Com s’ho ha fet Barcelona per reduir la segregació escolar un 25%?

Barcelona té un 25% menys de segregació escolar que fa set cursos. Segons l’informe Les polítiques de desegregació escolar a Barcelona: avenços i reptes pendents, del projecte Desegpol (UAB), publicat per la Fundació Bofill, el Pla de Xoc de Barcelona, juntament amb el Decret d’Admissió de la Generalitat, ha permès reduir la segregació escolar un un 30% a 1r d’ESO i un 25% a I3 a la capital catalana.

• RELACIONAT: Després del Pla de Xoc: 9 propostes per anar més enllà contra la segregació escolar a Barcelona

Amb el Pla de Xoc, des del curs 2018/19 Barcelona desplega un conjunt de mesures per garantir una escolarització més equilibrada de l’alumnat socioeconòmicament vulnerable entre els seus centres. Es basen en la detecció anticipada, que permet reservar places per aquest alumnat a tots els centres, públics i concertats, i un sistema de finançament addicional (la “motxilla econòmica”) per a ells. El Decret d’Admissió (2021) ha desplegat aquests instruments a Catalunya. Així, l’experiència de Barcelona es converteix en un referent per al país, tant pels seus avenços com pels reptes que encara presenta.

Abans de posar en marxa el Pla de Xoc el 2019, Barcelona tenia nivells molt alts de segregació escolar, estables a infantil i creixents a secundària. Hi havia centres amb una gran concentració d’alumnat vulnerable ubicats a zones diverses socialment i no disposava de mecanismes de detecció prèvia ni d’una planificació eficaç per evitar-ho. Amb el Pla, d’un índex de dissimilitud (el valor que permet quantificar la segregació escolar) del 55% a I3, s’ha passat al 40%.

• RELACIONAT: Què és la segregació escolar? Com es mesura? Quines conseqüències té?

“El Pla de Xoc ha significat un punt d’inflexió”

Tal com recull l’informe, les mesures del Pla de Xoc expliquen el 90% de la reducció de la segregació a I3, on la majoria d’infants accedeixen per primera vegada al sistema educatiu. A 1r d’ESO l’impacte ha estat més moderat, sobretot perquè molts alumnes continuen al mateix centre on tenen germans escolaritzats. Tal com explica el director del projecte Desegpol i responsable de l’avaluació, Adrián Zancajo, el Pla de Xoc “ha significat un punt d’inflexió en la manera d’entendre el paper de l’administració en la planificació i admissió escolar, incorporant-hi criteris d’equitat”.

Barcelona detecta el doble d’alumnat vulnerable però encara no arriba al 30% d’alumnat en risc de pobresa

L’anàlisi de l’impacte del Pla de Xoc ha estat possible gràcies a l’anàlisi de la segregació de l’alumnat vulnerable de cada curs, considerant tant l’alumnat vulnerable correctament identificat aquell curs com el que era vulnerable però encara no havia estat identificat com a tal. Fer emergir aquest alumnat era imprescindible, ja que abans del Pla de Xoc i del Decret d’Admissió la identificació era pràcticament nul·la i era més difícil seguir l’evolució de com es distribuïa i prendre mesures eficients.

Entre els cursos 2018-19 i 2023-24, la detecció ha millorat gradualment i ha passat d’un 9,9% a un 21,9% a I3 i d’un 10,2% a un 21,4% a 1r d’ESO. Un creixement que s’apropa a la taxa de risc de pobresa de Barcelona, que se situa en un 30% de l’alumnat. Tot i així, encara s’ha de millorar el creuament d’informació entre administracions públiques per garantir que cap alumne vulnerable es queda sense detectar abans de començar l’escola.

Més reducció de la segregació escolar quan la concertada es compromet amb les mesures

La segregació escolar s’ha reduït de manera més contundent en aquelles zones de Barcelona amb més pes del sector concertat. Les fortes diferències socials que existien entre la xarxa pública i la concertada al moment de començar les polítiques contra la segregació s’ha anat corregint. L’avaluació indica que la reducció global de la segregació s’explica en bona part per la implicació creixent del sector concertat, que s’ha compromès amb el desplegament de mesures.

Els entorns amb més presència de centres concertats eren també els que tenien més marge de millora, i són precisament aquestes les que han reduït més significativament la segregació escolar. Així, es constata que la corresponsabilitat de la concertada en l’escolarització és un factor clau d’èxit pel Pla de Xoc i el decret d’Admissió.

• RELACIONAT: Com impacta el codi postal en l’educació?

El finançament addicional als centres ha reduït barreres econòmiques

L’avaluació constata que el finançament addicional destinat als centres que escolaritzen alumnat vulnerable —que cobreix despeses bàsiques com el material escolar o les sortides— ha estat un factor clau per eliminar les barreres econòmiques que feien que moltes famílies descartessin determinats centres en el moment de la preinscripció.

Malgrat que aquesta mesura només és efectiva si garanteix una cobertura real de tots els serveis i activitats educatives, actualment no es dona completament: conceptes com les colònies escolars no estan explícitament reconeguts com a gratuïts i no estan assegurats per a tot l’alumnat vulnerable. A més a més, la recerca assenyala que l’eficàcia de la gratuïtat també depèn d’una informació clara i accessible a les famílies, que els permeti entendre que poden escollir centre amb llibertat i sense condicionants econòmics.

Alhora, l’estudi també ha detectat que encara hi ha centres que continuen cobrant a les famílies conceptes que ja estan coberts per l’aportació del Departament, o proveeixen materials diferents per a l’alumnat vulnerable, com llibres de text o uniformes utilitzats, que en algun cas arriben tard o no permeten endur-se a casa, i compromet la igualtat d’oportunitats. La Fundació Bofill demana que sistemàticament s’inspeccionin d’ofici els incompliments de les mesures de gratuïtat, i que s’estableixin mecanismes de sanció en cas d’infraccions greus.