"La societat civil té un rol fonamental en sostenir les democràcies"

Entrevista

Ignasi Carreras és des de l’octubre de 2025 el nou president de la Fundació Bofill. Amb una àmplia trajectòria de voluntariat i vincle amb diverses organitzacions socials i de cooperació internacional, Carreras ha estat director d’Oxfam Intermón i actualment és president d’Oxfam Intermón i membre de la junta directiva internacional d'Oxfam. També va ser membre de l’equip fundador del Casal dels Infants del Raval i des del 2007 formava part del patronat de la Fundació Bofill, fins ara com a vicepresident de l’entitat.

En aquesta entrevista, Ignasi Carreras apunta alguns dels desafiaments que les entitats socials, ONG i organitzacions de cooperació afronten en un context actual marcat per la desconfiança, la polarització i un retrocés en les polítiques d’equitat, inclusió i diversitat. Però, també, per uns nivells de pobresa infantil i les creixents desigualtats que travessen la societat i repercuteixen en les oportunitats educatives i els resultats.

Hem d’imaginar-nos una Fundació Bofill molt diferent, a partir d’ara?

La Fundació Bofíll s’ha sabut adaptar al que necessitava l'educació i la transformació social al llarg de l'última dècada. S’ha anat centrant cada vegada més en la lluita contra les desigualtats en l'àmbit educatiu i també per una educació que construeixi una societat amb menys desigualtats.

“L’equitat educativa ha de ser una causa de la societat”

Aquesta és una missió de mirada llarga i l’equip de la Fundació hi volem continuar treballant. I m'imagino una Fundació que posi encara més èmfasi en aquest rol i connecti amb la societat per fer que les causes de l’equitat educativa siguin causes de la societat. La lluita contra l'abandonament, la lluita contra la segregació, les oportunitats educatives més enllà de l’escola per a tothom, la bretxa digital… volem que siguin causes amb un creixent suport social perquè si no no podrem assolir una educació de qualitat per a tots els infants i joves.

Una missió completament actual i necessària, avui

Sense abordar aquest repte, és impossible lluitar contra la pobresa, contra la discriminació, a favor d'una societat més democràtica, d'una societat més participativa. Per tant, no és només que sigui un repte actual, sinó que amb l'increment que hi ha de les desigualtats arreu del món és una causa de molta actualitat i malauradament de molt futur. I la contribució de la Fundació en l'àmbit de l'educació crec que és fonamental i ho serà encara més.

Explica la Marga León, directora de l’Anuari de l’Educació, que no només creixen les desigualtats sinó també el seu impacte (als anys seixanta els més rics no vivien molt més que els més pobres i ara sí). Les desigualtats són avui un risc més gran que l’any 69? Per què la desigualtat és un risc que hauria de preocupar més?

Perquè les desigualtats condemnen importants parts de la població a situacions de pobresa extrema. Els últims anys hem tingut creixements del PIB importants, però no aconseguim reduir la població que viu en situacions de pobresa extrema. La desigualtat concentra el poder en poques mans i trenca l'ascensor social, condemna classes mitjanes anar-se’n cap a situacions de vulnerabilitat. Abans la concentració de poder era del poder econòmic, però ara és el poder tecnològic i el poder de la desinformació.

La desigualtat, en molts països, també està lligada a l'expressió de situacions de violència. Com més desigualtat, més fractura social, més violència. Per això és tan rellevant actuar davant de les desigualtats econòmiques, socials, climàtiques, de salut… i que diferents organitzacions treballin diferents components d'aquesta desigualtat, com en el cas de la Fundació Bofill en les desigualtats educatives.

Catalunya té un 34,8% d'infants i adolescents en risc de pobresa o exclusió social, una de les taxes més elevades d'Europa. Per què el focus de la Bofill es centra en l’educació avui?

Només amb l’educació no es poden superar les desigualtats socials, però sense l’educació serà impossible capgirar aquesta realitat preocupant que tenim a Catalunya. L'educació és un dels principals elements cohesionadors i que permet que les societats avancin perquè els que menys tenen puguin gaudir de tots els drets i totes les oportunitats sense estar condicionats des de naixement per les condicions de partida. I això ho hem d’enfortir per evitar que les desigualtats educatives es converteixin en un element reproductor de les desigualtats socials.

Quin rol té la societat civil en els desafiaments actuals?

El sector social i cívic té un rol fonamental en sostenir les democràcies. Els països avancen quan hi ha unes societats civils estructurades, que defensen els drets de la població, que denuncien, es mobilitzen i fan que les coses realment avancin.

"Els països avancen quan hi ha unes societats civils estructurades, que defensen els drets de la població, que denuncien, es mobilitzen"

Catalunya és un bon exemple d’una societat civil ben estructurada, però la dificultat que tenim actualment és que la participació en una societat polaritzada és complexa. La polarització social està fent més difícil que les causes que moltes d’aquestes organitzacions defensen siguin causes transversals. Que la defensa dels drets humans no sigui una qüestió d'esquerres o dretes, sinó una qüestió que involucra a tothom. O que la lluita contra el canvi climàtic i la lluita per l'educació universal de qualitat ens interpel·lin a tots.

Per això són fonamentals entitats de la societat civil que generen cohesió social, que són capaces de trencar aquesta polarització amb causes i banderes que ens han d’unir almenys a una gran majoria de la població. Perquè si les entitats com la Fundació Bofill només anem als nostres convençuts, la nostra capacitat de convèncer serà molt nítida amb aquesta gent, però molt limitada. Hem d’obrir la capacitat d’arribar a públics molt diferents a partir de causes que poden ser molt comunes i ser un actor d'aquesta societat civil que treballa pels drets fonamentals, per un millor medi ambient, que es mou per una comunitat forta i una major cohesió social.

En aquest context d’augment de desigualtats socials i polarització, moltes organitzacions internacionals de cooperació i que lluiten per la justícia social es veuen qüestionades i atacades. Des de les Nacions Unides fins a la Creu Roja i entitats comunitàries.

Moltes entitats i organitzacions de la societat civil es veuen atacades perquè hi ha interessos. Hi ha una sèrie de forces polítiques i moviments que tenen una concepció del que és la societat molt diferent del que han estat els grans consensos dels últims anys. I una de les maneres que tenen d'actuar és aconseguir que més sectors de la població s'agafin a aquestes idees i que són molt hàbils a través de les xarxes socials, i l'altra és demonitzar, atacar, castigar, a totes aquestes organitzacions que es posicionen a favor dels drets fonamentals.

És desagradable i hem de conviure amb aquest context més hostil i gestionar-ho, però sense que ens limiti. I has de buscar totes les aliances possibles per poder no només sobreviure, sinó avançar i prosperar en la promoció dels canvis que la societat i la població més vulnerable necessita.

Aquestes crítiques i atacs a les organitzacions socials no són noves, han passat en altres moments de la història. Això ens ha de tranquil·litzar o ara hi ha altres moments d’alarma?

Greenpeace sempre ha viscut amb els atacs i ha tingut un 60% de gent favorable, un 20% neutral i un 20% desfavorable. Però les eines que actualment tenen al seu abast les persones del 20% desfavorable són molt més potents que abans. I el potencial per arribar a molta més gent per canals digitals i promoure desinformació i desconfiança, per generar uns atacs trumpistes, dir coses que són mentides però que semblen grans veritats...

Encara que abans hi havia atacs, la capacitat d'incidència que tenien no eren tan forts com els que tenen ara. Per això sí que ens ha de preocupar, perquè estem en un context de molta incertesa, de molts canvis i de por. I d’una gran dificultat per part molta gent de distingir el que és cert del que no és cert i tenir sentit crític.

Com s’estan preparant organitzacions internacionals davant aquests atacs trumpistes?

Trump és un tsunami en diferents dimensions. Els primers afectats han estat la mateixa població dels Estats Units, perquè el tsunami Trump s'està carregant els pocs elements que hi havia als Estats Units de l'estat del benestar tal com l’entenem a Europa. També és un tsunami des del punt de vista de les relacions multilaterals. Les Nacions Unides no saben com sobreviure, el pressupost de les agències de les Nacions Unides està caient entre el 30 i el 60%. És un tsunami des del punt de vista de l'acceptació de la diversitat. Les companyies havien avançat molt en responsabilitat i polítiques de diversitat o canvi climàtic, i ara veuen que ja no poden ser portaveus públics de les seves accions sinó que són atacades. I és també un tsunami des del punt de vista tecnològic i dels algoritmes que ens regulen a tots.

També està afectant les ONG i organitzacions de la societat civil. Bona part de les organitzacions internacionals en dos o tres anys perdran un 30% dels seus recursos i la Unió Europea també està reduint recursos per gastar en defensa. 

"En moments de por, la defensa, desmuntar polítiques de diversitat, de cohesió... poden més que l'equitat"

Espanya està entre els cinc països on la polarització és més intensa i més permanent. Això vol dir que aquests consensos que necessitem, per segons quines causes socials, són més difícils d'aconseguir. I en el món de l'educació estem cansats d'això. El panorama no és fàcil, és un panorama d'incertesa, de molts canvis i la gent tenim por. I en aquest tenim por guanya més la defensa que l'educació. Guanya molt més desmuntar polítiques de diversitat, de cohesió, de sosteniment d'una xarxa social, que no l'equitat.

En aquests contextos, organitzacions locals i internacionals són més necessàries que mai. I segur que ens atacaran, per això haurem de saber connectar més amb els altres i fer les coses amb humilitat. Hem de ser ferms amb les nostres conviccions, les nostres causes i hem de buscar el major suport social.

Com pot afectar aquesta polarització i tensionament social a la capacitat d’organitzacions com la Fundació Bofill de generar canvis socials?

Hi ha quatre elements del context actual que el fan difícil per una entitat com nosaltres i les persones amb les quals treballem per la causa. Una és que l'estat del benestar està perdent pistonada, i aquesta evolució negativa es pot accentuar amb l'augment de la despesa dels estats en defensa i armament.

"L'estat del benestar està perdent pistonada i es pot veure agreujat amb l'augment de despesa en defensa i armament"

El segon és com la societat està entomant els canvis migratoris i l'increment de la diversitat. El tercer, la forta polarització de la societat amb el creixement de la desinformació. I el quart element que és important és el de la revolució tecnològica i la forta transformació que comporta la intel·ligència artificial, que té molts aspectes positius però que també genera desigualtat.

Per què és més important que mai col·laborar, cooperar i promoure involucració?

Perquè cap dels reptes que tenim per davant poden tenir solucions només d'un tipus d'organitzacions, ja no dic d'una organització, sinó d'un tipus d'organitzacions. Hem d'anar cap a col·laboracions més intersectorials. Una organització com la Bofill, que és una fundació que té com un dels seus atributs la capacitat de ser pionera i innovar, ha de saber col·laborar amb altres entitats innovadores. El Hub Social és un bon exemple de com generar aliances i sumar amb organitzacions diferents que es posen d'acord al voltant d'un propòsit. I això genera ponts.

Com veus la Fundació en 10 anys?

Jo veig una Bofill en 10 anys com un referent en la lluita contra les desigualtats en el món educatiu. Que és capaç de generar processos de canvi sistèmic. Però també que és capaç de ser una fundació innovadora i emprenedora per posar en marxa solucions creatives com els programes que ja tenim en aquest sentit.

Una fundació col·laborativa i amb un suport creixent per part de la societat. I que ens permeti connectar amb la comunitat educativa, però també amb la societat, amb organitzacions de base per tirar endavant les causes que impulsem. I veig una fundació que tingui independència, que tingui legitimitat, que sigui autèntica, que sigui creativa i que sigui un bon lloc perquè tots aquells que s'acostin a la Fundació trobin un espai on pugui lluitar pels seus ideals.