Els 8 reptes de la nova legislatura per reduir les desigualtats en educació
15/05/2024
L’educació fa front a múltiples reptes. Després dels mals resultats en les proves de competències, i en un context creixent de desigualtats socials i educatives, la XV legislatura del Parlament haurà de respondre a vuit urgències que avui impedeixen la igualtat d’oportunitats.
1. Recuperar els aprenentatges en clau d’equitat
El darrer informe PISA ha mostrat un empitjorament preocupant del nivell d’aprenentatge dels estudiants catalans, especialment a matemàtiques, lectura i ciència. Els alumnes d’estrats socioeconòmics desafavorits tenen més dificultats d’aprenentatge i s’han aprofundit les desigualtats. Les mancances en matemàtiques s’arrosseguen i s’incrementen al llarg de l’ESO, l’aprenentatge del català es manté a un nivell de suficiència que no ha millorat en els darrers deu anys i es cronifiquen, quan no augmenten, les desigualtats educatives entre centres socialment desafavorits i no desafavorits, un llast per a la millora a tot el sistema.
2. Acabar amb l’abandonament escolar
Catalunya té un índex d’Abandonament Escolar Prematur (AEP) del 14% que ens situa entre els països amb més joves poc qualificats i sense estudis postobligatoris. En les últimes dècades hi ha hagut una millora, però continua sent insuficient per complir amb l’objectiu europeu del 9%. La reducció de l’AEP és una necessitat de país. És urgent que el Pla de Xoc contra l’abandonament escolar, acordat per una àmplia majoria del Parlament de Catalunya, es faci efectiu i incorpori noves mesures específiques per obtenir resultats allà on més falta fan.
3. Més i millor atenció als centres socialment desafavorits
Catalunya té prop de 600 centres d’alta i molt alta complexitat i, en canvi, no disposa d’un model o d’una estratègia global d’atenció als centres desafavorits sinó d’actuacions i plans puntuals i amb recursos poc ajustats a les seves necessitats reals. Per això és necessària una veritable política pública d’atenció als centres socialment desafavorits, que compti amb un ampli consens polític i de la comunitat educativa i que desenvolupi actuacions clau.
4. Un finançament més just, transparent i sostenible dels centres
Malgrat els esforços per incrementar els recursos públics destinats a educació d’ençà de la pandèmia, la despesa pública per estudiant no universitari a Catalunya (6.060€ per alumne), continua per sota de la mitjana estatal i lluny de la inversió al País Basc (7.857€). Per aconseguir millorar en qualitat i equitat, cal incrementar el finançament dels centres educatius i alhora fer que es distribueixi de manera més equitativa, atenent les realitats socials i educatives d’alumnat, docents i entorn. Més encara, és urgent establir criteris clars i estables de repartiment de recursos que permeti als centres planificar a curt i mig termini.
5. Equitat educativa també més enllà de l’escola
La participació en les activitats extraescolars o de lleure educatiu està altament condicionada pel nivell socioeconòmic de les famílies. Malgrat que tots tenen dret a gaudir d’activitats educatives més enllà de l’escola, 140.000 infants i adolescents no fan cap activitat extraescolar i el 60% dels infants i adolescents amb nivell socioeconòmic baix no fa cap activitat educativa durant l’estiu.
Diversos ajuntaments, entitats i centres han impulsat iniciatives locals per compensar aquestes desigualtats, però són encara dispars o inestables. La Generalitat ha d’apostar per una política d’educació a temps complet, que involucri diversos departaments i es desplegui a través de la col·laboració amb els municipis, per assegurar la participació en activitats educatives extraescolars i d’estiu accessibles, de qualitat, variades i de proximitat a tots els alumnes d’educació obligatòria.
6. Un país sense escoles segregades
L’alumnat vulnerable matriculat a centres segregats sol tenir pitjors resultats educatius i moltes més probabilitats d'abandonar prematurament. La segregació té, a més a més, conseqüències a llarg termini pel conjunt de la societat (més atur i precarietat laboral, menys resistència a crisis econòmiques i més problemes de cohesió social). En els últims anys i després de dècades d’enquistament del problema, Catalunya ha passat de liderar la llista de territoris amb més segregació escolar a Europa a ser pionera en mesures dessegregadores avançades. Gràcies al Pacte contra la Segregació, la segregació escolar s’ha reduït un 20%, però encara estem en una situació preocupant perquè els nivells de segregació escolar dupliquen els de segregació residencial.
7. Una educació digital crítica, creativa i justa
Adults, joves i infants vivim en una societat atravessada pels usos de les tecnologies digitals, que ofereixen oportunitats per a l’aprenentatge però són reproductores de desigualtats. La digitalització massiva ha garantit la connectivitat bàsica però ens posa davant d’un dels grans reptes dels pròxims anys: l’equitat digital. El 35% d’infants d’entre 8-11 anys reconeix tenir dificultats per desconnectar-se d’internet, 5 de cada 10 adolescents en risc de pobresa inverteix més de 3 hores diàries a les xarxes o 9 de cada 10 noies adolescents ha patit contingut discriminatori a internet. A més a més, el 42% dels centres educatius no disposa d’una biblioteca escolar i, entre les que hi ha, ben poques estan preparades per respondre als reptes de l’era de la informació i la comunicació.
8. Educació 0-3 per a tothom
L’educació dels 0 als 3 anys és una etapa fonamental per l’adquisició d’aprenentatges i és especialment important per a aquells nens i nenes que a casa no poden comptar amb el suport educatiu de les seves famílies, per als quals l’escola bressol esdevé un recurs fonamental. La insuficiència de places, però, fa que siguin precisament els infants amb més necessitats educatives qui menys hi accedeixin. ,
