“Invertim una dècada en educar els infants en habilitats tècniques. Les habilitats socials i personals mereixen el mateix temps de dedicació”

ENTREVISTA

Brent Roberts és professor de Psicologia a la University of Illinois i expert OCDE en habilitats socioemocionals. És conegut per les seves investigacions sobre trets de personalitat, especialment la consciència i el narcisisme. En aquesta entrevista, Roberts trenca algunes idees establertes sobre la construcció de la personalitat. A més a més, justifica la importància de l’educació de les habilitats socioemocionals per tal de donar eines als infants i joves per a un creixement personal sa que afecti de forma positiva tant a la seva personalitat com al benestar social.

Durant molts anys, s’ha cregut que els trets de la personalitat es formaven sobretot en els primers anys de vida, i el desenvolupament i els canvis quedaven en un segon pla. Però, què ens diuen les investigacions recents en aquest camp de la psicologia?

La recerca de les tres últimes dècades ha revelat dues conclusions transformadores.

En primer lloc, tot i que la infància i l’adolescència són importants per a la formació de la personalitat, l’edat adulta primerenca és la fase crítica de la vida per al desenvolupament de la personalitat. El pas de l’adolescència a la joventut és l’esperança del desenvolupament de la personalitat. És quan es produeixen la majoria dels canvis sistemàtics en la personalitat.

La segona conclusió és que la majoria dels canvis sistemàtics que es produeixen durant aquesta transició són bastant positius, tant per a l’individu com per a la societat. Les persones tendeixen a ser més amables, més responsables, més resistents i més estables emocionalment, i tot això s’associa amb millors resultats a la vida.

“L’edat adulta primerenca és la fase crítica de la vida per al desenvolupament de la personalitat. És quan es produeixen la majoria dels canvis sistemàtics en la personalitat.”

Quin és el marge per modelar la personalitat i, per tant, les habilitats?

Encara no sabem exactament la resposta a aquesta pregunta, però sí que tenim algunes indicacions dels estudis observacionals en profunditat i dels estudis d’intervenció més recents en els quals intentem canviar la personalitat. Basant-nos en la recerca observacional, veiem que la majoria dels canvis de personalitat són relativament lents, incrementals i s’acumulen al llarg dels anys i dècades —no de dies i setmanes. A més, normalment no veiem individus que transformin tot el seu perfil de personalitat. Solen millorar en un o dos dels cinc àmbits al llarg d’una dècada, no en tots. Durant el treball d’intervenció que fem, veiem que podem accelerar aquests canvis i fer que es produeixin molt més ràpidament. Però també veiem que seguim sense transformar radicalment les persones. Probablement, una intervenció per millorar el potencial farà que un alumne pateixi menys ansietat, però és poc probable que aconsegueixi transformar un alumne insegur en un de segur, per exemple.

“No veiem individus que transformin tot el seu perfil de personalitat. Solen millorar en un o dos dels cinc àmbits al llarg d’una dècada, no en tots.”

Quina importància tenen les habilitats socials i personals en el desenvolupament d’una persona?

Les habilitats són fonamentals perquè els estudiants, i alhora les persones, afrontin bé els reptes que se’ls presenten en la seva vida quotidiana. Les habilitats ens ajuden a tractar les relacions de manera més eficaç, tant a la feina com en la nostra vida personal. Ens ajuden a aconseguir i conservar una feina i, a desenvolupar una carrera professional. Ens ajuden a afrontar els reptes inevitables davant dels quals ens trobem quan les coses van mal dades. Habilitats com la innovació i la curiositat ens ajuden a convertir-nos en aprenents permanents, cosa que ens ajuda a aprendre a la feina i fins i tot a l’hora de canviar de feina. Habilitats com l’autoregulació poden fins i tot ajudar-nos a estar físicament més sans i a viure més i millor. No es pot subestimar la importància de les habilitats socials i personals per al bon funcionament dels estudiants en les seves vides i, donada la seva importància, mereixen tanta atenció com les habilitats tècniques en les quals tan sovint ens centrem a l’escola.

“No es pot subestimar la importància de les habilitats socials i personals per al bon funcionament dels estudiants en les seves vides i, donada la seva importància, mereixen tanta atenció com les habilitats tècniques en les quals tan sovint ens centrem a l’escola.”

Per què pot suposar un canvi substancial en la trajectòria vital dels adolescents treballar les habilitats socioemocionals?

Posaré un exemple d’un estudi dirigit per Terrie Moffitt. En aquest estudi, Moffitt i companyia van descobrir que l’autocontrol dels infants era fonamental per al seu èxit posterior en la vida, cosa que es reflectia en majors ingressos i millor salut. Aquests èxits s’explicaven en part perquè els infants amb un major autocontrol evitaven caure en les trampes de l’adolescència, com començar a fumar, abandonar els estudis o tenir un embaràs no desitjat. I el que és més important, Moffitt i companyia van descobrir que els infants que adquirien un major autocontrol de la infància a l’adolescència obtenien millors resultats, cosa que indica que si podem ajudar els alumnes a fer créixer les seves habilitats, és menys probable que vagin pel camí equivocat a una edat primerenca i més probable que visquin una vida més feliç, més sana i amb més èxit com a adults.

“Si podem ajudar l’alumnat a desenvolupar les seves habilitats, és menys probable que vagin pel camí equivocat a una edat primerenca i més probable que visquin una vida més feliç, més sana i amb més èxit com a adults.”

Quins factors vitals estan més implicats en els canvis de personalitat i quins són els mecanismes que impulsen aquests canvis?

Sembla que molts d’aquests canvis estan relacionats amb el progrés en els èxits i dins les institucions convencionals i adequades a l’edat. En el cas dels alumnes, anar bé a l’escola està relacionat amb l’augment de l’autoregulació. En la transició de l’adolescència a l’edat adulta, establir relacions perdurables i satisfactòries s’associa a un augment de l’estabilitat emocional. El compromís i la dedicació a la feina estan relacionats amb l’augment de l’autoregulació i l’estabilitat emocional. El panorama que es perfila és esperançador des de la perspectiva que les experiències compten i la personalitat prèvia d’un infant no és en absolut el seu destí. Per altra banda, les realitats de la infància i l’adolescència plantegen reptes seriosos als intents dels adults d’impartir aquests canvis abans que siguin adequats per al desenvolupament.

Els adolescents, per exemple, se centren més a crear vincles amb els seus grups d’iguals que amb les institucions convencionals de l’edat adulta. Pressionar els adolescents perquè tinguin més autocontrol quan estan intentant que els acceptin uns companys que no volen saber res de l’autoregulació crea un conflicte personal entre l’alumne i les autoritats encarregades del seu desenvolupament. Per això, segons la meva opinió, està justificat centrar-se en les habilitats més que en el canvi d’actitud. Podem ensenyar els infants i adolescents a autoregular-se perquè, quan arribi el moment i la vida els ho exigeixi, tinguin la capacitat d’actuar en conseqüència.

“Està justificat centrar-se en les habilitats més que en el canvi d’actitud. Podem ensenyar als infants i adolescents a autoregular-se perquè, quan arribi el moment i la vida els ho exigeixi, tinguin la capacitat d’actuar-se en conseqüència.”

Per què conclous que existeix una «lleugera» continuïtat de la personalitat des de la infància fins a l’edat adulta?

Perquè si ens fixem en les xifres, el nivell de continuïtat entre la infància i l’edat adulta és bastant baix. Hi ha una forta tendència a pensar que la personalitat és genètica i, per tant, fixa des de la infància. O que el que els pares fan als seus fills a una edat primerenca els marca un camí inamovible cap a l’èxit o el fracàs més endavant. Les xifres empíriques senzillament no emparen aquestes suposicions. El temperament infantil només està lleugerament relacionat amb la personalitat adulta, cosa que significa que, si existeix un vincle genètic, es tracta d’una cadena fràgil en el millor dels casos. A més, les pràctiques de criança només estan lleugerament relacionades amb la personalitat dels infants. La realitat empírica és que els infants tenen moltes coses per desenvolupar i que el desenvolupament requereix molt de temps. No es tracta de restar importància als pares en la vida dels seus fills, sinó de subratllar que el desenvolupament de les habilitats socioemocionals és un procés llarg que requereix implicació per part de tothom: pares, familiars, amics, professors i comunitats. En aquest sentit, les habilitats socials i personals són molt semblants a les habilitats tècniques que tant valorem. Al cap i a la fi, invertim almenys una dècada, si no més, en educar els infants en habilitats tècniques. Les habilitats socials i personals mereixen el mateix temps de dedicació.

“La realitat empírica és que els infants tenen moltes coses per desenvolupar i que el desenvolupament requereix molt de temps."

Per què conclous que els trets de personalitat encara conserven la possibilitat de canvi fins i tot en la vellesa?

Perquè hi ha proves queels trets de personalitat canvien en l’edat adulta i fins i tot en la vellesa. Les persones encara són més estables emocionalment, fins i tot en la mitjana edat. La consciència augmenta fins a la mitjana edat i després sembla que disminueix quan ens jubilem. Finalment, quan hem intervingut per canviar les habilitats socials i personals, hem pogut fer-ho en adolescents, adults joves i persones de mitjana edat en endavant. L’edat no sembla ser un factor limitador per al canvi de personalitat.

“L’edat no sembla ser un factor limitador per al canvi de personalitat.”

Què l’ha portat a col·laborar amb PENTABILITIES?

Coneixia la feina de la Dra. Calsamiglia i em va agradar molt el projecte PENTABILITIES. A més, l’oportunitat de col·laborar en un projecte per ajudar els estudiants a millorar les seves habilitats socials i personals no es presenta gaire sovint. La combinació de poder treballar amb aquest equip i en aquest projecte era una oportunitat ideal que no podia deixar passar.

Vols saber-ne més?

• Entrevista Lídia Climent: "Els programes de suport educatiu poden reduir eficaçment les desigualtats educatives"
• PENTABILITIES. Integrar les habilitats socioemocionals a l'aula per encendre habilitats de vida 
• SUPORT EDUCATIU. Acompanyament per accelerar oportunitats
• Youtube - Llista de reproducció de #SuportEducatiu
• ARTICLE. És possible que l’avaluació arribi a ser gratificant i útil per a tots?