Avaluació, currículum i competències: aprofitem per esprémer oportunitats!

Una de les frases més desafortunades que vam sentir repetides vegades durant el confinament va ser aquella dels “infants i joves ja han perdut el curs”. Una percepció que només pot tenir sentit per aquelles persones que consideren que assolir el curs és complir fil per randa els continguts que enumera el currículum i que fa tants anys que està al punt de mira dels professionals de l’educació. Perdre el curs hauria implicat un absolut abandonament per part dels docents amb els seus alumnes, deixant-los a la sort dels recursos, capacitats i voluntat del seu entorn. Això no va ser així, i la comunitat educativa es va bolcar intensament en continuar acompanyant en format digital els aprenentatges d’infants i joves.

Per descomptat, les dificultats d’una digitalització exprés, més tenint en compte la manca de recursos d’una part de la població, ha obligat molts docents a desvincular-se de l’ordre curricular i apostar per continguts i competències que ha considerat més oportuns i encertats per al moment que vivíem. Així, hem vist nombroses propostes vinculades a la biologia per parlar i aprendre sobre virus i salut, també treballs sobre diferents moments històrics en els quals les pandèmies sacsejaven les societats, o, aprofitant el temps i la possibilitat d’observació i els recursos domèstics, s’han fet germinar i créixer nombroses llavors i tubercles presents a la majoria de cuines.

Si bé poden semblar anècdotes, són exemples de com, quan la necessitat ho requereix, els equips docents poden esprémer la seva capacitat creativa per acompanyar infants i joves en un aprenentatge vivencial, malgrat la distància. I això ens porta a reflexionar sobre la rigidesa del currículum i les exigències d’aquest, que sovint ofega la tasca del docent i no permet donar sortida a necessitats específiques de contingut o competència que, per entorn o circumstàncies determinades, alguns infants i joves necessiten.

Temps per la reflexió

El confinament ha posat sobre la taula amb més exigència que mai una reflexió profunda sobre el paper del currículum i la seva necessària flexibilització. Els aprenentatges essencials per a l’alumnat en temps de confinament han estat diversos i diferents segons el centre, tal com expliquen les companyes docents, Anna Comas, Montse Fusalba i Josep Maria Esteve. Però, sens dubte, podem delimitar els camps d’aprenentatge clau: autonomia i autoregulació, gestió emocional i personalització de l’aprenentatge.

L’adaptació que els centres van dur a terme en un temps rècord no només va afectar els aspectes curriculars. En molts casos, també es va veure trasbalsada la dinàmica de coordinació habitual dels centres. A més, com ja hem destacat en algun altre article, també hem pogut assistir a un canvi de dinàmiques en la relació amb les famílies que ha esdevingut clau, tant durant el confinament com a posteriori. Però sens dubte, el repte majúscul a què ens hem hagut d’enfrontar a causa de la pandèmia és el de la digitalització dels centres. Fins i tot, les escoles i instituts que més havien avançat en la digitalització dels seus entorns educatius van haver de repensar la seva estratègia i capacitació. Indubtablement, aquells centres que no havien avançat en la tecnificació ho han hagut de fer amb poc o cap marge d’assaig.

Totes aquestes adaptacions que s’han fet a corre cuita per necessitat, mereixen una reflexió més profunda i una integració en el dia a dia ordinari dels centres escolars. Si bé l’experiència del confinament pot haver esdevingut estressant o traumàtica, cal saber aprofitar les oportunitats que ens ha brindat, per repensar-nos i entomar els reptes diaris des d’un altre punt de vista. I és, precisament en aquest punt de repensar l’educació des de tants costats diferents del prisma que cal abordar l’avaluació inicial per saber des de quin punt de partida iniciem aquesta nova etapa.

Nou curs, noves oportunitats

És evident que aquest curs 2020-2021 no ha començat per totes igual, i tampoc ha començat des d’on, a priori, comencen tots els cursos, a escala de continguts i competències assolides. L’avaluació inicial ens ha de servir per orientar-nos als inicis de cada curs, tant a nivell d’aprenentatges dels alumnes com en l'àmbit d'organització de centre i de digitalització d'aquest. Ubicar-nos ens permetrà adaptar amb més encert les exigències del nou curs, i també les previsibles incidències que puguem arrossegar al llarg de l’any, com els confinaments domiciliaris preventius. Una avaluació inicial rigorosa ens permetrà també aprofundir en la reflexió inicial d’aquest article sobre currículum, continguts i competències i començar a repensar l’educació des d’un nou punt de partida.

Per abordar de forma global totes aquestes reflexions des de cada centre educatiu us fem a mans una eina de diagnosi que us ha de permetre analitzar i reflexionar sobre si esteu adaptant els continguts curriculars a la situació actual i si esteu desenvolupant una avaluació formativa i competencial d'acord amb les circumstàncies presents. A través d’un qüestionari que podeu resoldre de forma col·lectiva obtindreu un resultat que us orientarà del punt en el qual us trobeu i us proposarà estratègies i recursos per avançar cap al desplegament de l’adaptació curricular i l’avaluació de competències i continguts.

Ens hi posem? Accediu a l’eina!