“El gran valor de l’Edcamp és la proposta de participació de baix cap a dalt”

Diversos docents reflexionen sobre les seves vivències com a participants del moviment Edcamp i destaquen el valor d’intercanviar experiències, coneixements i reflexions sobre el dia a dia a les aules.

Comunitat, col·lectiu, compartir, aprendre, transversalitat, entusiasme i proactivitat. Aquests són alguns dels conceptes que defineixen el moviment Edcamp, un projecte que va néixer l’any 2010 als Estats Units i que va arribar a Catalunya el 2016 de la mà de l’aliança entre la Fundació Bofill i l’Edcamp Foundation. Consisteix en celebrar trobades informals per intercanviar experiències, recursos i vivències al voltant de diverses temàtiques relacionades amb el món de l’educació, que es tracten en grups de conversa espontanis decidits pels mateixos participants.

En aquest article, recollim el testimoni de Manel Vidal, Sílvia Zurita i Rosa Prats, tres docents que han participat en diversos Edcamps i que comparteixen l’interès i l’entusiasme per aquest tipus de trobades.

Aprendre i compartir

Manel Vidal és mestre d’educació primària i actualment treballa al Centre de Recursos Pedagògics (CRP) del Vallès Occidental, a Montcada i Reixac. També impulsa un podcast educatiu, Vull Aprendre, en el qual s’ha fet ressò del projecte Edcamp. “Sóc un mestre una mica inquiet i això em va portar a participar en diversos Edcamps”, assegura. Fins ara, ha participat en cinc Edcamps presencials, incloent-hi un dels primers que es va organitzar a Catalunya, el juny de 2017 al barri de Sant Martí de Barcelona, i l’Edcamp Summit Lúdic a la Nau Bostik, el novembre de 2021, que va servir per celebrar els 5 anys del projecte a Catalunya. A més, durant la pandèmia, va participar en un dels Edcamps online que es van impulsar.

“Participar en un Edcamp és carregar piles, aprendre i retrobar-te entre iguals”

“Participar en un Edcamp és carregar piles, aprendre i retrobar-te entre iguals, perquè una de les coses bones que té és que no és una formació reglada on hi vas perquè et donin un certificat o un títol; hi vas perquè vols, perquè et ve de gust aprendre, compartir i passar una estona entre iguals, d’on segur que t’enduràs la motxilla carregada d’idees i d’entusiasme. Estàs amb un col·lectiu que comparteix i aprèn plegat”, explica.

Segons Manel Vidal, “als Edcamps acostumem a anar-hi persones que estem molt motivades i molt implicades en els processos de canvi i innovació educativa. Potser en els primers Edcamps tens un rol més d’oient: en el primer Edcamp on jo vaig participar, no vaig proposar cap tema; vaig anar-hi a escoltar i vaig aprendre molt. A mesura que vas agafant experiència, et llances més de cap a fer propostes i a aportar idees. Aquesta és una de les coses que més m’agrada”.

Punt de trobada amb professorat entusiasta

Sílvia Zurita fa més de 20 anys que és professora de Tecnologia a l’educació secundària. Ha estat en equips directius, ha participat en projectes europeus i també ha exercit de formadora. Des de fa tres anys, és coordinadora del programa Magnet: Aliances per a l'èxit educatiu, un dels programes d’innovació de la Fundació Bofill, el Departament d’Educació, el Consorci d’Educació de Barcelona i l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB. “Quan va començar el moviment Edcamp em va semblar molt interessant i em va agradar molt”, afirma. Des de llavors, ha participat al voltant d’una desena d’Edcamps.

“Als Edcamps et trobes amb professorat que és inquiet, que té ganes d’aprendre i que fa coses diferents.”

“El que trobo més enriquidor de l’Edcamp és que et trobes amb professorat que és inquiet, que té ganes d’aprendre i que fa coses diferents. És una manera de veure professorat entusiasta, que té altres idees, i de compartir. M’agrada molt el punt informal que té, en el sentit que pots trobar-te gent amb experiències molt diferents i tothom està en un pla d’igualtat, al mateix nivell”, afirma Zurita.

Treball en xarxa

Rosa Prats és professora d’educació secundària en l’àmbit de la Formació Professional (FP) des de fa més de 20 anys. També és integrant de l’associació Espiral, una organització vinculada al món de l’educació i la tecnologia. “Vaig conèixer el moviment Edcamp fa 5 anys, arran de veure’l per xarxes, i m’hi vaig interessar. Em vaig involucrar en l’equip que va impulsar el primer Edcamp a Lleida”, explica. Des de llavors, ha participat en més d’una desena d’Edcamps, i en molts d’ells s’ha implicat també com a mentora o integrant dels equips organitzadors.

“L’Edcamp afavoreix l’apoderament i convida a pensar que és possible introduir canvis.”

“Per a mi ha estat una descoberta i un plaer”, afirma. “L’Edcamp m’ha permès descobrir una manera de treballar en xarxa molt diferent, eficient i amb rigor. Una estructura com l’Edcamp afavoreix l’apoderament, i també convida a pensar que és possible introduir canvis. Quan hi ha un col·lectiu que es troba, que parla entre si i fa propostes, en l’àmbit que sigui, i s’organitza per fer arribar aquestes propostes de canvi, els diran que sí o que no, però en cap cas els podran dir que allò no està ben fet”, afegeix.

Espontaneïtat de temàtiques

Un dels elements que coincideixen a destacar tots els participants és la flexibilitat de les temàtiques que es tracten en els Edcamps, així com el fet que siguin els mateixos participants els qui triïn de quines qüestions es parlarà. “El fet de poder proposar temes i agrupar-los al mapa de sessions segons la inspiració que tinguis aquell dia és un aprenentatge. Ho agrupes tot i comparteixes, aprens i preguntes”, afirma Manel Vidal.

També és interessant el concepte de ‘vota amb els dos peus’, que es refereix a la possibilitat que tenen els participants de moure’s a un altre grup de discussió durant la sessió de conversa amb una temàtica diferent. “Pots canviar de tema i de grup de conversa, no és fix com quan vas a una conferència i no pots marxar fins que s’acabi encara que no t’interessi. Amb els Edcamps això és molt més obert”, explica Sílvia Zurita.

Canviar el paradigma de participació

Aquest sistema, segons Rosa Prats, suposa un autèntic canvi de paradigma en l’àmbit de la participació. “Des del punt de vista de participant, per a mi el valor de l’Edcamp és la proposta de participació, que es conforma de baix cap a dalt. Estem més acostumats a assistir a llocs on trobem el menú fet, i no el podem canviar. En canvi, als Edcamps es trasllada la responsabilitat de la participació i de les accions que es puguin dur a terme a les persones assistents, amb la qual cosa, per definició, la seva actitud ha de ser proactiva. En un Edcamp et diuen: confio en els teus coneixements i en les teves experteses i vull que ho compartim. Això és girar completament el paradigma de participació. I jo penso que el seu valor rau en aquest fet; no estem prou acostumats a aquest model. Estem massa acostumats a obeir allò que ens diguin, i penso que trobades d’aquestes característiques haurien de ser-hi molt més. Promoure que siguin els propis participants els que tinguin el poder de decidir allò que passarà és el principal valor d’un Edcamp”.

“El valor de l’Edcamp és la proposta de participació, que es conforma de baix cap a dalt.”

En aquest sentit, quina és l’actitud que ha de tenir qualsevol participant en un Edcamp? Els docents coincideixen a destacar que cal tenir una actitud oberta, proactiva i participativa, i mostrar predisposició per escoltar les experiències dels altres. Segons la Sílvia Zurita, també és important tenir curiositat i humilitat, en el sentit de considerar-te igual que la resta.

“Qui va a un Edcamp ha d’anar-hi amb ganes de dir-hi la seva. També cal escoltar, però l’actitud ha de ser proactiva, de participació. Encara que hi hagi gent que dubti sobre què pot aportar en aquella temàtica, si ets professional de l’educació per descomptat que hi tens coses a dir, i si ets estudiant pots explicar el que veus o el que sents. Tinguem el rol que tinguem, tots tenim alguna cosa a dir, perquè tots tenim criteri, i cal posar en valor el criteri de cadascú”, afirma Rosa Prats.

Intercanvi d’aprenentatges i relacions personals

A partir de la seva pròpia experiència, tots tres docents destaquen dos tipus d’aprenentatges que s’han endut dels Edcamps on han participat: d’una banda, recursos, idees i metodologies per aplicar a l’aula i, de l’altra, relacions i amistats. “A vegades t’endús petites idees, petits recursos, coses que penses: això ho he de provar. Altres vegades t’emportes un altre tipus de visió, punts de vista i plantejaments diferents.

“A un Edcamp estàs parlant amb gent que està com tu, a l’aula; professionals que treballen en el dia a dia.”

També t’endús coneixement d’aula: quan vas a un congrés, la gent que parla és majoritàriament del món de l’acadèmia i la universitat, o algú que està gestionant un centre educatiu des de la direcció, però són persones que no estan a l’aula. A un Edcamp estàs parlant amb gent que està com tu, a l’aula; professionals que treballen en el dia a dia. A vegades falta aquesta proximitat de parlar amb gent que estigui en la mateixa situació que tu i et digui què fa. I això és el que més m’he endut dels Edcamps”, destaca Sílvia Zurita.

“Personalment, jo vaig conèixer algunes coses de robòtica educativa i de programació educativa que no coneixia, i avui en dia és una de les meves grans aficions a l’aula”, explica en Manel Vidal. “Però l’aprenentatge més gran que m’enduc són les persones i les amistats que neixen arran dels Edcamps. Durant un matí pots intercanviar moltes coses, però si acabes coneixent algú i durant els següents anys continues compartint idees, és un aprenentatge espectacular.”

Sovint els Edcamps també han sigut la llavor de projectes que han anat molt més enllà d’aquestes trobades. Tal com recorda Rosa Prats, “fruit de l’Edcamp sobre patis escolars, l’any 2017, va sorgir un equip de treball multidisciplinar on hi havia el Departament d’Educació, una associació de famílies, l’ajuntament i el Col·legi Oficial d’Arquitectes. A partir d’aquell grup de treball va néixer una proposta per reformular patis escolars”.

Espais de reflexió i conversa pausada per a la comunitat educativa

Més enllà dels aprenentatges personals, els Edcamps també aporten un valor important a la comunitat educativa. Segons Manel Vidal, “al no ser una formació reglada ni obligatòria, tot el que es comparteix allà és sincer i real. No hi ha cap gurú que vingui a dir-te com cal fer les coses; hi trobes la realitat de l’aula i experiències que podrien ser perfectament publicables en revistes i publicacions especialitzades en educació, però que no s’han publicat enlloc. Com a docents d’aula, sovint no tenim temps d’asseure’ns a escriure-ho”.

“No hi ha cap gurú que vingui a dir-te com cal fer les coses; hi trobes la realitat de l’aula i experiències que podrien ser perfectament publicables en revistes i publicacions especialitzades en educació, però que no s’han publicat enlloc.”

Sílvia Zurita coincideix amb aquesta visió. “Els Edcamps donen l’oportunitat al professorat de participar a partir de l’experiència a l’aula, a partir de la mateixa realitat. A l’Edcamp tot és molt més proper i igualitari. La possibilitat de discutir sobre la teva feina del dia a dia, d’igual a igual, és el que té més valor. Si vaig a un congrés d’innovació sé que vindrà gent a donar-me lliçons sobre què he de fer, i ja em va bé, però a l’Edcamp podrem pensar junts què hem de fer, i això és molt més interessant. Que m’expliquin una altra experiència em sembla molt bé, però és molt més interessant poder-ho construir parlant de tu a tu”, assegura.

Donar el temps suficient per a la reflexió també és un element molt important. Segons Rosa Prats, “l’Edcamp aporta quelcom que el dia a dia d’un centre educatiu permet poc: el temps de trobada i el temps de conversa. La conversa educativa és molt important per a la reflexió en aquest àmbit. L’Edcamp facilita l’espai perquè això passi, i permet que coincideixin persones de llocs molt diversos, fet que li aporta riquesa”.

“L’Edcamp aporta quelcom que el dia a dia d’un centre educatiu permet poc: el temps de trobada i de conversa.”

“A més, en alguns centres educatius –afegeix Prats– segons l’estil de lideratge i gestió, hi ha estructures molt dirigistes, de dalt cap a baix, on ho tens tot fet i no pots dir-hi massa cosa. I l’Edcamp promou que tothom hi digui la seva. Per definició, qui ho està impulsant no és algú diferent de tu, podries ser tu mateix, per tant, té una gran transversalitat. I aquest és un altre dels seus grans valors”.

Aprenentatge col·laboratiu i intel·ligència col·lectiva

El moviment Edcamp és, a més, una fórmula per potenciar l’aprenentatge en xarxa i la intel·ligència col·lectiva en l’àmbit de la docència. “Si volem que l’alumnat aprengui de manera col·laborativa, nosaltres com a docents també hem d’aprendre col·laborativament”, afirma Manel Vidal. “El moviment Edcamp permet aquesta acció compartida, perquè tu participes de la tria de temes. La gràcia és que tothom té coses a aportar. Té un caire gairebé màgic”.

“Si volem que l’alumnat aprengui de manera col·laborativa, nosaltres com a docents també hem d’aprendre col·laborativament”

Segons Rosa Prats, és una manera d’afavorir que tothom pugui expressar-se. “Una societat millor és aquella on hi ha més participació, perquè les persones se senten tingudes en compte i reconegudes. Els Edcamps permeten recollir la veu de tots els possibles actors; és més creatiu, perquè no es tendeix a reproduir sistemes ja fets. La intel·ligència col·lectiva és això”.

“L’Edcamp és una dinàmica de participació traslladable al barri, al poble, on tu vulguis. És clau per implicar a les persones en el seu àmbit social.”

I fins a quin punt pot evolucionar el projecte Edcamp? És extrapolable a altres àmbits, més enllà de l’educatiu? “Inicialment aquest moviment neix al món educatiu, però és un format de participació, i es pot aplicar a qualsevol àmbit”, afirma Rosa Prats. “Aquesta és també una de les seves fortaleses: que és una dinàmica de participació traslladable al barri, al poble, on tu vulguis. És clau per implicar a les persones en el seu àmbit social. Hem de recuperar la veu”, conclou.

Finalment, recomanarien l’experiència de participar en un Edcamp? Tots tres docents coincideixen: la recomanarien sense pensar-s’ho, tant pel valor que aporta el fet d’intercanviar aprenentatges, experiències i recursos del dia a dia com per les relacions i els projectes que es generen més enllà d’aquestes trobades.