Més beques, menys abandonament escolar prematur

Notícies

L’alumnat amb un estatus econòmic més baix té més risc d’abandonar prematurament els estudis. La relació entre l’estatus socioeconòmic de l’alumnat i els seus resultats i trajectòries educatives està internacionalment documentada.

Això s’explica pel fet que les famílies amb més recursos econòmics solen tenir també un nivell d’instrucció més elevat, i poden oferir als seus fills uns estímuls cognitius, un acompanyament i suport als aprenentatges i un accés a activitats extraescolars d’alt valor educatiu que les famílies amb menys recursos tenen menys possibilitats d’oferir.

Relacionat: Vine a l'acte "Beques perquè ningú abandoni" el dia 14 de febrer, i digues la teva!

Els resultats de les proves PISA ho demostren. Edició rere edició, la diferència entre les puntuacions dels alumnes pobres i rics (segons l’Index Socio Econòmic i Cultural-ISEC) es mou al voltant dels 100 punts per a la UE i és superior als 80 per Espanya i Catalunya. En la darrera edició, a més, aquesta diferència s’ha accentuat.

Una política compromesa amb l’equitat i la qualitat del conjunt del sistema educatiu ha de poder combatre aquesta bretxa d’oportunitats entre famílies riques i pobres. I el millor instrument de què disposa per fer-ho és per mitjà d’un autèntic sistema de beques a l’estudi.

Els països que inverteixen més part de la despesa educativa a programes de beques acostumen a presentar unes taxes d’abandonament més baixes. La recerca en educació ha demostrat que en la comparativa entre països, s’observa una clara associació entre el pressupost destinat a beques a la primària i la secundària amb els nivells d’abandonament educatiu prematur (Alegre i Benito, 2010; 2014).

Els països que inverteixen més part de la despesa educativa a programes de beques acostumen a presentar unes taxes d’abandonament més baixes.

D’altra banda, l’evidència recollida d’avaluacions internacionals constata que les beques i els ajuts a l’estudi tenen impacte tant en els resultats educatius a la primària com en la continuïtat educativa a la secundària, particularment si també incentiven la participació de les famílies i els centres educatius en accions de seguiment vinculades a la beca (Mediavilla, 2017).

A Catalunya, l’any 2020, la despesa en beques a l’educació obligatòria i secundària postobligatòria representa un 3,4% del total de la despesa pública en educació, un esforç d’inversió que ens situa a la cua dels països europeus, lluny de països com Bulgària, Dinamarca, Països Baixos o Suècia, que superen el 10% de la despesa.

Catalunya, de fet, no només està a la cua d’europa, sinó que, el curs 2021-2022 segueix per sota de la despesa mitjana espanyola, tot i que la despesa en beques ha augmentat des de 2019. Respecte l’alumnat becat en els estudis no universitaris, el percentatge per Catalunya és del 16,9%, per sota de la mitjana espanyola (23,4%) i, el que és més preocupant, molt inferior al percentatge d’infants i joves que es troba en risc de pobresa (un 31,7% el 2022).

A Catalunya 16,9% de l’alumnat d'estudis no universitaris rep beca, un percentatgemolt inferior al d’infants i joves que es troba en risc de pobresa (un 31,7% el 2022).

A més,a Catalunya, no disposem d’un programa propi de beques i ajuts a la postobligatòria. Disposem només del programa del Ministeri d’educació, que es queda en uns minsos 1.500 € de mitjana per alumne/any. El resultat és que no hi ha un suport real a la continuïtat de les trajectòries de l’alumnat amb pocs recursos econòmics.

Es fa evident la necessitat urgent de fer a Catalunya una aposta ferma per una política de beques a l’estudi de caràcter compensatori

Tenint en compte l’impacte que les beques poden tenir en la reducció de l’abandonament i la correcció de les desigualtats educatives, es fa evident la necessitat de fer a Catalunya una aposta ferma per una política d’ajuts a l’estudi de caràcter compensatori.

Cal incrementar els recursos públics que s’hi destinen i ajustar els nivells de cobertura d’acord amb les necessitats reals dels estudiants i les seves famílies. Un model d’aquestes característiques incentiva i facilita la permanència en el sistema educatiu i contribueix a corregir els dèficits de coordinació i consistència entre programes d’ajuts procedents de diferents administracions i entitats.


Per seguir llegint: 

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la informació que es fa pública al nostre lloc web i recopilar informació estadística. Si es continua navegant, considereu que s’accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració i obtenir més informació aquí.

Acceptar