Connectar per personalitzar: com promoure aprenentatges amb major sentit i valor personal?

Les formes d’aprendre que tenen els alumnes dins i fora l’escola cada cop són més diferents. Alguns autors parlen de la “nova ecologia de l’aprenentatge” per explicar els canvis en les formes d’aprendre derivats de l’extensió d’Internet, dels dispositius mòbils i inalàmbrics, entre altres, que formen part del nostre dia a dia. Aquestes noves formes d’aprendre, basades en el principi de “consum” de la informació en funció dels interessos personals de cadascú i, per tant, enormement diverses, disten molt de l’ensenyament que es dona a les escoles i instituts, que continua essent homogeni per tothom i centrat en uns continguts curriculars excessivament carregats i poc funcionals.

Estudis alerten d’una creixent falta d’interès de sectors de l’alumnat per uns continguts escolars que perceben aliens a la seva vida

Això ha incrementat el nombre d’alumnes que se senten desvinculats de les activitats i continguts escolars, especialment durant l’adolescència. Diferents estudis alerten d’una creixent falta d’interès de sectors relativament amplis d’alumnat per uns continguts d’aprenentatge escolars que es perceben aliens a la vida dels mateixos alumnes i amb la incertesa de si els seran d’utilitat en la construcció del seu propi projecte de vida. Aquesta manca de sentit vers l’aprenentatge escolar pot comportar un abandonament escolar prematur, posant a prova el paper compensador i inclusiu del nostre sistema educatiu.

Des del nostre punt de vista, una de les propostes més interessants per fer front a aquest fenomen del desdibuixament del sentit dels aprenentatges escolars és la personalització de l’aprenentatge.

Què entenem per personalització de l’aprenentatge?

La personalització de l'aprenentatge fa referència a un conjunt d’estratègies didàctiques que posen l’alumne al centre del procés d’ensenyament i aprenentatge escolar. Són propostes que reconeixen la capacitat de decisió i control de l’aprenent sobre algunes parts del procés d'aprenentatge escolar, de forma que l’alumnat s’acaba convertint en co-dissenyador del seu procés d’aprenentatge, sempre de la mà del professorat.

Les estratègies de personalització són diverses i posen l'èmfasi en les actuacions del professorat dirigides a vincular els continguts i les activitats d'aprenentatge amb les activitats quotidianes dels alumnes i la cultura de la qual formen part. També estan destinades a dissenyar situacions d'aprenentatge amb un component vivencial i emocional i a establir relacions explícites entre les experiències d'aprenentatge dels alumnes amb independència del lloc i el moment en què han tingut lloc. Afavoreixen la reflexió dels aprenents sobre el seu propi procés d'aprenentatge i sobre ells mateixos com a aprenents, la presa en consideració els interessos, objectius i opcions personals dels alumnes a l’aula, i incorporen les TIC com a instruments que donen suport als aprenentatges.

Ajudar a l’alumnat a connectar aprenentatges dins i fora l’escola

Una de les principals estratègies de personalització que ajuda a l’alumnat a repensar l’aprenentatge com un procés multisituat que és fruit de la participació activa de les persones en diferents contextos, activitats i pràctiques socioculturals (siguin virtuals, presencials o mixtes), és l’establiment de connexions entre els aprenentatges i les experiències d’aprenentatge que tenen infants i joves.

Cal afavorir una major interconnexió entre els aprenentatges que s’experimenten dins i fora l’escola

Des d'una noció holística de l'educació, pensem que cal afavorir una major interconnexió entre els aprenentatges que s’experimenten dins i fora l’escola. Per una banda, perquè és una forma de lluitar contra el desdibuixament del sentit de les activitats i els aprenentatges escolars i, de l’altra, perquè ajuda a l’alumnat a veure la continuïtat que hi ha entre els aprenentatges que tenen lloc en diferents moments i contextos d’activitat, i com s’entrellacen per construir les seves trajectòries personals d’aprenentatge.

Un aprenentatge connectat implica:

• Entendre que l’escola és només un dels entorns (i no l’únic) que ofereix múltiples oportunitats d’aprenentatge als infants i joves.
• Comprendre que les necessitats formatives dels aprenents no són estàtiques, sinó que van canviant al llarg de la vida en funció dels seus interessos i objectius personals.
• Entendre que la funció social de l’escola és ajudar a desenvolupar en l’alumnat les competències necessàries per poder viure i participar en el segle XXI en el marc d'una cultura digital.

L’educació interconnectada significa establir vincles entre els diferents contextos i activitats d’aprenentatge de la infància i l’adolescència, tant els que tenen lloc a l’escola o institut, com els que se situen al seu marge. Aquesta connexió entre contextos d’activitat comporta una obertura de l’escola cap a l’exterior i a l’hora una incorporació de la comunitat i l’entorn social a dins l’escola.

La connexió entre contextos d’activitat comporta una obertura de l’escola cap a l’exterior i una incorporació de la comunitat i l’entorn social a dins l’escola.

No obstant això, el professorat ha d'assegurar-se de fer explícites aquestes relacions entre contextos, agents educatius, activitats i recursos dins i fora l’escola. Cal anar més enllà i ajudar a l’alumnat a reflexionar sobre les pròpies trajectòries personals d’aprenentatge (què els interessa, quins objectius i metes tenen a mitjà i llarg termini, com es relacionen les seves vivències prèvies amb el que estan fent a l’escola, com poden orientar la seva activitat com a aprenents per tal d’aconseguir els seus objectius i metes personals, de quines ajudes disposen per aconseguir-ho, etc.)

Aquesta reflexió té com a finalitat fer explícites aquestes connexions entre les experiències d’aprenentatge que tenen els infants dins i fora l’escola, a reconstruir i a resignificar les pròpies trajectòries d’aprenentatge dins l’àmbit escolar, i a buscar alternatives per ajudar a (re)construir trajectòries personals d’aprenentatge més potents, riques i habilitadores per fer front als reptes que suposa viure a la societat actual.

5 consells per afavorir un aprenentatge connectat des de l’escola:

1. Incorporar i aprofitar els recursos i oportunitats d’aprenentatge disponibles a l’entorn per treballar continguts escolars: coordinar-se amb altres agents comunitaris experts (entitats socials i comunitàries), espais educatius externs (la biblioteca, el centre cívic, associacions, etc.), o aprofitar els espais virtuals d’aprenentatge (xarxes socials, grups d’interès, MOOCS, etc.), ja sigui a través de projectes, convenis, o fins i tot projectes d’aprenentatge servei.
2. Treballar sobre continguts d’aprenentatge culturalment sensibles i/o vinculats a les activitats que fa habitualment l’alumnat dins la seva comunitat: partir de les notícies d’actualitat, treballar sobre un problema que afecta la comunitat o al barri, aprofitar un conflicte a l’aula per treballar sobre temes que preocupen als infants o els afecten directament, etc., de forma que el que passi en el dia a dia serveixi per donar sentit i funcionalitat als continguts que es treballen a l’aula.
3. Identificar i reflexionar sobre experiències d’aprenentatge que hagin estat significatives per a l’alumnat: preguntar-los per les seves vivències fora l’escola, els seus objectius i metes, els seus interessos, les seves expectatives, etc. per tal de connectar-les amb les activitats i aprenentatges escolars.
4. Ajudar a l’alumnat a reflexionar sobre la importància de tot el que s’aprèn dins i fora l’escola, dels aspectes similars i les diferències entre les experiències d’aprenentatge, i com es relacionen aquestes vivències amb les trajectòries personals d'aprenentatge de l’alumnat. Els diaris d’aprenentatge són una bona eina per fer-ho, i l’espai de tutoria un entorn privilegiat per parlar-ne.
5. Finalment, establir temps escolars dedicats a la reflexió de l’alumnat sobre les seves característiques com a aprenents: que sàpiguen identificar i reflexionar sobre què els hi agrada fer i aprendre (els seus interessos), la importància de l’esforç, les estratègies i recursos que els resulten més efectius per aprendre, etc. amb l’objectiu de crear un entorn on es valori la diversitat i es generin espais d’aprenentatge compartits.

Clara Madrid (clara.madrid@ub.edu) és doctoranda del programa de Doctorat Interuniversitari en Psicologia de l’Educació de la Universitat de Barcelona. Els seus interessos de recerca se centren en explorar com el professorat afavoreix l’establiment de connexions entre les experiències d’aprenentatge de l’alumnat que tenen lloc dins i fora dels centres educatius en el treball per projectes (ABP), i el valor que té aquesta estratègia de personalització en termes de sentit dels aprenentatges escolars i en la construcció de la trajectòria individual d’aprenentatge dels alumnes i la seva identitat com a aprenents.

Judith Oller (jollerb@ub.edu) és professora agregada en el Departament Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l’Educació de la Universitat de Barcelona. Ha treballat sobre l'aprenentatge de segones llengües en contextos multilingües i en programes d'empoderament i recuperació de llengües minoritàries amb dones immigrades a Catalunya. Actualment investiga sobre les estratègies de personalització de l'aprenentatge escolar dins el marc de l'escola inclusiva, i l'estudi de les continuïtats i discontinuïtats educatives entre els aprenentatges que es realitzen dins i fora de l'escola.

Per a més informació podeu consultar: https://ble.psyed.edu.es/recur...

Referències

Bray, B. i McClaskey, K. (2015). Make learning personal. Thousand Oaks.

Engel, A. i Membrive, A. (2018). Contextos de actividad, experiencias de aprendizaje y trayectorias personales. A C. Coll (Coord.), La personalización del aprendizaje (pp. 19-22). Editorial Graó.

Coll, C. (Coord.) (2018). La personalización del aprendizaje. Editorial Graó.

Esteban Guitart, M. (2021). Trayectorias personales de aprendizaje: qué son y cómo incorporarlas a la práctica educativa. Guix: elements d'acció educativa, 481, 10-14.

Eduforics (17 març 2020). El Dosier de aprendizaje, una herramienta al servicio de la personalización. https://www.eduforics.com/es/el-dosier-de-aprendizaje-una-herramienta-al-servicio-de-la-personalizacion-promover-la-reflexion-en-y-sobre-el-aprendizaje-como-estrategia-de-personalizacion/

Oller, J., Arriazu, R., Nieto, M., i Fauré, J. (2020). El Lifebook como herramienta de reflexión sobre uno mismo y sobre el propio proceso de aprendizaje. Contextos d’aprenentatge i Educació. A C. Lindin, M.B. Esteban, J.C. Bergmann, N. Castells i P. Rivera-Vargas (Eds.), Llibre d’actes I Conferència Internacional de Recerca en Educació. Educació 2019: Reptes, tendències i compromisos (4 i 5 de novembre de 2019, Universitat de Barcelona) (pp.1001-1008). LiberLibro. http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/164887/1/IRED-19_1001-1008.pdf