23 dades clau sobre educació per al 2023
04/01/2023
Tot i les millores dels últims anys, Catalunya segueix al capdavant d'Europa en abandonament escolar prematur, només superat per Romania. Aquest és un dels reptes principals que ha d'abordar el sistema educatiu del nostre país, però no és l'unic: l'educació a temps complet, la reducció de la segregació escolar, acabar amb el dèficit de finançament, l'educació al llarg de la vida i oferir suport educatiu per no deixar ningú enrere són altres desafiaments col·lectius que tenim sobre la taula. I tot això passa per garantir que tots els infants i joves poden rebre una educació de qualitat, independentment del seu nivell socioeconòmic i el seu orígen.
Aquest any 2023, amb unes eleccions municipals a la primavera, ha de ser clau per ajudar a reduir les desigualtats i entomar aquests reptes que ja s'han convertit en urgents. Els resumim a partir de 23 dades clau que cal tenir presents aquest any:
1. L’educació a Catalunya està infrafinançada: 3,6% del PIB català, respecte del 4,3 a Espanya i el 4,7 a Europa.
Aquesta manca de recursos es trasllada d’una manera palpable en el dia a dia dels centres educatius: professorat, direccions, educadors, entre d’altres, es veuen amb veritables dificultats per garantir el dret a l’educació de tot l’alumnat.
2. Cada any, a Catalunya abandonen els estudis més de 74.000 joves, xifra similar a la població de Manresa.
La xifra d'abandonament escolar prematur a Catalunya, un 14,8%, ens situa Catalunya al capdavant dels països de la UE, per sobre de la mitjana espanyola (13,3%) i europea (9.7%).
3. 1 de cada 5 joves de famílies amb ingressos baixos abandona els estudis.
L’abandonament escolar prematur no afecta tots els grups socials de la mateixa manera: abandonen més els nois, de famílies amb baix nivell d’ingressos, amb progenitors amb feines no qualificades, immigrats, de minories ètniques i que viuen en zones rurals.
Relacionat: 20 mesures per lluitar contra l'abandonament escolar prematur a Catalunya
4. El 31% dels alumnes que demanen plaça fora del període de preinscripció són assignats a un centre segregat.
Això agreuja encara més la complexitat en la gestió educativa de l’aula. Els criteris d’assignació d’aquest alumnat impliquen conseqüències molt importants des del punt de vista de l’equitat educativa i de la segregació escolar. Evitar l’adjudicació de matrícula viva als centres segregats és un mecanisme de protecció clau per posar fre a la seva complexificació.
5. Un 40% de l’alumnat de primària i un 32% del d’ESO hauria de canviar de centre per assolir una distribució equilibrada de l’alumnat estranger al conjunt de la xarxa escolar catalana.
Els nivells de segregació escolar a Catalunya fa anys que són molt elevats en el context europeu, i no milloren. Aquests alts nivells provoquen baixos resultats educatius globals i fortes desigualtats.
6. Els centres públics amb alumnat vulnerable només reben 800 euros més per alumne i any que els centres sense cap complexitat.
Catalunya actualment té un sistema de finançament lineal, pel qual els recursos que reben els centres tenen poc en compte la seva complexitat social i territorial. Els centres públics amb alumnat vulnerable només reben 800 euros més per alumne i any que els centres sense cap complexitat, quantitat insuficient per garantir les necessitats educatives d’aquest alumnat.
7.Malgrat l’increment de despesa, encara hi ha un 50% d’alumnes pobres sense beca.
Catalunya se situa en sisè lloc dels països amb menys inversió en beques a nivell europeu. En els darrers anys s’ha incrementat sensiblement la despesa, tot i que cobreix aproximadament la meitat de l’alumnat en risc de pobresa.
8. Per als infants i joves més vulnerables, no fer activitats a l'estiu genera una pèrdua d'aprenentatge equivalent a 2 o 3 mesos d’escola.
Recerques internacionals alerten de l’impacte de les vacances escolars en el desenvolupament educatiu d’infants i adolescents. En el sentit que per a alguns nois i noies, l’estiu significa un allunyament dels entorns habituals d’aprenentatge i socialització, dels estímuls i els espais de descoberta i gaudi de l’entorn. I, per tant, per a qui els hàbits i el gust per aprendre queden aturats.
Els grups socialment més vulnerables tenen una pèrdua d’aprenentatges durant l’estiu equivalent a 2 o 3 mesos d’escolarització. L’estiu pot ser un espai d’exploració, indagació, diversió, reflexió, expressió, socialització i cooperació sempre i quan els infants i adolescents accedeixin a activitats i entorns estimulants i educatius.
Relacionat: Benestar docent i 11 palanques per avançar en equitat
9. 1 de cada 4 infants de classe baixa no fa cap activitat d'enriquiment després de l'escola.
Si bé un 94,7% dels infants i adolescents de classe alta practica activitats d’enriquiment educatiu a les tardes, la xifra cau fins a un 76,3% en la classe baixa, a més de que no accedeixen al mateix tipus d’oferta.
10. 28 mesures per a una legislatura d'educació a temps complet.
Per aconseguir més i millors oportunitats, cal eixamplar l’educació més enllà del temps lectiu i de l’espai físic dels centres educatius, fomentant que els diversos agents educatius que treballen en un mateix territori estiguin connectats.
11. 1 de cada 4 joves acaba l’ESO sense entendre bé el que llegeix.
L'11,2% de l'alumnat de primària i el 23 % de l'alumnat d'ESO, finalitzen els estudis amb un nivell baix de comprensió lectora i, per tant, no entenen el que llegeixen. La comprensió lectora és bàsica per l'aprenentatge i clau pel desenvolupament de pràcticament totes les activitats escolars. No disposar d’un nivell comprensió lectora adequat no només és un predictor molt fiable del fracàs escolar posterior de l’alumnat sinó que els priva en gran mesura al descobriment personal, a la cultura i a desenvolupar-se com a ciutadans.
12. Entre 2021 i 2022, hi ha 9,1 punts de pèrdua en competències matemàtiques a 4t d’ESO.
Les proves de competències bàsiques de 4t d’ESO mostren un retrocés en els resultats dels alumnes catalans, especialment en matemàtiques i anglès. La puntuació en aquestes proves ha caigut 2,7 punts en castellà, 9,1 en matemàtiques i 6,3 en llengua anglesa.
13. L’alumnat de famílies que acompanyen la lectura té 22 punts més en competència lectora que el que no té aquest acompanyament, el que correspon a mig curs acadèmic.
El grau de competència lectora afecta de manera desigual a les famílies. L’alumnat de famílies amb baix nivell de renda, a 4t de primària presenta un nivell de competència lectora 20 punts inferior que l’alumnat de famílies benestants. L’acompanyament i el clima lector són factors determinants: la diferència entre l’alumnat amb suport familiar i el que no en té és significativa i es correspon a mig curs acadèmic a 4t de primària.
14. Només el 17 % de nenes tenen un rendiment alt en matemàtiques enfront el 27 % dels nens.
Tradicionalment les matemàtiques s’associen al domini del càlcul i l’àlgebra i són percebudes com una matèria massa abstracte que genera temor i respecte a l’alumnat. Ja en l’etapa de l’educació primària es dona un trencament vers l’aprenentatge de les matemàtiques que massa sovint desemboca en rebuig i persisteix durant la secundària i l’edat adulta. El rendiment en matemàtiques presenta diferències acusades per raons de gènere, context personal i familiar i origen.
15. El sector concertat hauria d’escolaritzar més de 17.000 alumnes amb beca menjador per assolir una distribució equilibrada d'alumnat vulnerable entre la xarxa pública i la concertada.
El nivell de corresponsabilitat del sector concertat en l’escolarització de l’alumnat més vulnerable és totalment insuficient, i per això cal revisar l’actual regulació dels concerts educatius. Mentre que el sector públic representa el 66% de la matrícula, escolaritza el 84% de l’alumnat amb beca menjador.
16. Algunes escoles concertades cobren quotes a les famílies d’entre els 500 i els 930 euros.
La quota mitjana d’escolarització dels centres concertats a Catalunya és molt superior a la de la resta de comunitats autònomes. Algunes escoles concertades cobren quotes a les famílies d’entre els 500 i els 930 euros, xifres que no es corresponen en cap cas amb el potencial infrafinançament del sector concertat.
17. El nombre de persones preinscrites a cicles formatius que no van obtenir plaça va ser de 12.611 per als CFGM i de 13.794 per als CFGS.
L’FP és percebuda com una opció de futur i any rere any més persones opten per aquesta via de formació en els seus itineraris vitals.
18. Al conjunt de Catalunya la ràtio d’alumnes NESE A per professional de l’EAP és d’aproximadament 35 alumnes.
La insuficiència de recursos addicionals i d’atenció intensiva i la manca de preparació per a l’inclusivitat entre el professorat ordinari limiten un desplegament amb garanties del Decret d'educació inclusiva. Caldria reduir la ràtio a 20 a tot el territori català.
Relacionat: 5 lliçons extretes dels centres de noves oportunitats a Catalunya
19. Entre un terç i la meitat dels qui abandonen l’educació de manera prematura intenten tornar al sistema educatiu almenys una vegada.
És important assenyalar i denunciar la imatge distorsionada que emana de la categoria ni-ni. A la categoria ni-ni s’invisibilitza la importància primordial que té la classe social i el nivell d’estudis i, per tant, es fa més complex avaluar la vulnerabilitat i necessitats que té cada individu i col·lectiu.
20. Només 1 de cada 10 persones adultes es segueix formant.
La formació de persones adultes (FpA) és un sector força afeblit, que pateix d’haver estat durant molt de temps en la perifèria de les polítiques educatives, i que requereix una urgent revisió en profunditat per adequar-se a les necessitats formatives actuals.
21. L’alumnat amb més recursos obté 81 punts més en competència matemàtica i 76 més en competència científica que l’alumnat de classe baixa.
Els infants i adolescents de famílies amb pocs recursos tenen resultats més baixos a l’escola ja des de petits, és més probable que repeteixin curs i que abandonin prematurament els estudis, veient limitades les seves oportunitats vitals. Tot i que els i les docents acompanyen fermament els processos educatius d’aquests infants i l’escola ofereix diversos dispositius d’acompanyament al llarg de l’escolaritat, sovint no són suficients per contrarestar l’impacte de viure en contextos de pobresa i desigualtat. La recerca ens indica que hi ha una combinació de mesures que s’ha demostrat molt efectiva: ajudes econòmiques directes a les famílies i programes de suport educatiu intensiu.
Relacionat: “Quan més a gust m’he sentit a l’institut és quan més hi he après”
22. Es triplica la detecció de l'alumnat amb necessitats educatives específiques.
Aquest curs s'ha detectat el triple d'alumnat amb necessitats educatives específiques que l'any passat. La clau ha estat l'aprovació del nou decret d'admissió, que, entre altres mesures, preveu reservar un nombre de places a tots els centres per distribuir de manera equilibrada l'alumnat desafavorit. Aquesta és una de les mesures efectives per revertir la segregació escolar, per tal de garantir que els centres educatius tinguin una composició social heterogènia, que representi les particularitats socials del seu entorn, un requisit imprescindible per a l'equitat i la cohesió social.
23. Reflexionar sobre el propi aprenentatge pot suposar un progrés acadèmic de 7 mesos.
Treballar les habilitats socials i personals implica una millora de les ràtios d’absentisme, resultats acadèmics i participació a l’aula, segons es desprèn d’una àmplia recerca internacional en aquesta àrea. Són en gran mesura aquestes habilitats les que fan possible un aprenentatge significatiu. Els programes d’educació social i emocional són especialment beneficiosos per als alumnes d’un menor nivell socioeconòmic i amb baix rendiment.
