“L’Edcamp és una flama d’aprenentatge sempre encesa, és un moviment molt viu”

Xavier Pujol, Neus Giménez i Pep Prat, promotors del moviment Edcamp a Catalunya, reflexionen sobre les seves etapes al capdavant d’aquest projecte que els ha permès créixer, crear vincles i enriquir-se a nivell personal i professional.

Xavier Pujol, Neus Giménez i Pep Prat tenen formació en el camp de la docència. Tots tres comparteixen la inquietud i l’interès per a la innovació i la transformació educativa, i tenen en comú el fet que, en diferents etapes, han estat les persones promotores del moviment Edcamp a Catalunya: un projecte que ha generat espais de trobada i de conversa on docents i professionals del món educatiu han compartit vivències i recursos per aprendre de manera horitzontal i col·laborativa. En aquest article, els tres promotors reflexionen sobre les seves experiències al capdavant del moviment i analitzen què ha aportat el projecte Edcamp a la comunitat educativa.

Primera etapa: els inicis

El moviment Edcamp va néixer a Filadèlfia l’any 2010. Sis anys més tard, el 2016, aterrava a Catalunya. Xavier Pujol, docent de formació i actual professor a la Universitat de Girona, feia anys que estava involucrat en diversos projectes enfocats a plantejar altres maneres d’educar i aprendre. Ell va ser la persona encarregada de portar el projecte dels Estats Units a casa nostra i de liderar-ne el disseny, la conceptualització i la implementació a Catalunya. “Quan hi havia la idea que aquesta metodologia o enfocament podia ser útil a Catalunya, des de la Fundació Bofill se’m va proposar ser el primer promotor del moviment i implementar aquest projecte aquí, en aliança amb l’Edcamp Foundation dels Estats Units. Em vaig encarregar de l’arrencada del projecte, de crear metodologies i webs, i d’organitzar els diferents Edcamps pilot”, recorda.

“Va ser complex, perquè jo estava treballant en una escola i estava començant un projecte propi. Estava en un moment professionalment molt intens. No havia acabat el curs escolar i calia veure com ho encaixava tot. Personalment, em vaig sentir molt ben acollit, es va confiar molt en mi. Se’m van donar els recursos, eines, suport personal i logístic perquè es pogués tirar endavant”, afirma.

El procés d’implementació de l’Edcamp a Catalunya es va gestar a través de la suma de tot el coneixement que havia generat una experiència de formació participativa similar, el Betacamp –una trobada de persones que comparteixen l’entusiasme per l’educació– juntament amb l’experiència de l’Edcamp als Estats Units. Xavier Pujol va viatjar als Estats Units per conèixer el projecte de primera mà, experimentar la metodologia i veure com funcionava en aquell context. “Als Estats Units, la manera de relacionar-se, els valors que tenen i com funciona l’educació és força diferent. Són persones més obertes, més acostumades a compartir. Aquesta immersió –el fet de conèixer-ho des de dins i participar en un Edcamp que es va fer a Filadèlfia– va ser molt important. A banda d’això, també hi va haver un procés de recerca de materials i articles per tal de conèixer metodologies i altres experiències”, explica Xavier Pujol.

Durant la primera etapa del projecte es van organitzar gairebé una trentena d’Edcamps. “Va ser un boom. En els 10 o 15 primers, vam tenir mínim 100 persones a cadascun. Era la novetat, i coincidia amb un moment de renovació i de transformació educativa a Catalunya; això va afavorir que la gent s’animés a fer aquest tipus de trobades. En aquell moment van confluir molts factors”.

El principal repte dels inicis, afirma Pujol, va ser intentar arrelar la pròpia essència de l’Edcamp entre la comunitat educativa i superar barreres, essencialment la barrera cultural. “Calia que la gent s’atrevís a obrir-se, a reconèixer, a compartir, i que es fes seu el moviment. La part cultural i social és important: a l’hora de dissenyar i impulsar el projecte m’hi vaig fixar molt. Era un repte per aconseguir encaixar el projecte en l’estructura d’aquí, i pensar com ho podíem fer perquè la gent entengués aquest missatge i fos capaç d’obrir-se. Per a mi tenia molt potencial”.

A la vegada, també hi havia les dificultats derivades de la part més logística. “Els Edcamps s’autoorganitzen per part de persones motivades. Aquesta part genera dubtes: com ho fem, qui ens acompanya, d’on traiem els diners... El procés de crear i organitzar un Edcamp és un aprenentatge col·laboratiu i cooperatiu. Això també era un repte: autopropulsar-se. Que un professor se senti capaç –amb els recursos que té– d’organitzar una trobada gratuïta, oberta i participativa, dirigida a l’aprenentatge de tota la comunitat educativa sembla fàcil però és complex”.

Segona etapa: ampliació de temàtiques i perfils

A principis de l’any 2018 hi va haver un canvi al capdavant del moviment: Neus Giménez, docent i educadora al centre obert de la Plataforma Pan Bendito i a diverses escoles de Tegucigalpa, a Hondures, va ser l’encarregada de prendre el relleu de Xavier Pujol. Giménez va liderar el projecte durant dos anys, fins a finals de 2019. “Jo tornava d’Hondures després d’haver estat treballant en un projecte allà. No coneixia la iniciativa Edcamp, perquè no vivia a Catalunya. Em van comentar que buscaven promotors i em vaig presentar. És un projecte que m’encaixava molt: estic molt connectada amb aquests moviments de mestres i professors de base, d’aprenentatge entre iguals, i donava molt de sentit al que jo havia estat fent prèviament i a la manera com jo havia treballat en entorns d’aprenentatge entre educadors. Vaig començar el projecte sense saber de què anava, però de seguida me’l vaig fer meu. Em va ser fàcil connectar-hi i seguir la línia que havia construït el Xavier”, explica.

“Jo vaig tenir la sort que quan vaig arribar l’impuls ja estava fet. Al principi, amb l’impuls inicial, els projectes sempre van amb molta força, però l’has de mantenir”. En aquest sentit, el principal repte de la seva etapa com a promotora del moviment Edcamp va ser fer créixer el projecte, ampliar-lo i sostenir-lo, així com ampliar públics i territoris. “Sostenir el projecte i que segueixi tan viu no és un repte fàcil, has de posar-hi molta energia, trucar moltes portes i parlar amb molta gent”. Aquesta tasca es va combinar també amb un treball per generar contingut nou, repensar metodologies i fórmules d’aprenentatge i crear eines que poguessin millorar i enriquir el funcionament dels Edcamps.

En aquesta etapa, els Edcamps van passar d’un plantejament territorial a un de més temàtic. “En anys anteriors s’havien fet Edcamps molt territorials; quan jo vaig arribar, el moviment i els professors implicats necessitaven especificar més els temes que es treballaven als Edcamps. Alhora, s’hi van implicar altres agents, no només docents. Van començar a sortir Edcamps de temes molt més concrets que aprofundien en qüestions específiques, amb perfils com professionals de joventut o educadors socials. Fins i tot es va fer un Edcamp d’educació i gent gran. Anaven entrant diferents actors de la comunitat educativa que potser havien sentit a parlar del projecte Edcamp però que no s’hi havien implicat”, recorda.

Tercera etapa: la irrupció de la pandèmia i la transformació al model virtual

L’any 2020 hi va haver un altre relleu: Pep Prat, docent i impulsor de diversos projectes educatius, va agafar el testimoni de la Neus Giménez. Les circumstàncies van fer que en el seu cas el principal repte fos, sense voler-ho, la transformació de l’Edcamp al format online. “Jo vaig entrar el gener del 2020, i al cap de dos mesos i mig va arribar la pandèmia i el confinament, i ens van tancar a tots. Per tant, calia reconvertir el projecte, sí o sí. La meva aportació més important ha estat fer aquesta transformació al model virtual, i no només transformar-lo, sinó intentar mantenir-lo i aconseguir que aquest nou format tingués una bona rebuda a la comunitat educativa i fos un model funcional, pràctic i àgil. Crec que ho ha estat, perquè actualment continua convivint perfectament el model online amb el model presencial”, afirma.

A banda de l’adaptació a la pandèmia, també hi va haver altres reptes: arribar a més territoris i involucrar cada vegada més col·lectius, consolidant la línia de l’anterior etapa. “Al principi l’Edcamp estava més enfocat a docents i professorat, i a mesura que han anat passant els anys hem intentat arribar a més persones diferents, famílies, entitats educatives, altres professionals de l’educació i, fins i tot, alumnes. El balanç que en faig és molt positiu; ningú no s’esperava una pandèmia, però estic molt content dels dos anys que he estat implicat al projecte Edcamp com a promotor”, assegura.

El valor de les trobades Edcamp

Els tres promotors entrevistats coincideixen a destacar que el principal valor de les trobades Edcamp és la possibilitat d’intercanviar experiències del dia a dia amb altres docents i enriquir la intel·ligència col·lectiva. “Per a mi l’Edcamp és un moviment de la comunitat educativa que és molt autèntic, molt real i molt proper, perquè la gent que hi participa són docents de totes les etapes educatives, i parteixen dels seus propis interessos i necessitats. És una trobada horitzontal que aconsegueix que puguis compartir, aprendre i vibrar amb companys de la teva professió”, afirma Pep Prat. “L’essència de l’Edcamp és aquesta: obrir-te i compartir amb altres persones allò que tu saps fer, perquè els altres també ho puguin aplicar”, afegeix Xavier Pujol. “A vegades ens costa una mica, però l’Edcamp permet superar aquestes barreres a partir d’una dinàmica molt oberta”.

“Per a mi l’Edcamp és una flama, una flama d’aprenentatge sempre encesa, que es mou i que mai és igual”, resumeix Neus Giménez. “És un moviment molt viu que et treu de la quotidianitat, de la feina del dia a dia –que sabem que en l’àmbit de l’educació és molt intensa– per tornar a reconnectar amb el propòsit, amb la cura i l’estima envers la professió. És un espai súper energètic, d’embranzida, que et remou moltes coses. I també de retorn, perquè l’Edcamp és un camí d’anada i tornada”, afegeix. “En surts realment sacsejat, perquè no estem acostumats a tenir espais tan horitzontals. Potser sí que Catalunya és un territori de molt espai comunitari, però a nivell de professió no és tan habitual trobar aquests entorns comunitaris entre docents. I això l’Edcamp ho permet. Es construeixen moltes xarxes i moltes connexions, i té molt d’impacte”.

Què se n’emporten?

Per a Pep Prat, el fet de ser promotor li ha permès tancar el cercle i viure el moviment des de tots els rols possibles. “Per a mi ha estat una nova oportunitat d’estar vinculat a aquest projecte. Jo vaig començar a formar-ne part com a mentor, després vaig tenir una etapa com a participant i finalment n’he estat promotor”, explica. “L’experiència m’ha permès tornar a connectar amb persones amb qui tenia molt bona relació de la meva primera etapa. M’ha servit per estar en contacte amb companys de professió i conèixer, relacionar-me i vincular-me amb molta gent de territoris molt diferents. He descobert persones i temàtiques molt interessants, i he pogut copsar les noves tendències i necessitats educatives actuals”.

Neus Giménez, per la seva banda, detalla que per a ella ser promotora del moviment Edcamp va suposar ampliar la mirada. “Va ser un revulsiu molt gran. A nivell personal, jo acabava d’arribar a Catalunya i no tenia una xarxa. L’Edcamp m’ha permès connectar amb molts espais educatius, idees i moviments que es mouen aquí. Em sento molt afortunada d’haver pogut entrar en un espai de tanta connexió, de tanta riquesa i de tantes persones implicades, amb tanta potència de transformació. Ser promotora d’Edcamp m’ha obert portes, no només a escala professional sinó també de pensament, reflexions i aprenentatges, i he conegut línies pedagògiques que no coneixia abans”, assegura.

Finalment, Xavier Pujol destaca el fet de conèixer l’educació a Catalunya des d’un altre àmbit i el creixement i l’expansió personal i professional que ha pogut experimentar. “L’Edcamp és un espai de relació i de contactes, i això també és molt interessant. Et permet establir xarxes i crear vincles. També m’ha servit per escoltar molt els professors. Jo me n’enduc això: el fet d’aprendre a escoltar necessitats i a la vegada descobrir que hi ha coses molt ben fetes que no s’expliquen. L’Edcamp m’ha donat una visió perifèrica i global que hi ha molta gent amb moltes experiències potents que potser no té espais per compartir-les. Els mestres necessiten espais com els Edcamps per compartir entre ells, és una cosa essencial”.

El rol de la xarxa de mentors

Un dels actors clau en el desenvolupament del moviment Edcamp a Catalunya ha estat la xarxa de mentors. “En la conceptualització del projecte vam tenir aquesta idea de crear una xarxa de persones que ja haguessin organitzat Edcamps per acompanyar-ne d’altres. A l’inici va funcionar molt bé, perquè hi havia un volum molt gran d’Edcamps: el fet que en el mateix territori s’ajudessin entre ells per anar creixent era molt interessant”, recorda Xavier Pujol.

Entre les funcions de les persones mentores, en destaquen tres: en primer lloc, l’acompanyament als nous Edcamps que s’organitzen; en segon lloc, el fet que es converteixen en representants del moviment i el fan créixer; i, en tercer lloc, les seves aportacions per enriquir el propi projecte. “La xarxa de mentoria té un rol fonamental en l’Edcamp, no només perquè són les persones que tenen més experiència en l’organització d’aquestes trobades, sinó perquè fan d’abanderades del projecte. Allà on viuen i treballen poden donar a conèixer la iniciativa i aconseguir que es creïn nous Edcamps. A més, totes les persones mentores són del món educatiu, i el que aporten per enriquir i fer créixer el projecte és molt valuós. Els Edcamp online els vam treballar amb els mentors, i ens han ajudat a construir-ho tot”, explica Pep Prat.

“Sense la xarxa de mentoria l’Edcamp no existiria. Les persones mentores són un grup de professionals molt bones, amb unes competències professionals i personals brutals, que es dediquen a fer que els espais Edcamps siguin espais d’una qualitat educativa molt gran. I no només això: també hi ha tota la part de generació de materials, de contrast i de crítica. Els mentors fan aportacions d’innovació, d’enriquiment de metodologia i també de xarxa, perquè vehiculen els seus territoris”, afirma Neus Giménez.

“Jo tenia una xarxa de persones mentores de les quals aprenia moltíssim. Per a mi són referents. Jo era la promotora, però per a mi els referents eren elles. Són gent amb un munt d’expertesa a nivell educatiu, que han fet grans coses als seus territoris i han transformat els seus centres. Per a mi també va ser un espai de suport. Una de les coses que més recordo de la xarxa de mentoria era les trobades que fèiem. Sempre intentàvem donar-li un punt més lúdic, festiu. Les sinergies que es generaven en aquell moment les trobes a pocs llocs. Estaria molt bé tenir sempre aquests grups, aquestes xarxes educatives on poder-te veure reflectit i fer aquest aprenentatge tan vivencial”, assegura.

Aportacions a la comunitat educativa

Les tres persones promotores coincideixen a assenyalar que el projecte Edcamp ha tingut una gran incidència en la comunitat educativa: ha permès als i les docents veure que és possible generar espais per compartir experiències i ha aportat una metodologia totalment horitzontal i participativa. “L’origen de tot, i el més important, és que ha permès que la comunitat educativa s’adoni d’una cosa tan fàcil i alhora tan difícil com que és possible trobar-nos: trobar un espai, un dia, una hora per poder compartir i conversar. Estem acostumats a assistir a un tipus de formacions molt tradicionals, on un conferenciant ve a fer la seva explicació i tu ets un espectador passiu, però hi ha poques experiències on puguis trobar-te amb gent igual que tu per parlar i aportar les teves necessitats, la teva expertesa i els teus reptes. Amb els Edcamps situes les persones participants al centre, elles són les protagonistes”, diu Pep Prat.

“Recordo que el que més em va impactar va ser el fet de crear un moviment des de la base: aquest poder de les persones que, a través de la conversa i de compartir, pot canviar les coses”, explica Xavier Pujol. “L’Edcamp ens ha ensenyat que si hi ha energia i passió és possible crear un moviment, que la gent s’organitza per ella mateixa. Amb molt poca cosa som capaços de fer molt, perquè el coneixement el tenim nosaltres”.

Segons Neus Giménez, “el que proposa l’Edcamp, més enllà d’una metodologia, és un canvi de cultura en la manera de treballar: treballar en xarxa i aprendre col·laborativament a nivell educatiu. Això queda, i crec que té impacte en molts nivells que desconeixem com a projecte. Jo m’he trobat amb jornades de professors on una part era un Edcamp. Això demostra que hi ha maneres de treballar en xarxa i formes d’aprendre entre iguals que realment permeten canviar les coses i transformar-les. I sovint això no passa en les organitzacions educatives. L’Edcamp ha demostrat que la pràctica educativa pot recollir veus molt diverses, també les d’altres agents de la comunitat educativa. Per a les persones que s’hi han pogut implicar i han pogut estar-hi connectades en algun moment, segur que ha quedat alguna espurna de transformació en la seva manera de treballar i en els seus centres”.

Reptes de futur: cap a un model d’autogestió

De cara al futur, l’Edcamp evolucionarà cap a un model d’autogestió. Els tres promotors asseguren que la seva continuïtat quedarà en mans de la comunitat educativa i dels docents que tinguin ganes de seguir trobant-se. “Després d’aquests 5 anys i mig de vida del projecte, els principis de l'Edcamp han arrelat amb força a la comunitat educativa. A més, el fet que tots els materials estiguin disponibles al web farà que sigui molt més fàcil que se segueixin creant espais similars. Per mi el repte és que la comunitat educativa es continuï trobant per compartir i aprendre entre iguals. Crec que aquestes trobades aniran a més, però potser amb altres noms o formats diferents. L’Edcamp ha obert un camí molt llarg per recórrer”, conclou Pep Prat.

“S’ha generat un banc de coneixement, un seguit de documentació a partir del que la gent ha compartit que és accessible per a tothom. L’Edcamp potser acabarà evolucionant cap a petites experiències de grups de docents que seran útils per a les persones que hi participin; no m’imagino el que va passar a l’inici, amb Edcamps de més de 100 persones”, afirma Xavier Pujol.

“La metodologia sí que tindrà una continuïtat, perquè ja l’està tenint: en molts espais han agafat aquesta manera de treballar i l’estan aplicant; la metodologia s’ha transversalitzat i forma part d’algunes organitzacions educatives que la tenen com a manera de treballar pròpia i la fan servir en diferents moments, ja sigui per repensar projectes, desenvolupar noves idees o transformar claustres i entitats del tercer sector”, assegura Neus Giménez.

Empoderament i transformació

Passi el que passi en el futur, els promotors subratllen que l’Edcamp ha suposat un gran empoderament per a la comunitat educativa i ha generat un impacte en l’autoestima de la professió. “L’Edcamp és molt contracultural: poca part de la comunitat educativa està acostumada a trobar-se en espais així aquí a Catalunya. El repte, com en qualsevol d’aquests projectes, és el boca-orella”, afirma Neus Giménez. “La identitat docent es comparteix, però no tenim tant la idea d’obrir les portes a l’aula i mostrar allò que fem com un enriquiment. En l’àmbit educatiu aquesta obertura de parets costa, i per això l’Edcamp genera un valor brutal, perquè ho permet, i perquè docents o altres professionals que no hi estan acostumats poden posar en valor allò que fan.

També hi ha una part d’autoestima cap a la nostra professió. D’un Edcamp en surts molt empoderat, perquè t’has sentit present, t’has sentit reconegut –pels altres i per tu mateix–. Això és una dosi d’identificació i de compromís amb la teva professió i també d’estima cap a la transformació educativa. Totes les persones que van a un Edcamp tenen la inquietud de transformar les aules, de transformar els centres, per fer-los uns espais que siguin realment enriquidors per l’alumnat i que donin resposta a les necessitats que tenim en l’àmbit educatiu. Un professor motivat i que té benestar cap a la seva professió és un molt bon professor. La mirada última de l’Edcamp, i d’absolutament tots els projectes educatius, és intentar acompanyar l’alumnat perquè pugui tenir unes trajectòries plenes. I l’Edcamp hi ha contribuït i hi contribuirà”, conclou Giménez.