Invertir en formació abans que en ocupació de baixa qualitat

Incrementar l’oferta de formació, impulsar un sistema de beques salari i actualitzar els ensenyaments professionals és la millor inversió que pot fer el país. Només amb plantejaments polítics valents i inversió econòmica això serà possible.

La pandèmia de la Covid-19 ha acabat de construir la tempesta perfecta per arrambar a la cuneta del progrés econòmic i social aquells països que no hagin posat el coneixement i, per tant, la formació dels seus ciutadans com a prioritat absoluta.

Els sectors laborals de baix valor afegit en coneixement que han quedat arrasats per la crisi han de renéixer absolutament reconvertits per tornar a ocupar moltes de les persones que ara han de ser qualificades o requalificades. Per això, calen polítiques que apostin de manera decidida per requalificar la població que s’ha quedat sense feina i que difícilment en tornarà a aconseguir. Només amb plantejaments polítics valents i inversió econòmica això serà possible.

Calen polítiques que apostin de manera decidida per requalificar la població que s’ha quedat sense feina i que difícilment en tornarà a aconseguir

Cal invertir a reformar el mercat de treball, tot apostant per aquelles activitats que presenten un valor afegit en coneixement més alt o bé apostant per a la introducció del coneixement i la tecnificació en activitats tradicionals que encara no han fet la seva reconversió. Per exemple, les activitats relacionades amb els serveis han estat un clar exemple d’aquesta necessitat. No només el turisme, que ja estava patint una forta crisi per l’aparició de les ofertes en plataformes com Airbnb. També el comerç, amb el repte que representa l’e-comerce, o la logística amb la transformació que ha suposat Amazon.

De manera general, la incorporació de tecnologies lligades a l’anàlisi de dades, el desenvolupament de software, l’anàlisi de xarxes socials, el big data i la IA o el blockchain fan canviar les activitats tradicionals i requereixen persones preparades per tirar-les endavant.

Relacionat: La millora de l’èxit educatiu, el gran repte per als pròxims anys

A la falta de formació d’una part important de població adulta, hem d’afegir-hi el problema de l’abandonament escolar prematur. A Catalunya, el percentatge de joves entre 18 i 24 anys que no estudien i han completat com a màxim l’ESO és dels més alts d’Europa.

Tal com passa en altres països amb un mercat de treball precari semblant al nostre, quan no hi ha feina s’incrementa el nombre de joves que segueixen estudiant, però quan hi torna a haver ocupació l’abandonament torna a créixer. Això implica que tenim població molt jove escassament preparada i que davant la crisi que s’anticipa quedarà fora del mercat de treball. És imperatiu repescar-los, requalificar-los i recuperar-los perquè s’incorporin al mercat amb competències avançades.

Relacionat: Com trencar el sostre de millora del sistema educatiu

En aquesta línia, al nostre país hi ha un potencial a desplegar perquè el sistema de Formació Professional contribueix a aquesta requalificació de la població jove adulta. Actualment, un 25% de la població utilitza l’FP per reciclar-se i aproximadament 30.000 places (una quarta part de les que s’ofereixen en el sistema educatiu) les ocupen persones que no es van formar quan els tocava o que es van formar en una professió que ha canviat.

Per això, caldria incrementar el nombre de places d’oferta d’FP en 30.000 places més perquè els percentatges d’estudiants d’FP siguin els adequats i també desplegar mesures d’accessibilitat per acollir el perfil i les necessitats de les persones que es volen requalificar. L’oferta nova hauria de tenir el caràcter dual que representa la formació a l’empresa i per la qual a Catalunya ja s’ha fet una forta aposta.

Cal un sistema de beques salari que compensi el cost d’oportunitat de continuar estudiant, un model present en la major part de països del nostre entorn i infradesenvolupat en el nostre

Però, per aconseguir la requalificació dels joves que han quedat afectats per la crisi i per promoure la continuïtat dels estudis en els alumnes que encara estan en el sistema educatiu, caldrà que els puguem assegurar uns ingressos que els permetin subsistir i aportar recursos a la unitat familiar. I per això cal un sistema de beques salari que compensi el cost d’oportunitat de continuar estudiant, un model present en la major part de països del nostre entorn i infradesenvolupat en el nostre. El retorn econòmic i social d’allargar els estudis compensaria de llarg la inversió necessària.

Per exemple, una beca del 60% del salari mínim podria dirigir-se als joves que abandonen prematurament per posar-se a treballar, que són aproximadament la meitat del total. Tindria una durada de dos anys (la durada d’un Cicle d’FP o del Batxillerat) i el cost total de les beques es situaria al voltant dels 105 M€, havent-hi d’afegir la seva continuïtat cap a estudis d’FP de Grau Superior o d’Universitat, cosa que doblaria el seu cost.

Però, i els ciutadans que fa temps varen abandonar i ara es troben mancats de preparació i expulsats del seu lloc de treball per la crisi? En aquests casos, l’aposta ha de ser encara més potent: un programa ambiciós que bequi o subvencioni les persones adultes sense feina que vulguin estudiar i reciclar-se.

Finalment, l’FP hauria de reorientar els seus continguts en funció de les noves necessitats. S’han d’actualitzar cada dia els ensenyaments professionals per tal que es puguin adaptar a les noves realitats que van apareixent. L’actualització dels ensenyaments professionals comportarà de manera indefectible la formació del professorat en aquestes noves competències, la introducció de metodologies que permetin vehicular-les i l’estructura dels ensenyaments que permetin que els alumnes hi accedeixin.

Ja s’ha apuntat el canvi en les formes de producció i treball que s’albira en el futur immediat, la incorporació d’aquest canvi no es farà només amb la introducció de la formació dual (que serà llarga i difícil) s’ha de fer amb la introducció d’un canvi en la programació de la formació.

En definitiva: incrementar l’oferta de formació, impulsar un sistema de beques salari i actualitzar els ensenyaments professionals és la millor inversió que pot fer el país abans que córrer a tota pressa a trobar feines precàries, de mala qualitat i de poc valor a joves adults que al proper revolt tornaran a ser arrambats.