Flexibilitat d’espai i temps, requisits indispensables per a un aprenentatge híbrid

Si us agrada la ciència-ficció, Isaac Asimov hauria de ser un dels vostres autors favorits. En el meu cas, ho és juntament amb Philip K.Dick i Brian W. Aldiss. Durant l’any 1954, Asimov va escriure un conte realment revelador per aquells que ens agrada i volem conciliar l’educació i la tecnologia. O el que és més exacte, posar la tecnologia al servei de l’educació.

El conte, titulat originalment The Fun they had i que el podem traduir per Que bé s’ho passaven, explica de forma molt irònica el futur d’una societat l’any 2157 on els infants s’escolaritzen a casa per mitjà d’ordinadors i robots, i la història de dos germans -un nen i una nena- que descobreixen a les golfes de casa seva un llibre del seu besavi que descriu com eren abans les escoles (del segle XX) i com es relacionaven a la classe o al pati els nens en aquella època.

Recupera la jornada Com impulsar la transformació digital de l'escola!

Està clar que Asimov ens volia i ens vol provocar amb aquesta dicotomia: o l’escola tradicional o una escola tecnològica a casa. I val la pena deixar-nos endur. Més enllà de donar-vos cap filtració més o de fer-vos més espòiler del relat, trobo que el conte és de rabiosa actualitat. Fa pensar, fa reflexionar i dona joc al debat. Caldria poder-lo treballar ara a les escoles. Crec que seria un bon pretext per saber què en pensen ara els nostres alumnes, com han viscut i estan vivint l’efecte pandèmic, quin és l’impacte tecnològic associat i quina concepció d’aprenentatge ens queda de tot plegat. Tornem al passat (de fa 2 anys)? Com “abans” de la pandèmia? O bé aprofitem allò que ens hagi pogut portar de bo la COVID-19?

Descarrega les infografies Un dia en un centre híbrid

Durant el segle XX, el concepte d’aprenentatge ha patit canvis importants. Avui, el concepte dominant és bàsicament socioconstructivista. Segons aquest concepte, l’aprenentatge es veu molt influït pel context en què se situa i es construeix activament per mitjà de la negociació social amb els altres (The Nature of Learning, 2010). L’“aprenentatge autèntic”, que promou aquestes connexions del contacte amb els altres i l’autonomia de l’alumnat, també fomenta una comprensió més profunda.

Com hem vist en l’anterior article, l’educació semipresencial, híbrida o blended learning combina sessions on professorat i alumnat comparteixen presencialment el mateix espai i temps amb sessions d'interacció i treball en entorns virtuals, en funció de les necessitats d’aprenentatge, del curs o de la matèria a impartir.

En realitat, no és un concepte nou, ja que tradicionalment la formació ha combinat diferents tipus de metodologies: classes magistrals, exercicis, tutories, pràctiques, etc. La novetat del terme es deu al fet que l’espai educatiu i docent s’amplia i el temps es modifica: no és necessari que l’alumnat dugui a terme la tasca en un mateix lloc i espai temporal, sinó que és possible fer activitats d’aprenentatge per mitjà dels espais virtuals.

Relacionat: Llegeix l'article L’escola híbrida, més enllà d’ordinadors i internet

D’aquesta manera, l’aprenentatge es flexibilitza i augmenten les possibilitats d’activitats, de comunicació entre l’alumnat, i entre l’alumnat i el professorat, així com de seguiment de la tasca dels estudiants. És aquí on realment es pot produir un veritable “aprenentatge autèntic”.

Una nova organització del centre

Segons diversos estudis, l’híbrid és el model de digitalització educativa que dona més bons resultats en els nivells de primària i secundària. Pot ser fins i tot més efectiu que l’aprenentatge purament presencial, si es fa un esforç en el redisseny de les activitats amb un enfocament més actiu i centrat en l’alumnat.

El principal repte d’aquest model educatiu és que necessita una planificació acurada que integri la part presencial i la virtual, com un continu. I el mateix amb els moments de sincronia i asincronia, establint els vincles que permetran enllaçar les activitats que es facin en un entorn i temps amb els altres.

Descarrega l'informe Educació híbrida: Com impulsar la transformació digital de l'escola

En aquest sentit, el model b-learning (blended-learning) Octogonal de Khan (2007) ens serveix com a bon punt de partida general per revisar els diferents mètodes basats en models híbrids o de b-learning (flipped-classroom, p. ex.) que posen un èmfasi explícit a la dimensió pedagògica.

Khan exposa vuit dimensions que han de ser considerades en el disseny d'una experiència formativa b-learning: la institucional, la pedagògica, la tecnològica, la de disseny de la interfície, la d'avaluació, gestió, recursos de suport i la dimensió ètica.

Aquestes dimensions són les que han servit d’inspiració, juntament amb els diferents informes de l’OCDE, UNESCO i UNICEF esmentats en l’anterior article, per configurar les dimensions i els objectius estratègics plantejats en el document marc de l’Educació híbrida, tot categoritzant-los sota dos epígrafs prioritaris: avançar en qualitat i transformació educativa per una banda, i garantir l’equitat i la inclusió educativa per una altra banda.

El dia a dia d’un institut híbrid

Tal com hem dit, un dels avantatges d’aquest model educatiu és que permet combinar el millor d’ambdós sistemes. Així, la presencialitat ajuda a la cohesió i identitat com a grup, promou la col·laboració i afavoreix la implicació de l’alumnat. I la virtualitat i l’asincronia permeten una participació més reflexiva de l’alumne, ofereixen major flexibilitat en la ubicació i el temps i mostra millors resultats d’aprenentatge (especialment en cursos més avançats). La combinació d’ambdues permet incloure materials d’instrucció més autèntics i variats, i també activitats d’aprenentatge innovadores.

Ara bé, és una modalitat que també té riscos, especialment en la capacitat dels estudiants per gestionar el temps i l’autoregulació de l’aprenentatge. D’aquí que, per obtenir resultats positius, s’ha de comptar amb una tutorització intensiva del docent, que ha de poder controlar el ritme d’aprenentatge i el temps de dedicació de l’alumnat.

L’escola presencial és encara la que millor pot garantir l’educació de l’alumnat en situació de vulnerabilitat i que compta amb menys recursos i suports a casa, ja que pot tenir dificultats per seguir el ritme i mantenir el vincle educatiu. Per aquest motiu, en models d’educació híbrida és especialment important que els docents mantinguin un seguiment i acompanyament estret amb aquests alumnes.

La versatilitat d’aquest model permet aprofitar els avantatges de la presencialitat i la virtualitat, segons les necessitats i característiques de cada edat. Amb un model híbrid, els estudiants més grans poden personalitzar el seu aprenentatge, entendre què volen aprendre, què els agrada i quin tipus de suport necessiten. Les plataformes educatives virtuals també permeten que aquests estudiants aprenguin al seu ritme i això els proporciona més flexibilitat durant la jornada. En canvi, els alumnes més petits tenen més dificultats, ja que tenen un menor grau d’autonomia i, en aquests casos, és fonamental l’acompanyament docent en l’ús de les plataformes d'aprenentatge en virtuals.

Però, com és un dia en un institut híbrid?

L’alumnat de 4t de l’ESO de l’Institut St. Joan de Lleida comença aquest 1r trimestre amb un projecte STEAM sobre la construcció d’una APP sobre Dietètica i Nutrició. Les matèries o assignatures relacionades són ciències, matemàtiques, plàstica, tecnologia i el treball transversal d’ODS que es porta a terme a l’institut.

Els professors han treballat de forma coordinada i existeix la codocència a les aules per a desenvolupar els projectes amb l’alumnat.

El dilluns s’estableixen els terminis, els calendaris d’entregues, exposicions i tutories individuals i grupals i les planificacions necessàries corresponents per a portar a terme el projecte en els diferents grups de treball. L’alumnat es divideix en dos grups A i B i a la seva vegada en petits grups de treball.

S’han previst visites i tutories amb els agents de salut del CAP.

Cada dia de la setmana, es van alternant dinàmiques de treball presencial i treball virtual a les aules ordinàries, així com en altres espais del centre educatiu o bé de la comunitat. I si s’escau, a casa. Les dinàmiques de treball presencial consisteixen en una gran varietat de mètodes expositius, de treball dirigit i de tutoritzacions a l’alumnat. Per la seva banda, les dinàmiques de treball virtual consisteixen en dinàmiques sincròniques de seguiment del projecte, activitats asincròniques de consolidació i aprofundiment i foment del treball autònom de l’alumnat.

Descarrega les infografies Un dia en un centre híbrid

Un cop més, parlar de transformació digital de l’escola va més enllà de qüestions tecnològiques. La transformació digital de l’escola exigeix pensar també en formats “flexibles” i modalitats formatives “diverses”. Les dimensions d’espai i temps són claus per concebre un nou model d’escola. Com deia Sendov (1997), el problema no és introduir les tecnologies digitals a l’educació, sinó construir un model d’educació en presència de les tecnologies digitals.

Per això, la publicació Com impulsar la transformació digital de l'escola proposa i concreta un model d’aprenentatge híbrid orientat a garantir l’equitat i la millora dels aprenentatges, amb la finalitat de desenvolupar les habilitats i competències digitals de tot l’alumnat i avançar cap a un model educatiu més flexible, personalitzat i centrat en l’alumne.

Vols saber-ne més?

• Llegeix l'article L’escola híbrida, més enllà d’ordinadors i internet
• Descarrega les infografies Un dia en un centre híbrid
• Consulta la infografia 8 objectius per a un aprenentatge híbrid
• Descarrega la infografia Els 8 pilars de l'educació híbrida
• Descarrega l'informe complet