"És primordial enfortir la resiliència democràtica dels joves en aquests temps de gran incertesa"
20/10/2023
ENTREVISTA
Catesco entrevista a Ana Perona-Fjeldstad, directora executiva de The European Wergeland Centre, i Khristyna Chushak, coordinadora de programes de la mateixa organització a Ucraïna. Ens parlen dels reptes compartits entre els països europeus pel que fa al desplegament i la consolidació de l’educació democràtica i en els drets humans davant del context de retrocés democràtic, que el mateix Consell d’Europa ha denunciat en el seu informe anual d’enguany (coe.int, 5/12/2023).
Ambdues van ser a Vic participant al Workshop internacional Educació democràtica: la innovació pendent organitzat pel GREUV i el GRAD de la UVic-UCC, la Càtedra de Renovació Pedagògica UdG-Can Trona, Antigone-Information and Documentation Centre on Racism, Ecology, Peace and Non-Viοlence i Catesco.
The European Wergeland Centre (EWC) és una organització centrada en l’educació per a l’entesa intercultural, els drets humans i la ciutadania democràtica establerta a Oslo i constituïda el 2008 pel Consell d'Europa i el govern de Noruega. A través de la recerca i el desenvolupament de projectes l’EWC busca enfortir les capacitats de les persones, els centres i sistemes educatius per construir i preservar una cultura de democràcia i drets humans. L’entitat està al servei dels 46 països membres del Consell i hi treballa de manera directa en més de 22.
Quan parlem d'educació democràtica i educació en els drets humans poden semblar conceptes massa abstractes o difícils d’aterrar a l'aula. Com ho feu per reduir aquesta bretxa entre la teoria i la pràctica?
Construir ponts entre la teoria i la pràctica pot ser un repte, però hi ha diverses estratègies que poden ajudar a fer que conceptes abstractes, com educació democràtica i educació en els drets humans, siguin més tangibles a l'aula.
El més important és que els professionals de l'educació incorporin la democràcia a la seva pràctica quotidiana. L’alumnat necessita viure en democràcia per veure les implicacions pràctiques dels principis democràtics. El millor és que els docents i l'administració de l'escola modelin pràctiques democràtiques donant veu als alumnes sobre com aprenen i implicant-los en els processos de presa de decisions. Això contribuirà a crear i preservar una cultura democràtica a l'aula i a l'escola.
Cal modelar pràctiques democràtiques donant veu als alumnes sobre com aprenen i implicant-los en els processos de presa de decisions de l’escola mateixa.
Com poden els educadors i les escoles incorporar la perspectiva de l'educació democràtica?
L'ús de l'aprenentatge vivencial, és a dir, la implicació dels alumnes en activitats d'aprenentatge que els permetin posar en pràctica les habilitats i els comportaments associats a l'educació democràtica i als drets humans, és una part important del modelatge de la cultura democràtica a la vida real. Un bon exemple són les eleccions reals i periòdiques als consells d'alumnes basades en processos democràtics, que també s'haurien de debatre amb l’alumnat. Aquests debats animen els alumnes a pensar de manera crítica sobre el concepte de democràcia i a explorar diferents perspectives. Això els pot ajudar a desenvolupar una comprensió més profunda dels problemes i a convertir-se en ciutadans més actius i compromesos.
L'ensenyament de la democràcia a les societats contemporànies hauria d'estar obert a tractar diverses qüestions controvertides a l’escola i a l’aula. És més fàcil començar amb debats i discussions sobre els temes més polèmics de la societat. No obstant això, per obtenir millors resultats és important incloure el tractament de les controvèrsies a la vida real de les escoles. Tanmateix, moltes escoles encara no són el millor exemple de cultura democràtica. En aquesta situació, l'ensenyament de la democràcia i els drets humans és essencial i no es pot limitar a una assignatura concreta. Els docents que creuen en aquest tipus d'ensenyament poden fer-lo a la seva aula sense importar l'assignatura que ensenyen, connectant els conceptes de democràcia i drets humans amb les experiències dels alumnes (a l’escola o fora d’ella), això els ajudarà a contextualitzar-los i fer-los més significatius. També pot ser molt útil proporcionar exemples de processos democràtics concrets en el món real o de qüestions vinculades amb els drets humans, i debatre’ls amb l’alumnat, ajuda a il·lustrar els conceptes d'una manera que els fa més reconeixibles i fàcils d’entendre.
L’educació democràtica es pot fer en qualsevol assignatura i es fa millor no a través de classes magistrals, sinó utilitzant mètodes interactius.
Tot això es pot fer en qualsevol assignatura i es fa millor no a través de classes magistrals, sinó fent servir mètodes interactius o enfocaments de pedagogia democràtica i una reflexió posterior. Així, pas a pas, els docents poden contribuir a construir una cultura democràtica a les seves aules i teixir vincles entre la teoria i la pràctica per als seus alumnes.
Quin és l’impacte de la introducció de l’educació democràtica i en els drets humans a l’escola?
L'educació per a la ciutadania forma part del currículum de tots els països europeus, sigui amb un enfocament transversal o com a assignatura. Segons la nostra experiència, quan els educadors fan servir mètodes participatius centrats en l'alumne experimenten resultats concrets bastant ràpidament: veuen alumnes motivats que se senten escoltats i estan disposats a participar, debatre i implicar-se. L'entorn d'aprenentatge millora i les escoles prosperen. Una institució educativa que reflecteixi la democràcia a la pràctica és més eficaç i inspiradora, tant per als aprenents com per als educadors. Funciona i, a la vegada, motiva els professors, aprenents i famílies a participar més a fons.
L’European Wergeland Centre treballa a 22 països diferents, quins són els reptes comuns que hi trobeu?
El retrocés de les democràcies s'ha convertit en un tema de discussió molt conegut arreu. Estem davant d’amenaces amb dos tipus d’origen, amenaces provinent del mateix sistema: més polarització, discriminació i desigualtat creixent que estan donant pas a la frustració i l'apatia. També amenaces que tenen origen en forces autoritàries externes que estan duent a terme esforços massius de desinformació cap a determinats països i grups de població.
No hi ha cap manual per navegar en temps com aquests. Els europeus (i la població d’arreu) s'han enfrontat a diverses crisis durant els últims anys: la pandèmia i la seva pressió sobre la salut física i mental, guerres amb les seves corresponents crisis humanitàries i milions de refugiats, crisi climàtica, crisi energètica... Els joves estan, inherentment, al mig de tot. Enfortir la seva resiliència democràtica, les seves competències democràtiques i la seva confiança en aquests temps de gran incertesa, és primordial. Hem de lluitar contra l'apatia. Les escoles tenen una responsabilitat molt important: preparar els joves perquè siguin ciutadans actius, capaços i disposats a participar en societats diverses.
Enfortir la resiliència democràtica dels joves, les seves competències democràtiques i la seva confiança en aquests temps de gran incertesa, és primordial.
En molts països, fins i tot quan la ciutadania democràtica és central en els currículums, encara està massa orientada teòricament, hi ha poca connexió amb la vida quotidiana de l’alumnat, com hem esmentat abans. Això ha de canviar i els docents haurien d'estar millor preparats per tractar amb un nombre de qüestions noves per a les quals no se’ls va preparar a la universitat: des de com abordar la IA, fins a l'alfabetització mediàtica en l'àmbit digital, o com tractar qüestions controvertides (antigues i noves) a les aules. Necessiten formació i reentrenament, per això, cal tenir en compte que la majoria dels educadors prefereixen l'aprenentatge entre iguals per al seu propi desenvolupament professional, per tant, s’hauria de prioritzar facilitar espais d'intercanvi d'experiències i dotar de reconeixement el valor d’aquests espais dins dels sistemes educatius (ara no és així en molts països).
A banda de la capacitació docent, veiem la necessitat de millorar la cooperació entre les famílies i l’escola i, en general, la cooperació amb altres actors de les comunitats on es troben les escoles. Els centres educatius no poden estar aïllats de les seves comunitats, però a molts països encara estan envoltades per elevats murs, potser perquè hi ha poca tradició d’obrir escoles a altres actors locals, o potser és manca de confiança?
S’hauria de prioritzar la facilitació d’espais d'intercanvi d'experiències per a docents i dotar de reconeixement el valor d’aquests espais dins dels sistemes educatius.
Com afecten el context sociopolític i les característiques del sistema educatiu d'un país a com s’enfoca l’educació democràtica a les escoles i viceversa?
Les escoles no operen en el buit, es veuen afectades pel seu context i els valors incrustats a les seves comunitats. L'educació per a la ciutadania es reflecteix sovint com un principi rector del sistema educatiu, i en molts casos malauradament es manté com un principi abstracte. Tradicionalment, la democràcia a l'escola s'ha relacionat més sovint amb aprendre sobre governança i institucions que amb una cultura, un conjunt de valors que impregnen la nostra vida quotidiana. Això crea una distància. Educar per a la democràcia significa crear vincles amb la nostra vida quotidiana, i aprendre i practicar a l'escola des d’una edat primerenca. Es tracta d’adquirir coneixements i comprensió crítica, valors, actituds i habilitats, és sempre un procés en procés: dinàmic i participatiu.
Educar per a la democràcia significa crear vincles amb la nostra vida quotidiana, i aprendre i practicar la democràcia a l'escola des d’una edat primerenca en un procés dinàmic i participatiu.
Com valoreu la feina feta a Ucraïna abans de la guerra? Com ha canviat el vostre enfocament des que va començar?
L’EWC treballem a Ucraïna des del 2013. Hem contribuït a les reformes integrals en educació que s'han dut a terme després de la Revolució de la Dignitat del 2014. Abans de la guerra, tot el panorama educatiu a Ucraïna va canviar: les escoles van aconseguir una àmplia autonomia, es va posar en marxa un nou currículum nacional basat en competències a l’educació obligatòria i infantil i es van obrir nous enfocaments en l’avaluació per a una millor qualitat de l’educació escolar.
Abans de la guerra, l’EWC ens vam centrar en la capacitació institucional de les escoles, és a dir, el suport al desenvolupament escolar democràtic basat en el whole school approach. Més de 400 escoles d'arreu d'Ucraïna van rebre suport abans del 2022. Les escoles van redactar plans de desenvolupament, van participar en la formació, van implementar projectes i van avaluar els canvis al llarg dels 18 mesos del projecte. L’EWC vam donar suport a les escoles en aquest procés i els vam oferir formació.
Els esforços reeixits a l’hora d’establir consells d'alumnes que funcionin bé, desenvolupar una governança democràtica a les escoles o fomentar la participació activa dels alumnes a la comunitat local, abans de la guerra, han ajudat moltes escoles a desenvolupar una comunitat escolar vigorosa amb forts vincles horitzontals, cosa que està ajudant aquestes escoles a respondre millor als reptes provocats per la guerra.
Les millores en educació democràtica que es van aconseguir abans de la guerra, han creat una comunitat escolar vigorosa amb forts vincles horitzontals, cosa que està ajudant a moltes escoles a respondre millor als reptes provocats per la guerra.
Després de l'inici de la guerra, s’ha començat a posar més focus en la capacitació docent i la tutorització individual. Més de 120.000 professors estan participant en els cursos en línia desenvolupats per l’EWC sobre temes variats, des d’enfocaments democràtics a l'avaluació fins a la pedagogia en línia i la participació de l’alumnat. A més, tots els cursos inclouen un mòdul de suport psicològic per atendre les necessitats urgents del professorat.
Quins aprenentatges us endueu de l’intercanvi d’idees amb altres agents educatius catalans i internacionals durant el Workshop internacional Educació democràtica: la innovació pendent celebrat a Vic el passat mes de març? Hi ha alguna cosa que us agradaria compartir amb la societat catalana després de l'experiència?
Va ser una experiència molt interessant, sobretot les xerrades amb les diferents institucions i professionals que treballen en el camp a Catalunya. L’experiència ha demostrat que compartim molts dels mateixos reptes a tot Europa. Hi ha molt per aprendre de les experiències dels altres i (si ens atrevim a ser oberts) també dels nostres errors. Així doncs, l'oportunitat oferta per CATESCO, en aquest cas amb les Universitats de Vic i Girona, és molt valuosa en aquest sentit: crear més espais d'aprenentatge i intercanvi entre iguals.
