Maria Truñó: “A fora l’escola ens hi juguem aprenentatges, benestar i les bases d’una societat més justa”
22/01/2025
Maria Truñó, nova directora de l’Aliança Educació 360, porta una llarga trajectòria vinculada al món de l’educació i la defensa dels drets de la infància des d’entitats socials, organismes internacionals i administracions públiques. Amb formació en ciències polítiques i psicologia social, i els ulls posats en reduir desigualtats i enfortir la cohesió social, Truñó assumeix ara el repte d’ampliar el dret a l’educació a temps complet.
Es posa al capdavant de l’Aliança amb un gran objectiu: consolidar l’educació 360 com a política pública de país, amb l’arrelament local com a pilar fonamental i de la mà de les entitats socials.
Entomes la direcció de l’Aliança Educació 360. Com afrontes el repte després dels primers sis anys de l’Aliança?
Entomo la direcció amb la idea de fons que és un moment de maduresa. De fet la idea que l’educació va molt més enllà de les parets de l’aula i del temps escolar no és nova ni neix del no-res, sinó que beu de les tradicions del darrer segle de renovació pedagògica, de la visió de l’educació a temps complet d’altres països i de les apostes per ciutats educadores i per ciutats amigues de la infància, entre d’altres. El que és nova és la voluntat d’articular-la sota l’impuls d’una Aliança Educació 360 que, penso que amb bona visió, van engegar la Fundació Bofill, la Diputació de Barcelona i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica fa més de sis anys.
Durant aquest temps s’ha picat molta pedra col·lectivament des del món local, entitats i escoles convençudes i còmplices arreu del país, una mostra n’és que avui ja hi ha 400 d’aquests agents adherits. Amb tot plegat s’ha aconseguit que l'educació més enllà de l’escola passi de ser una qüestió perifèrica, un a més a més, a començar a situar-se en el cor de les polítiques públiques, en especial, les educatives. Aquesta idea ha anat madurant i s’ha integrat com un eix central de construcció de les agendes educatives i socials. Però encara queda molta feina a fer perquè no depengui tant dels ajuntaments que ja han començat a fer camí passant de projectes puntuals a estratègies polítiques més fermes (com Barcelona, Girona, Martorell, Palafrugell, El Prat, Granollers...) i es consolidi com una política de país amb un fort pes municipalista, com ja han aconseguit a Portugal.
“El context de pobresa infantil ens interpel·la a fer més i fer-ho millor, perquè allò que passa fora de l’escola pot reduir desigualtats o eixamplar-les”
El terreny és molt fèrtil perquè s’ha generat consciència sobre la seva importància, però també ens trobem davant d’un problema greu: l’augment de les desigualtats socials des de la infància. El context de pobresa infantil, on un de cada tres infants de Catalunya viu en situació de risc, ens interpel·la a fer més i fer-ho millor. És en aquest escenari on hem de posar el focus en el que passa fora de l’escola, en els usos del temps lliure, uns temps i espais que poden reduir les desigualtats, o eixamplar-les.
Quin és el paper de l’Educació 360 en aquest context d’aprofundiment de desigualtats socials?
El paper de l’Educació 360 i l’empenta amb l’Aliança ha estat clau per fer visible que el que passa més enllà de l'aula és molt valuós educativament parlant, però molt desigual i que és un món atomitzat i desarticulat. Gràcies al lideratge i compromís de molts ajuntaments, escoles i instituts, i entitats socials que fa anys que treballen incansablement i sovint remant contra-corrent s’ha avançat molt en assumir socialment que les experiències fora de l’aula són essencials per al desenvolupament vital dels infants i adolescents. Això és important per a tota la infància, però és especialment vital per als nois i noies que viuen en barris i famílies empobrides i pels qui encara és més valuós un lleure educatiu i saludable per millorar el seu benestar, tan material, com emocional i relacional.
“Això no va només d’endreçar, ampliar o fer accessible l’oferta d’extraescolars i d’estiu, sinó de prevenir els riscos d’un lleure passiu i de construir comunitats”
S’ha situat en el debat públic la necessitat de connectar els diversos espais i temps educatius des d’una perspectiva d’equitat i justícia social, amb la idea clau que no l’educació no pot ser només escolar. I ara hem d'ampliar aquesta mirada més enllà de les activitats organitzades. L’educació a temps complet no va només d’organitzar, endreçar, ampliar l’oferta o fer-la accessible, també va de prevenir els riscos d’un lleure passiu i sedentari i de construir comunitats, orgullosament diverses i més cohesionades.
Per què és important per al benestar dels infants?
Quan parlem de les extraescolars o les activitats d'estiu no s’hi va només a aprendre a tocar la guitarra o a jugar a hoquei: la gran gràcia és fer-les amb altres, aprendre a conviure i passar-ho bé plegats. Són oportunitats perquè els nois i noies comparteixin el seu temps lliure en companyia i per construir-se com a ciutadanes actives que gaudeixen i són part de la vida comunitària. Estem parlant d’experiències que enriqueixen als infants i els permeten establir vincles significatius, fer amistats i tenir referents adults positius. D’entorns on trobar-se, jugar, compartir i gaudir. Això té un impacte directe en la salut emocional i el sentiment de pertinença, aspectes fonamentals per prevenir problemes com la soledat no desitjada i l’aïllament social que són preocupacions socials de primer ordre.
“El benestar infantil no pot recaure exclusivament en els recursos i capacitats de les famílies i les escoles”
Però també és important entendre que el temps lliure no el podem reduir només a les extraescolars o a les activitats d’estiu. El Comitè dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides ens alerta i diu que massa sovint quan hi ha inversió en lleure és només per a activitats organitzades, però que és igualment important “crear espais i temps per al joc, el temps lliure i la creativitat espontanis”. I aquesta és una de les grans contribucions de la visió d’educació 360: reivindicar el dret a una educació ampliada, a temps complet, i alhora, també el dret al joc i al temps lliure com a elements essencials pels aprenentatges i el benestar d’infants i adolescents que participen de la vida comunitària.
Per tant, les polítiques públiques han de garantir el dret al joc.
El benestar infantil és tan important que no pot recaure exclusivament en els recursos i capacitats de les famílies i les escoles i calen polítiques més robustes per aquesta etapa vital tan important personal i socialment. Per això, no podem oblidar que durant la infància i també l’adolescència és fonamental que tinguin a l’abast entorns que enriqueixin les seves vides més enllà del currículum acadèmic i la vida escolar i de les seves experiències en família. Per això, a més a més de prestacions i serveis, parlem també d’entorns que inclou, per un costat, obrir equipaments públics per exprimir al màxim el seu potencial com a llocs de trobada, començant per aconseguir que les bones experiències d’escoles 360 obertes al barri com a equipaments comunitaris no siguin l’excepció. I, per l’altre, transformar l’espai públic perquè sigui més saludable, inclusiu i jugable, tal com ja recollia l’agenda Municipis 360 arran del pla per una ciutat jugable de Barcelona.
“Si no tenim prou llocs i moments compartits on poder viure, conviure i sobreviure, des de la interacció quotidiana i aparentment petita, serà difícil crear comunitat i xarxa de suports per quan vinguin mal dades ”
Al llarg de la teva trajectòria has treballat en molts projectes posant l’infant al centre, que no des d’una mirada adultocèntrica. Això passa per pensar en com construïm els entorns escolars, les places, els patis…
Hi ha una metàfora preciosa de l’urbanista Jan Gehl que diu que de la mateixa manera que les papallones són una espècie indicadora de la qualitat de l’aire, els infants al carrer són un bon indicador de la qualitat de la vida comunitària. Ens indiquen com vivim el temps lliure en societat: si els nens i nenes tenen més presència als carrers i places, és senyal que hem creat entorns millors on s’hi senten a gust no només ells, sinó tothom perquè estan pensats per a la diversitat de necessitats de cures i de la vida quotidiana.
Posar els infants davant o al centre és una fi en si mateixa per fer realitat el dret a l’interès superior de l’infant, però també és una excusa per fer canvis imprescindibles de cara a dotar-nos de més espais de convivència, amb diversitat per comptar amb una millor infraestructura social, que és una condició importantíssima per un lleure compartit, educatiu i saludable. Si no tenim prou llocs i temps on poder viure, conviure i sobreviure, des de la interacció quotidiana aparentment petita o supèrflua, serà difícil crear sentit de comunitat i tenir la xarxa de suports vitals pel dia a dia i, encara més, per sobreviure quan vinguin mal dades. Això ens obliga a repensar com dissenyem i vivim les ciutats, carrers, places i patis escolars perquè aquests espais siguin llocs on fem comunitat i aprenem plegats.
“Cal generar les condicions perquè els espais de lleure siguin espais de mixtura i barreja, essencials en una societat cada vegada més diversa i, alhora, desigual”
També has treballat molt en xarxes comunitàries. En un moment en què sembla que s’imposa l’individualisme, per què l’educació 360 és essencial per a la cohesió?
El model de lleure que és rellevant socialment és el que aconsegueix crear espais de mixtura i barreja, que són essencials en una societat cada vegada més diversa. Si avui 1 de cada 4 ciutadans de Catalunya ha nascut a l’estranger, també el futur demogràfic serà encara més plural pel que fa a orígens diversos. En aquest escenari, és crucial treballar perquè aquests espais de lleure siguin inclusius i antiracistes, llocs on es visqui la diversitat amb orgull i on es puguin trencar segregacions socials, culturals i educatives.
En aquest sentit, al món de l’escola s’ha aconseguit fer passos importants per reduir la segregació escolar, però sabem que n’hi ha d’altres vinculats a la segregació urbana, que continua sent un gran condicionant. Que les oportunitats més enllà de l’escola dels infants i adolescents no només siguin més i millors, sinó més ben repartides i barrejades és una idea clau per contribuir a la prevenció de la fractura social i a la construcció de les bases per una societat més justa i també per la democràcia.
“Si ens creiem que l’educació a temps complet és estratègica per millorar aprenentatges i benestars i per reduir desigualtats educatives i socials, no pot dependre tant de bones voluntats desarticulades”
Com es poden concebre polítiques públiques des de totes aquestes òptiques?
Les polítiques públiques han de crear les condicions per avançar en els drets educatius i socials per tal que tots i cada un dels infants i adolescents, i en primer lloc, els qui creixen en entorns més difícils, aprenguin al màxim, estiguin a gust amb les seves vides i puguin fer el seu camí personal i en comunitat. Això inclou pensar en clau d’educació, és clar, però també en salut integral, esports, cultura, urbanisme o també polítiques de cures, i no només per a la primera infància, sinó per a tota la infància i l’adolescència.
L’educació 360 té molt a veure en pensar com acompanyem de la millor manera els nostres nens i nenes perquè puguin gaudir i aprendre en els espais i temps de lleure posant el focus en els qui (encara) es queden als marges per revertir aquestes injustícies i desigualtats des dels primers anys de vida. I per aconseguir-ho és essencial la col·laboració entre administracions, entitats, escoles i professionals i tenim el repte d’anar més enllà dels sospitosos habituals del món de l’educació i, com dèiem, teixir més complicitats amb altres mons (salut, esport, cultura…) que en realitat són propers, però massa sovint van en camins paral·lels i no aprofitem prou les cruïlles.
En tots aquests casos, el paper de l’administració pública, especialment la municipal, pren rellevància. Com es pot continuar liderant aquest procés?
Hem de seguir construint ecosistemes amb una visió més àmplia en un doble sentit: per un costat, més transversal i híbrida entre sectors (com ara deia), i per l’altre, en els diferents marcs territorials des del nivell local —barris, ajuntaments, consells comarcals…— fins a una escala més gran que és fonamental que aporti estratègia compartida, mínims comuns denominadors, finançament sostingut i regulacions per avançar des del món local però amb horitzó i potència de país. Si realment ens creiem que l’educació a temps complet és estratègica per millorar aprenentatges i benestars i per reduir desigualtats educatives i socials, no pot dependre tant de bones voluntats poc articulades. És necessari donar-li solidesa i consolidar-ho en polítiques públiques locals i de país, de la mà d’entitats.
Això implica una aposta de país, però sempre respectant l’autonomia local i l’arrelament al territori que és tan divers i treballant de costat amb les entitats. Tant el teixit social associatiu i comunitari, com també el teixit d’empreses del sector del lleure que han sostingut i fet possible aquesta tasca durant dècades, han de formar part del repte d’enfortir les polítiques amb el lideratge públic. Sense la seva implicació, estaríem perdent una peça clau. No es tracta que tota la responsabilitat recaigui sobre l’administració pública, sinó que aquesta ha de crear marcs comuns, establir objectius, fites i recursos i treballar amb una lògica de drets per aconseguir ampliar-los i millorar les vides presents i futures dels nens, nenes i adolescents. .
“A fora l’escola ens hi juguem molt, no només en termes educatius, sinó en com construïm les bases d’una societat més justa i cohesionada. Des del lleure és clau reivindicar el plaer de conviure”
Quin seria per tu un gran objectiu de futur?
El gran objectiu és consolidar l’educació 360 des de les polítiques locals a una política de país amb arrelament als territoris i de la mà de les entitats i sense oblidar les escoles, ni les veus dels mateixos infants i adolescents. No podem deixar caure el moment en què hem arribat d’ampli consens i volem seguir aterrant per acompanyar canvis concrets. El món local no pot fer-ho sol, necessita comptar amb la part que li correspon a la Generalitat. Aquí no farem ni un pas enrere i seguirem recordant compromisos, consolidant consensos i sumant voluntats per aconseguir avançar en els drets a l’educació, al temps lliure i al joc més enllà de l’escola.
Estic convençuda que ens hi juguem molt i que ens hi va el model de societat, és a dir, que sigui més o menys justa, més o menys democràtica. No només en termes educatius, sinó també socials.. Penso que des de l’Aliança Educació 360 és clau reivindicar el plaer de conviure, perquè només a través de la convivència podem crear comunitats més fortes, cohesionades i diverses on aprendre, gaudir i viure vides dignes des de la infància.
