"És possible reduir la pobresa infantil"

Reduir la pobresa infantil, que a Catalunya és de les més altes de la Unió Europea, és possible i impactaria en l’educació. És una de les conclusions del webinar “Millorar l’educació sense revertir la pobresa?”, en què la doctora en economia Elena Costas, el sociòleg José Antonio Noguera i l’advocada experta en drets Humans de Save the Children Ona Lorda van debatre sobre com ha de ser una política de transferència de rendes efectiva, juntament amb el cap de projectes de la Fundació Bofill, Miquel Àngel Alegre.

Un webinar emmarcat en l’Anuari de l’Educació i amb la col·laboració de la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCat).

• Relacionat: Els sistemes de transferències de rendes i les oportunitats educative

“La pobresa genera unes cicatrius que portarem tota la vida”

La pobresa té conseqüències en tots els aspectes de la vida dels infants, explica Elena Costas, per això defensa preguntar-se no només si es pot millorar l’educació, sinó totes les altres polítiques de Catalunya: la de salut, habitatge, treball, etc.

• Relacionat: “Tenir beques menjador és absurd perquè menjar a l’escola és un dret”

L’Ona Lorda assenyala a més a més el risc que augmenti la pobresa infantil mentre la pobresa general disminueix lleugerament. “Això es dona perquè tenir fills és un factor de risc per caure en situació de pobresa”. En aquest sentit, José Antonio Noguera fa èmfasi en que a Espanya hi ha un gran nombre de llars que estan en la frontera, molt a prop del llindar de pobresa. Quan aquestes famílies tenen fills, és quan definitivament entren en situació de pobresa.

• Relacionat: L'educació venç la pobresa. Una agenda de polítiques educatives pel benestar i el progrés de les persones

“No tenim una visió d’infància”

“A Catalunya i Espanya no tenim una visió d’infància”, diu l’Elena Costas. El nostre estat del benestar es basa en la feina, però darrerament estem vivint el fenomen dels treballadors pobres (working poors), la feina ja ha deixat de ser una assegurança contra la pobresa. Mirant les transferències socials, es veu clarament com alguns funcionen molt bé per reduir la pobresa (les prestacions per jubilació, clarament, per a les persones de 18 a 65 anys també, tot i que en menor mesura), el problema és que no hi ha ajuts per criança, gastem la meitat de la mitjana europea.

Noguera defensa que cal una estratègia a múltiples nivells, que actuï sobre la pobresa de les llars i que tingui en compte tant prestacions per fills com complements salarials, etc. Ni tan sols en moments de bonança econòmica la pobresa ha baixat del 14-15%.

En aquest sentit, Lorda apunta a que Espanya és un dels 7 països de la UE que no té prestacions per fills. A més, tal i com estan configurades les prestacions actualment no funcionen: el 80% de les persones que tenen tots els requisits per rebre la prestació per infants no la rep. Hi ha diversos motius: el padró és problemàtic per demostrar convivència, els processos de demanda i seguiment són difícils d’entendre, el procés és molt lent, no és compatible l’ajut amb tenir una feina, entre d’altres.

“El govern ha d’entomar aquest tema, de forma realista i posant-hi els recursos”

Costas considera que hi ha voluntat política de millorar les polítiques de transferències per lluitar contra la pobresa i que un ajut universal per a la criança podria estar ben a prop. Tot i això, creu que per millorar resultats educatius cal treballar en dues direccions: en garantir menjador escolar gratuït universal i en incidir sobre el problema de l’habitatge.

Per a Lorda, estem en un bon moment, de fet l’estratègia de lluita contra la pobresa infantil del govern català és inèdita en el context espanyol. Ara, cal que l’entomin de manera realista i amb els recursos necessaris.

A Noguera, però, li costa ser optimista, creu que els darrers 8 anys s’han fet avenços però podrien venir moments foscos, vistos els discursos de determinats espais polítics. Però es pot fer, al Regne Unit fa 20 anys amb els crèdits fiscals, van aconseguir reduir la pobresa infantil a la meitat en 8-10 anys i als Estats Units durant la pandèmia amb els pagaments universals van assolir la mateixa reducció en només un any. És qüestió de posar-hi recursos.

“Les prestacions no cobreixen ni el 15% del cost que suposa criar un nen o nena a Catalunya”

L’ajut hauria de ser, aproximadament, d’uns 200 euros mensuals per fill o fillaper poder superar el llindar de la pobresa severa, apunta Ona Lorda, assenyalant que per exemple la Renda Garantida de Ciutadania, per una família de quatre persones (amb dos nens), comporta 16.800 euros a l'any quan el llindar de pobresa severa està a 27.000 euros.

Sobre com l’evidència científica apunta que reduir la pobresa pot tenir efectes positius en les oportunitats i els resultats educatius dels infants i joves. Un dels mecanismes més utilitzat per aconseguir-ho són les transferències de renda i els sistemes de garantia d’ingressos, que al nostre país darrerament s’han materialitzat en la Renda Garantida de Ciutadania, l’Ingrés Mínim Vital o les prestacions per fill/a a càrrec.

Els participants al seminari estaven d’acord en que esquemes universals com la renda bàsica poden tenir més dificultats per reeixir políticament, aleshores el que caldria és gestionar millor la RGC i l'IMV. Veien com més fàcil d'implementar, tant políticament com pressupostària, un ajut universal per criança.

“A la persona del govern més motivada per combatre la pobresa infantil no la posis a serveis socials, posa-la a economia i hisenda”

Noguera conclou que tot es redueix a una qüestió de recursos, per això provoca amb la sentència que “a la persona del govern més motivada per combatre la pobresa infantil no la posis a serveis socials, posa-la a economia i hisenda”.

També fa una crida a parlar clar davant l’onada reaccionària que recepta menys ajudes socials: “Hi ha tonelades d'evidència que el que volen fer determinats espais polítics no funciona i no funcionarà”.