L’educació, encara lluny de ser inclusiva
23/01/2023
L’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu no para de créixer. A Catalunya, hi ha 169.664 alumnes amb aquestes necessitats, segons les últimes dades del Departament d’Educació del curs 2020-2021: 6.000 infants més en comparació amb el curs 2019-2020 (163.626) i gairebé 38.000 més respecte del curs 2018-2019 (131.882). Cada vegada més, els equips docents han de gestionar una diversitat de situacions a les aules que fan més necessari que mai un sistema educatiu completament inclusiu. Situacions socioeconòmiques o socioculturals complexes, trastorns que condicionen l’aprenentatge i la conducta, alumnat nouvingut o infants amb discapacitat, entre altres.
Cinc anys després de l’aprovació del decret d’escola inclusiva, però, l’educació encara és lluny de ser inclusiva, com demostra el darrer dossier Catalunya Social de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i la Plataforma d’Infància de Catalunya (2022), que analitza la seva aplicació. És cert que hi ha hagut avenços, però massa tímids i insuficients tenint en compte la importància del que implica, que és la inclusió real, i de les altes expectatives dipositades per les famílies que reclamen el dret a decidir i a rebre una atenció personalitzada i de qualitat.
“Hi ha hagut avenços, però, són massa tímids i insuficients tenint en compte la importància del que implica, la inclusió real, i de les altes expectatives de les famílies”
La falta de recursos econòmics i humans en els centres educatius és una de les principals mancances que en dificulten el desplegament. El professorat denuncia que està sobresaturat i que no pot atendre de manera adequada l’alumnat amb necessitats educatives especials (NEE). De retruc, moltes famílies no volen escolaritzar els seus fills i filles en els centres ordinaris i d’altres se senten frustrades i enfadades perquè veuen vulnerat el seu dret a escollir l’educació que volen per als seus fills i filles.
Altres obstacles són que els edificis i els materials no són 100% accessibles, que les escoles d’educació especial no s’estan convertint en centres proveïdors de serveis i suports als centres ordinaris i que la comunitat educativa continua sense comptar amb una mirada inclusiva transversal.
Propostes de les entitats socials perquè l’escola inclusiva sigui una realitat
Davant aquestes dificultats, les entitats socials que acompanyen i ofereixen suports a la infància en situació de vulnerabilitat exposen diverses propostes de millora.
És prioritari aplicar un pla de xoc que revisi el decret i la seva aplicació a tot el territori per detectar-ne les mancances, que són evidents. Recentment, el Departament d’Educació acaba de publicar la versió provisional del mapa de recursos de l’educació inclusiva que recull, centre a centre, els recursos que es dediquen a l’alumnat amb NEE i que vol ajudar famílies i professionals a l’hora de definir els itineraris formatius. Precisament, el mapa, una demanda reiterada de la comunitat educativa que consta al decret des del primer moment, és un pas indispensable per disposar de dades acurades que mesurin i avaluïn la implementació real del decret i que, per tant, ajudin a decidir a on cal redistribuir o reforçar els recursos personals i materials.
Relacionat: Descarrega el dossier El decret d’escola inclusiva cinc anys després, un desplegament insuficient?
Un cop posat en marxa el pla de xoc, caldria impulsar una campanya de sensibilització perquè la ciutadania entengui què és l’educació inclusiva i perquè és cabdal aconseguir una societat més equitativa, cohesionada i igualitària.
‘És prioritari aplicar un pla de xoc que revisi el decret d’escola inclusiva i la seva aplicació a tot el territori per detectar-ne les mancances’
També és prioritari garantir l’accessibilitat universal perquè els entorns educatius siguin inclusius. És difícil entendre que, avui en dia, els edificis, els equipaments, els materials, els currículums, els materials, els serveis o el transport no estiguin adaptats i no siguin accessibles per a tothom. Mentre això no es resolgui, una part de l’alumnat continuarà quedant exclòs de la seva escola i del procés d’aprenentatge, el que implica una vulneració clara dels seus drets.
Relacionat: Descarrega el dossier El decret d’escola inclusiva cinc anys després, un desplegament insuficient?
Una altra proposta és que les escoles d’educació especial es converteixin en proveïdors de serveis i recursos (CEEPSIR) i que facin un acompanyament als centres ordinaris, com també estableix el decret. Aquesta transformació és essencial perquè la qualificació i expertesa dels professionals de les escoles d’educació especial fa que siguin una peça clau perquè l’escola inclusiva sigui possible. Igual de fonamental és la formació contínua del conjunt de la comunitat educativa, no només el professorat, i que els i les docents estiguin acompanyades adequadament de professionals especialitzats. Així doncs, els serveis educatius han de promoure el treball de col·laboració amb els equips d’especialistes i centres de recursos específics, però també amb els serveis de salut per assegurar una atenció transversal i integral.
'És essencial la transformació de les escoles d’educació especial en proveïdors de serveis i suports i acompanyament als centres ordinaris’
Les organitzacions del tercer sector també plantegen que les institucions públiques vetllin perquè l’escola inclusiva estigui present a tot el territori i perquè es compleixi en totes les etapes educatives. Per una banda, els infants tenen dret a rebre una educació inclusiva a qualsevol escola del seu entorn, siguin quines siguin les seves necessitats. Tanmateix, la realitat no és aquesta i, si un infant vol anar a una escola ordinària inclusiva, el més probable és que no la tingui a prop de casa. D’altra banda, la presència d’alumnat amb necessitats educatives especials és pràcticament testimonial fora de les etapes obligatòries, representant entre un 1,5% i un 2% del total d’alumnes. Cal assegurar l’aplicació del decret en els cursos d’instituts, els centres de formació, les universitats i en l’àmbit del lleure per evitar accentuar les desigualtats.
La millora del decret és un repte urgent i necessari. L’escola per a tothom és el pas previ per construir una societat plenament inclusiva i igualitària.
