Què diu sobre educació el Pla de Govern de la Generalitat?

Després d’aprovar-se el Pla de Govern 2024 - 2027 de la Generalitat, que té 5 grans prioritats (entre les quals “equitat social”, on situa l’educació) i 35 objectius específics (tres dels quals explícitament educatius), el Departament d’Educació i Formació Professional ha publicat aquest abril el Pla d’acció departamental. Preveu 10 objectius i 65 mesures. En aquest article detallem quines mesures educatives preveu el Pla per fer front a les desigualtats més urgents del sistema educatiu per aquesta legislatura.

• RELACIONAT: A què es va comprometre l’actual consellera d’Educació, Esther Niubó, al debat electoral?

Diagnòstic clar, concreció insuficient

Els problemes de l’educació a Catalunya fa anys que estan diagnosticats. Responen a un infrafinançament crònic i a la incapacitat per superar unes desigualtats enquistades i creixents. La foto és clara i per millorar-la cal ambició política i concreció en les mesures a impulsar, amb quin calendari i quin pressupost, quin abast tenen i quins resultats se n’esperen. El Pla apunta un propòsit indispensable, però amb una ambició continguda i una concreció insuficient. Així, per exemple, assenyala la voluntat de garantir l’accés a una educació de qualitat en condicions d’igualtat, sense fixar la planificació conjunta de l’oferta independentment de la titularitat dels centres.

• RELACIONAT: 116 centres educatius catalans estan en risc de tancar per la manca de planificació del Departament

La introducció no fixa una prioritat política explícita per l’equitat. Al mateix temps, el pla diagnostica que Catalunya afronta reptes significatius en matèria d’equitat i inclusió, que les desigualtats comencen amb un accés insuficient i desigual al 0-3, reconeix la segregació escolar i disparitats d’accés a oportunitats educatives en funció del territori, el centre o perfil d’alumnat. Manté que el sistema de beques continua sent insuficient i que l’abandonament escolar prematur continua per sobre de l’objectiu europeu del 10%.

• ANÀLISI: Quins temes es tracten a la Comissió d’Educació del Parlament?

7 objectius amb una perspectiva d’equitat

El Departament dibuixa 10 objectius i es pot considerar que 7 parteixen d’una perspectiva d’equitat.

1. Millorar els resultats acadèmics de l’alumnat i assolir l’excel·lència educativa.
2. Aconseguir de forma progressiva la universalitat gratuïta de l’oferta educativa en la primera infància.
3. Enfortir l’equitat educativa i reduir l’abandonament escolar prematur.
4. Reforçar la formació professional amb una oferta accessible, dual i integrada amb el teixit productiu.
5. Assolir el domini oral i escrit de la llengua catalana, castellana i aranesa a l’Aran, i impulsar i millorar les competències en anglès i en altres llengües estrangeres.
6. Promocionar la carrera docent.
7. Promoure l’aprenentatge al llarg de la vida i generar noves oportunitats educatives per prevenir el risc de pobresa i d’exclusió social.
8. Impulsar un nou model de governança educativa, desplegant les zones educatives, amb corresponsabilitat amb el món local.
9. Vetllar per les oportunitats d’aprenentatge i el benestar de tot l’alumnat.
10. Equiparar progressivament les condicions d’escolarització del Servei d’Educació de Catalunya.

• RELACIONAT: Què diuen sobre educació els pactes d'investidura del nou govern de Salvador Illa?

1. Millorar els resultats acadèmics de l’alumnat i assolir l’excel·lència educativa

Aquest objectiu, vinculat al 3.1 del Pla de Govern, preveu l’acord de col·laboració amb l’OCDE per millorar els resultats educatius, reactivar l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació, una prova pilot per l’avaluació de centres per millorar els resultats de llengua i matemàtiques, millorar resultats en comprensió i matemàtiques amb aliances amb els centres, concretar els aprenentatges bàsics de cada cicle, desplegar els nous currículums de la LOMLOE i promoure xarxes d’intercanvi de pràctiques entre equips, mesures per garantir la formació en drets humans, combatre la desinformació i la manipulació digital, millorar l’orientació de l’alumnat, especialment en les transicions entre etapes educatives i la formació professional i programes de pensament computacional i robòtica a alumnes i docents per millorar la competència matemàtica.

2. Aconseguir de forma progressiva la universalitat gratuïta de l’oferta educativa en la primera infància

Per assolir la universalitat de l’escolarització de 0 a 3 anys com a pas previ a la gratuïtat, el Departament vol garantir instal·lacions i seguretat financera i estabilitat als ens locals. Contempla crear places públiques d’escola bressol, un nou mapa de l’oferta educativa de 0-3 anys, augmentar el finançament de les escoles i llars concertades i implementar la gratuïtat d’I1. També dotar les escoles dels recursos necessaris per atendre l’alumnat amb necessitats educatives especials i, finalment, elaborar la Llei d’universalització i gratuïtat del primer cicle d’educació infantil.

3. Enfortir l’equitat educativa i reduir l’abandonament escolar prematur

El tercer objectiu és explícitament d’equitat, que el Departament assenyala com “un element clau en l’accés a la igualtat d’oportunitats, en l’equivalència de centres i en la millora dels aprenentatges bàsics en totes les etapes educatives”. Menciona un pla integral de prevenció de l’abandonament escolar prematur sense més concreció que la facilitació d’itineraris flexibles per obtenir el graduat d’ESO i destaca la implementació progressiva de la gratuïtat del menjador escolar.

• RELACIONAT: Una agenda de xoc contra l'abandonament escolar prematur a Catalunya

Les mesures preveuen revisar com es cataloguen els centres segons la complexitat i reexaminar els criteris de les necessitats específiques de suport educatiu (NESE), també complir el Pacte contra la segregació i establir un finançament equitatiu dels centres no lineal, en funció de les necessitats o la complexitat, per enfortir la igualtat d’oportunitats i equiparar les condicions d’escolarització. Contempla també continuar desplegant el projecte de les motxilles escolars, aprovar un nou model de centres d’educació especial per a una escolarització compartida per l’alumnat amb afectació greu, un pla integral de prevenció de l’abandonament escolar prematur, que faciliti itineraris flexibles per obtenir el títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria. També implementar progressivament la gratuïtat del menjador escolar a tots els centres.

4. Reforçar la formació professional amb una oferta accessible, dual i integrada amb el teixit productiu

El Pla posiciona l’FP com una peça clau per la universalització de l’escolarització de l’etapa 16-18 i proporcionar una base acadèmica i professional sòlida per al món laboral o als estudis superiors. Les mesures que contempla preveuen incrementar l’oferta pública i ordenar i redimensionar el mapa d’FP, d’acord amb les necessitats del teixit econòmic, flexibilitzar la normativa actual per augmentar el nombre d’espais disponibles i una unitat d’orientació territorial per als municipis de més 20.000 habitants. També digitalitzar el sistema d’inscripció per finalitzar el procés abans de l’inici de curs, millorar els serveis d’informació i orientació, promocionar ajuts a la mobilitat, executar el V Pla estratègic d’FP de l’Agència FPCAT, promoure l’acord amb el teixit empresarial i per impulsar l’FP dual. També impulsar l’acreditació de competències amb l’experiència laboral i la integració de la formació professional en un sistema únic, revisar el règim de comptabilitats per atreure professionals a la docència, així com la figura dels experts per a competències professionals específiques que requereixen un grau d’especialització alt.

5. Assolir el domini oral i escrit de la llengua catalana, castellana i aranesa a l’Aran, i impulsar i millorar les competències en anglès i en altres llengües estrangeres

En el capítol de llengua, assenyala la necessitat de potenciar la competència lingüística i garantir nivells de qualitat “per als aprenentatges bàsics”. Detalla que “està compromès amb totes les llengües presents a l’àmbit escolar”, sense èmfasi especial en les conseqüències per l’aprenentatge del català que té la davallada del seu ús social, si bé en parla a l’objectiu 8, per a les extraescolars.

Assenyala com a mesura assolir el domini oral i escrit del català i del castellà al final de l’educació obligatòria, i de l’occità-aranès a l’Aran, així com la promoció de l’ús social del català, un pla de millora de la competència lectora, reforçar metodologies d’immersió i desplegar el Pla de biblioteques escolars. També millorar l’aprenentatge de l’anglès i altres llengües estrangeres amb més professionals auxiliars, capacitació del personal docent i augment de certificacions dels nivells B1 i B2 dels alumnes de quart d’ESO. Organitzar i finançar tallers en anglès, formadors del programa SHINE i augmentar l’oferta a necessitats sobrevingudes d’aprenentatge de català en els centres de formació d’adults.

6. Promocionar la carrera docent

Pel que fa a la promoció i millora de la carrera i capacitació docent, integrar-hi la perspectiva inclusiva de gènere i enfortir el lideratge pedagògic, parla de dotar la professió docent de les eines i suports necessaris per afrontar els reptes educatius del segle XXI.

Contempla mesures com la reforma de la carrera amb un nou marc normatiu amb criteris de progressió professional i especialització, formacions en gestió i dinamització de centres i actualització de perfils. També millorar les condicions laborals amb un increment dels complements de tutories i coordinacions i convocar places i consolidar el cos de catedràtics. Per millorar la formació inicial i continuada preveu un acord marc amb les universitats, promocionar la formació específica en didàctica i atenció a la diversitat i crear una borsa de formadors a tots els nivells educatius. Preveu també implementar el Pla de desburocratització per reduir la càrrega administrativa dels docents, beques i incentius per a la formació especialitzada i un reforç de les xarxes de suport docent.

7. Promoure l’aprenentatge al llarg de la vida i generar noves oportunitats educatives per prevenir el risc de pobresa i d’exclusió social

El Departament assenyala l’objectiu de crear un model de noves oportunitats per atendre l’alumnat en risc d’abandonament o que ja ha abandonat amb un itinerari formatiu regular, recorreguts curriculars específics, estabilitat als centres que els atenen.

Contempla ampliar les places de cicle formatiu de grau mitjà (CFGM), formació professional bàsica i programes de formació i inserció (PFI), millorar l’orientació educativa i nous concerts. També un “paquet de mesures contra l’abandonament” de joves de 15 a 18 anys, finançats amb el Fons Social Europeu Plus (FSE+) de garantia infantil. Preveu també potenciar l’acreditació de competències professionals i transversals mitjançant els centres de formació d’adults, aprovar nous itineraris per a l’alumnat amb necessitats especials després de secundària i reconèixer les escoles de noves oportunitats al sistema d’FP. Igualment, es fixa l’augment d’oferta d’ensenyaments de règim especial i millorar-ne l’accessibilitat amb itineraris conjunts amb altres ensenyaments. També promocionar els ensenyaments artístics i l’impuls dels centres de formació d’adults.

8. Impulsar un nou model de governança educativa, desplegant les zones educatives, amb corresponsabilitat amb el món local

El Pla del Departament es fixa té el compromís de treballar en coordinació amb el món local, per desplegar infraestructures, zones educatives i plans educatius d’entorn, per garantir oportunitats especialment per a aquells nens i joves més desfavorits.

Detalla la creació d’un marc normatiu per garantir la seguretat jurídica i el finançament dels ens locals, amb un pla pilot de diferents tipologies de zones educatives, estendre els plans educatius d’entorn com a eina d’educació a temps complet i implantar la vehicularitat del català en les extraescolars, l’esport de base i el lleure. Parla de revisar el model d’organització dels serveis territorials, desenvolupar el Pla estratègic de modernització d’equipaments educatius amb 3.282 actuacions per eliminar progressivament els barracons, reformar o construir centres i el Pla de confort climàtic (substituir les instal·lacions de calefacció obsoletes per sistemes integrals de fred i calor, vetllar per una ventilació adequada i adequar cobertes, tancaments i interiors ineficients). També fixa fomentar la col·laboració entre ajuntaments i equipaments que puguin ser utilitzats per a activitats esportives en horari no lectiu.

9. Vetllar per les oportunitats d’aprenentatge i el benestar de tot l’alumnat

El capítol dedicat a l’atenció a la diversitat, la inclusió i el benestar parla dels avenços fets en detecció i diagnòstic de trastorns però també de la pressió que genera a l’escola.

Es fixa estendre el Decret 150/2017 d’educació inclusiva al primer cicle d’infantil, batxillerat i cicles formatius i accelerar-ne el desplegament amb un mapa de recursos al territori. També reforçar la tutoria personalitzada, l’atenció individualitzada i els coordinadors i coordinadores de convivència i benestar (COCOBE) dels centres educatius.

També integrar la coeducació a tots els nivells de l’educació formal, promoure una educació afectivosexual basada en la igualtat entre nois i noies, reforçar la formació dels equips educatius i incorporar la prevenció de les violències masclistes als currículums. També crear el Programa de benestar emocional per millorar les relacions interpersonals i la gestió d’emocions de l’alumnat, difondre el pla Les escoles lliures de violències (LELV) i avaluar-ne l’impacte i ampliar la formació sobre assetjament i altres violències, per als agents que formen part de la comunitat educativa. Igualment, impulsar un Pla de digitalització responsable per assegurar un ús adient de les pantalles, implementar un Pla dels trastorns del neurodesenvolupament i aprenentatge amb els Departaments de Salut i Drets Socials i Inclusió. Desplegar el Decret d’orientació i garantir la implementació de les mesures “tenint en compte els recursos disponibles”.

• RELACIONAT: Nous professionals a l’escola

10. Equiparar les condicions d’escolarització del Servei d’Educació de Catalunya

Amb aquest objectiu, el Pla es fixa corregir aquelles desigualtats laborals, formatives o socials que es donen al Servei d’Educació de Catalunya i garantir una educació de qualitat i en condicions d’igualtat. Assenyala que “cal una planificació de les necessitats educatives territorialment equilibrada que emmarqui tots els centres sostinguts amb fons públics”.

• RELACIONAT: Incrementar el finançament de l’escola concertada sense condicionar-lo a la corresponsabilitat agreujarà les desigualtats educatives

Fixa renovar i revisar els concerts educatius (sempre que no segreguin per sexe), avançar cap a l’equiparació progressiva de les condicions d’escolarització dels centres (sense parlar d’una revisió del decret de concerts o una governança conjunta de les ràtios o les places), establir personal docent suficient als centres concertats, diagnosticar i revisar les llistes d’alumnes NESE per una incorporació tardana al sistema educatiu, incrementar les aules d’acollida a primària i secundària, millorar la tramitació de subvencions i convenis als centres concertats i privats per donar la màxima seguretat econòmica i jurídica als centres educatius, també la transparència i gestió documental en el procés d’autorització, revisar els recursos que es destinen a l’escola inclusiva als centres concertats per assegurar una atenció adequada, desplegar l’oferta de la formació professional concertada i millorar les condicions de pagament delegat en les circumstàncies d’incapacitat temporal.

Com preveu la Generalitat mesurar el compliment del pla?

Per tal de fer el seguiment de compliment, el pla preveu un quadre de comandament de seguiment amb diversos indicadors, com el nombre de places públiques de formació professional bàsica, grau mitjà, grau superior i cursos d'especialització, el percentatge del pressupost de polítiques actives d'ocupació destinat a formació professional, Nombre de places públiques d'escola bressol, la taxa de risc de pobresa o exclusió social, el percentatge d'alumnat ubicat al nivell baix d'assoliment de les competències bàsiques a 4rt d'ESO, la taxa d'abandonament prematur d’estudis o l’enquesta de població activa.