Arriba l'estiu, una palanca necessària per a l'equitat educativa

22/06/2023

Avui acaba l’escola i comença un període de més dos mesos de vacances d’estiu, que serà una aturada llarga dels ritmes i les dinàmiques escolars.

Per a una part dels infants i adolescents, aquests mesos seran l’oportunitat de participar en casals, colònies, campaments i cursos d’estiu, on gaudiran d’activitats educatives grupals, motivadores i de descoberta de nous interessos que enriqueixen i completen la seva educació.

Però no tots els nens i nenes participaran en activitats d’estiu. Per primer cop, a Catalunya, disposem d’una enquesta representativa a famílies sobre la participació d’infants i adolescents de 6 a 16 anys a les activitats d’estiu. L’Enquesta de Participació a Activitats d’Estiu 2022, elaborada per l’Aliança Educació 360, revela que mentre els alumnes de nivell alt tenen una participació del 72%, els de nivell baix la tenen només del 41%. L’accés a oportunitats educatives durant l’estiu, doncs, no és un dret garantit a tots els infants i joves: està molt condicionat pel nivell socioeconòmic de les famílies.

L’accés a oportunitats educatives durant l’estiu, doncs, no és un dret garantit a tots els infants i joves: està molt condicionat pel nivell socioeconòmic de les famílies.

La diferència de 31 punts percentuals en la participació entre nivells socioeconòmics és l’evidència més clara de les desigualtats en l’accés a les oportunitats educatives existents fora del sistema escolar. I situa l’accés a les activitats d’estiu com a palanca necessària que hem d’activar dins de la lluita contra les desigualtats educatives.

És urgent que l’estiu deixi de ser un factor d’augment de les desigualtats educatives i passi a ser un temps de lleure educatiu, estimulant i de qualitat per a tots els infants i adolescents. La universalització de les activitats d’estiu és un esglaó imprescindible cap a un horitzó de major igualtat educativa.

Desigualtat educativa a l’estiu

Segons les dades resultants de l’enquesta, durant l’estiu de 2022, 6 de cada 10 infants van participar a casals, colònies, campaments o altres modalitats d’activitats d’estiu. Van accedir, en conseqüència, a una educació en el lleure basada en el gaudi del temps lliure i pensada, majoritàriament, per desenvolupar habilitats socioemocionals, de cooperació i convivència en grup, hàbits de cura i autonomia personal. Per contra, 4 de cada 10 infants van quedar-se sense activitats d’estiu i, per tant, sense aquest factor d’enriquiment educatiu.

Per a aquells alumnes que no participen en aquestes activitats, l’estiu suposa un allunyament dels entorns habituals d’aprenentatge i socialització que es podria traduir en una pèrdua d’aprenentatges, d’hàbits i de referents. Aquestes pèrdues, que afectaran especialment els perfils socialment més vulnerables, s’acumularan sobre diversos factors de desigualtat educativa durant tot l’any. Així, les vacances d’estiu que comencen avui contribuiran a cronificar una bretxa creixent any rere any entre grups socials.

Les vacances d’estiu que comencen avui contribuiran a cronificar una bretxa creixent any rere any entre grups socials.

Barreres a l’estiu: econòmiques, burocràtiques, informatives i culturals

Les famílies de nivell socioeconòmic baix que no accedeixen a activitats d’estiu declaren que el preu de les activitats d’estiu és el principal motiu de no participació. També hi troben barreres burocràtiques, informatives i culturals.

Tot i que l’augment dels darrers deu anys de l’oferta d’estiu i dels ajuts a famílies i entitats ha situat la xifra general de participació a activitats d’estiu al 60%, aquest xifra encara està lluny del 83% de participació a les activitats extraescolars durant el curs.

El preu de les activitats d’estiu és el principal motiu de no participació entre les famílies de nivell socioeconòmic baix.

En contrast amb això, l’enquesta recull una opinió clara i majoritària de les famílies a favor de mesures per universalitzar l’accés a les activitats d’estiu. El 88% de les famílies enquestades està d’acord o molt d’acord que s’hauria d’ampliar l’oferta d’activitats gratuïtes durant l’estiu i el 81% està d’acord o molt d’acord que s’haurien d’augmentar els ajuts econòmics a les famílies amb dificultats que ho necessiten.

Una política de país que garanteixi el dret a l’educació durant l’estiu

El reconeixement públic dels beneficis de les activitats d’estiu és una condició necessària però no suficient per avançar cap a un escenari d’universalització del dret al lleure educatiu. Cal una configuració d’una política pública que assumeixi les activitats d’estiu com a servei públic i universal per garantir que tots els infants i adolescents obtenen l’educació que necessiten durant els mesos de juliol i agost.

Moltes entitats socials i ajuntaments desenvolupen, des de fa anys, programes i activitats d’estiu, inverteixen recursos i presten serveis, però depenen de voluntats i lideratges territorials, i treballen sense criteris homogenis i sense els suports i els recursos necessaris. Cal que tots aquests agents educatius diversos es puguin recolzar en una política de país que ofereixi un marc comú, adequat, estructurat, legitimat i suficientment dotat per poder dur a terme aquesta activitat.

Cal una configuració d’una política pública que assumeixi les activitats d’estiu com a servei públic i universal.

El Govern de la Generalitat també implementa serveis d’educació en el lleure d’estiu com el programa de Vacances en Família i els camps de treball per a joves, però aquests no són ni gratuïts ni universals. També es va augmentar la dotació de beques d’estiu durant l’estiu de la pandèmia. A més, desplega i vetlla pel compliment de la normativa de lleure així com els instruments corresponents de l’atenció a la infància en risc per garantir unes condicions necessàries d’implementació i servei.

Però, tot i les millores notables en els darrers deu anys, cap d’aquests mecanismes institucionals garanteix plenament el dret a aprendre durant l’estiu d’una manera universal i inclusiva. És necessària una política que garanteixi la universalització d’aquestes activitats arreu del país. És el moment, doncs, que el Govern de la Generalitat (especialment a través dels departaments d’Educació i de Drets Socials) desplegui una política de país que garanteixi el dret a l’educació durant l’estiu, especialment adreçat al 30% de les famílies en situació de pobresa que no poden accedir a les activitats d’estiu, majoritàriament de pagament.

Entre d’altres propostes, les prioritats són:

1- AMPLIAR I EQUILIBRAR L’OFERTA D’ACTIVITATS D’ESTIU. Ampliar l’oferta d’activitats d’estiu als territoris sense oferta o amb oferta insuficient i als centres educatius d’alta complexitat i allargar l’oferta al mes d’agost i inici de setembre per garantir espais lúdics, de socialització i aprenentatge al llarg de totes les vacances escolars. L’oferta local hauria de respondre a les necessitats educatives de totes les edats.

2- ESTRUCTURAR I DOTAR LA CORRESPONSABILITAT EN LES ACTUACIONS D’ESTIU. Promoure models de treball corresponsable suficientment dotats, validats i estructurats en tots els territoris per garantir la cobertura dels infants i joves en situació de risc de pobresa entre totes les activitats i actors, inclòs el sistema d’atenció a la infància en risc, durant l’estiu.

3- AUGMENTAR LES BEQUES I LA GRATUÏTAT D’ACCÉS A LES ACTIVITATS D’ESTIU. Augmentar els fons públics destinats a beques d’estiu i garantir la gratuïtat dels serveis complementaris de les activitats d’estiu (àpats, acollida i transport) perquè no siguin un obstacle a la participació dels infants i joves en situació de pobresa.

4- SOSTENIR UN SISTEMA D’ACOMPANYAMENT I ORIENTACIÓ CAP A LES ACTIVITATS D’ESTIU. Potenciar la prescripció i l’acompanyament dels centres educatius i dels serveis socials a les famílies en situació de vulnerabilitat cap a les activitats d’estiu, eliminar les traves administratives i informatives d’accés, i programar activitats informatives, involucratives, de vinculació i pertinença comunitària.

5- AMPLIAR I ADEQUAR ELS MECANISMES PER GARANTIR LA QUALITAT DE LES ACTIVITAT D’ESTIU. Garantir la formació, les condicions i els equips necessaris per a una atenció socioeducativa que doni respostes adequades a les necessitats dels infants i famílies atesos, amb especial atenció a les situacions específiques de risc social durant l’estiu (violència domèstica, abús sexual, necessitats d’acompanyament específic en salut mental o altres).