14 mesures que han de desplegar els ajuntaments per reduir la segregació escolar
10/01/2023
La lluita contra la segregació escolar és un dels principals fronts d’actuació de molts ajuntaments a Catalunya. En els últims anys, el món local ha pres consciència que l’aplicació de mesures valentes pot suposar canvis en les oportunitats educatives i el futurs de molts infants i joves, i molts municipis s’han implicat en el desplegament de màxims del Pacte contra la Segregació Escolar.
Relacionat: Sobreoferta educativa i segregació escolar: riscos i oportunitats
El decret d’admissió de 2021 clarifica la importància del treball conjunt entre el Departament d’Educació i els ajuntaments per reduir la segregació escolar. Delimita també les tasques d’una sèrie d’òrgans de lideratge conjunt, com son les Comissions de Garanties, les Unitats de Detecció o les Comissions de Participació. Així mateix, posa de relleu les tasques de les oficines municipals d’escolarització (OME), que són eines imprescindibles per informar les famílies més enllà dels estereotips i un punt de referència per impulsar noves mesures contra la segregació escolar.
El primer trimestre de l’any és un punt clau pel desplegament de mesures contra la segregació escolar
El primer trimestre de l’any és un punt clau pel desplegament de mesures contra la segregació escolar. Durant aquests mesos s’acaba de programar l’oferta educativa pel curs vinent, hi ha debats amb les escoles i la comunitat educativa en el marc de les Comissions de Participació, es produeix la detecció de NESCD i es comença a informar les famílies sobre la tria d’escola.
Com que ens trobem en un moment important, cal que els ajuntaments agafin un rol de lideratge i empenyin el desplegament d’aquestes 14 mesures:
- Demanar l'obertura d'una Oficina Municipal d’Escolarització (OME) i carregar-la de contingut i prou recursos per executar totes les tasques vinculades a l’escolarització i elaborar noves mesures contra la segregació escolar. Tot i que la normativa contempla l’obertura d’oficines municipals d’escolarització als municipis grans i preveu una dotació econòmica per posar-les en marxa, encara hi ha 56 municipis de més de 10.000 habitants que no tenen aquest dispositiu.
Les funcions de les oficines municipals d’escolarització són imprescindibles i actualment molts municipis sense aquest equipament les fan de manera parcial i sobrevinguda. La sol·licitud de plaça escolar al llarg de l’any, la demanda d'informació a les famílies o el deure de programar l’oferta succeeixen inexorablement a cada municipi, de manera que els Serveis Educatius municipals dels municipis sense OME absorbeixen aquestes funcions tot i no tenir prou personal o estructura per donar-les resposta. - Defensar les propostes d’escolarització equilibrada a les Comissions de Participació amb transparència i dades rigoroses per aconseguir consensos dins de la comunitat educativa. La disponibilitat de dades al món municipal és important no només per prendre decisions informades, sinó també per rendir comptes davant la comunitat educativa de l’evolució de la segregació o proposar la implementació de noves mesures necessàries.
Les Comissions de Participació són un nou espai privilegiat per aquest exercici. En el marc d’aquestes trobades, els ajuntaments poden compartir les previsions del padró i possibles escenaris amb la programació de l’oferta. Aquestes trobades d’intercanvi poden ajudar a corresponsabilitzar tots els actors en la lluita contra la segregació escolar. Per altra banda, recentment el Departament d’Educació ha regulat el procediment perquè els municipis puguin demanar dades d’escolarització amb l’objectiu de lluitar contra la segregació escolar. Disposar periòdicament d’aquesta informació pot ser de molta utilitat per diagnosticar la segregació i proposar les mesures necessàries per combatre-la. - Participar activament en les Taules de Planificació i garantir una oferta ajustada en la preinscripció basada en dades sobre les tendències de tria i la complexitat dels centres educatius, de manera que no es prevegin vacants en cap centre educatiu. És fonamental que els ajuntaments s’involucrin en aquest procés no només amb la cessió de les dades del padró, sinó amb el dibuix de possibles solucions per programar una oferta ajustada i repartida. Per això, l’ajuntament pot mapejar les peticions de les famílies i analitzar quines són les seves preferències o quines famílies escolaritzen els seus fills i filles lluny de casa. Els coneixements del terreny de l’ajuntament són fonamentals a l’hora d’analitzar aquestes dades i llançar propostes en conseqüència.
- Coliderar la unitat de detecció, dotar-la sentit estratègic i garantir la participació dels Serveis Socials per detectar tota la vulnerabilitat del municipi. Les unitats de detecció han de disposar de tota la informació sobre vulnerabilitat del municipi i servir com a nexe entre les diferents àrees municipals que intervenen amb col·lectius vulnerables. Per garantir el màxim aprofitament d’aquest equipament, cal que l’ajuntament incorpori nous indicadors de vulnerabilitat per la detecció si ho considera convenient, s’involucri en la detecció d’alumnat vulnerable al llarg del curs des de l’OME i asseguri la coordinació amb els Serveis Socials Municipals.
- Incloure nous actors en la detecció i acompanyament de l'alumnat amb necessitats educatives, com centres de salut o entitats d’acció social. L’ajuntament pot definir un llistat de possibles col·laboradors i explorar procediments de treball conjunt.
- Assessorar i informar sobre les opcions disponibles a les famílies amb necessitats educatives detectades i garantir-les tots els seus drets. Un cop feta la detecció, l’ajuntament ha de col·laborar en l’acompanyament de les famílies detectades i garantir-los tota la informació sobre l’oferta educativa municipal. Així mateix, pot dissenyar estratègies per garantir que les famílies vulnerables fan la preinscripció dins del termini establert.
- Fer una primera detecció acurada de necessitats educatives de l’alumnat que arriba a l’OME durant la matrícula viva i fora de termini. L’ajuntament, conjuntament amb l’EAP i la Inspecció, pot dissenyar un qüestionari de detecció primerenca des de l’OME per l’alumnat que arriba al llarg del curs. A partir dels indicadors del Departament d’Educació, pot dibuixar uns indicadors senzills per fer una detecció inicial de les famílies que demanen plaça fora de la preinscripció i agilitzar els tràmits.
Relacionat: 5 preguntes clau a l’hora de liderar des dels municipis la lluita contra la segregació escolar - Disposar d’una figura referent per l’alumnat NESE i de matrícula viva que els informi sobre els procediments, faci de nexe entre el centre educatiu i la família, i faci seguiment del seu acolliment a l’escola. Aquesta figura pot informar les famílies amb fills o filles amb necessitats educatives sobre els serveis escolars o la gratuïtat de l’educació, i actuar com a referent en cas que la família vulgui un canvi de centre.
- Recollir informació sobre les despeses associades a l’escolarització dels centres educatius i elaborar un document accessible sobre quotes escolars i despeses no obligatòries de tots els centres educatius. Aquest document ajudarà a les famílies a entendre quins són els seus deures i drets i les ajudarà amb la tria de centre educatiu.
Relacionat: Mapa interactiu | La segregació escolar municipi a municipi - Proveir, si cal, d'ajuts al transport per les famílies que ajudin a garantir una distribució més equilibrada de l’alumnat, tant pels infants com pels progenitors. En cas que una família vulnerable matriculi el seu fill o filla en un centre més llunyà, l’ajuntament ha de garantir mesures d'accessibilitat i que la despesa econòmica no sigui un problema. Així mateix, ha de revisar que els horaris i freqüències del transport públic permeten l’accés a tots els centres educatius del municipi.
- Llançar campanyes d’informació més enllà dels prejudicis per a totes les famílies, posant en valor les característiques de cada centre, especialment d'aquells complexificats. L’ajuntament ha de garantir que totes les famílies rebin informació sobre els centres educatius i contrarestar també els missatges amb prejudicis. És important que els ajuntaments facin una discriminació positiva cap aquells centres més complexos i amb baixa demanda.
- Impulsar la signatura de pactes de ciutat contra la segregació escolar que consolidin acords al món municipal sobre la implementació de mesures concretes. Més enllà del Pacte contra la Segregació que es va signar a Catalunya el 2019, alguns municipis han treballat en pactes locals contra la segregació, que aterren les directrius del Pacte general al món local. Aquests pactes ajuden a obrir el debat sobre les mesures contra la segregació escolar entre la comunitat educatiu i fer pedagogia, així com constituir acords sòlids sobre els quals desplegar les polítiques necessàries.
Relacionat: Manlleu, o com acompanyar famílies sense plaça des d'una estratègia dessegregadora - Treballar el vincle entre centres educatius (escoles bressol, escoles i instituts) per construir una veritable xarxa escolar municipal i afavorir una distribució equilibrada de l’alumnat. Els regidors i regidores d’educació juguen un paper clau en la lluita contra la segregació escolar. Implementar les mesures necessàries és més viable si hi ha una regidoria valenta que les defensa i es reuneix amb els actors implicats per traslladar la importància de la lluita contra la segregació escolar. Tanmateix, l’ajuntament pot generar o aprofitar espais ja existents per reforçar l'intercanvi entre escoles bressol i escoles, donar a conèixer els diferents projectes educatius del municipi i col·laborar a trencar prejudicis dins de la mateixa xarxa escolar.
- Garantir l'accés a activitats fora escola a tots els infants, de manera que l'oferta extraescolar sigui un element d'equivalència entre els centres educatius. L’ajuntament ha de ser el principal garant d’aquestes oportunitats fora escola i evitar que l’oferta dels centres educatius esdevingui un element diferenciador i estigmatitzador de determinats centres.
