L’escola híbrida, més enllà d’ordinadors i internet
19/07/2021
Segons les darreres dades de la UNESCO, la pandèmia de la COVID-19 ha tingut a més del 90% dels estudiants de 188 països confinats a casa i sense classes presencials. Les universitats i els centres educatius i formatius han fet les classes a través de tecnologies digitals, o ho han estat intentant, de manera que l'alumnat amb o sense experiència prèvia en formació en línia s’ha vist immers en classes no presencials.
Recupera la jornada Com impulsar la transformació digital de l'escola!
Ara, des de diversos organismes internacionals s’està insistint que és important continuar amb els esforços per construir una infraestructura per a l’aprenentatge remot i per desenvolupar la capacitat d’estudiants i professors per aprendre i ensenyar en aquesta modalitat. L’educació en línia pot facilitar l’adquisició d’aprenentatges essencials del segle XXI i de competències com la col·laboració, comunicació, l’autonomia i el desenvolupament d’habilitats cognitives.
Relacionat: Llegeix l'article Flexibilitat d’espai i temps, requisits indispensables per a un aprenentatge híbrid
Tot i la progressiva tornada a la normalitat, la crisi ha posat de manifest l’enorme potencial d’innovació fins ara latent en molts sistemes educatius. L’experiència adquirida en aquests dos darrers cursos és una base fonamental per corregir i millorar aquest potencial. Però la reobertura dels centres educatius no s'ha d'entendre només com una represa del funcionament habitual de les escoles. Cal evitar “tornar al passat normal” i cal aprofitar tot allò après, totes les competències digitals adquirides en aquests mesos i apostar de manera creativa per integrar els espais, el temps, les persones i les tecnologies en un ecosistema d’aprenentatge (OCDE, 2020).
En aquesta línia, el Departament d’Ensenyament ha decidit promoure l’educació híbrida i ha engegat un projecte pilot en un grup de centres per identificar i impulsar estratègies organitzatives, metodològiques i relacionals singulars dels centres educatius des d’una perspectiva competencial i inclusiva de l’educació.
Descarrega l'informe Educació Híbrida: Com impulsar la transformació digital de l'escola
Segons el Departament d’Ensenyament, “amb l’educació híbrida s’afavoreix la transformació educativa dels centres a través de l’impuls de la seva autonomia i la implicació de la comunitat escolar i de tots els agents educatius de la zona. S’impulsa l’educació digital de l’alumnat, el professorat, les famílies i l’entorn.”
Apostar per un model d’educació híbrida és una palanca per a transformar el sistema educatiu i accelerar processos d’innovació que ja s’estaven donant a Catalunya i a països del nostre entorn
És a dir, apostar per un model d’educació híbrida i aprofitar els processos d’ensenyament-aprenentatge virtuals d’emergència que s’han precipitat i, en alguns casos, improvisat per la pandèmia és una palanca per a transformar el sistema educatiu i accelerar processos d’innovació que ja s’estaven donant a Catalunya i a països del nostre entorn.
Però, què és una escola híbrida?
L'educació híbrida combina dos ambients d'aprenentatge. D'una banda el tradicional, que implica un contacte cara a cara, és a dir, presencial. Però al mateix temps es fa ús també d'un ambient d'aprenentatge possibilitat per les tecnologies digitals, amb activitats d'aprenentatge on-line.
Els diferents models existents al voltant de l’aprenentatge híbrid es poden resumir en aquest següent gràfic:
El model de rotació (amb les seves diferents variants de laboratori, estacions, flipped-classroom i format individual) permet als estudiants moure’s a través d’escenaris, moments o estacions d’aprenentatge (individuals, grupals i virtuals) en un horari fix, on almenys una de les estacions d’aprenentatge és en línia. Aquest model és més comú i freqüent a les escoles de primària ja que el professorat té un control més exhaustiu del temps i de l’orientació a cada estació dins del propi edifici de l’escola o en altres espais comunitaris (ja sigui en espais de laboratori o aules d’estudi individual o treball en grup) i on es prioritza un aprenentatge més col·laboratiu entre els estudiants.
Una de les tipologies més conegudes del model de rotació és el de la classe inversa, altrament conegut en anglès com Flipped Classroom. Aquesta fórmula trenca amb el model tradicional de caire més aviat transmissiu, ja que trasllada el temps que habitualment el professor utilitzava per explicar el contingut teòric a la classe fora de l’aula a través de vídeos on exposa el contingut teòric.
Aquests vídeos o recursos d’aprenentatge digitals poden ser o bé seleccionats o bé creats pel professor i acompanyats d’una guia de treball autònom que els permeti la comprensió d’aquesta teoria exposada. En aquesta línia, el temps a l’aula s’utilitzarà sobretot per treballar habilitats de pensament d’ordre superior segons la classificació que es proposa a la Taxonomia de Bloom per a la era digital com ara l’anàlisi, l’avaluació i la creació a través de diferents metodologies en un ambient d’aprenentatge col·laboratiu i amb el suport i acompanyament del professor.
Algunes alternatives interessants d’aquest model que proposem des del nostre document Com impulsar la transformació digital de l'escola tenen a veure amb el concepte “fora de l’aula” pels diferents espais de l’entorn comunitari i amb el suport i acompanyament corresponent. Un exemple de les dinàmiques de treball que es poden desenvolupar dins i fora de l’aula les podem trobar ben resumides en aquesta infografia.
Nombroses institucions educatives d’ensenyament superior ja han adoptat aquest mètode. Es tracta d'un fenomen recent que s'ha expandit amb l'arribada de les tecnologies digitals i, en particular, amb l'accés als cursos gratuïts en línia que s'ofereixen en plataformes com la Kahn Academy, Coursera o Udacity. Els cursos en línia massius i oberts que estan dictant algunes universitats (MOOCS, per les sigles en anglès), per posar un exemple, han posat en dubte la necessitat de traslladar-se a la facultat únicament per rebre continguts, ja que els estudiants poden accedir al material des de casa i anar a la facultat directament per resoldre dubtes amb el professor.
El concepte d’aprenentatge híbrid va més enllà de la simple utilització de tecnologia digital i entorns virtuals d’aprenentatge
Per tant, el concepte d’aprenentatge híbrid va més enllà de la simple utilització de tecnologia digital i entorns virtuals d’aprenentatge: suposa una reorganització i una redefinició temporal i l’impuls de metodologies centrades en l’alumnat. És un model que integra tant elements virtuals com presencials, que permeten utilitzar les millors característiques de cada entorn d’aprenentatge mantenint la continuïtat entre formats virtuals i presencials. Així, les aules híbrides poden variar la proporció de les diferents metodologies depenent de la matèria i de les necessitats específiques de cada grup d’alumnes.
A més, l’alumnat té algun element de control sobre els horaris, el ritme de treball i el lloc del procés d’aprenentatge. Atès que allò que es pretén també amb aquest model és fomentar l’autonomia i la socialització de l’alumnat com elements claus de la personalització de l’aprenentatge, l’escola ja posa a disposició de l’alumnat els espais i els moments per l’atenció individualitzada, pel treballar autònom i personal i pel treball de forma col·laborativa en línia o en grup presencial.
Així, per exemple, mentre a primària el treball tant virtual com presencial es dóna dins el centre educatiu en l’horari lectiu, a secundària (especialment en els darrers cursos) es pot començar a utilitzar altres espais fora del recinte escolar (biblioteques, aules d’estudi, equipaments comunitaris o culturals,...) i fomentar l’autonomia i el treball col·laboratiu de l’alumnat més gran.
Les tres principals fortaleses d'aquest model d'aprenentatge són que una part del trajecte es fa en línia, amb algun element de control sobre el temps, el lloc, la ruta o el ritme del seu aprenentatge. Per tant, que l'espai físic ja no és el central, ja que es pot generar la connectivitat des de qualsevol lloc (escola i/o espai comunitari). I, per últim, que al llarg de la ruta d'aprenentatge, les opcions de presencialitat i virtualitat estan connectades per proporcionar una experiència d'aprenentatge integrada i amb suport i acompanyament continuat, sense deixar ningú fora.
Una escola híbrida és aquella escola que concep de forma molt diferent els espais i els temps d’aprenentatge, fent-los extensius i continus
Per tant, plantegem des d’aquí un model d’escola híbrida amb un enfocament diferent que resignifica i reconceptualitza el concepte de trobada i presència física i una nova manera d’entendre l’espai virtual i la distància. És a dir, un model que supera la clàssica dicotomia entre món presencial i món virtual. Un model d’escola híbrida que treballa posant l’èmfasi en un aprenentatge més profund i en les 6 famoses habilitats i competències de Fullan: creativitat, comunicació, col·laboració, pensament crític, caràcter i civisme.
En definitiva, i sense por a equivocar-nos, podríem afirmar que una escola híbrida és aquella escola que concep de forma molt diferent els espais i els temps d’aprenentatge, fent-los extensius i continus.
Aquest model d’escola s’ajuda, principalment, de cinc aspectes fonamentals:
- Obrir l’escola a l’entorn i a la comunitat, emprant i fent servir els espais comunitaris com biblioteques, casals i centres cívics.
- Acompanyar i donar suport continuat a l’alumnat des de la funció tutorial en qualsevol de les dimensions on es trobi (presencial i/o virtual)
- Prioritzar un model educatiu basat en la personalització dels aprenentatges, on els principis de socialització, d’autonomia i d’atenció individualitzada són claus.
- Donar suport als centres educatius a partir de la tasca de mentorització al professorat que treballa en aquesta modalitat.
- Reduir les desigualtats i la bretxa digital dels col·lectius i les famílies amb infants i adolescents més vulnerables.
Per això, la publicació Com impulsar la transformació digital de l'escola proposa i concreta un model d’aprenentatge híbrid orientat a garantir l’equitat i la millora dels aprenentatges, amb la finalitat de desenvolupar les habilitats i competències digitals de tot l’alumnat i avançar cap a un model educatiu més flexible, personalitzat i centrat en l’alumne.
Recordem un cop més que la transformació digital de l’escola no va única i exclusivament de màquines, xips i cables. Va de persones. De conèixer i reconèixer el talent de les persones que es troben a les nostres organitzacions i comunitats educatives i de donar-los suport i acompanyament.
A partir de la publicació Educació Híbrida. Com impulsar la transformació digital de l’escola, a l’inici de curs tindrà lloc una jornada per reflexionar i compartir experiències, reptes i coneixements sobre la digitalització educativa amb experts, docents i professors, directors de centres, tècnics i responsables polítics.
Vols saber-ne més?
- Llegeix l'article Flexibilitat d’espai i temps, requisits indispensables per a un aprenentatge híbrid
- Descarrega les infografiesUn dia en un centre híbrid
- Consulta la infografia 8 objectius per a un aprenentatge híbrid
- Descarrega la infografia Els 8 pilars de l'educació híbrida
- Descarrega l'informe complet