“Un Edcamp és un espai de cocreació i de llibertat”

Diversos docents que han organitzat trobades Edcamp destaquen la importància de la confiança i la comunicació, i valoren l’enriquiment personal que els ha suposat organitzar aquest tipus d’esdeveniments.

Originalitat, lideratge, treball en xarxa, curiositat, intercanvi o aprenentatge entre iguals. Aquests són alguns dels conceptes que fan servir diversos membres dels equips impulsors que han organitzat Edcamps per definir l’essència d’aquestes trobades entre diversos membres de la comunitat educativa, en les quals intercanvien recursos, coneixements i aprenentatges durant unes hores a través de diversos grups de conversa. Ells, però, són a l’altra banda: mentre els participants viuen l’experiència de primera mà, l’equip organitzador és l’encarregat de tenir-ho tot a punt i aconseguir que tot funcioni.

Quines són les claus per organitzar un bon Edcamp? Quins aprenentatges se n’han endut? En aquest article, Núria Sabaté, Christian Negre i Estel Paloma comparteixen les seves experiències com a organitzadors de diversos Edcamps.

Un espai de llibertat

Estel Paloma és professora de formació professional a l’Escola Pia de Mataró. També fa classes d’emprenedoria al TecnoCampus. Des de l’inici del projecte s’ha implicat en l’organització en mitja dotzena d’Edcamps diferents, tots ells presencials, inclòs el primer Edcamp que es va fer a Catalunya el 5 de novembre de 2016. “Després de la presentació del projecte a Barcelona, el primer Edcamp el vam organitzar a Mataró. La nit abans no vam dormir, no teníem clar si funcionaria. Quan vam veure la gent parlant a les sessions va ser molt emocionant”, recorda. “En el segon Edcamp que vam impulsar, vam fer servir llocs públics de la ciutat, espais municipals emblemàtics com el museu o la biblioteca, per fer les sessions de conversa. La tria dels espais és molt important”, destaca.

“És un espai lliure en tots els sentits: ets lliure per poder aportar el que tu consideris, i també per marxar d’una conversa i anar a una altra”

Segons ella, el concepte que millor defineix un Edcamp és el de llibertat. “És un espai lliure en tots els sentits: ets lliure per poder aportar el que tu consideris, i també per marxar d’una conversa i anar a una altra”. També subratlla la idea de la creació conjunta amb la resta d’organitzadors i participants. “L’Edcamp és un espai de cocreació, ja que el creen les persones que hi van. Tu generes i vas creant l’esdeveniment que tu vols. És un espai d’aprenentatge entre iguals, de treball en xarxa, on podem aprendre, intercanviar i compartir”, afegeix.

Aprenentatge informal

Núria Sabaté és mestra de primària i actual directora de l’escola Marià Fortuny de Reus. Durant quatre anys, des del 2017, va ajudar a dur a terme mitja dotzena d’Edcamps al camp de Tarragona com a integrant dels equips organitzadors. “Vam organitzar l’Edcamp Tarragona i l’Edcamp Valls, que eren territorials, i un altre a Reus, que es deia Transformar per aprendre, l’any 2019. Es va fer en un moment en què interessava molt la qüestió del canvi de metodologies i la innovació en el món educatiu, i volíem que sortissin aquestes qüestions”, explica. També ha organitzat Edcamps temàtics en els últims anys, com el de robòtica i tecnologia, el de metodologies actives i el d’FP, entre d’altres.

"L’aprenentatge es fa d’una manera totalment informal, entre iguals."

“Un Edcamp és una trobada per compartir i aprendre; l’oportunitat de trobar-nos amb gent que no som experts en res, però que podem aportar-nos els uns als altres. L’aprenentatge es fa d’una manera totalment informal, entre iguals. No és una formació estàndard, és un punt de trobada entre amics que no ens coneixíem, però acabàvem sent amics”, afirma.

Punts de sinergia entre la comunitat educativa

Christian Negre és docent, divulgador, emprenedor educatiu i activista. L’any 2021 va col·laborar en l’organització de l’Edcamp Summit lúdic, que va servir per celebrar els 5 anys del projecte a Catalunya. “Aquest Edcamp era molt ambiciós, hi havia moltes coses a tenir en compte”, recorda. També ha organitzat altres esdeveniments relacionats amb el món de l’educació.

"Els Edcamps t’exposen a realitats que no són les que vius normalment. La comunitat educativa som tots, i trobar aquests punts de sinergia no es tan fàcil ni habitual”

“Generalment, els professors estan amb professors, les famílies amb famílies i els equips directius amb equips directius. Els Edcamps t’exposen a realitats que no són les que vius normalment. La comunitat educativa som tots, i trobar aquests punts de sinergia no és tan fàcil ni habitual”, assegura.

Principals tasques d’un equip organitzador

“Organitzar un Edcamp no és especialment complex. Si anem a l’essència del que és l’Edcamp, només cal tenir un espai durant unes hores determinades, i ja està. La part de la comunicació també és molt important”, afirma Christian Negre.

Relacionat: “El gran valor de l’Edcamp és la proposta de participació de baix cap a dalt”

Els equips organitzadors d’un Edcamp tenen el rol de prendre les decisions. El gruix més gran de la seva feina es concentra, sobretot, abans de la celebració de la trobada: són els encarregats de decidir si es fa un Edcamp territorial amb un tema més genèric, o si bé girarà sobre una temàtica concreta. També han de decidir si es farà en format presencial o virtual. Un cop determinades aquestes qüestions, els organitzadors han de facilitar el punt de trobada a través de la recerca dels espais, preparar tots els materials i pensar en les dinàmiques d’inici i de final, que serveixen per activar les persones edcampers i per tancar i sintetitzar els aprenentatges que s’emporten, respectivament.

“La feina és bàsicament durant la fase prèvia, i té a veure amb la logística de l’acte: decidir temàtica, dia i lloc, preparar els materials, les dinàmiques i la difusió. També cal buscar gent del territori per si cal oferir esmorzar o berenar”, explica Núria Sabaté. “A la vegada, és important el fet de trobar un equip per treballar amb docents de diferents centres, que inclogui perfils diversos per aconseguir atraure públic diferent. L’ideal és formar equips d’entre 5 i 9 persones”.

Totes tres docents coincideixen a destacar que és clau dur a terme una bona comunicació de l’esdeveniment: cal fer-ne difusió per donar-lo a conèixer i animar al professorat i a la resta de membres de la comunitat educativa a assistir-hi. Els canals de difusió són diversos: des de l’enviament de correus electrònics als centres educatius fins a la difusió a través d’organitzacions concretes, com el Centre de Recursos Pedagògics, passant per la difusió a les xarxes socials, cada cop més important. “És clau fer una bona comunicació i una bona publicitat de l’esdeveniment per aconseguir que vingui gent. Una de les coses més xules que recordo com a organitzadora és pensar en la promoció a xarxes: veure què podíem llançar per Twitter perquè fos curiós i divertit i atregui la gent i generi expectativa”, recorda Estel Paloma. “Sempre es creava un perfil de Twitter de l’Edcamp. La xarxa social que més fem servir els mestres, sobretot aquells docents més motivats que tenen ganes de fer coses, es Twitter”, afirma Nuria Sabaté.

El dia de l’Edcamp, la feina dels organitzadors consisteix, en primer lloc, en rebre als participants a l’espai de benvinguda i indicar-los on han d’anar i, en segon lloc, ordenar i agrupar les temàtiques del mapa de sessions per organitzar els grups de conversa. “Quan tothom ja ha proposat diversos temes al mapa de sessions, has d’estar una estona organitzant les temàtiques. Potser tens 40 temes i has de fer 6 sales. Cal ser una mica hàbil en agrupar temes”, afirma Sabaté.

Un cop s’acaba l’Edcamp, arriba el moment de fer el tancament i l’avaluació de l’esdeveniment, resumir les principals idees que han sortit als grups de conversa i compartir a les xarxes socials tot el que ha donat de sí la trobada. Algunes vegades, la síntesi dels continguts tractats durant la jornada es fa a través de la figura d’un relator.

La confiança i el temps, elements imprescindibles

“La base d’un Edcamp és l’equip organitzador”, assegura Estel Paloma. “El més important és que l’equip funcioni i que hi hagi plena confiança. Si hi ha confiança, saps que tothom s’encarregarà de les seves tasques. L’equip s’ha de portar bé, només així es pot tirar endavant. El que fem és intentar que tot sumi”.

Un altre dels elements crucials és el temps: cal que els organitzadors tinguin temps per dedicar-hi abans de l’Edcamp, i que siguin conscients que requereix una certa dedicació. “A la web ja hi tenim tot el material, hi ha una check-list. Està tot molt pautat. És un projecte que té molts anys, a Estats Units s’ha fet durant molt de temps; està tot escrit. Tens vídeos, resums i molt de material per organitzar-te. Però has de tenir temps, perquè sinó no funciona”, explica Núria Sabaté.

La importància dels tempos i l’estructura de l'esdeveniment

Segons Christian Negre, la diferència respecte qualsevol altre esdeveniment és que “en un Edcamp no saps exactament què passarà, però com a equip organitzador el que sí que està clar és que hi ha una estructura, i està molt controlada. És important que ho estigui, perquè l’estructura és l’única cosa controlada. El que passarà a dins depèn molt del grau de participació i d’implicació dels participants, però des de la part organitzativa és clau respectar aquesta estructura i mantenir-la, perquè com que estan passant diverses coses en un mateix moment que més tard han de diversificar-se i convergir, l’estructura ha de ser molt sòlida”.

En aquest sentit, afegeix, “en l’organització d’un Edcamp has de tenir molt clar que hi ha uns tempos, i que aquests tempos són els que marcaran l’èxit. Per a mi, els tempos són sagrats. No pot ser, per exemple, que hi hagi grups que s’allarguin. A vegades, com a participant, sents que aquella conversa està sent molt enriquidora, molt productiva i interessant, i et tallen, però et tallen amb raó, perquè no va de tu, va de tots. La idea és construir intel·ligència col·laborativa i grupal”, assegura.

Dificultats

Els organitzadors entrevistats en aquest article també assenyalen algunes dificultats que s’han trobat en el moment d’impulsar un Edcamp. Per exemple, Núria Sabaté apunta al fet que mai no és fàcil trobar una data òptima per evitar solapaments amb altres activitats. “Sovint, una de les dificultats era no coincidir amb altres esdeveniments. En l’àmbit educatiu cada setmana tens alguna activitat. Si tens temps i ganes, sempre hi ha jornades i formacions. Costava molt trobar un dia i un horari que fos bo. Si ho feies entre setmana hi ha una part dels docents a qui no els va bé, i si ho feies el cap de setmana el mateix. És complex, i ens trencàvem molt el cap en veure quin era el millor moment perquè la gent vingués, perquè un Edcamp de 12 persones segur que no t’enriqueix tant com els que hem fet de 60 o 70 persones, on hi ha més varietat”, comenta.

Aconseguir una bona convocatòria d’assistents també és un altre dels punts complicats que cal treballar. “En el cas dels primers Edcamps tot era més fàcil, perquè era més innovador, i la gent hi venia amb més facilitat. Hi havia l’element de la novetat. Després, la dificultat era més en l’àmbit de la comunicació: aconseguir arribar al públic, i que la gent respongués i vingués”, afirma Estel Paloma. “En algunes sessions d’organitzadors que havíem fet, un dels debats que ens havíem plantejat era com continuar fent que l’Edcamp fos atractiu per tal que el professorat continués tenint ganes de participar-hi. No ha de ser una teràpia, i a vegades tenies la sensació que alguna de les sessions ho era, però no hi pots intervenir, perquè les sessions són autònomes. El fet de no poder intervenir també dificultava la gestió de les sessions”.

Aprenentatges personals i xarxa de contactes

Els docents entrevistats coincideixen a destacar que formar part d’equips organitzadors d’Edcamps ha estat una experiència molt positiva, que els ha enriquit personalment i també en l’àmbit professional. “El que més m’agrada de l’experiència és conèixer molta gent que està implicada”, destaca Christian Negre. “Tu assumeixes molta feina i molta responsabilitat, però a canvi adquireixes una certa presència i et poses en contacte amb gent que té el mateix perfil que tu, i et tenen en compte. El que més destacaria, doncs, és que organitzar un Edcamp m’ha permès conèixer una pila de gent que també estava en aquest procés; amb alguns encara hi mantinc el contacte”. Amb aquesta idea hi coincideix també Núria Sabaté, que assegura que conèixer la resta d’organitzadors ha estat una de les millors experiències d’organitzar un Edcamp.

D’altra banda, el fet d’organitzar un esdeveniment ja és un aprenentatge com a tal, perquè no és una tasca habitual en la feina del dia a dia dels docents. “És interessant el fet de dissenyar una cosa que saps que serà útil pels altres. Tu també en surts beneficiat. Tota la feina és voluntària, però l’expertesa de saber organitzar un esdeveniment és una cosa que els professors normalment no fem”, assegura Núria Sabaté.

"L’aprenentatge més gran que he fet és que quan se li dona veu al professorat, el professorat parla"

Finalment, Estel Paloma destaca que “en l’àmbit personal i professional, l’aprenentatge més gran que he fet és que quan se li dona veu al professorat, el professorat parla. Potser trobàvem a faltar aquests espais compartits amb persones que no són ni de la mateixa escola ni de la mateixa etapa, però que tenen unes inquietuds i les donen a conèixer. Per a mi això és molt potent”, afirma.

“És interessant que no només es parli a les sales de professors”, afegeix. “Els Edcamps són com grans sales de professors no només del teu centre, sinó de molts altres centres. La gent té ganes de parlar i de mostrar allò que fem a l’aula. Els professors tenim molt poques oportunitats de mostrar allò que estem fent. A vegades tens la percepció que no li interessa a ningú. Als Edcamps tots som docents, però el que tu fas en un centre ho pot sentir el d’un altre centre, i això és un aprenentatge potentíssim. Jo he après coses d’altres llocs que pots aplicar en el teu propi centre. Tot i explicar-nos-ho entre nosaltres com a professors, ja hem sortit del centre, ja hem trencat la muralla, la paret de la nostra escola, i hem portat les experiències del nostre centre a altres llocs. Hi ha sectors que això ho fan amb molta facilitat, i fins i tot es promociona. En canvi, en el sector educatiu costa. Qualsevol esdeveniment d’aquestes característiques et permet trencar el mur de l’escola”.

Recomanarien l’experiència?

Preguntats sobre si recomanarien l’experiència d’organitzar un Edcamp, els tres docents entrevistats coincideixen a dir que sí. “A la gent que s’estigués plantejant organitzar un Edcamp, li diria que es llenci a la piscina. Té moltes coses positives pels organitzadors. Tot i que no podem participar directament a les sessions, només el fet d’escoltar tot el que va sortint, les vivències tan diferents dels participants, ja és màgic i molt enriquidor. El que expliquen els docents d’un barri determinat no té res a veure amb el que expliquen els d’un altre barri, perquè els contextos socioeconòmics són molt diferents. A mi m’agrada molt aprendre de tothom, fins i tot dels meus alumnes. Per tant, només pel fet de poder escoltar el que està passant en altres entorns diferents del teu, val la pena. Al cap i a la fi, el que t’enriqueix com a persona és això: conèixer altres contextos. Un Edcamp et serveix per obrir la ment i per escoltar. Ho recomano només per això: per la curiositat i perquè com a docent t’ha d’interessar el que està passant en altres entorns, similars o diferents al teu”, assegura Estel Paloma.

“Sí que ho recomanaria”, afirma Christian Negre. “L’escala del projecte és el que crec que fa por. Quan tu veus, per exemple, els vídeos que es van fer de l’Edcamp Summit, dius ostres, què xulo. Però tot l’espectacle visual no ha d’ocultar l’essència del que és un Edcamp: poder votar amb els dos peus –és a dir, canviar de grup de conversa quan vulguis–, estar en una sala, compartir entre iguals i deixar-te portar per la sorpresa i per la curiositat, perquè no t’esperes què passarà. Pot ser molt espectacular, però pot passar el mateix a petita escala i en petits espais”. En aquest sentit, Negre suggereix que, de cara al futur, seria interessant portar la dinàmica dels Edcamps en àmbits més locals, per exemple, en un barri o en un poble.

"El model d’Edcamp és traslladable a tots els àmbits i temàtiques. Estaria bé fer Edcamps de famílies, Edcamps d’alumnes i Edcamps d’altres àmbits i col·lectius”

Finalment, Núria Sabaté també coincideix a recomanar l’experiència. “Porta feina, però val la pena. I pot ser una bona excusa per fer coses interessants, compartir experiències i que sorgeixin bones idees. Potser un cop ja has anat a quatre o cinc trobades, és molt semblant i acabes trobant-te a les mateixes persones. A la llarga, pel que fa al col·lectiu de professorat, penso que es reinventarà; ens acabarem inventant un altre tipus de trobada. Els que hem anat a molts Edcamps ja no tenim l’element de la novetat: ja saps que a l’inici es farà una dinàmica, ja coneixes l’estructura, i no et sorprèn. I és divertit que quan vas a un lloc et sorprengui. Però el model d’Edcamp és totalment traslladable a tots els àmbits i temàtiques. Crec que estaria bé fer Edcamps de famílies, Edcamps d’alumnes i Edcamps d’altres àmbits i col·lectius”, conclou Sabaté.