11 mesures que ha d'impulsar el Departament d'Educació per combatre l'abandonament escolar

L'any 2021, més de 74.000 joves van abandonar els estudis prematurament a Catalunya, una xifra similar a tota la població de Manresa. Tot i la reducció dels darrers anys, Catalunya segueix al capdavant de la Unió Europea i d'Espanya pel que fa a l'abandonament escolar prematur. Només Romania, amb un 15,3%, supera Catalunya, que en té un 14,8%. És incomprensible que la lluita contra l'abandonament escolar no sigui una prioritat del govern de la Generalitat perquè en quatre anys, el temps que dura una legislatura, és possible reduir l'abandonament escolar a Catalunya fins al 10% de la mitjana Europea.

Relacionat: La Fundació Bofill reclama un pla de xoc ambiciós per reduir dràsticament l’abandonament escolar

Amb l'agenda de xoc contra l'abandonament escolar prematur a Catalunya, la Fundació Bofill proposem 20 mesures concretes i realistes per solucionar aquest repte de país. Quin ha de ser el paper del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya en aquest procés? Ha de liderar, juntament amb els municipis i els centres educatius, accions concretes i urgents enfocades a aquells col·lectius més vulnerats.

Quines accions concretes ha de dur a terme el Departament d'Educació per reduir l'abandonament escolar?

1. Un Registre d’Alumnes (RALC) complementat amb dades socioeconòmiques de l’alumnat i les seves famílies (renda i nivell d’estudis) per identificar i fer seguiment de la trajectòria educativa de l’alumnat en situació de vulnerabilitat social. Complementar el RALC amb dades addicionals permetrà que els centres educatius disposin d’un registre fiable de les famílies socialment més vulnerables, famílies nouvingudes, perceptores d’ajuts socials…, en el moment de la matriculació al centre.
2. Un protocol d’identificació de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) per millorar els processos i facilitar l’automatització en la gestió de la informació. Per tal d’unificar els criteris i procediments de detecció de l’alumnat NESE i alhora agilitar-ne l’aplicació, és necessari disposar d’un protocol d’identificació compartit per tots els actors que participen en el procés de preinscripció i assignació de centre.
3. Accés a les dades educatives del Departament d’Educació a tots els ajuntaments per a la detecció compartida d’alumnat en risc d’abandonament o que ha abandonat el sistema educatiu perquè puguin desenvolupar un treball municipal de detecció de les necessitats educatives molt més acurat.
4. Una eina d’identificació de l’alumnat en risc d’abandonament per a tots els centres educatius amb un suport extraordinari per a les Comissions d’Atenció a la Diversitat (CADs) dels centres més vulnerables. Així podran, d’una banda, fer una detecció precoç d’alumnat en risc d’abandonament en els centres educatius i, d’altra banda, fer un desplegament preventiu d’accions de manera ràpida, simplificada i operativa.
5. 11.000 “beques salari” anuals per a joves d’entre 16 i 18 anys de llars desafavorides perquè es mantinguin en el sistema educatiu. Es contemplen els ajuts per a aquells que es troben en situació de privació material severa, però serien ampliables a tot l’alumnat en situació de risc de pobresa.
6. Un sistema de “finançament per fórmula” dels centres educatius que permeti una distribució equitativa dels recursos humans i assignacions econòmiques en funció de les seves necessitats socials i educatives.
7. 15.000 noves places públiques de Formació Professional de Grau Mitjà arreu del territori amb un enfocament prioritari a sectors emergents.
8. 5.000 noves places en els Programes de Formació i Inserció. Incrementar l’oferta de PFI per arribar almenys al nivell de la mitjana espanyola. Alhora s’han d’obrir passarel·les específiques per a aquell alumnat que sol·licita plaça a l’FP i no assoleix el seu accés i/o que es matricula però decideix realitzar un canvi d’itinerari, independentment del motiu.
9. Una reserva de places per a alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) en l’accés als CFGM, seguint els mateixos procediments de detecció i reserva previstos a l’escolarització obligatòria. L’objectiu d’aquesta mesura és garantir que l’alumnat NESE no es queda sense plaça en la seva primera opció en l’accés als CFGM, amb independència de quina sigui la seva via d’accés i rendiment acadèmic a l’ESO.
10. Mecanismes de permeabilitat i hibridació entre els diversos itineraris i recursos de l’educació secundària postobligatòria. Cal potenciar la permeabilitat entre el Batxillerat i els Cicles Formatius de Grau Mitjà a un doble nivell, garantir els itineraris de continuïtat formativa, especialment en el cas de l’alumnat amb necessitats educatives, i desenvolupar estratègies d’hibridació entre batxillerat, cicles formatius i altres ensenyaments.
11. 5.000 noves places en centres, escoles i programes de nova oportunitat consolidant aquest model com una opció real al territori que contempli una creixent oferta amb vocació professionalitzadora.

Relacionat: 8 mesures municipals per reduir l'abandonament escolar a Catalunya

Vols saber-ne més?

• Descarrega la publicació 'Zero Abandonament: Una agenda de xoc contra l’abandonament escolar prematur a Catalunya'
  
• Llegeix l'entrevista amb Marta Curran i Alejandro Montes, coautors de l’informe 'L'abandonament escolar prematur a Catalunya. Radiografia de la situació actual.'
• Llegeix l'article amb les 20 mesures per lluitar contra l'abandonament escolar prematur a Catalunya
• Consulta la infografia sobre l'abandonament escolar prematur a Catalunya, en dades