7 compromisos per avançar cap a una escola inclusiva

• Les dificultats d’atenció als infants s’han fet més evidents en els entorns més vulnerables en el marc del confinament. També s’ha evidenciat el paper rellevant de l’escola en l’acompanyament i suport a cada infant i jove, i també a les seves famílies
• Si ens creiem que a l'escola es posen els fonaments d'una societat inclusiva i cohesionada, és imperatiu un compromís d'inversió en aquest front. Necessitem polítiques educatives que la facin possible, i la nova conselleria s'hi haurà de posar amb ganes
  

Anna Comas, mestra i exdirectora de l'Escola La Maquinista, i Lídia Esteban, actualment jubilada, anteriorment mestra i cap d'estudis de l'escola El Martinet, són membres del Fòrum Els Futurs de l’Educació, un col·lectiu de centres educatius i persones compromeses amb la transformació educativa que vol contribuir al debat mundial sobre l’educació al segle XXI.

Sovint es parla d’educació i escola inclusiva des de diferents perspectives. Per a nosaltres, l’escola inclusiva és aquella en què totes les persones tenen un lloc perquè en formen part. Es tracta d’un repte educatiu, però també ètic, social i polític, amb el que necessitem que tot el sistema es comprometi.

El decret 150/2017 regula l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu. “Implica continuar un procés iniciat fa dècades, per avançar des de la corresponsabilitat cap a un repte comú: uns entorns educatius que, tenint en compte la diversitat de les persones i la complexitat social, ofereixin expectatives d'èxit a tots els alumnes en el marc d'un sistema inclusiu” (Preàmbul).

Dues preguntes que ens podem plantejar, són: com ho podem fer perquè aquestes intencions siguin realitat? Com poden comprometre’s escoles, instituts, serveis educatius, universitats, escoles d’adults, l’educació no-formal i l’administració educativa per fer-ho possible?

Tenim clar que les persones tenim diferents maneres d’aprendre i interpretar el món que ens envolta. Cada infant ho fa d’una manera i es diferencia dels altres pel seu estil, els costums, els ritmes, els temps d’aprenentatge, la història educativa, les idees prèvies, la motivació, les experiències i les capacitats.

Sense haver pogut llegir encara alguns dels programes que presentaran els diferents partits polítics a les properes eleccions, ens atrevim a dir que probablement aquest sigui un dels aspectes que anomenin. Ens agradaria que el compromís anés més enllà, acompanyant-lo de les mesures que ho facin possible.

Les dificultats d’atenció als infants s’han fet més evidents en els entorns més vulnerables en el marc del confinament. Per contrast, també s’ha evidenciat el paper rellevant de l’escola en l’acompanyament i suport a cada infant i jove i també a les seves famílies. Cal que els recursos que s’han posat de forma excepcional siguin considerats necessaris. Les condicions específiques en determinats contextos precisen un treball orientat i molt focalitzat sobre l’alumnat però també sobre les seves famílies. El treball en xarxa, necessari amb SSBB, CSMIJ, DAPSI… i un munt de professionals, és imprescindible per poder donar una resposta real.

Necessitem avançar en aspectes que depenen dels centres i de la formació dels seus equips, així com d’altres que depenen de la sensibilitat i l’aposta real per part de l’administració:

• Un centre educatiu pensat per a tothom, en el qual les mesures universals i propostes estiguin obertes a respostes múltiples i s’adaptin a la diversitat.

• Una escola que té una mirada global cap a l'infant, interessant-se pel seu desenvolupament afectiu, social, cognitiu i emocional.

• Una escola que té l’alumne com a centre del seu procés d’aprenentatge i l’involucra en el disseny del seu pla personalitzat amb l’objectiu de liderar el propi desenvolupament de les seves potencialitats.

• Un centre que valora cadascun dels seus alumnes i allò que aporten al col·lectiu i posa la col·laboració entre iguals per davant de la competició. Aquests aspectes són especialment rellevants pel desenvolupament d’una autoestima i empatia saludables.

• Un centre que estableixi les bases de la confiança amb les famílies. Si el treball es fa de forma conjunta es podrà atendre de forma més específica les necessitats de cadascú. Els pares i les mares són el primer referent dels infants.

• Un centre que promogui la participació en la dinàmica i les accions de l’escola i permeti a totes les famílies sentir-se part, amb especial cura per incloure aquelles persones que per orígens, llengua, factors culturals, o altres, precisin més acompanyament.

• Per tal que cada alumne pugui avançar cal comptar amb la família, l’entorn educatiu i els recursos externs al centre. Per aquest motiu l’horari d’estada al centre podria ser diferent pels infants i joves que ho precisin.

Condicions i compromisos necessaris

Per assolir la veritable educació inclusiva cal invertir en:

• Una formació inicial en la qual plantejaments d’aquest tipus siguin presents en cada un dels seus crèdits formatius i obrin la porta a una nova formació dels mestres, fent que la inclusió sigui un eix transversal d’aquesta.

• Una formació permanent dels docents amb acompanyament de recursos personals als centres amb perfils diversos, que responguin a les necessitats de l’alumnat que acull.

• Un sistema avaluatiu basat en l’heterogeneïtat i en l’assoliment dels objectius personals i no en l’homogeneïtat, com fan les proves de competències bàsiques o de selectivitat.

• Un sistema educatiu que contempli la diversitat d’horaris d’estada al centre i els recursos de l’entorn que permetin a l’alumne l’assoliment del seu propi pla, fent possible una vivència gratificant de la diversitat en la qual cada persona percep que aprèn, aporta i cada mestre sent que el seu rol és eficient i competent.

• Uns serveis educatius que facin de nus de xarxa. Necessitem professionals especialitzats que puguin orientar, ajudar a avaluar i a fer propostes d’intervenció. Es necessiten plans de treball que apleguin a molts professionals i això vol dir reconèixer temps per fer les coses sense deixar-les a la bona voluntat dels qui lideren projectes.

• Mesures addicionals perquè els centres d’entorns desafavorits siguin prioritaris i esdevinguin nuclis d’innovació, facilitant la interacció amb altres entorns i recursos. Cal un reconeixement de la situació real i un acompanyament de recursos en funció de la problemàtica que apleguen i de l’impacte de les mesures que adopten tot usant uns recursos addicionals.

• Recursos integrats en projectes que incideixin en tots aquests aspectes amb estratègies d’intervenció, associades a objectius sostenibles i un retiment de comptes que faci que tots els centres avancin i cada cop siguin més capaços de no deixar ningú al marge.

Creiem que la nostra ha de ser una societat inclusiva en la qual totes les persones hi tinguem cabuda, tot respectant les biografies i les procedències de cadascú i volem que l’educació sigui el pilar que ho faci possible tot sent un model.

Estem convençudes que la inclusió millora la qualitat de l’educació i contribueix a la seva transformació. Però tenim un decret d'escola inclusiva que no es desplega amb els recursos que calen. Si ens creiem que a l'escola es posen els fonaments d'una societat inclusiva i cohesionada, és imperatiu un compromís d'inversió en aquests 7 fronts.

Es tracta d’un plantejament conjunt al qual l’escola tota sola no pot donar resposta, per això necessitem polítiques educatives que la facin possible. La nova conselleria s'hi haurà de posar amb ganes. Ens hi juguem molt.

Vota Educació: Aquest article forma part de la sèrie de continguts que la Fundació Bofill publiquem en motiu de les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya amb l’objectiu de contribuir a generar un debat públic informat i posicionar els principals reptes educatius. Pots consultar-los tots a votaeducació.cat i, si vols rebre les novetats al teu correu, subscriu-te al butlletí de la Fundació.