Un currículum per donar sentit i valor personal als aprenentatges escolars

03/11/2021

César Coll, catedràtic emèrit de la UB, i Raül Manzano, mestre llicenciat en Ciències de l'Educació

El que s’ensenya i s’aprèn actualment a les escoles i els instituts respon realment a les necessitats d’aprenentatge de les persones, i, en especial, dels joves? Com ha de ser el currículum per afrontar els reptes de la nova ecologia de l’aprenentatge i afavorir la personalització?

La proposta de modificació del currículum presentada en l’Anuari 2020 de la Fundació Bofill aborda aquesta pregunta posant el focus en la presa de decisions curriculars associades a què ensenyar i aprendre en l’educació bàsica del segle XXI. El capítol de l’Anuari identifica algunes qüestions relacionades amb aquestes decisions i aporta criteris per orientar-les a satisfer les necessitats d’aprenentatge actuals.

Recupera l’acte Del currículum a l’aula. Fer realitat l’aprenentatge competencial als centres educatius

La nova ecologia de l’aprenentatge apareix a conseqüència de l’impacte de la societat de la informació sobre l’activitat i les formes de vida de les persones. El canvi en les necessitats bàsiques d’aprenentatge, l’impacte de les tecnologies, els nous i inèdits espais que ofereixen oportunitats d’aprenentatge i la importància d’aprendre a aprendre, entre altres factors, incideixen directament en què, com, quan i fins i tot per a què s’aprèn. Es posa en evidència que l’acció educativa està distribuïda entre diferents agents i contextos interconnectats, i tot plegat convida a fer una reflexió en profunditat sobre el currículum escolar.

Un dels problemes més importants dels sistemes educatius actuals és la dificultat d’un sector cada com més ampli d’alumnat per atribuir sentit i valor personal a una part dels aprenentatges escolars

Un dels problemes més importants dels sistemes educatius actuals és la dificultat d’un sector cada com més ampli d’alumnat per atribuir sentit i valor personal a una part dels aprenentatges escolars. En aquest context, la personalització, entesa com la tendència a ajustar informació, productes i serveis als interessos, expectatives i necessitats de les persones, és fonamental per comprendre com s’accedeix al coneixement en la Societat de la Informació i per fer front al repte de promoure i reforçar el sentit i valor personal dels aprenentatges escolars.

Relacionat: Llegeix l’article Trajectòries personals d’aprenentatge: la connexió de temps i espais educatius

Es tracta de generar condicions i oferir oportunitats per anar construint trajectòries personals d’aprenentatge. És un procés complex que requereix actuacions decidides, coherents i sostingudes en tots els nivells d’organització i funcionament del sistema educatiu, des de qui té responsabilitats en la planificació i gestió de polítiques educatives fins a qui té la responsabilitat del desplegament de les activitats d’ensenyament aprenentatge en els centres i en les aules.

Quin model curricular pot afrontar amb més garanties les necessitats d’aprenentatge de l’alumnat en el món actual?

La personalització de l’aprenentatge escolar te a veure directament amb el com s’ensenya i s’aprèn en les escoles i els instituts, però depèn també, i no poc, de què s’ensenya i s’aprèn. És per aquest motiu que ens hem de preguntar quin model curricular pot afrontar amb més garanties les necessitats d’aprenentatge de l’alumnat en el món actual i com es pot avançar des del currículum cap a la personalització de l’aprenentatge escolar.

El currículum, nucli integrador del sistema educatiu

El currículum es concep com a nucli integrador del sistema educatiu, de manera que les decisions al voltant de què ensenyar, aprendre i avaluar tenen una estreta relació amb les finalitats de l’educació, els plantejaments pedagògics i didàctics (com s’ensenya i aprèn), la formació inicial i permanent del professorat, el desenvolupament professional, l'ús de les Tecnologies d’Aprenentatge i Comunicació i els processos d’innovació i millora educativa. La coherència en els elements clau del sistema és fonamental per a la seva eficàcia i eficiència.

Un currículum competencial que aprofundeixi en els aprenentatges bàsics

Les competències i els currículums basats en competències són un referent cabdal a l’hora de personalitzar i promoure i reforçar el sentit i valor personal que dóna l’alumnat als aprenentatges escolars. És necessari, però, aprofundir en el concepte de competència atenent als seus principals components: el context d’activitat i pràctica on s’aprèn i utilitza; l´adquisició, mobilització i articulació dels sabers que requereix; i el grau de domini en l’actuació o execució. En funció del pes i la importància que s’atribueix a aquests components s’arriba a plantejaments educatius competencials sensiblement diferents pel que fa a la seva capacitat per reforçar i promoure el sentit i valor personal dels aprenentatges escolars.

Descarrega el capítol de l'Anuari 2020 Les necessitats d’aprenentatge en el segle XXI o què cal ensenyar i aprendre a les escoles i els instituts.

L’enfocament competencial proposat posa l’accent en el context d’adquisició i desplegament de la competència. Les competències es forgen i es despleguen en contextos concrets d’activitat, participant conjuntament amb altres persones en activitats i pràctiques situades socialment i culturalment.

Un currículum inspirat en aquesta visió de les competències és el resultat d’un seguit de decisions ordenades, la primera de les quals consisteix a identificar i seleccionar les situacions, les pràctiques socioculturals i les activitats en les quals l’alumnat ha de poder participar de manera competent al termini de l’educació bàsica. Un cop identificades aquestes situacions, cal determinar els sabers (fets, conceptes, procediments, actituds, valors...) que ha d’adquirir, mobilitzar i articular per participar i actuar en elles de manera competent. I finalment, cal elaborar criteris per identificar diferents nivells i graus de participació i actuació competent, així com per decidir quin és el nivell esperat d’assoliment al termini de l’educació bàsica.

Relacionat: Consulta el recull d'infografies interactives L’estat de l’educació a Catalunya, en infografies

En aquest procés de presa de decisions és especialment rellevant aprofundir en el concepte de bàsic en l’educació bàsica. Es tracta de determinar quins són els aprenentatges bàsics en el marc de la nova ecologia de l’aprenentatge, de manera que el currículum s’estructuraria en aprenentatges bàsics imprescindibles i desitjables. Els bàsics imprescindibles són els aprenentatges que, en cas de no haver estat assolits al termini de l’educació bàsica, comporten un alt risc d’exclusió social i són difícils d’assolir en etapes educatives posteriors. Els bàsics desitjables, en canvi, són aprenentatges que, tot i la seva rellevància i interès, no tenen l’impacte negatiu dels imprescindibles en cas de no ser assolits al termini de l’educació bàsica i poden ser recuperats amb relativa facilitat en processos formatius posteriors.

No es tracta en absolut de “buidar” el currículum de l’educació bàsica reduint-lo als aprenentatges bàsics imprescindibles. Ans al contrari, el currículum hauria d’incloure tots els aprenentatges que es considerin bàsics, tant els imprescindibles com els desitjables, però amb un tractament diferenciat. Mentre que els bàsics imprescindibles haurien de ser components curriculars d’assoliment obligatori i irrenunciable per a tot l’alumnat, els desitjables haurien de ser d’oferta obligatòria en tots els centres educatius, i per tant accessibles a tot l’alumnat, però amb un ampli marge d’autonomia per a treballar-los, aprofundir-los, o fins i tot ampliar-los, en funció del perfil de l’alumnat, i més concretament dels seus interessos, expectatives i necessitats.

La diferenciació entre aprenentatges bàsics imprescindibles i desitjables apareix així estretament associada a l’autonomia curricular dels centres educatius i a la seva capacitat real per dissenyar i desplegar estratègies de personalització, alhora que permet fer front a la sobrecàrrega de continguts que caracteritza els currículums actuals sense reduir l’amplitud ni la profunditat dels aprenentatges escolars.

El repte d’aquest plantejament està, òbviament, en decidir quines situacions, activitats i pràctiques socioculturals han de ser el punt de partida per determinar els aprenentatges bàsics imprescindibles i desitjables que s’han d’incloure en el currículum de l’educació bàsica.

Un currículum construït, revisat i actualitzat democràticament

Pensem que aquesta decisió ha de ser fruit d’un debat social ampli, conscient i ben orientat. En aquest procés d’identificació d’aprenentatges bàsics hi ha d’haver una participació activa de la comunitat educativa i del conjunt de la societat. Aquest procés de debat social s’ha de realitzar en diàleg amb les persones expertes que han d’aportar informació i criteris, recollir les veus i ordenar les aportacions vetllant per la coherència del conjunt de les decisions.

El debat curricular no hauria de ser puntual i tancat, sinó que s’hauria de plantejar com un procés

El debat curricular no hauria de ser puntual i tancat, sinó que s’hauria de plantejar com un procés, de manera que les decisions sobre els bàsics formin part d’aquest debat i estiguin sotmeses a un procediment planificat, periòdic i normalitzat de revisió i actualització que asseguri un ampli acord al voltant dels bàsics imprescindibles i sigui, al mateix temps, prou flexible per incorporar noves necessitats emergents i introduir canvis graduals.

Un currículum orientat a reforçar i promoure el sentit i el valor personal dels aprenentatges escolars

El canvi proposat interpel·la, convida i responsabilitza a les diferents instàncies del sistema educatiu, de la comunitat educativa i de la societat per afrontar les qüestions curriculars des d’una perspectiva sistèmica.

Els desafiaments que planteja la nova ecologia de l’aprenentatge exigeixen canvis curriculars profunds orientats a la personalització que, com es constata en aquest anuari, afecten igualment a altres components del sistema educatiu, però que tenen com a referent aquest nucli integrador que és el currículum.

Aquesta és precisament la direcció a la qual apunta la UNESCO en Els Futurs de l’Educació quan proposa “reflexionar col·lectivament sobre com replantejar-se l’educació en un món de complexitat, incertesa i precarietat creixents”. Ignorar aquesta exigència equival a condemnar qualsevol canvi curricular a la inoperància.

Aquest article forma part de l’Anuari 2020: L’Estat de l’educació a Catalunya, que analitza els principals indicadors del sistema educatiu català i aporta propostes per avançar cap a una educació de qualitat i generadora d’oportunitats per al conjunt de l’alumnat.

Per saber-ne més: