Què diu sobre educació el Pla de Govern de la Generalitat?

Notícies

El Govern de la Generalitat ha publicat el Pla de Govern 2024 - 2027. Es desplega a través de 5 grans prioritats, entre les quals “equitat social”, on situa l’educació, i 35 objectius específics, tres dels quals explícitament educatius: “excel·lència educativa”, “equitat educativa” i “formació professional”, i d’altres de relacionats. En aquest article detallem quines mesures educatives preveu el Pla i si atenen les desigualtats més urgents del sistema educatiu per aquesta legislatura.

Excel·lència, oportunitats i equitat educativa

El Pla reconeix que el sistema educatiu encara s’enfronta a reptes estructurals. Assenyala que el fet que l’accés universal i gratuït a l’etapa 0-3 encara no estigui consolidat limita les oportunitats i recull la taxa del 14,8% d’abandonament escolar prematur a Catalunya, una de les més altes d’Europa. Aquest fenomen, conclou, reflecteix desigualtats educatives persistents, amplificades per la segregació escolar.

El Govern emmarca l’educació en la prioritat d’equitat social, igualtat, feminisme i benestar, que aposta per “una societat inclusiva, feminista i lliure de violència masclista, amb serveis públics universals de qualitat, igualtat de drets i accés universal a la cultura i a l’esport”. A banda de la millora de resultats i de la igualtat d’oportunitats, estableix alguns altres objectius relacionats en altres àmbits.

Mesures per millorar resultats

L’objectiu de millorar els resultats acadèmics de l’alumnat i l’excel·lència educativa, es fixa garantir nivells òptims de qualitat i equitat i prioritza la competència lectora, matemàtiques i llengües estrangeres, així com l’orientació en les transicions educatives. Incorpora mesures com:

  1. Col·laboració estable amb l'OCDE al llarg de tota la legislatura.
  2. Un pla per a millorar resultats i aprenentatges en lectura i matemàtiques i acords de corresponsabilitat amb els centres, que rebran formació i acompanyament de la inspecció educativa i dels serveis territorials.
  3. Millorar l'orientació, especialment en les transicions entre etapes educatives i a FP.
  4. Garantir el domini oral i escrit del català i del castellà al final de l’etapa obligatòria i de l’occità-aranès a l’Aran, així com la promoció de l’ús social del català.
  5. Millorar l’aprenentatge de l’anglès i d’altres llengües estrangeres.
  6. Impulsar la reforma de la professió i la carrera docent, reforçant el lideratge pedagògic i la formació en atenció a la diversitat i la didàctica.

Mesures per la igualtat d’oportunitats

Per tal de millorar la igualtat d’oportunitats a través de l’equitat educativa, la gratuïtat de l’etapa de zero a tres anys i la reducció de l’abandonament escolar prematur, es tradueix en accions com:

  1. Impulsar el Pacte contra la Segregació i acordar un model de finançament equitatiu dels centres en funció de les seves necessitats o complexitat i l’equiparació progressiva entre centres del servei d’educació de Catalunya.
  2. Revisar el Decret d’educació inclusiva per estendre’n l’aplicació a primer cicle d’infantil, batxillerat i cicles formatius, amb un mapa de recursos al territori.
  3. Impulsar un pla integral de prevenció i retorn de l’abandonament escolar prematur, que faciliti itineraris flexibles per graduar-se en l’ESO; l’ampliació de places de cicle formatiu de grau mitjà (CFGM), formació professional bàsica i programes de formació i inserció (PFI), la millora de l’orientació educativa i la concertació de noves oportunitats de continuïtat formativa amb el món local i el tercer sector.
  4. Promoure els ajuts al transport per a l’alumnat d’FP.
  5. Incrementar les places públiques d’escola bressol amb criteris d’equitat territorial, per garantir la universalitat de l’oferta pública.
  6. Incrementar el finançament de les escoles bressol i llars d’infants d’iniciativa social fins a assolir la gratuïtat de l’etapa educativa de zero a tres anys i implementar la gratuïtat de l'1 en el curs 2025 - 2026.
  7. Aprovar la Llei d'universalització i gratuïtat del cicle inicial d’educació infantil.

Formació Professional

Dos objectius estratègics d’un altre eix, el de prosperitat compartida, inclouen també temes formatius o socioeducatius. D’una banda, el Pla de Govern destaca la Formació Professional, vinculada a les necessitats del mercat laboral. Aposta per reforçar-la amb una oferta “accessible, dual i integrada amb el teixit productiu” i preveu mesures com:

  1. Incrementar l’oferta pública, d’acord amb les necessitats del teixit econòmic, territorial i de transició digital, social i verda.
  2. Digitalitzar el sistema d'inscripció per finalitzar el procés abans del curs i facilitar l’assignació de places.
  3. Ordenar i redimensionar el mapa d’FP augmentant els perfils més demandats i pels sectors tradicionals de difícil relleu i cobertura, tenint en compte necessitats rurals.
  4. Impulsar l’acreditació de competències per l’experiència laboral i la integració d’FP en un sistema únic, modular i flexible i desplegar la xarxa de centres integrats.
  5. Elaborar i executar el Pla estratègic de formació professional dual.
  6. Impulsar la formació al llarg de la vida, especialment la formació programada i optimitzar el crèdit disponible per a les empreses per la formació contínua.
  7. Facilitar la conciliació entre treball i formació reforçant la formació semipresencial o no presencial i desplegar l’Institut Obert de Catalunya i del Consorci de Formació Contínua de Catalunya.

Altres mesures socioeducatives

En ambdós blocs, equitat i prosperitat, el Pla també preveu altres mesures relacionades amb les condicions educatives. Per exemple el reforç de la figura dels coordinadors de convivència i benestar (COCOBE) dels centres i de tutoria per prevenir problemes de salut mental i conductes disruptives. També mesures per atendre millorar la població nouvinguda, com l’increment d’aules d’acollida a primària i secundària.

Esports en clau 360

L’apartat dedicat als esports connecta també amb educació 360. Estableix l'Estratègia de l’esport 360, la nova Llei de l’esport per garantir l’accés universal i la promoció de l’activitat física entre adolescents i joves, així com la revisió de l’ús d’equipaments en horari no lectiu.

Drets culturals

Per aquesta legislatura, el Govern es marca l’objectiu de fer arribar els beneficis socials i personals de la cultura i trencar barreres d’accés socioeconòmic o territorial. Preveu aprovar la Llei de drets culturals, per afavorir l’accés universal, la participació cultural i la cohesió social i construir una xarxa d'equipaments culturals de proximitat.

Regeneració urbana

Entre els objectius també hi ha l’impuls de la regeneració social i urbana, amb mesures com la llei de barris per, entre d’altres, la “promoció d’oportunitats” o continuar el projecte “barris amb futur” a quinze barris. Preveu també eliminar els barracons de forma progressiva i 120 noves construccions o grans inversions i millorar climàticament 2.530 centres. Pel que fa a l’educació a temps complet, estableix consolidar els plans educatius d’entorn, amb el món local i en el marc de les noves zones educatives.

Equitat digital

Sobre tecnologia, el Pla reconeix la urgència d’actuar per fer front a la desinformació i la bretxa digital i la necessitat de reduir desigualtats en l’accés i ús de tecnologies entre grups socials i territoris. Inclou desplegar el Pla per a la promoció de l'autonomia digital per assegurar que el 2030 el 80% de la població activa disposa de competències digitals bàsiques i el 50% d’avançades.

Llengua catalana

El Pla detalla les diferències en el coneixement del català en funció del lloc de naixement. El sap parlar el 46,2% de catalans nascuts a la resta d’Espanya i el 32,8% dels nascuts a l’estranger, per la qual cosa reconeix la necessitat de polítiques actives per al fomentar de l’aprenentatge i l’ús del català “en sectors clau”.

Es fixa, entre d’altres, aprovar el Pacte Nacional per la Llengua per protegir els drets lingüístics i incrementar l’ús social com a llengua “comuna i de trobada”, així com plans de foment en sectors estratègics com l’àmbit audiovisual, digital o les extraescolars.

Evidència

El pla també parla de la necessitat d’impulsar polítiques públiques basades en l'evidència, el govern de dades, la transparència i la participació. Es fixa recuperar l’Agència d’Avaluació i Prospectiva Educativa per aportar evidència en la millora dels serveis públics i l’Administració.

Comparador de mesures en clau d'equitat

En motiu de la darrera convocatòria electoral, la Fundació Bofill va elaborar La legislatura de l’educació: Reptes i propostes per millorar l’equitat educativa, amb 38 propostes concretes per fer front a vuit grans reptes del sistema educatiu (abandonament escolar prematur, recuperació d’aprenentatges, segregació escolar o l’educació a temps complet, entre d’altres).

El comparador de programes va permetre veure la importància que donaven els partits a l’equitat educativa i vam celebrar un debat electoral. Al nou Parlament hi ha prou majories absolutes per quatre grans reptes d’equitat com a mínim.

A continuació es pot veure en quina mesura el Pla de Govern contempla les mesures previstes a La legislatura de l’educació i que permetrien fer front a alguns dels límits del sistema educatiu per garantir el dret de tothom a una educació de qualitat.

El decret d'orientació o la universalització de l'educació infantil, al Pla normatiu

El Govern també ha aprovat el Pla normatiu del 2025, amb les iniciatives que preveu aprovar, tramitar o revisar de l’ordenament. Pel que fa a les educatives, preveu aprovar l'inici d'activitats de l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació, iniciar la tramitació de l'avantprojecte de llei d’universalització del cicle inicial d’educació infantil, el decret sobre els centres de noves oportunitats, el d’ordenació general de l'FP, el d'orientació educativa, la modificació del decret d’ordenació dels ensenyaments de batxillerat i tramitar el d'ensenyaments professionalitzadors a distància. Finalment, contempla revisar el decret de regulació per definir el perfil i la provisió dels llocs de treball docents per avaluar l'adequació a l’actual marc normatiu, la regulació de la borsa de treball temporal com a personal interí docent, el decret d’autonomia dels centres educatius i el de direcció i personal directiu.

Com preveu la Generalitat mesurar el compliment del pla?

Per tal de fer el seguiment de compliment, el pla preveu un quadre de comandament de seguiment amb diversos indicadors, com el nombre de places públiques de formació professional bàsica, grau mitjà, grau superior i cursos d'especialització, el percentatge del pressupost de polítiques actives d'ocupació destinat a formació professional, Nombre de places públiques d'escola bressol, la taxa de risc de pobresa o exclusió social, el percentatge d'alumnat ubicat al nivell baix d'assoliment de les competències bàsiques a 4rt d'ESO, la taxa d'abandonament prematur d’estudis o l’enquesta de població activa.

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la informació que es fa pública al nostre lloc web i recopilar informació estadística. Si es continua navegant, considereu que s’accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració i obtenir més informació aquí.

Acceptar