és l’avantatge principal que s’ha endut el professorat.

A través de la mentoria, docents i tècnics d’acompanyament hem pogut veure i viure el significat real de la transformació a l’aula.

El segon avantatge té a veure amb l’aprenentatge en comunitat que els docents han pogut gaudir a les diferents formacions i trobades al llarg del curs. A través de les mentories, els docents anaven perfilant l’aprenentatge de les habilitats socioemocionals a l’aula duent a terme pràctiques concretes i assolibles que els feien sentir segurs. A les formacions i els espais d’intercanvi, també acompanyats per l’equip de mentoria, aquests canvis se socialitzaven i es convertien en eines útils i sostenibles per al treball de les habilitats socioemocionals a l’aula.

Amb PENTABILITIES s’han creat nous ecosistemes d‘aprenentatge als centres. Explica’ns alguns dels reptes que s’han assolit amb aquesta complicitat que s’ha creat entre persones mentores, docents i equips directius.

Un dels aprenentatges més valuosos que ens emportem les TAC és la percepció que als centres d’educació secundària hi ha molts docents i equips directius amb una voluntat ferma de treballar de valent per a una educació de qualitat i en condicions d’equitat per a tot el jovent de les seves aules. La confiança dipositada en nosaltres ens ha permès, al llarg d’aquests mesos, anar teixint juntament amb els centres, un vocabulari compartit que de vegades ha reforçat o ha transformat allò que passava a les aules. Mitjançant aquest vocabulari, hem anat imaginant i bastint les aules amb eines, estratègies i noves mirades basades en unes habilitats socioemocionals imprescindibles per al desenvolupament personal de l’alumnat com són la cooperació, la gestió de les emocions, la responsabilitat, les habilitats de pensament o l’autonomia.

Hem anat imaginant i bastint les aules amb eines, estratègies i noves mirades basades en unes habilitats socioemocionals imprescindibles per al desenvolupament personal de l’alumnat.

El resultat ha estat una complicitat absoluta, basada en la confiança que proporciona el fet de caminar cap a un mateix objectiu. Això no només ens ha permès reflexionar sobre les pràctiques concretes de cadascun dels docents a l’aula, sinó aprofundir en el somni i començar a dibuixar de quina manera les habilitats socioemocionals poden arribar a impulsar la tasca educadora de tot un claustre.

Vols saber-ne més?

• ENTREVISTA. "Els programes de suport educatiu poden reduir eficientment les desigualtats educatives"
• ENTREVISTA. “L’avaluació de programes educatius és clau per saber-ne l’impacte i garantir unes bones pràctiques educatives”
• ENTREVISTA. "Invertim una dècada en educar els infants en habilitats tècniques. Les habilitats socials i personals mereixen el mateix temps de dedicació"
• ENTREVISTA. La capacitat transformadora dels programes de suport educatiu: l'experiència amb LECXIT, MATH TUTORING i PENTABILITIES