Després de l'ESO, beques per continuar estudiant
01/02/2024
L’any 2020, el 12,5% d’alumnes no va transitar cap a l’educació postobligatòria un cop acabada la secundària obligatòria.
Això vol dir que només en un any, 9.905 joves ni tan sols van arribar a matricular-se a Batxillerat o Cicles Formatius en acabar l’ESO. Com es pot veure al gràfic, des del curs 2016-17 fins al 2019-20, no hi ha hagut pràcticament variacions en el percentatge de joves que no continuen estudiant després de l’ensenyament obligatori. De fet, el mateix any 2020, el 61% de l’alumnat de 19 anys que havia deixat els estudis ho havia fet durant l’ESO i principalment en acabar 4t d’ESO. Per tant, el gruix d’abandonament s’acumula precisament en aquest moment de transició.
Aquests joves que no continuen estudiant quan acaben l’ESO formen part de l’abandonament escolar prematur-AEP, junt amb altres col·lectius. La mesura internacionalment utilitzada per referir-se a l’AEP és el percentatge de població de 18 a 24 anys que no ha cursat estudis postobligatoris. En aquest sentit i com és prou sabut, Catalunya se situa en taxes d’AEP superiors a la mitjana espanyola i europea, tot i la millora evident de les darreres dues dècades. Una bona part d’aquests joves va abandonar els estudis en el trànsit de l’educació obligatòria a la postobligatòria.
Però el que és especialment destacable és que el percentatge d’abandonadors s’incrementa molt significativament entre els joves amb menys recursos econòmics i educatius: a Catalunya abandonen el 27,5 % de joves amb mares amb estudis secundaris o inferiors, enfront del 2,1 % dels joves amb mares amb estudis superiors (EPA 2022) i, pel total d’Espanya, el 19,8 % en llars en el quartil més baix d’ingressos enfront del 4,1 % en llars del quartil més alt (ECV 2022).
Per tant, ens trobem davant d’una problemàtica que, si bé continua afectant un volum notable de joves, s’acarnissa molt especialment en aquells sectors amb un perfil socioeconòmic més desafavorit. Una problemàtica d’equitat educativa de primer ordre.
La problemàtica s’acarnissa molt especialment en aquells sectors amb un perfil socioeconòmic més desafavorit
Les conseqüències de no fer estudis postobligatoris són importants per al desenvolupament vital dels joves. Tal i com ha posat de relleu la darrera Enquesta a la joventut de Catalunya (2022), el 38,8 % dels joves de 25 a 34 anys que han seguit una trajectòria educativa “d’educació bàsica” estan en risc de pobresa, enfront el 14,2 % dels que han seguit la trajectòria de “formació professional”, el 6,8 % dels de trajectòria “acadèmica” i del 4,6 % dels de trajectòria “mixta”.
L’abandonament educatiu és un problema complex, associat a nombrosos factors, que presenta cares diverses i que té conseqüències negatives per a la vida futura dels joves. Un dels moments més sensibles a l’abandonament escolar és el trànsit entre la secundària obligatòria i la postobligatòria, especialment per a l’alumnat en una situació de vulnerabilitat econòmica.
Un dels moments més sensibles a l’abandonament escolar és el trànsit entre la secundària obligatòria i la postobligatòria
Facilitar la permanència en el sistema d’aquest alumnat ha de ser un objectiu de les polítiques públiques, compensant les mancances econòmiques de l’alumnat vulnerable perquè continuï estudiant i assoleixi estudis postobligatoris. Un sistema de beques compensatòries dirigit específicament a aquest col·lectiu, podria incrementar en un 20 %, segons alguns estudis (Mediavilla, 2013), la probabilitat de finalitzar amb èxit els estudis postobligatoris.
Relacionat: Vine a l'acte "Beques perquè ningú abandoni" el dia 14 de febrer, i digues la teva!
