Com ha de ser la Formació Professional del futur?

Estem vivint a escala mundial cinc factors de crisi que estan provocant canvis profunds en la societat en general: la crisi econòmica, la crisi climàtica, la crisi demogràfica, la crisi tecnològica, i la crisi sanitària. Factors que a la vegada són generadors de grans transformacions en el món del treball i que sens dubte tenen efectes sobre la formació de les persones.

Davant d’aquestes transformacions, que s’han accelerat notablement arran de la Covid-19, com podem dissenyar i adaptar l’actual Formació Professional per tenir una població formada acord amb les necessitats que requereix i requerirà el teixit productiu del país? Com podem ajustar l’oferta i la demanda de perfils de treball amb un sistema formatiu permeable i versàtil que permeti incorporar les necessitats professionals constantment canviants?

No només cal un increment de nombre de professionals qualificats, sinó també necessitem canvis qualitatius per dissenyar els perfils professionals que desitgem tenir.

Cal tenir una població més formada per afrontar les feines que requeriran el teixit productiu en un futur, és clar. Però no només cal un increment de nombre de professionals qualificats, sinó també necessitem canvis qualitatius que afecten l’estructura i els continguts de la Formació Professional per dissenyar els perfils professionals que desitgem tenir.

El passat 15 de juliol es va fer el Seminari Transformación del mundo del empleo y de la formación, organitzat pel grup FPXXI de la Fundació Bofill i el Instituto Vasco de Competitvidad Orkestra de Deusto, on hi van participar una quarantena de persones professionals, expertes i vinculades a la Formació Professional, tant en el vessant formatiu com productiu per profunditzar i debatre en les mesures i solucions de canvi.

Les propostes que es desprenen del seminari són importants i innovadores, i en resumim algunes de les puntes de llança en els següents temes destacats.

A grans trets, la Formació Professional està més ben valorada que fa vint anys. Ha deixat de ser aquella formació residual per a estudiants que no seguien el ritme dels estudis de batxillerat i no tenien interès a accedir a graus universitaris. També s’observa que en etapes de crisis econòmiques on hi ha un augment de població aturada, creix la demanda de cursar Formació Professional. Aquest setembre s’ha vist els números de demanda superaven amb escreix l’oferta formativa.

Els perfils d’estudiants també han canviat. Han crescut les possibilitats de reincorporar-se al sistema educatiu mitjançant les múltiples fórmules de passarel·les que permeten recuperar part de població que va abandonar els estudis, persones que poden certificar la seva competència.

Cal, doncs, ajustar una formació que integri aquest gran ventall de perfils d’estudiants i que sigui prou permeable perquè la persona es pugui formar al llarg i ample de la vida, sigui per aprofundir en nou coneixement, accedir a l’ensenyament postobligatori, canviar de perspectives laborals, o per reciclar-se i renovar-se en les últimes tendències al sector on treballa.

Relacionat: Llegeix l'informe La crisi de la demanda de Formació Professional a l’inici del curs 2021-2022

Amb això, la Formació Professional no és una peça solta del sistema educatiu general, sinó també haurà de trobar l’encaix entre l’alumnat que rep del sistema obligatori, l’absorció de perfils amb experiència laboral que es reincorporen al sistema formatiu, les sortides del mercat i l’aparellament i diferenciació respecte a l’ensenyament universitari.

La formació i el treball són vasos comunicants si es desitja oferir un sistema educatiu acord a les necessitats de les empreses.

Les transformacions també afecten en el teixit productiu. La formació i el treball són vasos comunicants si es desitja oferir un sistema educatiu acord a les necessitats de les empreses. Però no és fàcil trencar inèrcies, arrelades en aquest país, que provoquen l’escassa correlació de l’oferta amb la demanda.

Relacionat: Descarrega la publicació Formació Professional: Escenaris després de la pandèmia

Per exemple, determinats sectors econòmics de baix valor afegit en coneixement que encara s’alimenten de contractar mà d’obra barata i poc qualificada. Aquesta situació és font de grans bosses d’abandonament escolar. Si no hi ha exigència per part de la contractació de personal qualificat, difícilment podem apostar per la dignificació i professionalització del treball.

Si no hi ha exigència per part de la contractació de personal qualificat, difícilment podem apostar per la dignificació i professionalització del treball.

D’altra banda, fa molts anys que s’està intentant trencar amb la imatge del rellotge de sorra on els llocs de treball professionals són ocupats per persones sobrequalificades. Si s’aconsegueix feina tant si segueixes en estudis de formació professional com si no, llavors, per què estudiar? En el seminari es varen recollir iniciatives per estimular la continuïtat d’estudis.

Les empreses han de fer un esforç per ser agent implícit en l’augment de personal qualificat.

Les empreses han de fer un esforç per ser agent implícit en l’augment de personal qualificat, sigui per una millora de les contractacions en l’exigència de la titulació, com perquè la formació continuada sigui part de les condicions laborals. En aquest sentit, no només afavoriria la Formació Professional, sinó que permetria tenir empreses amb personal actualitzat, reciclat i disposat a innovar i adequar-se als nous temps que ens marquen les cinc crisis.

D’altra banda, en el Seminari es van exposar diversos casos d’èxit en un disseny de cicles formatius pròxims als sectors de productivitat (clústers). D’aquesta manera, l’oferta formativa es diversifica arreu del territori i en consonància amb els actius de cada entorn. Tenir les empreses i la formació necessària en un mateix punt facilita la creació dels vincles necessaris i el diàleg continuat entre l’ensenyament i el món laboral.

Relacionat: Llegeix l'informe La crisi de la demanda de Formació Professional a l’inici del curs 2021-2022

El fenomen de servitització (oferta de serveis associats a la construcció del producte) provoca una altra demanda des de les empreses a tenir en compte pel disseny dels cicles formatius. Es demana cada vegada més personal no només que sàpiga fer la construcció d’una peça, sinó que sigui competent amb altres aptituds i actituds associades, com saber vendre la peça, construir-la de manera puntual, distribuir-la, dotar-se de bona comunicació amb el client, etc.

Per tot plegat, s’introdueix un element que serà fonamental en el disseny de la Formació Professional: la incorporació de l’aprenentatge de les competències toves, de competències transversals i de polivalència que haurà de conviure amb l’especialització formativa de la qual ha estat bàsicament marcada la Formació Professional fins ara.

Naturalment s’haurà de produir una transformació en l’organització dels centres de formació, que hauran de contemplar tots aquests canvis. I així mateix s’ha de comptar amb la participació indubtable dels docents, que hauran d’assumir aquests canvis que s’estan produint i que reclamaran una formació potent per poder vehicular-los a les pràctiques dels centres de formació.

• Descarrega La Formación Profesional como motor y objeto de transformación. 10 propuestas de 40 personas expertas en el mundo de la educación y el empleo, el resum del Seminari Transformación del mundo del empleo y de la formación, organitzat per la Fundació Bofill i Orkestra, Instituto Vasco de Competividad.
• Llegeix l'informe La crisi de la demanda de Formació Professional a l’inici del curs 2021-2022
• Descarrega la publicació Formació Professional: Escenaris després de la pandèmia