El dret a l’educació, a examen

30/04/2025

L’Estat espanyol se sotmet aquest 30 d’abril a l’Examen Periòdic Universal (EPU), un mecanisme clau del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides que avalua, cada quatre anys i mig, si els estats membres compleixen amb els drets humans. L’EPU és un procés periòdic, obligatori i universal, basat en la revisió entre iguals a partir de diversos informes: un informe nacional de l'estat examinat, un de l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans (OACNUDH) a partir de la informació recopilada per la mateixa ONU i un altre informe de l’OACNUDH amb la informació proporcionada per la societat civil.

Com a organitzacions de la societat civil que defensem el dret a l’educació, la Plataforma d'Infància de Catalunya (PINCat) de la Taula del Tercer Sector Social i Catesco (Catalonia for Education, Science and Culture Organization), hem presentat un informe al OACNUDH per posar el focus en l’estat del dret a l'educació a Catalunya. L’informe, que compta amb la col·laboració de la Fundació Bofill i l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, analitza els principals reptes per garantir una educació equitativa i de qualitat per a tota la infància i adolescència, amb una atenció especial en aquella que està en una situació de més vulnerabilitat.

L’informe evidencia que persisteixen desigualtats greus que limiten el dret a una educació de qualitat a Catalunya.

El document evidencia que persisteixen desigualtats greus que limiten el dret a una educació de qualitat a Catalunya. Dins d'aquesta realitat complexa, l'informe identifica els principals àmbits on cal actuar amb urgència per part de les administracions públiques:

Persistència de la pobresa infantil i desigualtats socioeconòmiques. A Catalunya, un 34% d’infants viuen en situació de pobresa o exclusió social, una realitat que limita les seves oportunitats educatives des de ben petits. La manca d’accés universal i gratuït a l’etapa educativa (0-3 anys) genera desigualtats des dels primers moments de vida. A més, la taxa d’abandonament escolar se situa al 14,8%, superior a la mitjana europea (9,5%) i estretament lligada a factors socioeconòmics.

Un 34% d’infants viuen en situació de pobresa o exclusió social, una realitat que limita les seves oportunitats educatives des de ben petits.

Com a recomanacions, hem subratllat a l’informe la importància d’implementar l'Estratègia de lluita contra la pobresa infantil a Catalunya (2024-2030), que inclou l'escolarització universal i gratuïta dels 0 als 3 anys, i l'accés a ajuts individuals de menjador que cobreixin tot el cost per a infants en situació de pobresa, també durant les vacances escolars.

Cronificació de la segregació escolar. Catalunya continua tenint uns alts nivells de segregació escolar. Un 33% de l’alumnat de primària i un 28% del de secundària haurien de ser redistribuïts per aconseguir un equilibri social. Hi ha 410 centres segregats que pateixen manca de recursos i personal, el que perpetua les desigualtats i afecta negativament en el rendiment acadèmic, especialment per a l'alumnat en situació de vulnerabilitat. En aquest sentit, cal posar una atenció especial a l’alumnat del poble gitano perquè un 51% es troba escolaritzat en centres amb una elevada concentració d’altres alumnes del mateix origen. Les recomanacions que plantegem són que es continuïn implementant les mesures del Pacte contra la segregació escolar i que es reforci el suport a les escoles de màxima complexitat.

Educació inclusiva: manca de recursos i suport per a l’alumnat amb necessitats educatives especials. Tot i els avenços legislatius, encara un 20% d’infants amb discapacitat són escolaritzats en centres especials en comptes d'estar en centres ordinaris, això vulnera el seu dret a una educació inclusiva. La manca de recursos i personal especialitzat dificulta l'aplicació pràctica del decret d'educació inclusiva. A l’informe reclamem que s’aprovi un pla d'emergència per reforçar l'educació inclusiva i desplegar plenament el Decret 150/2017, prioritzant el suport educatiu i l'increment pressupostari necessari.

Altres reptes cabdals: més enllà dels desafiaments ja esmentats, l’informe identifica qüestions urgents com la davallada de l’ús del català a l’escola (només 2 de cada 10 alumnes el fan servir sempre o gairebé sempre en les activitats de grup), la implementació insuficient d’una educació integral en sexualitat, així com les barreres lingüístiques, culturals i administratives que continuen dificultant una inclusió efectiva dels infants i adolescents d’origen migrat dins els sistema educatiu.

Reptes emergents: activitats fora-escola i intel·ligència artificial

A més d’aquests àmbits fonamentals, també cal posar l’accent en dos reptes emergents que cal tenir en consideració per assegurar el dret a l'educació en el futur:

La universalització del lleure educatiu, tant durant el curs com a l’estiu, és una eina clau per prevenir i abordar l’exclusió social.

Activitats fora-escola. L’accés desigual a activitats fora de l’horari lectiu continua ampliant les bretxes educatives i socials entre infants de diferents classes socials. El document defensa la universalització del lleure educatiu, tant durant el curs com a l’estiu, com a eina clau per prevenir i abordar l’exclusió social.

Intel·ligència artificial en l’àmbit educatiu. La integració de la IA al sistema educatiu és incipient, limitada i presenta riscos d'agreujar les desigualtats, si no es gestiona de manera transparent i amb consideracions ètiques. Com a recomanacions, demanem crear marcs reguladors integrals per governar l'ús de la intel·ligència artificial en l'educació i prioritzar la transparència i la privacitat de dades.

Del diagnòstic a l’acció: el repte de garantir el dret a l’educació

El Consell de Drets Humans de les Nacions Unides va publicar fa unes setmanes el recull de recomanacions presentades per la societat civil en el marc de l’Examen Periòdic Universal (EPU). El document fa referència a l’informe conjunt presentat per Catesco i la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCat) i remarca les aportacions fetes en relació amb l’educació inclusiva i el lleure educatiu com a eines per revertir les desigualtats socials.

A Catalunya, el dret a l’educació encara no està garantit per a tothom, especialment per a infants i joves en situació de vulnerabilitat.

Tot plegat posa sobre la taula una realitat: malgrat avenços puntuals, el dret a l’educació encara no està garantit per a tothom, especialment per a infants i joves en situació de vulnerabilitat.

El repte ara és convertir les recomanacions en compromisos reals i accions concretes. L’EPU no és només un exercici de diagnòstic, és una oportunitat per reclamar que les administracions públiques compleixin amb la seva responsabilitat i assegurar que el dret a l’educació sigui efectiu, accessible, inclusiu i equitatiu.

Caldrà veure quines mesures assumeix Espanya en resposta a aquest examen, però és clar que l’educació no és un privilegi, sinó un dret humà fonamental i un pilar clau per avançar cap a una societat més justa i amb igualtat d’oportunitats. Des de la PINCat i Catesco estarem amatents i farem seguiment dels compromisos adquirits.